3. BIOGRAFIA
• En la figura d’Homer conflueix realitat i ficció.
• A la Grècia Clàssica no es coneixia res concret d’Homer.
• A partir del període hel·lenístic es van començar a
conèixer unes biografies que parlaven sobre l’autor.
• Naixement Segle VIII a.C.
• Homer era un aedo.
6. Iliada
Poema èpic grec atribuït a Homer compost en
hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la
Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la
ciutat de Troia (Ílion) per part de les tropes aquees (és
a dir: gregues) comandades per Agamèmnon a la
recerca d'Helena, la muller del seu germà Menelau
raptada per Paris, fill de Príam, el rei de Troia.
7. Ilíada
Tant l' Ilíada com l'Odissea foren considerades per els
grecs de l'època clàssica, com per a generacions
posteriors, com les composicions més importants en la
literatura de l'Antiga Grècia. Ambdues obres formen
part d'una serie més amplia de poemes èpics, de
diferents autors i extensions, denominat Cicle Èpic
8. Datació
La data de composició de l'obra es controvertida:
l'opinió majoritària la situa en la segona meitat del
segle VIII a. C., no obstant alguns estudiosos la situen
en dates més tardanes, en el segle VI a. C., i d'altres
defensen que algunes de les parts del poema han
d'ésser molt anteriors, com el catàleg de naus del cant
II.
9. Argument
La trama es centra en la figura d'Aquil·les, i narra els
esdeveniments ocorreguts durant 51 dies en el desè, i últim, any
de la guerra de Troia.
Aquil·les abandonà els combats ,ofès per la sostracció per part d‘
Agamèmnon d'una jove guanyada en un botí, Briseida. Davant la
impassibilitat d' Aquil·les en les desgràcies aquees, Pàtrocle, el
seu millor amic, li demanà les seves armes i permís per a
participar en la batalla. Aquil·les digué que sí. Pàtrocle, després
de realitzar grans gestes bèl·liques, fou vençut per Hèctor, fill
gran de Príam.
Aquil·les, davant la mort de Pàtrocle, decidí tornar a entrar en
combat per venjar la mort del seu amic. Finalment, Aquil·les
matà a Hèctor, i aquest arrossegà el cadàver davant les muralles
de Troia. No obstant això, el rei Príam aconseguí la clemència d'
Aquil·les i pogué retre al seu fill els honors funeraris.
10. Cant 1
Després de nou anys de guerra entre aqueus i troians, una
pesta es desencadena sobre el campament aqueu. L'endeví
Calcant, consultat sobre això, vaticina que la pesta no
cessarà fins que Criseida, esclava d‘ Agamèmnon, sigui
tornada al seu pare Crises (sacerdot d'Apol·lo).
La còlera d'Aquil·les s'origina per l'ofensa que li infligeix
Agamèmnon, ja que després de cedir a Criseida , arrabassa
a Aquil·les la seva part del botí: la jove sacerdotessa
Briseida. Aquil·les es retira de la batalla, i assegura que
només tornarà a ella quan el foc troià abasti les seves
pròpies naus. Zeus dóna suport a la decisió d' Aquil·les a
través de la petició de la seva mare Tetis.
11. Cant 2
Zeus, inquietat per la promesa que li havia fet a Tetis,
aconsella per mitjà d'un somni a Agamèmnon que
armi a les seves tropes per atacar Troia. No obstant
això, Agamèmnon, per provar el seu exèrcit, proposa
als aqueus tornar a casa, mentre que Odisseu anima a
continuar la lluita.
12. Cant 3
El cap de les tropes troianes, Hèctor, increpa el seu
germà Paris per amagar-se davant la presència de
Menelau. Davant d'això, Paris decideix desafiar
Menelau en combat singular. Helena, el rei Príam i
altres nobles troians observen la batalla des de la
muralla. La batalla es deté per a la celebració del duel
singular, amb la promesa que el vencedor es quedaria
amb Helena i els seus tresors. Menelau està a punt de
matar a Paris però aquest és salvat per Afrodita, i és
enviat al costat d'Helena. Es convoca la treva entre
aqueus i troians.
