1. Els elements del clima
Les temperatures i les precipitacions són els elements més im-
portants que formen part d’un clima.
Les temperatures
La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura
amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i
s’expressa en graus centígrads (°C).
La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc
o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en can-
vi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars.
Un cop s’han obtingut la temperatura màxima i la tempera-
tura mínima d’un dia solar, se’n treu la temperatura mitjana.
Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada
dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de ca- Font 1. Aquest termòmetre ens indica
dascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica cli- les temperatures màxima i mínima
màtica referida a la temperatura d’un lloc. d’un període determinat.
Temperatura mitjana d’un dia:
màxima en °C + mínima en °C
TM(dia) =
2
Per exemple, el 10 d’octubre: temperatura màxima +20 ° C
temperatura mínima +8 ° C
20° + 8°
TM(dia) = = 14 ° C
2
Temperatura mitjana d’un mes:
Suma de les mitjanes de cada dia del mes
TM(mes) =
Nombre de dies que té el mes
Font 2. Càlcul de la temperatura mitjana.
1. Fes les activitats següents:
a) Busca les màximes i les mínimes del dia d’ahir a la informació meteorològica d’un
diari i calcula les temperatures mitjanes de diversos indrets de Catalunya, d’Espanya
i del món.
b) Recull les dades sobre les temperatures màxima i mínima d’un mes sencer en un
lloc determinat de Catalunya i calcula’n la mitjana.

2. La representació de les temperatures se sol fer amb un gràfic
lineal on es combinen els mesos de l’any a l’abscissa i les mitjanes
de les temperatures de cada mes a l’ordenada. Per comentar un
gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes
de cada mes per saber quines són les èpoques més càlides i les més
fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del
mes més càlid. La diferència entre totes dues donarà l’amplitud
o oscil·lació tèrmica.
Temperatures °C
50
45
40
35
30
25 Font 3. Gràfic de temperatures d’Al-
20 ger (Algèria).
15
3.13. Respon a les preguntes següents:
10
a) Digues què representa aquest gràfic.
5
b) Cada quants graus centígrads es mar-
0
G F M A M J J A S O N D quen les divisions de l’ordenada de les
temperatures?
SABIES QUE…?
Anders Celsius va ser un físic
suec que va néixer l’any 1701 i va
morir l’any 1744. És molt conegut
perquè va inventar l’escala centí-
grada de temperatures. Va decidir
que l’alçada en què es trobava la
columna de mercuri del termòme-
(((445/F tre quan l’aigua es gelava indicava
Pendent autors))) una temperatura igual a 0, i quan
l’aigua començava a bullir, l’alça-
da de la columna de mercuri indi-
cava 100. Després va dividir en
cent parts iguals l’espai de la co-
lumna de mercuri entre el lloc on
Font 4. El desert del Sàhara és el lloc de la Terra on s’ha enregistrat la tempe- havia marcat 0 i el lloc on havia
ratura més alta (56 °C a Líbia). Al mateix temps, però, és també la zona cli- marcat 100. Cadascuna d’aques-
màtica que presenta una oscil·lació tèrmica més gran, ja que de nit la tempe- tes parts indicava 1 grau centí-
ratura pot baixar fins als 0 °C. Per això la temperatura mitjana se sol situar grad (1 °C).
entre els 20 i els 25 °C.

3. Les precipitacions
Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de plu-
ja o en forma de neu o calamarsa que cau en un lloc o una zona
determinada.
La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients ano-
menats pluviòmetres.
Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm)
d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Aquests mil·límetres
equivalen al nombre de litres que han caigut per metre quadrat
(l/m2) de superfície.
Per saber quant ha plogut durant un mes o un any, se sumen
els mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hi
ha hagut precipitacions al llarg del període estudiat.
La representació gràfica de les precipitacions se sol fer amb un
gràfic de barres de color blau. A l’ordenada, hi consten els
mil·límetres, i a l’abscissa, s’hi representen els mesos de l’any.
Per comentar un gràfic de pluges, primer cal sumar el total de
les precipitacions anuals. Si la suma supera els 600 mm, es trac- Font 5. Pluviòmetre.
tarà d’un clima humit; en cas contrari, si la quantitat resultant se
situa per sota dels 600 mm, es tractarà d’un clima sec. A conti-
nuació, cal observar si les pluges són regulars durant tot l’any o es-
tacionals. En aquest darrer cas, cal parar atenció als mesos més
secs i als mesos més plujosos. Això permetrà de saber la coinci-
dència en èpoques o estacions determinades.
Font 6. Gràfic de precipitacions d’Al-
mm Precipitacions ger (Algèria).
150
3.14. Cada quants mil·límetres es mar-
140
130 quen les divisions de l’ordenada de les
120 precipitacions?
110
100
90
80
70
60 A C T I V I T A T S
50
40 2. Què és un pluviòmetre?
30 3. Si el pluviòmetre té aigua
20 fins a una alçada de 5 mm,
10
quants litres de pluja per metre
0
G F M A M J J A S O N D
quadrat han caigut?

