1. AVUI
Diàleg 25
DIJOUS, 7 DE MAIG DEL 2009
TONI CRUANYES, director en funcions SUBSCRIPCIONS: DYRSA Pere IV, 467 Barcelona. Tel.: 902 884 252
BALANZÀ [Política]; TONI BROSA [Esports]; REDACCIÓ I SEU SOCIAL:
Enric Granados, 84 - 08008 Barcelona
DAVID CAMINADA [Opinió]; MANEL CASTILLA [Disseny];
PUBLICITAT: CORPORACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ, S.L.
SANTI GONZÀLEZ [Món]; PEPA MASÓ, CARLES SABATÉ DELEGACIÓ A MADRID:
SALVADOR COT, director d’edicions
JORDI GÁLVEZ, DAVID ABAD I EVA HERNÀNDEZ. Coordinació: AMPARO MADRAMANY. Enric Granados, 84. 08008 Barcelona.
Carrera de San Jerónimo, 15-17 - 28014 Madrid
[Societat i Barcelona]; ÒSCAR MONTFERRER [Comunicació];
Tel.: 93 316 39 04 - Fax.: 93 445 81 93 - Adreça electrònica: publicitat@avui.cat
Tel.: 91 454 72 66 - Adreça electrònica: madrid@avui.cat
ALBERT PLA [Edició]; MONTSERRAT RIUS [Documentació];
DAVID GONZÁLEZ, LLUÍS MARTÍNEZ,
JOSEP PLAYÀ, subdirectors ROBERT RAMOS [Fotografia]
IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria. DL: B20.249-1976 DIFUSIÓ CONTROLADA PER L’OJD.
CENTRALETA Tel.: 93 316 39 00 - Fax: 93 316 39 36
Delegada a Madrid: MONTSE OLIVA
A efectes del que preveu l’article 32.1, paràgraf segon de la LPI, Corporació Catalana de Comunicació SL s’oposa expressament a la utilitza-
SECCIONS: DISTRIBUCIÓ Tel.: 93 316 39 16 - Fax: 93 316 39 15
AVUI.CAT: SÍLVIA BARROSO
ció de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-cliping) sense
JOAN ARMENGOL [Economia]; IGNASI ARAGAY, ADREÇA INTERNET: http://www.avui.cat
VICENT SANCHIS, president del Consell Editorial comptar amb l’autorització prèvia de Corporació Catalana de Comunicació SL.
ANDREU GOMILA [Cultura i Espectacles]; ALBERT SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT Tel.: 902 884 252 - Fax: 93 316 39 15
AL PEU DEL CANÓ
Jordi Joly i Lena Llicenciat en ciències polítiques
i Executive MBA per ESADE
Aquell
matí
Models per al segle XXI de Sant
Jordi
E
l món està vivint moments de canvi fo- la sostenibilitat del món del qual formen part.
“Benvinguda sigui l’ètica, Isabel
namentals. Nous valors hauran de cor- Per la seva banda, la política hauria d’acceptar
benvinguda sigui una nova
regir certs comportaments i actituds. que la fallida és sistèmica i que ella mateixa s’ha
Olesti
La cultura del curt termini ens ha por- de sotmetre també a un procés de canvi pro-
fornada de directius
tat a la fallida general amb unes conseqüènci- fund que aturi un distanciament progressiu
compromesos amb la Escriptora
es encara molt incertes. amb les necessitats reals del nostre món actual.
En conseqüència, els partits polítics haurien
sostenibilitat del món
L’ANY 1981, JACK WELCH, EL MÍTIC visionari i execu- de tenir clar que “l’obtenció de vots ha de ser
del qual formen part”
tiu de referència a la General Electric, donava un resultat, no una estratègia”.
el tret de sortida al que posteriorment es va Aquell matí de Sant Jordi, a
convertir en el mantra de totes les escoles de LA FINALITAT POLÍTICA PER EXCEL·LÈNCIA és la cre- Pedralbes, les “locas del de-
negocis i alts executius d’arreu del món. Era el ació de valor públic, la cohesió social i la ge- partament” menjaven brioi-
“valor per a l’accionista”. Els rapports trimes- neració d’un entorn favorable per a l’acció xos de pernil i ensaïmades en
trals i el curt termini es convertiran en l’únic dels diferents actors de la societat. Vivim en grupets i, si podia ser, a la
indicador vàlid per jutjar l’activitat d’una em- un món de xarxes i la política ha de saber banda ombrejada. Hi havia
presa cotitzada. Palanquejaments extraordi- adaptar-se a les necessitats i dinàmiques que també l’allau inconfusible
naris, fusions i adquisicions basades única- això comporta. L’eina del nostre sistema polí- de guardaespatlles, i el de
ment en el volum, fons de capital risc que aixe- tic per a l’assoliment d’aquesta finalitat són periodistes que esperaven,
caven endeutaments en cadena sobre les els partits polítics, uns partits que competei- estoics i sota un sol de justí-
empreses adquirides... En definitiva, és el mo- xen en un mercat de vots que genera unes di- cia, Mariano Rajoy. Li va
ment del creixement pel creixement. L’engi- nàmiques bàsicament preocupades pel resul- costar aparèixer i quan ho
nyeria financera posava en funcionament els tat electoral i el curt termini en perjudici de va fer les càmeres el col-
productes estructurats, els mercats en pressi- la finalitat que els és pròpia. gaven, literalment. ¿Era
onaven la demanda amb una fam devoradora i, ell, o era Quico Novell dis-
finalment, la política veia com cada dia es pro- UNA POLÍTICA RESPONSABLE, AQUELLA QUE ha de cor- fressat? Allò semblava un
