Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
HADES Plutó Paco Cruz Alcalá i Xavi Sanz Manglano
<ul><li>Llinatge i Ambit de Poder : </li></ul><ul><li>Fill de  Cronos i Rea . </li></ul><ul><li>És el déu dels inferns, el...
2. Atributs: <ul><li>Se’l representa sovint assegut en un tron o conduint un carro d'or, amb el corn de l'abundància (corn...
3. Imatges <ul><li>Aquí tenim les imatges que representen millor la figura de Hades: </li></ul>
4.1 Mite:  L'estatge dels morts: <ul><li>  Hi havia diverses seccions a l'Hades, incloent els  Campos Elíseos  (en contras...
4.2 Mite:  L'estatge dels morts: <ul><li>Els cinc rius del Hades eren Aqueront e  (el riu de la pena),  Cocito  (laments),...
5.1 Mite: Senyor del inframon: <ul><li>En la mitologia grega, Hades ( e l ‘invisible’), el déu  del inframundo , era un fi...
5.2 Mite: Senyor del inframon: <ul><li>Malgrat les connotacions modernes de la mort com a «maldat», Hades tenia en realita...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Hades

1,163 views

Published on

Treball d'alumnes

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Hades

  1. 1. HADES Plutó Paco Cruz Alcalá i Xavi Sanz Manglano
  2. 2. <ul><li>Llinatge i Ambit de Poder : </li></ul><ul><li>Fill de Cronos i Rea . </li></ul><ul><li>És el déu dels inferns, el món subterrani on van a parar els morts. Com que posseeix l'or i les altres riqueses que es troben sota terra, rep el nom de Plutó, que significa &quot;ric“. </li></ul>
  3. 3. 2. Atributs: <ul><li>Se’l representa sovint assegut en un tron o conduint un carro d'or, amb el corn de l'abundància (cornucòpia) o un ceptre, acompanyat per Cèrber, l'horrorós gos de tres caps que vigila la porta dels inferns. </li></ul><ul><li>Amb freqüència apareix al costat de la seva esposa Persèfone . </li></ul><ul><li>En l'art de l'edat moderna de vegades empunya una forca bident </li></ul>
  4. 4. 3. Imatges <ul><li>Aquí tenim les imatges que representen millor la figura de Hades: </li></ul>
  5. 5. 4.1 Mite: L'estatge dels morts: <ul><li> Hi havia diverses seccions a l'Hades, incloent els Campos Elíseos (en contrast amb el Paradís o Cel cristià) i el Tàrtar (similar a l'Infern cristià). Els mitógrafos grecs no són totalment consistents sobre la geografia de l'altra vida. Un mite sobre l'altra vida completament oposat es refereix al Jardí de les Hespérides, amb freqüència identificat amb les Illes de la Benedicció. En la mitologia romana, una entrada al Inframundo estava localitzada en el Averno, un cràter proper a Cumas que va ser la ruta usada per Enees per descendir a ell. Per sinècdoque, «Averno» pot usar-se com a referència a tot el inframundo . Els Inferi Dii eren els déus romans del inframon. Els morts obstaculitzen al i nframon creuant el riu Aqueronte, porteados per Caront, qui cobrava pel passatge un óbolo , petita moneda que posaven sota la llengua del difunt els seus piadosos familiars. Els indigents i els que no tenien amics ni famílies es reunien per sempre en la riba propera. L'altre costat del riu era vigilat per Cèrber, el gos de tres caps derrotat per Hèracles (Hèrcules per als romans). Més enllà de Cèrber, les ombres dels difunts obstaculitzen a la terra dels morts per ser jutjades. </li></ul>