13. Cant 7
Després del debat entre Atena i Apol·lo, interpretat per
Helen, Hèctor desafia en duel singular a qualsevol aqueu
destacat. Els principals caps aqueus, esperonats per Néstor,
accepten el desafiament i després de tirar-ho a sorts, Àiax el
Gran (Àiax Telamoni) és l'elegit. El duel singular té lloc
però l'arribada de la nit posa fi a la lluita entre tots dos i
s'intercanvien regals. Néstor insta els aqueus a construir
una muralla i una fossa que defensi el seu campament. Els
troians en assemblea debaten si han de lliurar aHelena i el
seu tresor , o només el seu tresor. Príam ordena que es
traslladi als aqueus la proposta de Paris. La proposta és
rotundament rebutjada, però s'acorda una treva per
incinerar els cadàvers.
14. Cant 9
Fènix, Àiax Telamoni, Odisseu i dos heralds són
enviats com a ambaixada, per consell de Néstor, on
donen a Aquil·les disculpes per part d'Agamèmnon
(oferint regals, la devolució de Briseida i a qualsevol de
les seves filles com a esposa) i li supliquen que torni a
la lluita, però aquest es nega malgrat el consell de
Fènix.
15. Cant 10
Diomedes i Odisseu, novament per consell de Néstor,
realitzen una missió d'espionatge nocturna, en què
maten al troià Dolon, que, igualment, havia estat
enviat en missió d'espionatge per Hèctor. Després,
amb la informació aconseguida a través de Dolon,
assassinen a soldats tracis i al seu rei Reso mentre
dormen i s'emporten els seus cavalls.
16. Cant 11
De dia, es reprèn la batalla i els aqueus comencen
portant la iniciativa. Destaca entre ells Agamèmnon,
fins que és ferit per Coó i ha de retirar-se. Llavors
prenen la iniciativa els troians. Els aqueus
contraataquen però Diomedes, Eurípil i el metge
Macaon són ferits per fletxes de Paris. Mentre el troià
Soco mor a mans d'Odisseu però aconsegueix ferir-lo.
Pàtrocle és enviat per Aquil·les a la tenda de Néstor per
assabentar de les notícies de la batalla.
17. Cant 12
Els troians, seguint primer els consells de Polidamante,
travessen el fossat previ al mur dels aqueus però
després no fan cas el seu consell de no assaltar el mur.
El lici Sarpèdon obre una bretxa en el mur que és
travessat per les tropes troianes amb Hèctor al
capdavant, tot i la resistència de Àiax i Teucre.
18. Cant 13
Posidó va a la batalla per animar els aqueus a resistir
les càrregues dels troians. Entre els aqueus es destaca
Idomeneu, rei de Creta. Helen i Deífobo han de retirar
després de ser ferits per Menelau i Merion. Però
Hèctor prossegueix en el seu avanç fins que se li oposa
Àiax.
19. Cant 14
Hera concep un pla per enganyar a Zeus i amb ajuda
del cinturó d'Afrodita sedueix a Zeus i amb la de
Hipnos el fa adormir. Després encarrega a Posidó que
intervingui en favor dels aqueus. Àiax fereix de gravetat
a Hèctor, que és retirat del combat pels seus companys.
Malgrat la resistència de Polidamante i el seu germà
Acamant, els aqueus prenen una breu iniciativa en la
batalla.
20. Cant 15
Zeus descobreix l'engany del que ha estat objecte i
ordena a Posidó a través de Iris que deixi d'ajudar als
aqueus. Després insta Apol·lo que infongui noves
forces als troians. Ares té el propòsit d'anar a combatre
al costat dels aqueus per venjar la mort del seu fill
Ascálafo, però Atena li adverteix que serà objecte de la
ira de Zeus. Hèctor recupera les forces i els troians
arriben combatent fins a les naus dels aqueus. Fins i
tot Àiax ha de retrocedir.
21. Cant 16
Conegut com la Patroclea. Hèctor aconsegueix calar
foc a una de les naus dels aqueus. Pàtrocle demana
permís a Aquil·les per prendre les seves armes i
repel·lir l'atac, al comandament dels mirmidons, fa
fugir els troians, que creuen que en realitat es tracta
d'Aquil·les. Mata entre d'altres a Sarpèdon, rei de Lícia
i fill de Zeus. Però Apol·lo acudeix en ajuda dels troians
i colpeja a Patrocle, que després és ferit per Euforbo i
rematat per Hèctor.
