1. LA II REPÚBLICA (31-39)
Integrat pels que havien signat el pacte de St. Sebasti{. El 14 d’abril del 31 es
proclama una república i Alfons XIII marxa del país.
Convocar unes eleccions d’on surti una Constitució. Abans de les
eleccions ja estan actuant com a govern aplicant:
- camp: recupera la reivindicació de Marx: la jornada limitada a
8h, els jornalers del municipi tenen preferència per ser
contractats, dret a que l’Estat pugui expropiar les terres d’un
Govern
pagès que no en treu benefici.
provisional
-educació: hi ha molta població analfabeta així que s’obren
(31) Pretén
moltes escoles públiques i els professors havien de tenir
experiència.
-exèrcit: s’identifica amb la monarquia així que es jubila als
generals que són els més monàrquics, es tanca una escola militar
de Saragossa i es crea la Gu{rdia d’Assalt per assegurar-se que hi
havia algun cos armat protector de la república.
-religió: s’allunya de la població.
Eleccions: guanya elPSOE  formar Corts Constituents i redactar una
Constitució més progressista.
Article 1: defineix Espanya com una república democràtica de treballadors
de tota classe i constitueix un estat integral compatible amb l’autonomia de
les regions (no hi ha estats federals). Declara l’estat no confessional.
Forma d’Estat: república integral
Separació de poders proposat per Montesquieu per evitar la
Constitució
corrupció. * ESQUEMA APUNTS
Bienni republicana
Sobirania nacional o popular.
reformador (31)
Sufragi universal (homes + dones). Els progressistes no volien
(31-33) Contingut
que votessin les dones perquè eren més de dretes.
Organització territorial. Declara regions autònomes perquè
era el que permetia l’Estatut.
L’ajuntament no invertir{ en l’església, s’il·legalitzaran els
jesuïtes, prohibiran que l’església eduqui.
Presidents:Niceto Alcalá Zamora (dretes) i Azaña (esquerres)
Integrants del govern Azaña, aprofitant per eliminar militars i càrrecs que
anaven en contra la República com:
-Ministres del PSOE (Indalecio Prieto, F. Largo Caballero, F. De los Ríos)
-ministres del Partit Republicà Radical Socialista (Marcel·lí Domingo)
-ministres de l’Acció Republicana (José Giral)
-ministres de la ORGA (Casares Quiroga)
De la reforma agrària: Consolida la proposta del govern
provisional creant la IRA que feia una llista de les terres
Govern
productives per expropiar-les i posar-les a la disposició de
constitucio-
jornalers i indemnitzant el propietari.
nal (31 – 33)
(fracassa perquè no hi ha suficients diners)
Lleis que
Estatut d’Autonomia de Cat. Azaña sap que la República s’ha
apliquen
proclamat gràcies als catalans, així que els hi vol donar
autonomia. Quan es declara la República, Catalunya ja té un
Estatut i Azaña el defensa, però Sanjurjo no.
De Congregacions: elimina jesuïtes, pressupost públic de
l’església, Concordat, l’església no educa,reconeix el matrimoni.
Totes les lleis generen una polèmica  la crisi del govern Azaña.
-relacions amb el cap d’Estat (Alcalà) i el cap de govern (Azaña).
Per què -fets de Casas Viejas (gener del 33): els camperols de Cadis ocupen les
Bienni
comença una terres, expulsen els terratinents i assalten la caserna de la G.Civil.  el
conservador
etapa govern envia la Gu{rdia d’Assalt i es sufoca la revolta. Alguns camperols
(33 – 36)
conservadora? es tanquen en una cabana i la Guàrdia la crema  Azaña està mal
informat i defensa l’actuació de la Gu{rdia d’Assalt  dimissió Azaña.

2. FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS: resultat de fusionar-se la JONS
(JuntasOfensivas Nacional Sindicalista) nascuda el 31 i el líder era O.
Redondo i la FALANGE ESPAÑOLA del 33 amb José Antonio Primo de
Rivera. Característiques:
-poca rellevància espanyola
-Franco el farà partit únic
CEDA creada el 33 liderat per Gil Robles. Es basa en l’Acción Popular.
Reorganització Eleccions del 33: les campanyes electorals van ser molt dures.
partits dretes Mesures de la dreta:
-tirar enrere mesures d’Azaña del camp  augmentar vots terratinents
-treure de la presó militars que Azaña havia empresonat (amnistia)
-retirar els articles de la Constitució com el de la religió.
Resultat: el partit més votat és la CEDA però com que no té majoria
absoluta s’uneix amb els radicals de LerrouxGovern Radicals Cedistes
Qui formarà el nou govern?: Alcalà decideix que el president ha de ser
Lerroux perquè Gil no era molt centrat, sinó que era força radical.
