1. Espanya: el relleu
L’Espanya continental
La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses
d’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà
central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques-
ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.
La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste-
ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub-
meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud
(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pels
Monts de Toledo. VOCABULARI
El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys Albufera. Llacs d’aigua salada se-
plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les parats de la mar per una llenca de
valls d’alguns rius en trenquen la monotonia. sorra.
La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Depressió. Sector de la superfície
Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la terrestre enfonsat respecte de les
zones del seu voltant.
Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
116
Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia). Font 2. La Mar Menor (Múrcia).
Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, a Quan les muntanyes no entren en contacte direc-
la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les te amb la mar es formen costes sorrenques ano-
Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A menades costes baixes. És el paisatge predomi-
la costa s’alternen els penya-segats i les platges nant de la façana mediterrània de la Península, lle-
allargades. A Galícia la mar entra a les antigues vat de la zona de la Serralada Bètica, ja que
valls dels rius, on forma àmplies zones d’aigües aquesta també arriba fins a la mar. A la costa
tranquil·les: les ries. oriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albufera
de València i la Mar Menor de Múrcia).

2. Punta de l’Estaca de Bares
MAR CANTÀBRIC
Cap de Peñas Golf
Cap de de F R A N Ç A
Na Matxitxako Biscaia
ló n Naranco
de Bulnes
AIC
Nerbión
2519
Bi d
Peña Labra
L
2007 so
a
Miño G A
Cap Finisterre Gorbeia Mendia MUNTANYES a
CANTÀBRICA
RALADA 1475 BASQUES P
S
SER
SÍ
Eb I Aneto ANDORRA
AS
a re R 3404
EÓ
Ria d’ A ro u s M Sil I N Cap de Creus
LL
D E E
Peña Trevinca U
E
D P R Golf de Roses
2045 NTS Cadí
Llobregat
S E E S 2647 Ter
MO R R S
IÓ A
A Moncayo
L AN
S U B M E S E T A L 2313 D TA
E CA
C
A
Duero Du e r o D L’ AL
A E OR
LIT
I
N O R D B Ebre DA
R LA
L E SE RRA
T
I
A
B
R RRA Cap de Salou
SIE
È
N
T MO
R
N Tajo
SO
E
I C
À
A C AM
A Delta de l’Ebre
AT A ARR
EG G U AD
A
PORTUGAL E M
L
RAD EDOS Cap Menorca
SER S T ERRA D E GR Peñarroya
de Formentor
S I M E S E T A 2024 Cap
T
S
A NA d’Artrutx
Tajo Puig Major NT
S
MU
Tú
A
1445 RA
ria
T Mallorca
R
. DE
Sa A
TS DE TOLEDO Golf E
M ON Corocho de Rocigalgo Cap de Salines
de València L
1447 Xú qu e r Eïvissa Cabrera A
B
À
S U B M E S E T A ua
G
Gu adian a di a S
na E
L
E
S U D Cap de I L
la Nau Formentera
C
E N A A
M O R C
T I Se
O
A ir
R R uiv B È
gu
lq
I E Guada B
ra
S UI VIR S U MAR
ALQ A
A D
ivir MAR MENOR
lqu AD
GU A L Cap de Palos MEDITERRÀNIA
to
EL
a
Odiel
R R
Guad
D
Ti n
IÓ S E
E SS
PR Veleta Mulhacén
3478
Golf DE 3392
PENIBÈTICA
de Cadis LADA
RRA
SE Cap de Gata
Cap Trafalgar
Estret de Gibraltar
Punta de Tarifa
ILLES CANÀRIES Lanzarote
Roque de
los Muchachos
2426 ALGÈRIA
La Palma Tenerife
Fuerteventura
Teide
3718 MARROC
Gomera
Gran Canària
0 200 km
El Hierro
A la part més exterior de la Meseta, gairebé sem- Font 3. El relleu d’Espanya.
pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu- 1. Respon a les preguntes següents:
la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-
Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri- nes, la Submeseta sud?
b) Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I el
neu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades
més alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?
Bètiques. c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió de
Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de l’Ebre?
muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, des d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues en
de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra- quin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el cap
lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, que de Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.
s’anomena Serralada Subbètica. e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap de
Finisterre?
Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
f ) Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord del
de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i la Sistema Central i el d’una altra que estigui al sud de
del Guadalquivir entre les serralades bètiques i Sierra Morena.
Sierra Morena. g) Quina depressió es troba al nord-est de la Península?