22. Cant 17
Menelau aconsegueix matar Euforbo i defensa el cos
sense vida de Patrocle, entorn del qual s'entaula un dur
combat. Els troians el fan retrocedir i Hèctor
desposseeix a Pàtrocle de les seves armes. Després
acudeixen reforços aqueus al combat i aconsegueixen
portar el cos de Pàtrocle a les naus.
23. Cant 18
Antíloc dóna a Aquil·les la notícia de la mort del seu
amic Patrocle, i aquest decideix tornar a la lluita per
venjar la mort del seu amic. Cau la nit i els troians es
reuneixen. Polidamante és partidari d'anar a Troia a
refugiar després dels seus murs però preval l'opinió
d'Hèctor de seguir lluitant en camp obert. La nereida
Tetis aconsegueix que Hefest fabriqui armes noves per
al seu fill Aquil·les. En aquest cant es fa una descripció
molt detallada de l'escut.
24. Cant 19
Aquil·les es reconcilia amb Agamèmnon. Aquest li
torna a Briseida juntament amb diversos regals, a més
de fer un jurament que mai va estar amb Briseida com
és costum entre homes i dones.
25. Cant 20
Zeus dóna permís a la resta dels déus perquè
intervinguin en la batalla i ajudin a qui prefereixin.
Aquil·les inicia un furiós atac en el qual lluita amb
Enees, el qual finalment és salvat per Posidó. Mata
Polidor, fill de Príam i s'enfronta Hèctor, però Atena
ajuda a Aquil·les i Apol·lo allunya Héctor del combat.
26. Cant 21
Aquil·les mata, entre d'altres, Licaó, fill de Príam i a
Asteropeo, que aconsegueix ferir-lo lleument. El déu-
riu Escamandre l'envolta amb les seves aigües i està a
punt d'ofegar-lo, però Hefest va en el seu ajut. La resta
dels déus lluiten entre ells, uns a favor dels aqueus i
altres al dels troians. El rei Príam ordena obrir les
portes de Troia perquè les seves tropes es refugiïn rere
dels seus murs. Apol·lo aconsegueix, mitjançant un
ardit, allunyar momentàniament a Aquil·les dels murs
de Troia.
27. Cant 22
Les forces troianes es refugien a la ciutat però Hèctor
queda fora, amb ànim de lluitar contra Aquil·les. Cara a
cara, Hèctor fuig i és perseguit per Aquil·les. Atena
enganya a Hèctor fent-se passar per Deífob, el seu
germà, i Héctor s'enfronta per fi cara a cara amb
Aquil·les. Aquil·les mata a Hèctor i lliga el seu cadàver
al seu carro de combat. Aquil·les dóna voltes al voltant
de la ciutat arrossegant el cos sense vida d'Hèctor.
28. Cant 23
Se celebren els Jocs funeraris en honor de Pàtrocle amb
les següents proves: carrera de carros, pugilat, lluita,
carrera, combat, llançament de pes, tir amb arc i
llançament de javelina.
29. Cant 24
Príam amb l'ajut d'Hermes es conduït a Aquil·les.
Suplica recuperar el cos d'Hèctor, Aquil·les li concedeix
i se celebra el funeral per Hèctor.
31. Briseida
Briseida és una vídua troiana que va ser raptada
durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la
mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines
de Lirnessos.
32. Aquil·les
És un dels protagonistes de l’obra. Va entrar en la guerra de
Troia per grabar el seu nom a la història. En un moment
donat, abandona la guerra per culpa de la ofensa de
Agamèmnon per raptar la seva esclava, Briseida. Però tornà
al combat per venjar la mort del seu millor amic, Pàtrocle.
34. Pàtrocle
Millor amic d’ Aquil·les, decideix fer front a Hèctor
amb l’armadura d’ Aquil·les. Però el millor guerrer de
Troia el vencé a la batalla.
35. Hèctor
Hèctor, fill de Príam i germà de Paris. És el millor
guerrer de l’excèrcit Troià. Es mort per Aquil·les en un
duel contra aquest.
36. Paris
Germà d’Hèctor. És qui decideix emportar-se a Helena
del regne dels aqueus, ja que tots dos estàn enamorats.
37. Menelau
Germà de Agamèmnon, i promès d’ Helena. Disputa
un duel contra Paris per decidir qui s’emporta Helena,
i tots els seus tresors.