4. Per què plou?
Sol, l’aigua dels rius,
A causa de l’escalfor del
de suor s’evapora. La condensació
llacs, mars, basses o gotes
uja, neu o calamarsa
precipitació en forma de pl
d’aigua de l’aire es re-
es produeix quan el vapor
a gotes d’aigua que es
freda, es condensa i form
precipitació
rmar els núvols. Quan
poden anar unint fins a fo
en els núvols es fan
les gotes d’aigua que form evaporació
sobre la superfície ter-
massa grosses, precipiten
etat.
restre per la força de la grav
ismes que produeixen
Hi ha tres tipus de mecan
es de convecció, les
les precipitacions: les plug
uges frontals.
pluges orogràfiques i les pl
Font 7. Esquema d’una pluja de convecció.
La pluja és causada per l’escalfament de l’aire en una zona de-
terminada. L’aire calent puja. A mida que ascendeix es va re-
fredant. Si aquest aire calent és humit el vapor d’aigua en arri-
bar a una certa alçada es condensa i produeix la precipitació.
Font 8. Esquema d’una pluja orogràfica.
condensació Quan una massa d’aire humit es desplaça i topa amb
una serralada, a mesura que la remunta es va refre-
dant. Quan el vapor d’aigua arriba al punt de conden-
sació, precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.
air Sovint, en passar la serralada l’aire s’escalfa, baixa de
es
ec
cota i les gotes d’aigua s’evaporen. Això fa que un ves-
precipitació
sant de la muntanya tingui una vegetació pròpia d’un
t
hu mi indret humit i l’altre, una vegetació de clima sec.
v en t
fred
aire
condensació
nt
c ale
aire
Font 9. Esquema d’una pluja frontal.
precipitació
La pluja frontal es produeix quan dues masses d’aire, l’una
freda i l’altra càlida i humida, xoquen. El vapor d’aigua de la
massa d’aire càlid i humit es condensa per efecte de l’aire
fred i precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.

5. La representació del clima:
el climograma
El clima d’una zona determinada del món se sol representar en un
climograma. Les temperatures s’hi representen en un gràfic lineal
i les precipitacions en un gràfic de barres. L’ordenada de les tempe-
ratures està situada a la dreta i la de les precipitacions, a l’esquerra.
mm Precipitacions Temperatures
Font 10. Climograma d’Alger (Algè-
150
ria).
140
En aquest model de climograma, a 130
l’ordenada de la dreta hi ha els 120
graus centígrads de 5 en 5, i a l’or- 110 °C
denada de l’esquerra hi ha els 100 50
mil·límetres de pluja o neu de 10 en 90 45
10, a la mateixa alçària que els 80 40
graus. El climograma ens permet de 70 35
veure a cop d’ull de quin tipus de cli- 60 30
ma es tracta. Quan les columnes de 50 25
precipitacions superen la línia de 40 20
temperatures, es considera que cor- 30 15
respon a una època humida; en can- 20 10
vi, quan les columnes de precipita- 10 5
cions queden per sota de la línia de 0 0
temperatures, es considera que co- G F M A M J J A S O N D
rrespon a una època seca.
Recorda
Si en un climograma les tempera-
tures van de cinc en cinc, les pre-
cipitacions van de 10 en 10 i a la
mateixa alçària.
A C T I V I T A T S
4. Observa atentament el cli-
mograma d’Alger. Quins són
els mesos més càlids? I els més
freds? I els més secs?
5. Consulta un atles i calcula la
latitud de la ciutat d’Alger.
Font 11. La ciutat d’Alger (Algèria).

