1. POSEM DIÈRESI:
Quan als grups gu // qu cal que la u sone: seqüència // qüestió //
aqüifer, pingüí...
Per assenyalar que la i o la u no formen diftong: ra-ïm // ve-ïns...
i, d’acord amb les regles, no les podem accentuar.
(normalment açò ocorre amb els derivats d’una paraula que tinga i / u
tòniques: país països)
Quan volem indicar que la i / u col·locada entre vocals es tònica i
forma síl·laba per sí sola:
- açò sol ocórrer en alguns temps d’alguns verbs de la 3a conjugació en què el
radical acaba en vocal + -ir ( traduir, produir, agrair…): traduïa, produïsc, agraït...
- i en alguns imperfets de verbs de la 2a conjugació acabats en –ure (coure,
incloure, plaure...): coïa, incloïen, plaïa...
Els cultismes derivats mitjançant els sufixos –tat, -ïtat, -ïtzar, -ïment,
-ïble, -ïdal, -ïdor i similars: laic-laïcitat, espontani-espontaneïtat,
homogeneïtzar, agraïment, , increïble, cicloïdal, atribuïdor...
Paraules on, per qüestions de pronúncia, es troben dues
vocals sense formar diftong malgrat que, en teoria, devien formar-lo:
aïllar, veïnatge, fluïdesa, ensaïmada...
2. NO POSEM DIÈRESI:
- En les combinacions gue, gui, que, qui, amb u
muda: guerra, guitarra, quedar, químic…
- Quan podem accentuar: veí, país, Lluís…
- Després dels prefixos acabats en vocal:
(excepte reüll i algunes formes del verb reeixir)
autoinjectable, reimplantar...
- Paraules acabades en –isme, -ista, -us, -um:
europeisme, egoista, Màrius, harmònium...
(però estoïcisme, lluïsme, proïsme)
- Infinitiu, futur, gerundi i condicional de verbs de
la 3a conjugació, el radical dels quals acaba en vocal:
maleir, traduiré, conduint, obeiria...
S.E.G.S.
