1. EL ROMANTICISME
L’època que hem triat na Núria, en Toni, en Guiem i jo és el Romanticisme. Aquest és un
període de la història, que neix a Alemanya i abarca tot el segle XIX (1810-1910). D’aquest
període cal destacar com a característiques generals, la universalitat, l’ individualisme la passió
per la llibertat ,la imaginació, la fantasia entre d’altres. Cal dir que durant aquesta època es
segueix amb el llenguatge musical, l’harmonia i els gèneres del classicisme, per tant podem dir
que el romanticisme i el classicisme conformen juntament una època denominada Història de
la Música.
Romanticisme + classicisme = Història de la música
Xerrant ja de romanticisme des de un caire musical hem de destacar principalment els
següents punts: primer cal dir que es creen nous gèneres com per exemple el lied, el poema
simfònic o el nocturn i diferents formes musicals, com per exemple un drama musical. El
compositor deixa de ser servent i adquireix una molt bona reputació per damunt dels altres
artistes. També cal destacar que la música es trasllada a sales de concert i salons burgesos. Es
compon menys música religiosa que en èpoques passades. Els ritmes són més complexos i
lliures i com a conseqüència apareix el “rubato” ( més llibertat en els paisatges expressius i
apassionats). En aquesta època els instruments de percussió i vent cobren importància.
En quan a les altures és fan servir els aguts i els greus. I els temes són principalment subjectius
com hem dit abans.
L’autor que hem triat d’aquesta època és en Frederic Chopin, de la vida d’aquest autor cal
destacar que va néixer a Polònia l’any 1810 i va morir dia 17 d’Octubre de 1849 a París.
D’aquest autor cal destacar que va començar des de ben petit a fer la seva primera aparició en
públic, concretament als 8 anys amb la composició impresa “La Polonesa en sol menor”
Podem dir que en Chopin va experimentar bàsicament 3 etapes diferents al llarg de la seva
vida.
La seva primera etapa és caracteritza per el domini de formes clàssiques com per exemple la
sonata o el trio.
La segona el compositor opta per fer formes lliures, simples, d’un sol moviment típiques de
l’expressió musical del romanticisme.
I la darrera etapa, en els seus darrers anys de vida, l’autor torna a la sonata i a les formes
clàssiques, però ja convertides en estructures adaptades al romanticisme.
La sonata que hem elegit per presentar-vos és “La Sonata nº 3 per a piano en si menor”
http://www.youtube.com/watch?v=Nfv5aKXMxck

2. Si voleu complementar més informació apart de la què vos hem presentat aquí vos deixem
unes pàgines que hem trobat interessants sobre l’època del romanticisme i les seves
característiques en relació a la música.
Bibliografia:
http://www.xtec.cat/serveis/crp/a8930012/recursos/dossiers/romantic.pdf
http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme_musical
http://www.xtec.cat/~sargemi/biocompo/chopin.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Chopin