6. Els factors del clima
Anomenem factors climàtics les causes d’un clima, és a dir, allò
que fa que tingui unes característiques determinades.
Els factors climàtics més importants són els següents:
– La posició geogràfica.
– La proximitat o llunyania de la mar.
Com que els rajos del Sol incidei-
– L’altitud. xen perpendicularment a la zona
– El relleu. de l’equador, la zona central de la
Terra és la que s’escalfa més. A
Anomenem posició geogràfica la situació de la zona que es- mesura que ens acostem als pols,
tudiem en el món segons la seva latitud. en canvi, els rajos del Sol incidei-
xen cada cop més obliquament.
zona freda
cercle polar àrtic
zona temperada
tròpic de Càncer
zona
equador
càlida
tròpic de Capricorn
zona temperada
cercle polar antàrtic
zona freda
Font 12. Les zones climàtiques de la
Els llocs situats a la vora de la costa solen ser menys freds que Terra.
els llocs situats a l’interior, gràcies a l’efecte regulador de la mar. 6. Respon a les preguntes següents:
La mar, de nit reté durant més temps que no pas la terra l’es- a) Per què els casquets polars són les zo-
calfor acumulada durant el dia. Per això, quan el sol es pon, l’ai- nes més fredes de la Terra?
b) Quins són els continents més càlids?
re de damunt de la mar es manté calent i impedeix que els indrets
I els més freds?
propers a la costa es refredin. En canvi, els llocs que són a l’inte-
rior, lluny de la costa, de nit es refreden molt més. A l’interior dels
continents, les temperatures solen ser més extremes.
A C T I V I T A T S
Un altre factor del clima és l’altitud. Per cada 160 metres que
pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 °C. Per aquesta 7. Quines són les quatre causes
raó, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes. fonamentals d’un clima?
També el relleu influeix en el clima. Molt sovint, a més, les 8. Quines són les tres grans zo-
muntanyes fan de pantalla dels vents freds o calents i, per tant, in- nes climàtiques de la Terra d’a-
flueixen en la temperatura i en les precipitacions de les terres que cord amb la seva posició geo-
són a l’altre costat. gràfica?

7. Espanya: el clima
Característiques generals
Amb excepció de les illes Canàries, que a causa de la seva situació geogràfica tenen un clima subtro-
pical, la resta d’Espanya pertany a la zona climàtica temperada, amb tres modalitats diferents: l’oce-
ànica, la continental i la mediterrània.
Les modalitats oceànica i continental, però, són força més moderades que a altres indrets del pla-
neta. Per aquesta raó es parla d’un domini mediterrani general que engloba tota la Península i les illes
Balears. Aquest domini es caracteritza per la sequera estival i per la concentració de pluges a la prima-
vera i a la tardor. Té tres modalitats o variants:
Modalitat mediterrània oceànica Modalitat mediterrània continen- Modalitat mediterrània pròpiament
o atlàntica. Es caracteritza per les tal. Es caracteritza per l’escas- dita. Els estius són llargs, caloro-
pluges regulars i abundants, que setat de precipitacions, que no sos i secs, i els hiverns molt suaus
superen els 600 mm anuals, i per arriben als 600 mm anuals, i per (7 o 8 °C de mitjana). Les precipita-
una escassa oscil·lació tèrmica les temperatures extremes. Es cions no solen arribar als 600 mm
anual. Aquesta modalitat es dóna dóna a l’interior. anuals. Es dóna al llarg del litoral
a la franja cantàbrica i atlàntica. mediterrani i a les illes Balears.
Font 13. Climograma de Font 14. Climograma de Font 15. Climograma de Màlaga
Santander (Cantàbria). Valladolid (Castella i Lleó). (Andalusia).
mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures mm Precipitacions Temperatures
200 100 130
180 90 120
110
160 80
100
140 70 °C 90
120 60 30 80 °C
°C
70 35
100 50 50 25
60 30
80 40 40 20 50 25
60 30 30 15 40 20
30 15
40 20 20 10
20 10
20 10 10 5 10 5
0 0 0 0 0 0
G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D