38. Agamèmnon
Rei de Grècia, germà de Menelau. És el cap de l’excèrcit
Equeu.
39. Néstor
Home d’avançada edat, va participar a la guerra de
troia a favor dels aqueus. No va entrar en combat, pero
va fer la funció de conseller per així asegurar una
victòria d’aquests.
40.
41. ÍNDEX
DEFINICIÓ DE LA ODISSEA
ESTRUCTURA
CANTS DE LA ODISSEA
GALERÍA D’IMATGES
CAPÍTOL DELS SIMPSONS
42. La Odissea
La odissea va ser una gran poema èpic escrit
al segle VIII a.c. Està escrit per el poeta
Homer. I està compost per 24 cants. El
poema narra la història de Odisseu (Ulisses
en llatí), des de que surt des de la ciutat
conquerida de Troia fins que torna a Ítaca on
estava el seu fill Telèmac i la seva dona
Penélope.
43. ESTRUCTURA
Aquesta obra es compon de tres
parts:
Telemàquia (cants de l'I al IV)
El retorn d'Odisseu (cants V al XII)
La venjança d’Odisseu (cants XIII al
XIV)
44. CANT I (Concili dels déus. Exhortació
d'Atena a Telèmac)
En aquest cant els deus fan una assemblea i decideixen
que té que tornar a Ítaca. Tots estan d’acord menys
Posidó, perquè Odisseu va deixar cec a Polífem fill de
Posidó. Llavors Atenea es disfressa de Mentes i li diu al
seu fill Telèmac que vagi en busca de noticies del seu
pare.
45. CANT II (Telèmac reuneix en
assemblea el poble d'Ítaca)
Gràcies a l’ajuda de Atena disfressada de
Mentes,Telèmac reuneix a tot el poble
d’Itaca a l'àgora per expulsar al pretendents
de la seva mare. I Telèmac aconsegueix una
nau i viatja a Pilos per rebre noticies del seu
pare.
46. CANT III i IV (Telèmac viatja a Esparta
per informar-s'hi sobre el seu pare)
(III) Telèmac quan arriba a Pilos parla amb el rei
Nèstor però no sap res del seu pare, però li explica el
que va succeir a Troia.
(IV) Llavors Telèmac viatja fins a Esparta on el reben
el rei de Troia Menelau i Helena. I li explica que estava
en una illa retingut per Calipso.
Mentrestant els pretendents li preparen una
emboscada.
47. CANT V (Odisseu arriba a Esquèria dels
feacis)
En una nova assemblea dels deus Zeus decideix enviar
a Hermes, perquè Calipso decideixi deixar anar a
Odisseu. Calipso li ofereix la immortalitat però
Odisseu prefereix anar-se'n i construeix una barca i
se'n va però Posidó li va fer naufragar , però una deessa
li ajuda i li dona una manta amb la qual es te que
tapar-se el pit i nadar fins l’illa del feacis.
48. CANT VI
Odisseu es va despertar i va veure a Nausícaa filla del
rei d'Esquèria i li va demanar ajuda. Nausícaa acull a
l’heroi i li diu a la seva mare on pot descansar. I la mare
li diu que ja un bosc consagrat a Atena on pot
descansar-hi. Odisseu aprofita la ocasió per demanar a
la deessa que el rebin i l’ajudin per tornar a Ítaca.
49. CANT VII (Odisseu al palau
d'Alcínou)
Odisseu va ser guiat per Atena i va arribar al palau
d’Alcínou , rei dels feacis, i el convida a un banquet .
Allà Odisseu li explica tot el que ha viscut , i el rei
queda impressionat. Li ofereix la mà de la seva filla
però no vol, i li diu que seria més ajuda que l’ajudes a
arribar a casa.
50. Cant VIII
(Odisseu estimat pels feacis)
El rei fa un banquet a honor d’Odisseu. I l’aede
Demòdec canta uns cants sobre la guerra de Troia.
Odisseu es posa a plorar i el rei diu que deixi de
cantar, i li pregunta a Odisseu la seva veritable
identitat.
51. CANT IX
(Odisseu conta les seves aventures: els cicons,
els lotòfags i els ciclops)
Odisseu es presenta, i li explica tot el que havien viscut des
de que van sortir de Troia.
Primer van destruir la ciutat d’Ísmar on van morir molts
comapanys.