Primer govern Lerroux (33-34): la crisi d’aquest govern és l’amnistia
de Sanjurjo genera una crisi política
Govern Samper (34). Alcalà Zamora canvia Lerroux per Samper (del
mateix partit de Lerroux). L’octubre del 34 dimiteix perquè no té el
suport de la CEDA
Segon govern de Lerroux: CEDA va dir que donaria suport a Lerroux si
deixava entrar 3 ministres de la CEDA al govern per controlar algunes
àrees. Conseq.
Govern Lerroux -els d’esquerres (CNT, PSOE, ERC) fan la revolució del 34 perquè veien
que el govern esdevindria autoritari (inici de feixisme)
-focus revolucionaris: Madrid (organitzada per la UGT  s’empresonen
els líders socialistes), Catalunya (Companys aprofita que els governs de
dretes volien eliminar la Constitució  es detenen els membres de la
ERC de la Generalitat) i Astúries (els vaguistes, que són miners, estan
armats i proclamen la República Socialista Asturiana  durant 3 dies
estan en mans dels vaguistes, que formen l’exèrcit vermell  Espanya ho
veu com una guerra civil i Franco i Godel intervenen ).
Per què es té una mala imatge de la centre-dreta?
-repressió que ha fet Franco contra les revoltes
-judicis que s’han fet sense garanties
-tortures per poder treure informació
-el govern ha retallat drets com la llibertat d’expressió (censura)
-es canvia 7 vegades de govern en 2 anys
-bloqueig de la reforma Agrària
Preparació del
-el govern bloqueja l’Estatut basc
Front Popular
-s’inclouen personatges poc democr{tics a l’exèrcit
Què fa caure el govern de Lerroux? L’esc{ndol de l’estraperlo (ruleta
trucada dissenyada per Strauss i Pearl per utilitzar en casinos. Els
dissenyadors diuen que Lerroux l’havia legalitzat  corrupció).
Governs posteriors: no tenen força i duren molt poc.
Convocació electoral: Alcalà convoca eleccions el 36 i es produeix la
polarització. Guanya el PSOE.
Interpretació Esquerres: volen fer canvis reformistes
dels resultats Dretes: No accepten els resultats ni les reformes que reimplanten del
Govern del de les eleccions bienni reformador
Front Ministres Alcalà inclou ministres de tots els partits del front popular
Popular Reforma agrària: s’expropien les terres
(esquerres) Educació: creació d’escoles, separació de l’església, formació dels profes
(36) Prioritats Amnistia de presos polítics: hi ha socialistes que promouen la revolta del 34,
ERC, etc.
Recuperació de l’Estatut gallec i basc i de la Generalitat de Catalunya.

3. Dimissió Alcalà: Azaña (que estava molt cabrejat amb ell perquè no l’havia
Canvis
recolzat en CasasaViejas) fa públic que Alcal{ no s’ha ajustat a les lleis.
polítics en
Azaña president de la República: Azaña escull a Quiroga per ser el
el poder
president de govern.
Els de dretes comencen a fer revoltes en contra dels resultats de les eleccions.
Episodis:
-àmbit camp: els camperols es revolten i els jornalers fan vaga.
-àmbit religiós: semblants a la Setmana Tràgica però a petita escala
- polític: es fan atemptats polítics per part de les organitzacions extremistes.
Primavera
Assassinat del tinent Castillo (de la Gu{rdia d’Assalt,
negra
esquerres). El maten els falangistes i els carlins.
Atemptats
Assassinat de Calvo Sotelo: el maten els de la Guàrdia d’Assalt
com a venjança i perquè és la gran esperança de la dreta
Més diferència (enfrontament) entre dretes i esquerres
Conseq.
Els generals decideixen fer un cop d’Estat.
No hi ha enfrontaments però si que es radicalitzar les idees. Apareixen nous
Catalunya
partits com la POUM i el PSUC .
Després de les eleccions, els militars i polítics de dretes planegen com treure
del poder a Azaña, qui està impulsant mesures de caire esquerrà.
No tots els militars estan en contra d’Azaña, sinó que estan
dividits en:
-UME (Unión Militar Española: dretes). Volen la caiguda d’Azaña
-UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista: esquerres)
Conspiraci El govern Azaña allunya els militars més perillosos de la UME
ó militar Divisió per evitar un cop d’Estat. Ex: Franco a Canàries
militars Cop d’Estat: el govern s’oblida de Mola (militar una mica
perillós) a Pamplona i es posa d’acord amb la Falange Española,
els carlins i la Renovación Española per fer un cop d’Estat
començant a Melilla i després a la península i actuar amb
violència si era necessari. L’assassinat de Calvo Sotelo (dretes)
accelera el cop d’Estat i és iniciat per Franco (juliol 36)