duïa un diferencial més gran entre la seva acti- respondre als valors del segle XXI, és aquella vesper que es movia d’un
vitat i el món real. que treballa per uns resultats electorals conse- cantó a l’altre. Al mig de l’ei-
qüència d’una estratègia basada en la preocu- xam, ell, Rajoy, sense tor-
ARA EL MATEIX JACK WELCH TORNA A explicar el seu pació pel bon funcionament d’un país, per la bar-se per l’ambient i sem-
missatge original aclarint: “Senyors, posar úni- seva gent i els seus valors, per l’optimització pre guiat per Alícia Sán-
cament i exclusivament el focus en el valor per dels recursos, per garantir l’existència d’un tei- chez-Camacho, que aquell
a l’accionista és una estupidesa”. I afegeix: “El xit econòmic i empresarial fort, per una admi- matí estava exultant. ¿Ens
valor per a l’accionista és simplement un resul- nistració pública competitiva i eficaç, per uns traurà o no el recurs que
tat, no una estratègia”. Efectivament!, l’estra- serveis públics de qualitat, en definitiva, no pot ens ha col·locat, com una
tègia es construeix amb valors, comptant amb ser que el focus sigui l’obtenció de “valor per al llufa, contra el ja prou ra-
les persones i d’acord amb els productes i ser- partit”, ja que aquest valor ha de ser només quític Estatut? L’home res-
veis que conformen l’activitat de l’organitza- considerat com un resultat i no la pròpia estra- ponia sempre el mateix
ció, l’estratègia ha de restar sotmesa a criteris tègia política. A l’era de la informació, l’engany sense immutar-se: que tot
sostenibles a curt, mitjà i llarg termini. i la demagògia són encara possibles, però no es resoldria a favor de la
sense passar inadvertits. En definitiva, ens Constitució, que és com no
SI L’EMPRESA COBREIX UNA NECESSITAT real del mer- calen nous models per a un segle que ha iniciat dir res. Una senyora molt
cat, els resultats l’acompanyaran i finalment el un camí tan dur com incentivador a la recerca arreglada va aconseguir
valor per a l’accionista esdevindrà una realitat. d’un altre paradigma. És a la vegada per a Ca- fer-li dos petons, i l’alcalde
Benvinguda sigui l’ètica, benvinguda sigui una talunya un gran repte a afrontar i una oportu- d’un petit poble del Ripo-
nova fornada de directius compromesos amb nitat per aprofitar i liderar. llès, amb barretina, va que-
JORDI SÀBAT
dar immortalitzat amb una
foto quan li donava la mà. A
les dotze el sol ja fonia el
greix de les puntes dels ca-
Mercatdetreball napès de fuet. Tothom bus-
cava la frescor de l’arbreda
i poc després els cambrers
recollien les plàteres. Com
acostuma a passar als casa-
poder atenent a determi- farien bé d’aparcar uns faran la vaga general. ¿En- personal. Cal facilitar-li ments quan tothom ja va
Patrícia nats valors; per exemple, quants tòtems, comen- cara ens situem en la dia- les coses al petit empresa- col·locat, les senyores més
si jo et dono i tu em dónes, çant pel preu de l’acomia- lèctica de l’empresari el ri perquè generi feina, espavilades buidaven els
Gabancho ens podem entendre dament. Estem parlant de rellotge d’or creuant-li la perquè s’equilibri el con- gerros de les taules i mar-
sense caure en l’explota- nous contractes, que els panxa per sobre de l’armi- sum, i el consum, prudent xaven amb un pom de ro-
Periodista ció. Ha costat segles arri- comiats ja es produeixen a lla i, a l’altra banda, empe- però normal, torni a donar ses. “I què en faran de tants
bar on ara som i més val cabassos amb les formali- titit, el treballador que aire a les pimes. Cercle vir- croissants?”, deia una d’e-
no tocar-ho gaire. Ara bé, tats actuals. No entenc passa gana enmig de la fa- tuós. Això, o busquem lles amb els ulls clavats a les
ningú no dubta que estem com, si els empresaris de- mília nombrosa? ¿Dic- contractes protegits men- plàteres. Em fa pensar en la
en un moment fosc i que la manen un tracte especí- kens al segle XXI? tre continuem parlant de nostra tia Xelín, que sem-
No seré jo qui vagi en contra
feina és el principal valor fic, un paper que duri un El que avui cau com formació, innovació i pre duia una bosseta de
dels drets que tant de suor i
social. Qui té feina té un parell d’anys i després es mosques ruixades amb flit totes aquestes mandan- plàstic a la butxaca. Per si
llàgrimes han costat als tre-
balladors, com el de gaudir tresor. revisa o s’extingeix, i a són les petites empreses, gues que donaran fruit de cas.
d’una certa protecció soci- Els sindicats, que no sobre no toquen els con- escanyades per la manca d’aquí a cinc anys. Si enca-
al. És part de la civilització han estat gaire ambicio- tractes ja operatius, els de crèdit, ICO inclòs. Cau ra hi som, esclar.
organitzar les relacions de sos en temps de bonança, sindicats contesten que l’empresa i se’n va avall el gabancho.avui@gmail.com