Més tard van arribar a l'illa dels lotòfags. On tres .Allà, tres
companys van menjar el lotus, i hi van perdre el desig de
regressar, pel que va haver d'emportar-se'ls a la força.
I després d’aquest fet van arribar a l’illa dels ciclops on van
trobar-se amb Polifem que va matar a molts companys i
com que no podien sortir ,van emborratxar-lo. Es va quedar
dormit i li van clavar-li una un pal . com que es va quedar
cec van aconseguir anar-se'n.
52. CANT X (L'illa d'Èol. El palau de Circe la
bruixa)
Odisseu va ser guiat fins l’illa d’Èol on aquest va
ajudar-los per que arribessin a Ítaca i li va donar una
bossa.
Quan estaven a punt d’arribar a Ítaca els homes
d’Odisseu van obrir la bossa que contenia tots els vents
que van formar una tempesta. Van estar naveguen
sense saber on anaven fins que van arribar a l’illa de
Circe la bruixa , on aquesta li va dir que per saber
arribar, tenia que anar a la terra dels morts.
53. CANT XI(Descens als inferns)
A l’Hades, Odisseu va veure molts companys
seus de la guerra de Troia i a la seva mare .
Allà va parlar amb l’endeví Tirèsias, que li va
profetitzar la difícil tornada a Ítaca.
54. CANT XII(Les sirenes: Escil·la i Caribdis.
L'illa del Sol. Ogígia)
Va tornar un altre vegada en ruta va veure unes sirenes
(Escil·la i Cribidis), que el seu cant feia embogir. Odisseu,
seguint els consells de Circe, li va dir a la tripulació que es
tapés les orelles menys a ell , i va manar ser lligat al mastil.
Escaparen de les sirenes i van arribar a Trinàcria (nom grec
de Sicília), l'illa del Sol, on no podien tocar el ramat
d’Hel·lios , però van sacrificar diverses besties i això va fer
enfadar a Zeus.
I quan van tornar a la mar ,Zeus enfadat va llençar un llamp
, van naufragar i van morir tots menys Odisseu. I finalment
va arribar a l’illa de Calipso (principi de la historia).
55. CANT XIII (Els feacis acomiaden
Odisseu. Arribada a Ítaca)
Quan va acabar d’explicar la història el rei es
va acomiadar i va ser acompanyat per fenicis
fins a Ítaca.
Allà, Atenas li va disfressar de rodamón
perquè no el reconeguessin i va demanar
ajuda al seu fidel porquerol Emueu.
56. CANT XIV(Ulisses a casa d'Eumeu) i
Cant XV Telèmac retorna a Ítaca
(XIV) Odisseu no revela la seva identitat, i Eumueu és
hospitalari amb ell i li dona menjar i una manta.
Atena es troba amb Odisseu i junts preparen una
venjança pels pretendents.
(XV) Gràcies a l'ajut de la deessa, el jove aconsegueix
el·ludir la trampa que els pretendents li havien
preparat a l'entrada de l'illa.Atena aconsella a Telèmac
sortir d'Esparta i que torni a Ítaca. Mentrestant,
Eumeu explica a Odisseu la seva vida i els seus orígens
al rodamón, i de com arribà al servei d'Odisseu.
57. CANT XVI (Telèmac reconeix Odisseu)
Quan Odisseu torna a casa de Penelope
revela la seva identitat a Telèmac i va
assegurar que era ell, i Telèmac el va
reconèixer i el va abraçar. Odisseu i el seu
fill amb l’ajuda de Zeus i Atena van planejar
la venjança.
58. CANT XVII(Odisseu mendiga entre els
pretendents)
Odisseu torna al seu palau el dia següent, i
nomes el reconeix el seu gos Argos, que mor
ja vell davant el seu amo. Va demanar
menjar als pretendents però ells el van
colpejar i el van humiliar.
59. CANT XVIII (Els pretendents vexen
Odisseu)
Més tard apareix un rodamón real que es riu de
Odisseu i el repta a una baralla. I els pretendents diuen
qui el qui guanyi es queda amb ells a menjar. Odisseu
accepta i el guanya sense problemes perquè estava en
molt bona forma. Tot i que va guanyar van seguir rient-
se de Odisseu.
