introducción a la formulación inorgánica hidruros

1. FORMULACIÓ València: Tendència d’un àtom a guanyar o perdre electrons Exemple: Clor té valències -1, +1, +3, +5, +7. Doncs el clor te tendència a perdre un, tres, cinc, o set electrons. Però també té tendència a guanyar-ne un.

3. HIDRURS Compostos amb hidrogen amb valència -1. L’ hidrogen dona nom a aquests compostos i per tant a l’hora de formular es posa al darrera. HIDRURS DE METALLS Exemple NaH Hidrur de sodi valència del sodi +1, valència de l’hidrogen -1 TOTAL = 0

4. Exemple 2 CaH 2 Hidrur de Calci valència del calci +2, valència de l’hidrogen -1 però n’hi ha dos per tant  Dos hidrògens = -2 TOTAL = 0 QUÈ PASSA SI EL METALL TE MÉS D’UNA VALÈNCIA ? Exemple el ferro que té valències +2 i +3. Doncs hi ha dos hidrurs posibles del ferro FeH 2 i FeH 3

5. COM S’ANOMENEN ELS HIDRURS? Per anomenar-los s’ha de especificar la valència que hem utilitzat en nombres romans. FeH 2 -- Hidrur de ferro ( II ) FeH 3 -- Hidrur de ferro ( III )

6. Quina regla podem utilitzar per assegurar-nos que formulem correctament? Fe (valència 3) H (valència -1) Exemple L’hidrur de ferro (III) Fe 1 H 3 FeH 3 PER COMPROVAR-HO: València del ferro = +3 València de l’hidrogen -1 x 3 = -3 València total = +3 -3 = 0

8. HIDRURS DE NO METALLS Els hidrurs dels no metalls tenen la peculiaritat que n’hi ha molts més i s’anomenen de forma diferent si els comparem amb els hidrurs metàl·lics. Només haureu de saber els hidrurs de no metalls següents: BH 3 Borà SiH 4 Silà CH 4 Metà NH 3 Amoniac PH 3 Fosfina AsH 3 Arsina SbH 3 Estibina