8. La Ibèria humida i la Ibèria seca
Segons que la quantitat de pluja anual sigui superior o inferior
als 600 mm, la península Ibèrica es divideix en dos grans domi-
nis: la Ibèria humida i la Ibèria seca, respectivament.
Mar Cantàbrica F r a n ç a
La Corunya Santander
Oviedo Sant Sebastià
i c
Lugo Bilbao
Vitoria Pamplona Andorra
Pontevedra Lleó Logronyo
Sil
Pis uerg a
A t l à n t
Burgos
Esla
gre
Orense Osca
Se
Girona
Eb
e
r
Palència
Valladolid Duer Sòria Saragossa Lleida
o Barcelona
l
Eb
Zamora
re
Tarragona
a
Salamanca Segòvia
Àvila Guadalajara
Terol
g
Madrid
jo
Ta Conca
Castelló de la Plana
Palma de Mallorca
u
Tajo
r s
Toledo
Ca València a
Càceres brio e
a l
l
t
Xú quer
B
Guad ian a Ciudad Real Albacete s
l e
I l
r
i a
Badajoz
Segura
Alacant
n
o
à
O c e à
r r
Còrdova Múrcia
Jaén
uiv ir
ada
lq
e
P
i t
Gu Ge
n il
Huelva Sevilla
Granada d
Almeria M e
Màlaga
Cadis
r
M a A l g è r i a
Ceuta
Melilla Límit entre Ibèria humida
Oceà Atlàntic i Ibèria seca
Illes Canàries Clima oceànic o atlàntic
Santa Cruz Clima mediterrani continental
de Tenerife
Clima mediterrani
Las Palmas
M a r r o c Clima subtropical
de Gran Canària
Clima d’alta muntanya
Font 16. Els climes de la península
Ibèrica, les illes Balears i les illes
La Ibèria humida comprèn el territori que s’estén com un Canàries.
gran arc des del Pirineu oriental fins a Galícia i bona part del nord 9. Quines comunitats autònomes per-
de Portugal, seguint la franja cantàbrica. Les zones d’alta mun- tanyen a la Ibèria humida? Digues el
tanya també pertanyen a la Ibèria humida. nom de tres comunitats autònomes que
La Ibèria seca ocupa pràcticament la resta del territori. A me- siguin dins de la Ibèria seca.
sura que s’avança cap al sud, les precipitacions es van fent més
minses, i és a la zona de Múrcia i Almeria on la sequedat arriba al
seu màxim peninsular, amb menys de 250 mm de pluja anual.
Per això el clima d’aquestes zones es defineix com a temperat me-
diterrani semiàrid.

9. Els factors climàtics
El fet que la península Ibèrica, per la seva latitud, es trobi dins la
zona climàtica temperada no és l’únic factor que n’explica el cli-
ma, sinó que hi ha tres causes més.
a) L’acció de la mar
A les latituds temperades, a la vora de la mar, la diferència de tem-
peratura entre els mesos d’estiu i d’hivern no és gaire acusada.
L’amplada de la península Ibèrica, però, és notable i, tot i ser pràc-
ticament envoltada per la mar, la influència d’aquesta es va debi- Recorda
litant a mesura que avancem de la costa cap a l’interior. • Anomenem factors climàtics les
causes que determinen un clima,
és a dir, allò que fa que tingui unes
b) El relleu característiques determinades.
El relleu també condiciona el clima. A Valladolid, hi plou menys • Amplitud tèrmica o oscil·lació
que a Santander perquè les masses d’aire carregades d’humitat tèrmica és la diferència de tem-
provinents de la mar es converteixen en pluja quan topen amb les peratura entre la mitjana del mes
més fred i la mitjana del mes més
serralades properes a la costa, tal com passa a la franja cantàbrica
calorós.
i a Galícia. Quan arriben a l’interior, ja estan esgotades.
c) Les masses d’aire de l’atmosfera
Un darrer factor que explica el clima de la península Ibèrica el
constitueix la pressió de les masses d’aire.
Encara que a primer cop d’ull no ho sembli, l’aire pesa i fa
pressió sobre la capa de la Terra. La pressió de l’atmosfera es me-
sura amb el baròmetre. Aquest aparell mesura la pressió en
mil·límetres de mercuri (mmHg), o en mil·libars (Mb). Es con-
sidera que entrem en una alta pressió a partir dels 1013 mil·libars,
que equivalen a 760 mil·límetres de mercuri. Per sota d’aquesta
mesura estem en una baixa pressió o depressió.
Quan aquesta pressió és molt forta (anticicló), l’estat de l’at-
mosfera és estable: fa sol i el cel és clar. En canvi, quan la pressió
és baixa (depressió atmosfèrica) l’estat de l’atmosfera és inestable.
A C T I V I T A T S
Aleshores fa vent o hi ha precipitacions.
A l’estiu, la Península està sota l’acció d’una gran massa d’ai- 10. Quines són les tres variants
re que pesa molt: és l’anomenat anticicló de les Açores. Per això, de clima temperat que esta-
en part, a l’estiu plou poc i el temps és estable. A l’hivern estem blim dins de la península
Ibèrica? Enumera’n les caracte-
sota l’efecte de l’anticicló continental fred, estabilitzador també
rístiques.
de l’atmosfera.
11. Quins són els principals
En canvi, durant la primavera i la tardor l’anticicló de les
factors climàtics de la Penín-
Açores sol ser al sud, i el continental, més al nord. Les depres-
sula?
sions solen ser més habituals i deixen passar les masses d’aire hu-
12. Per què la Meseta té un cli-
mides procedents de l’Atlàntic que entren per l’oest i produeixen
ma de modalitat continental?
pluges.