  6. 6. 4.2 Mite: L'estatge dels morts: <ul><li>Els cinc rius del Hades eren Aqueront e (el riu de la pena), Cocito (laments), Flegeton te (foc), Lete (oblit) i Estigia (odi). El Erídano era també considerat un riu del H ades per Virgili. El E stigia formava la frontera entre els m o ns superior i inferior. La primera regió del H ades comprenia els Camps de Asfódelos, descrits en l'Odissea XI, on les ànimes dels herois vaguen abatudes entre esperits menors, que refilen al seu al voltant com a ratapinyades. Només l'ofrena a ells de libaciones de sang al món dels vius poden despertar-los durant un temps a les sensacions d'humanitat (compari's amb els vampirs). Més enllà quedava el Érebo , que pot usar-se com un eufemisme per a l'Hades, el nom del qual era temut. Hi havia en ell dos llacs: el de Lete, on les ànimes comunes acudien per esborrar tots els seus records, i el de Mnemósine (‘memòria’), d'on els iniciats en els Misteris preferien beure. En el antepatio del palau de Hades i Perséfone s'asseien els tres jutges del Inframundo : Minos, Radamantis i Éa co . Allí, en el trivium consagrat a Hécate, on els tres camins es trobaven, les ànimes eren jutjades, tornant als Camps de Asfódelos si no eren virtuoses ni malvades, enviats al camí del tenebrós Tàrtar si eren impí as o dolentes, o a l'Elisi amb els heroics o els beneïts. </li></ul>
  7. 7. 5.1 Mite: Senyor del inframon: <ul><li>En la mitologia grega, Hades ( e l ‘invisible’), el déu del inframundo , era un fill dels Titan e s Cronos i Re v a. Tenia tres germanes majors, H e stia, Dem é ter i Hera, així com dos germans menors, Posidó i Zeus. Junts constituïen la meitat dels déus olímpics. Després de fer-se adult, Zeus va aconseguir obligar al seu pare al fet que regurgitase als seus germans. Després de ser alliberats, els sis joves déus, juntament amb els aliats que van ser capaços d'aconseguir, van desafiar el poder dels seus pares i oncles en la Titanomaquia, una guerra divina. Zeus, Posidó i Hades van rebre armes dels tres Cíclopes com a ajuda per a la guerra: Zeus una llança de trons, Posidó un trident i Hades un casc que proporcionava invisibilitat al que ho portés. En la nit anterior a la primera batalla Hades es va posar el seu casc i, sent invisible, es va infiltrar en el campament dels Titan e s i va destruir les seves armes. La guerra va durar deu anys i va acabar amb la victòria dels joves. Després d'aquesta victòria *Hades i els seus dos germans menors, Posidó i Zeus, van tirar a sorts els regnes a governar. Zeus es va quedar amb el cel, Posidó amb els mars i Hades va rebre el inframon , el regne invisible al que els morts van després de deixar el món, així com totes les coses sota terra. </li></ul>
  8. 8. 5.2 Mite: Senyor del inframon: <ul><li>Malgrat les connotacions modernes de la mort com a «maldat», Hades tenia en realitat un caràcter més altruista en la mitologia. Sovint se li retratava més com a passiu que com a malvat: el seu paper era sovint mantenir un relatiu equilibri. Hades regnava sobre els morts, amb l'ajuda de dimonis sobre els quals tenia completa autoritat. Va prohibir estrictament als seus súbdits abandonar els seus dominis i s'enfuriava bastant quan algú intentava abandonar-los o si algú intentava robar-li alguna de les seves preses. A part d'Hèracles, les úniques persones vives que es van aventurar en el Inframon van ser totes herois: Odiseu, Enees (acompanyat per la Sibil·la), Orfeo, Teseu i Psique. Cap d'ells va estar especialment satisfet amb el que van presenciar en el regne dels morts. En particular, l'heroi grec Aquil·les, a qui Odiseu es va trobar a l'Hades (encara que alguns creuen que Aquil·les habita a les Illes de la Benedicció), va dir: « No em parlis amb dolçor de la mort, gloriós Odiseu. Preferiria servir com a mercenari a un altre abans que ser el senyor dels morts que han perit. » </li></ul>

×