3. HISTORIA
Els elements de maquinari de la computació han experimentat una
millora significativa durant la seva història. Aquesta millora ha
disparat l'ús mundial de la tecnologia, les prestacions han millorat i el
preu ha baixat. Els ordinadors han esdevingut comoditats accessibles a
sectors cada vegada més grans de la població. El maquinari de
computació ha esdevingut una plataforma per a usos diferents dels de la
computació, com ara l'automatització, la comunicació, el control,
l'entreteniment, i l'educació. Cada un d'aquests camps ha creat els seus
propis requeriments al maquinari, que al seu temps ha evolucionat per
donar resposta a aquest requeriments.
5. PRIMERS ORDINADORS
DIGITALS
L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de
desenvolupament abans i durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ús
d'elements electronics com a substits dels seus equivalents mecànics, i
amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics. Màquines com
la Z3, l'Atanasoff-Berry Computer, els ordinadors Colossus, i
l'ENIAC foren construides a mà usant circuits que contenien relés i
vàlvules (vàlvules de buit) i sovint usavent targetes perforades o paper
perforat com a entrada i com la principal (no-volàtil) memòria
d'emmagatzement.
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per
l'alemany Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
6. TRANSISTORS
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de
buit. Això dóna lloc a la "segona generació" de ordinadors.
Els transistors van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el
cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.Un transistor i
una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada vàlvula pot ser
reemplaçada per un transistor. Un transistor pot tenir la mida d'una llentia mentre
que un tub de buit té una mida més gran que el d'un cartutx d'escopeta de cacera.
Mentre que les tensions d'alimentació dels tubs eren al voltant dels 300 volts, les
dels transistors són de 10 volts, amb la qual cosa els altres elements del circuit
també poden ser de menor mida, en haver de dissipar i suportar tensions molt
menors. El transistor és un element constituït fonamentalment per silici o germani.
La seva vida mitjana és pràcticament il·limitada i en qualsevol cas molt superior a
la del tub de buit.
7. CIRCUITS INTEGRATS
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser
fins al 1964 que es van construir ordinadors amb aquests components.
Varen ser els primers ordinadors en disposar de sistema operatiu que
controlava l'execució dels diferents programes a executar.
1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit
integrat. La idea d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors
en un mateix xip. Fent que els transistors siguin més petits i propers per
tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid, ja que ha de transcórrer
menys espai. En un mateix xip s'han integrat fins a milions de
transistors.
8. PC'S
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del
microprocessador.
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment
una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són
fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors
originàriament eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i
velocitat, i no eren per tant cap intent de fer una versió de mida petita d'un
minicomputador, sinó que anava dirigits a un mercat completament diferent.
Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat
espectacularment des del anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large
scale integration) o VLSI (very large scale integration)) s'ha mantingut bàsicament
la mateixa, de manera que és àmpliament acceptat que la majoria d'ordinadors
d'avui en dia encara pertanyen a la quarta generació.
9. INTENT FALLIT
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va intentar
revolucionar el món dels ordinadors llençant un projecte per a
desenvolupar ordinadors de cinquena generació en un termini de 10
anys. Havien de ser ordinadors capaços d'utilitzar intel·ligència
(sistemes experts) per tal de resoldre els problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest projecte no es van
correspondre ni de bon tros amb les expectatives que es van generar.
10. FUTUR
Encara no s'ha trobat cap substitut comercial per als xips de silici. Entre altres, es
parla dels ordinadors basats en ADN (on molècules d'ADN interaccionarien
realitzant càlculs en paral·lel), dels ordinadors quàntics (Que no estarien basats
només en el 0 o el 1, sinó també en un conjunt d'estats intermedis típics de la física
quàntica).Una tendència constant en el desenvolupament dels ordinadors és la
microminiaturització, iniciativa que tendeix a comprimir més elements de circuits en
un espai de xip cada vegada més petit. Actualment existeixen ordinadors de butxaca,
que es poden agafar amb una sola mà, amb gairebé les mateixes prestacions d'un
ordinador personal.
Els investigadors intenten agilitzar el funcionament dels circuits mitjançant l'ús de
la superconductivitat, un fenomen de disminució de la resistència elèctrica que
s'observa quan es refreden els objectes a temperatures molt baixes.
11. Les xarxes informàtiques han adquirit cada vegada més
importància en el desenvolupament de la tecnologia
informàtica. Les xarxes són grups d'ordinadors interconnectats
mitjançant sistemes de comunicació. La xarxa pública
Internet, és un exemple de xarxa informàtica planetària. Les
xarxes permeten que els ordinadors connectats intercanviïn
ràpidament informació, i en alguns casos, comparteixin una
tasca, amb la qual cosa molts ordinadors poden cooperar per
realitzar una feina específica.
