A les competicions de colombicultura també hi ha “esportistes” que aspiren a la victòria a través dels coloms, aurigues moderns que competeixen per a ells a les proves de pica. Tenen eixe nom per la ploma blanca enganxada a la cua de la femella que la identifica (i que té eixe nom: pica). És una competició de mascles i, com diuen els “esportistes”, orgullosos de l’esperit d’aquest esport, no guanya el més fort, ni el més gran, ni el més bonic; guanya el més galant...

1. Columbicultura. La cultura amagada.
Fins a la finalització del campionat, constarà a tots els efectes com a esportista titular del colom
aquell esportista amb el que haguera quedat
inscrit al començament del mateix.
Reglament de competició de la Federació
columbicultora de la Comunitat Valenciana.
Article 11.
Els "esportistes" (són els de darrere).
Alcibíades, el militar atenenc rescatat per
Sòcrates després de ser ferit a Potidea, guanyà
els llorers de la victòriaa la carrera de carros dels
Jocs Panhel·lènics del 416 aC, la mateixa carrera
on també aconseguí el segon i el quart lloc.
Cóm? Senzillament, perquè “competí” amb set
carros distints, portats per aurigues joves, alts i
prims. “Guanyà” perquè era l’amo dels cavalls i
dels humans esclaus que es jugaren la vida,
enganxats a aquellesperilloses màquines de dues
rodes.
A les competicions de colombicultura també hi ha “esportistes” que aspiren a la victòria a través
dels coloms, aurigues moderns que competeixen per a ells a les proves de pica. Tenen eixe nom per
la ploma blanca enganxada a la cua de la femella que la identifica (i que té eixe nom: pica). És una
competició de mascles i, com diuen els “esportistes”, orgullosos de l’esperit d’aquest esport, no
guanya el més fort, ni el més gran, ni el més bonic; guanya el més galant.
Aquesta pràctica s’aprofita dels rituals
d’aparellament dels coloms.
El
mascleintenta portar la femella al seu niu
amb exhibicions com alçar el vol amb el
pap unflat, que en columbicultura
s’anomena viatge, i altres que es
coneixen com a trasteig i que inclouen
perseguir-la constantment, intentar tallar
la seua trajectòria de vol per a provocar
que el seguisca o, quan estan aturats,
picar el seu cap una i altra vegada per a
cridar la seua atenció.
La competició posa en aquesta situació
una sola femella. Una front a un nombre
Pilot sobre la femella.
de
mascles
a
determinar
per
l’organització de cada prova i que mia és
inferiora 25. Una femella jove, que no s’haja aparellat 1 i que, preferiblement, no conega el terreny2,
ha de fugir del pilot, l’estol de mascles. L’empaitaran sense descans i, quan s’ature per a recuperar
l’alè, li cauran a sobre. Segons després d’aturar-se a la branca d’un arbre, a un cable de la llum o a
una teulada, desapareixerà sota un mantell de colors i li picaran el cap una i altra vegada. En poc
temps, li’l deixaran sense plomes i cobert de sang.
A la competició, la femella és l’objecte del joc. Com la pilota de futbol. Tot s’acabaria si donara la
victòria a un d’eixos coloms volant fins al seu caixó, però és pràcticament impossible que això passe
perquè ella, atordida i espantada, no fa altra cosa que intentar fugir. En la natura no hi ha pilots
que volen contra una sola femella. Per això, la competició té una limitació de temps i es dirimeix
per punts: guanya el colom que no l’haja perdut de vista, que no haja deixat mai la persecució, que
Les que ja s’han aparellat tenen preferència pel que fou la seua parella i complicarien la competició.
Les femelles ensenyades es podrien refugiar en bons amagatalls que ja tenen identificats i que serien de difícil
localització pels mascles competidors. En ocasions, l’orografia del terreny aconsella que l’ús de femelles ensenyades per a
evitar que, per les dificultats d’orientació, s’aturen a prop del lloc on han estat soltades i impedisquen la solta dels coloms
competidors.
1
2