60. CANT XIX (L'esclava Euriclea reconeix Odisseu) i
Cant XX L'últim sopar dels pretendents
(XIX) Desprès de tenir una llarga conversa amb
Penélope, ella va ordenar que el banyessin i .... Que va
ser la seva infermera va descobrir que era ell per una
cicatriu de quan era petit , i Odisseu. l va dir que
guardés el secret per seguir amb la seva venjança.
(XX) Un profeta, amic de Telèmac, adverteix als
pretendents que aviat els murs es tacarien de llur sang.
Tot i que algun d'ells creu la profecia i en fuig, la gran
majoria d'ells se'n riu de l'endevinació.
61. CANT XXI (El certamen de l'arc)
Penélope , pensava que ja li estava prenen el pèl. I Telèmac
li va dir a Penélope que fes una prova final per els
pretendents ,que havia estat ideada per Odisseu, Penélope
va acceptar .Mentre Odisseu ideava el final del seu pla,
Telèmac s’encarrega d’emportar-se fora del palau tot el
servei (criats, servents...) i juntament amb Ulisses van a
buscar les seves armes per combatre als pretendents.
Penelope va dir a tots els pretendents que qui aconsegueixi
tensar l’arc d’Odisseu i disparar una fletxa que passi per l’ull
de dotze fletxes alineades es podria casar amb ell i ser el rei
d’Ítaca. Tots la volien fer , però ningú ho va aconseguir. Fins
que Odisseu que anava de rodamón va voler provar-ho.
62. CANT XXI (El certamen de l'arc) Part (II)
Els pretendents van acceptar,perquè estaven
convençuts de que no podria fer-ho. I Odisseu va
superar totes les proves i es va transformar un altra
vegada en Odisseu, els pretendents estaven morts de
por. En aquell moment es van tancar les portes de la
sala i apareix Telèmac armat. I entre Odisseu i el seu
fill comencen a matar a pretendents i així es com
recuperaràn el seu regne.
63. CANT XXII(La venjança)
Odisseu li va clavar la llança a Antínou , cap dels
pretendents. Els pretendents van reaccionar i va
començar una batalla sagnant entre Odisseu el seu fill
i dos fidels criats contra els pretendents. Melanti,
infidel cabrer d'Odisseu va aconseguir armes per els
pretendents, però gràcies a l'ajut d'Atena, tots aquells
que traïren Odisseu van morint un per un. Els esclaus
són penjats del coll al pati del palau, mentre que
Melanti és tallat en trossos perquè mengessin els
gossos. Odisseu mana a Euriclea que fes foc i netegés
el pati amb sofre.
64. CANT XXIII (Penèlope reconeix Odisseu)
Odisseu desprès de que acabes amb els pretendents, va
ordenar que es vestissin bé com si fos una festa perqué
els veïns no sospitessin. I Euriclea va presentar
Odisseu a Penélope , però ella no el va reconèixer.
Però després de explicar-li coses que van viure abans ,
el va reconèixer i es va alegrar molt. I Odisseu li va dir
que encara tenia que fer un altre viatge.
65. CANT XXIV (El pacte)
Les animes dels va explicar-li a Agamèmnon i Aquil·les,
companys de Odisseu que va lluitar a Troia.
Odisseu va anar a casa del seu, Laertes, qui es troba
treballant a l'hort. L'home es troba envellit i no el reconeix.
Per ser reconegut, Odisseu li mostra la cicatriu.
Mentrestant, els familiars dels pretendents s'uneixen en
assemblea, i demanen venjança. Odisseu, el seu fill i el seu
pare, que es troben a casa d'aquest, accepten el repte, i
dóna lloc una lluita. Laertes clava una llança que mata el
pare d'Antínou, però en aquell moment s'atura la lluita.
Intervé la deessa Atena, qui anima els habitants d'Ítaca a
arribar a un pacte, perquè plegats visquessin en pau durant
els anys que hi vindrien.
66. GALERIA D’IMATGES
Ossideu i les
sirenes, Herbert
James Draper.
Odisseu Cega al
ciclop,
detall de un
manuscrit del segle
XV.
Penélope
reconeix a
Odisseu i
l’abraça,
Johann Heinrich
Füssli.
67. CAPÍTOL SIMPSONS
Per veure el capítol dels Simpson, aneu al link que hi ha a
sota, i us enviarà a “Megavideo”. Allà el podreu veure.
http://www.megavideo.com/?s=seriesyonkis&v=PHYBBULM&confirmed=1