3. L’Espanya insular
Espanya comprèn, a més del ter-
ritori peninsular, dos grups d’i-
lles: l’arxipèlag de les Balears, a
la mar Mediterrània, i el de les
Canàries, a l’oceà Atlàntic, da-
vant de les costes africanes del
Sàhara.
El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de Font 4. Serra de Tramuntana
Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illes (Mallorca).
Canàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataforma Les illes Balears presenten costes
altes i retallades, amb abundoses
de falles.
cales sorrenques. En general aques-
tes illes tenen un relleu baix, llevat
de Mallorca que és travessada per la
Serra de Tramuntana.
Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries).
Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illes
d’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara les
SABIES QUE…?
calderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). A El nom de les illes Canàries prové
l’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m). del mot llatí canis, que vol dir ‘gos’.
El nom de les illes Canàries, doncs,
vol dir ‘illes dels gossos’. La raça
dels gossos de les illes Canàries
A C T I V I T A T S és representada en el seu escut.
2. Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?
3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors
respecte de la Meseta.
4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós amb
totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-
ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.
5. Localitza en el mapa de la península Ibèrica el nom dels accidents
geogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.

4. Espanya: els rius
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes
i vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten la
Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-
zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:
vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.
Nal
ón
F r a n ç a
Bid
Nerbió n
bre
as
oa
Tam
Ulla
ó
Arag Andorra
Miñ o Si l
Gállego
a
Cinca
Te r
e rg
Pisu
Llobre ga
a
re
Es l
Seg
Du e r o
a
Eb
Huerv
n re
Jal ó
t
Tor
a l
m Er
e
s
e
sm
p
a
alo
ad
a
Gu
Jaram
t u g
he Milla
r erc
Alagón Tiéta Alb
rs
Tajo
Tú
r ia
P o r
Ca
b ri e
l
ela Xúquer
Guadiana Cigü
Jaba
lón
ar
li
m
a Se
Gua d gu
ra
el uivir
dalq
Gua
i
Od
to
Cabals:
T in
Genil
Menys de 20 m3/s
Guad De 20 a 50 m3/s
alh
r ce
o
De 50 a 100 m3/s
Vessant atlàntic De 100 a 200 m3/s
Vessant mediterrani De 200 a 500 m3/s
0 200 km
Vessant cantàbric Més de 500 m3/s
Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i els
Llargada en quilòmetres cabals de la península Ibèrica.
1120
6. Respon a les preguntes següents:
913 908 a) Per què els rius de la Meseta desem-
744 boquen a l’oceà Atlàntic i no a la mar
680 Mediterrània?
b) Quin és el factor que explica que els
340
rius del vessant cantàbric siguin curts?
c) Quins són els rius més cabalosos
d’Espanya?
Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño Font 7. Els principals rius de la pe-
nínsula Ibèrica.

5. El vessant cantàbric
Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-
gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les VOCABULARI
Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos Règim fluvial. Grau de regularitat
que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular del cabal d’un riu al llarg d’un any
perquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma- sencer. Si el riu varia poc de cabal
diem que té un règim regular. Si el
nera constant al llarg de l’any.
riu porta molta aigua en una època
de l’any i molt poca durant la resta,
El vessant atlàntic diem que té un règim irregular.
Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim Conca. Territori del qual un riu i la
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius seva xarxa d’afluents recullen les ai-
del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són gües.
molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són
irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.
Recorda
El cabal d’un riu es mesura en
El vessant mediterrani metres cúbics per segon, i es de-
Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen termina en un punt determinat
per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen anomenat estació hidrogràfica.
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-
ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa de les pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovint
cursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-
se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals. A C T I V I T A T S
L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani, 7. Què s’entén per cabal d’un
ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la riu? Posa’n un exemple.
Península perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu. 8. Què s’entén per règim d’un
riu? Posa’n un exemple i expli-
La sequera i els usos de l’aigua ca’n algun factor.
En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi- 9. Esmenta tres rius d’Espa-
derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con- nya que siguin cabalosos i de
sumeix més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya. règim regular. Digues per què
La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a ho són.
tothom, però especialment per al sector agrari. 10. Esmenta tres rius d’Es-
Per intentar resoldre el problema de la manca d’aigua s’han dut panya que siguin poc cabalosos
a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete- i de règim irregular. Quins fac-
nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa- tors ho expliquen?
ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca 11. Busca informació en una
diferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al enciclopèdia o a través d’Inter-
Segura, que permet regar les hortes de Múrcia i del sud de València. net i explica d’on agafa l’aigua i
Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes on la deixa el transvasament
ecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades. del Tajo al Segura.