2. haja passat més temps al seu costat o a sobre d’ella.
La femella s’ha refugiat a un arbre.
Els amos, la resta de persones aficionades i les
àrbitres de terra segueixen el pilot allà on va amb
motos, cotxes, bicicletes… Lesàrbitres de terrassa es
situen a un punt elevat i controlen tot el terreny de
competició amb prismàtics i equips pel seguiment
del senyal que emet una balisa col·locada a la cua de
lafemella, juntament amb la pica. Els mascles
porten les ales pintades de colors per sota i, així, es
distingeixen els uns dels altres i es fa més fàcil el
seguiment de l’estol. Les àrbitres cronometren el
temps que cada colom passa al pilot empaitant la
femella, i va atorgant punts en virtut d’aquest temps
i del treballs que hagen fet fins que, com si d’un
partit de futbol es tractara, decreten el final de la
prova.
Segons el reglament3 de la Federació columbicultora
de la Comunitat Valenciana4, tres femelles distintes
poden ser sotmeses a diverses proves de dos hores i
trenta-cinc minuts cadascuna.
Altres femelles
pateixen la fase d’ensenyament5, amb la que els
mascles reconeixen el terreny i s’habituen al que
serà el seu colomar durant la competició, i la
d’acoblament6, una espècie d’assaig previ a la
competició on les persones àrbitres ja ocupen els
seus llocs. Aquestes proves prèvies preveuen temps
amb limitació de vol per a la femella, que romandrà
lligada o tancada mentre l’assetja un mascle o tot el
pilot.
Fora de competició, la funció de les femelles és servir per a l’entrenament dels mascles i per a criar
campions. Les filles dels mascles més estimats són aparellades amb d’altres comprats a criadors
per a evitar la consanguinitat, i aquests també són elegits pel seu llinatge o pel prestigi com a
criador de qui els posa a la venda.
Elles tenen una pica a la cua, per a que el mascle aprenga a associar-la amb l’aparellament. Segons
els escrits dels criadors, els colomins munten diverses femelles que tanquen amb ells a dins d’una
gàbia i, després, aprenen a empaitar-les en vol ells a soles, fins que s’aparellen dues o tres vegades
més. Finalment, comencen a competir amb altres 2 coloms, després 4, 9, 14, 19, 29… Fins que
s’entrenen al si d’un pilot de 50 mascles, en funció de l’evolució de l’ensinistrament.
Objectes de competició, cimbells per l’entrenament i instruments per a la cria. A través de la gent
que s’hi dedica, tot el que podem saber de les femelles és en virtut del que han de dir dels mascles.
No hi ha fotos de les femelles després de la competició ni ens conten el que fan amb elles després;
no sabem quantes femelles usen per a entrenament o per a cria, si fan servir totes les que naixen o
que fan amb les que sobren. Dels mascles, tampoc ens conten si fan servir tots els que ixen de totes
les postes o si els que no demostren vàlua durant l’entrenament tenen una vida plàcida lluny de la
competició. Sabem que la cosa va per barris i que, com sol passar amb les coses dels diners, hi ha
tria, rebuig i “eliminació” d’allò que sobra.
Aquest és l’esport dels esportistes que miren la “seua” competició. Són homes que mostren la
cultura amagada quan formes grups que miren cap a dalt. Complicitat masculina que dóna per bo
el “galanteig” a través dels coloms mascles, que difumina la línia que separa l’atracció de
l’assetjament a les femelles, que esclata de joia davant de l’escenificació d’una violació en grup
http://www.colombicultura-c-v.es/50/secretaria/REGLAMENTO.pdf
http://www.colombicultura-c-v.es
5 Sense limitació de temps.
6 Una prova d’un màxim de dues hores. Es pot establir un temps de 30 minuts en el que la femella tindrà limitacions de
vol.
3
4

3. construïda per ells, que mai es donaria a la natura. Ús d’animals que amaga el patiment darrere
d’idealitzacions com l’estima i la cura pels coloms, com fan els grups de caçadors que conten les
seues gestes amb les armes al voltant d’un gran tiberi i parlen de la seua estima per la natura que
destrueixen.
Un pilot de coloms que mostra tots els colors de
l’arc de Sant Martí, i una femella que fuig. Un
grup d’homes que mira cap a dalt. Especisme
humà que banalitza el patiment dels altres
animals, i sexisme patriarcal reflectit per aquestes
dues escenes. Dia de competició.