Insistisc: amb el seu nou reglament, fou el PP qui assenyalava un camí per a l’acció a nivell local, deixant clar que els ajuntaments poden dir no als linxaments de bous al carrer, de forma tan “respectable” com si digueren que si. És el PP qui obre una via d’ascens per a l’abolició, amb la intenció de posar el crit en el cel cada vegada que siga iniciada. És el PP qui planifica utilitzar interessadament la ciutadania implicada en el negoci dels linxaments, a qui diu defensar i protegir...

1. La via cap a l’abolició oberta pel PP.
Una gran cadena de tendes d’electrodomèstics, informàtica i electrònica ofereix un concurs amb
el que guanyaries tot el que pugues agafar amb les teues mans. La idea em sembla molt
apropiada per a qualificar els 20 anys de govern del PP al País Valencià, i encara més pels últims
mesos de la passada legislatura a les Corts Valencianes, dies de frenètic treball de la seua majoria
absoluta i imputada.
Torne a fer memòria que, en aquells mesos, ens caigué a sobre la Llei de Senyes, una vergonya
amb forma de text legal que ha arribat a estar vigent contra la ciutadania valenciana. També és
d’aquella època un nou reglament de bous al carrer , amb unes “subtils” modificacions del paper1
dels ajuntaments respecte als linxaments de bous al carrer que tindran cada vegada més2
protagonisme.
Abans d’aquesta reforma, els Ajuntaments ja havien d’emetre un informe favorable a la
perpetració de linxaments públics de bous . A l’article 15 del nou reglament, només s’elimina3
la necessitat d’acreditar el caràcter tradicional dels linxaments, ja que la tradicionalitat es dóna
per reconeguda a tot el país. Per tant, la signatura d’aquesta declaració favorable fa molt que és
la responsabilitat primera i fonamental dels ajuntaments en la celebració dels bous al carrer
a cada municipi. El balafiament de grans quantitats de diners públics en aquests actes de
maltractament animal ve després, i no incorren en ell tots els ajuntaments que han assumit eixa
primera responsabilitat.
El que va fer el PP amb el nou reglament fou cridar l’atenció sobre eixa responsabilitat a
l’exposició de motius. Al paràgraf 5 del bloc I, diu que “els distints municipis poden celebrar
Conselleria de Governació i Justícia. DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de1
festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176]. Diari Oficial de la Generalitat
Valenciana de 10/03/2015, nº 7.482, p. 6.996-7.045.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 12/07/2016, Potestats dels ajuntaments per a decidir sobre la celebració de bous al2
carrer, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/07/potestats-dels-ajuntaments-per-decidir.html
Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques. DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual3
s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). [2007/2564]. Diari
Oficial de la Generalitat Valenciana de 27/02/2007, nº 5.459, p. 9.413-9.447. Article 14.
Una foto d’aquella majoria absoluta que aprovava coses a ritme industrial (Foto: Carles Francesc, El País, març de
2014). Persones imputades: (1) Pedro Hernández Mateo; (2) Luis Díaz Alperi; (3) Yolanda García; (4) Milagrosa
Martínez; (5) Rafael Blasco; (6) Alicia de Miguel; (7) Vicente Rambla; (8) Ricardo Costa i (9)i David Serra (9).

2. bous al carrer o no, poden incorporar-se a la festa si així ho estimen o poden acollir altres
modalitats tradicionals a la seua localitat. De la mateixa manera poden decidir en contra, opció
que és igualment respectable”.
Per si no ha quedat clar, rebla el clau al paràgraf 6 del bloc IV: “una rellevància especial cobra
ara la declaració de l’ajuntament respecte a la realització dels festejos de bous al carrer al
seu terme municipal. Amb la regulació anterior, cada consistori informava favorablement sobre el
caràcter tradicional d’aquells. Ara, amb la nova previsió normativa basada en la tradicionalitat
universal de la festa, l’entitat local declararà si està d’acord o no sobre la celebració dels
festejos, sense referència al seu caràcter tradicional ja que este ja es pressuposa i subjau en la
declaració que s’efectue”.
Com passava amb la Llei de Senyes, es tractava d’assenyalar amb el dit els atacs contra la
valenciania (la seua vella, restrictiva i excloent apropiació de la valencianitat). La cínica referència
a la respectabilitat de la consideració cap als animals era l’avís de la carta que es guardaven a la
màniga per a posar els governs d’esquerres, aleshores anunciats per les enquestes, contra
l’espasa de l’esperança generada pel canvi polític i la paret conservadora, amb les seues
enquitranades formes de fer oposició.
En aquests estranys escacs del PP, el rei de blanques és el sistema de corrupció generalitzada
que aquest representa. Totes les peces que l’envolten són prescindibles, tot i que la partida
estaria en evident risc si les més importants queden fora del tauler. Per davant, compten amb un
munt de peons que juguen al seu favor, una barrera informal de suports que mouen a
conveniència i entre els que es troben les seues comparses taurines, sempre disposades a
moure’s a la casella del davant en un joc que no controlen.
Corralets de la plaça portàtil de Mislata, amb el bastó elèctric a punt per a ser utilitzat. L’alcalde del municipi (PSPV)
és un entusiasta defensor d’aquests linxaments, malgrat l’escàs interès que generen i el poc suport que tenen a la
població.

3. Insistisc: amb el seu nou reglament, fou el PP qui
assenyalava un camí per a l’acció a nivell local, deixant
clar que els ajuntaments poden dir no als linxaments de
bous al carrer, de forma tan “respectable” com si digueren que si. És el PP qui obre una via
d’ascens per a l’abolició, amb la intenció de posar el crit en el cel cada vegada que siga
iniciada. És el PP qui planifica utilitzar interessadament la ciutadania implicada en el negoci dels
linxaments, a qui diu defensar i protegir.
Pel que fa a la resta, també som concebudes com a peces d’eixe joc. Pel PP, el paper de
l’esquerra és seguir el guió, iniciant processos per a alliberar la festa del segrest al que està
sotmesa i generar alternatives sense linxaments ni tortura. I el paper de les organitzacions
animalistes és el de seguir el camí que ens han marcat, fent pressió sobre els governs municipals
d’esquerra que no inicien aquests processos. Més dades que els taurins haurien de tindre en
compte: des dels seu punt de vista, haurien de veure el PP com el piròman que, quan s’inicia
l’incendi que desitjava provocar, apareix disfressat de bomber.
És trist veure com, a molts llocs, l’esquerra juga a aquest joc amb les regles del PP. A alguns, ni
tan sols calen coalicions on el PSPV faça el paper de dolent. De vegades, es presenten davant la
ciutadania com a defensors dels linxaments, fent de succedani davant uns vots que mai
guanyaran. Altres, es presenten com a impotents davant una iniciativa que s’escapa de les
seues competències i, quan topen amb el moviment animalista i la via oberta pel PP, amaguen el
cap sota l’ala davant uns vots que perdran.
Perquè nosaltres no juguem a eixe joc. No formem part de les cosmovisions basades en pretexts
amb els que justificar allò vell, carregat de defectes i injustícies, però conegut. Les nostres estan
basades en els arguments que justifiquen un pas endavant. Nosaltres juguem a viure al segle
XXI, i si això implica passar per damunt dels peons que mou el PP, no ens fa cap por.
Peons en acció (Petrés, 2014).