1. Departament de Ciències Socials
Tema 2: El relleu terrestre i les aigües
4. Els grans accidents de relleu terrestre (mapes).
3. Les formes de relleu terrestre.
2. La formació del relleu. Els agents interns i externs.
1. L'estructura de la Terra. Els continents i els oceans
5. L'aigua i la natura (presentació a part).
6. Els rius, els llacs i les aigües subterrànies (presentació a part).
3. Departament de Ciències Socials
●
La Terra és una gran esfera lleugerament aplatada als pols
que es divideix en tres grans zones concèntriques.
4. Departament de Ciències Socials
●
La part més interna és el nucli i representa un 15%
del volum total del planeta.
- Nucli Intern: hi ha materials sòlids.
- Nucli Extern: hi ha materials fosos.
●
Al seu voltant hi ha el mantell, que representa un
84% del volum de la Terra. Hi trobam el magma.
●
La capa externa és l’escorça, que amb prou feines
representa l’1% del total del planeta. L’escorça,
juntament amb la part superior del mantell, rep el
nom de litosfera (litos=pedra)
6. Departament de Ciències Socials
●
L’escorça terrestre té una amplada molt desigual.
- Gran amplada (escorça continental): emergeix formant els continents.
- Poca amplada (escorça marina): capa més prima del fons dels oceans.
●
L’escorça terrestre no és llisa, sinó que forma muntanyes, valls,
depressions i planes que configuren el relleu de la Terra.
– Everest 8.848m d’altitud.
– Fossa de les Marianes 11.022 m de profunditat.
●
El relleu de la Terra, encara que pareix estable, canvia a causa de
l’acció dels agents interns i externs.
– Els relleus es transformen lentament per l’acció de
l’aigua, del vent i també per l’acció humana, així com
per l'acció de terretrèmols i volcans.
8. Departament de Ciències Socials
Continents i oceans
●
Al nostre planeta les terres es troben repartides en diverses
masses de terra o continents.
– Dividim la Terra en sis continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa,
Oceania i Antàrtida.
– La superfície dels continents presenta relleus molt variats com
planes, altiplans, serralades, valls i depressions.
●
Els oceans banyen els continents i en modelen les costes amb
espadats, platges…
– Distingim cinc oceans: Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antàrtic.
– Enmig d’aquestes grans masses d’aigua sorgeixen els arxipèlags
amb les seves illes.
10. Departament de Ciències Socials
2. La formació del relleu
2.1. Les plaques tectòniques i la deriva dels continents
●
Segons la teoria de la deriva dels continents, l’escorça
de la Terra estava formada per un únic continent,
anomenat Pangea, que surava damunt del mantell.
A. Fa 200 milions d’anys
11. Departament de Ciències Socials
2. La formació del relleu
2.1. Les plaques tectòniques i la deriva dels continents
●
El moviment de rotació de la Terra va rompre aquest
únic continent i va donar lloc a les anomenades plaques
tectòniques.
B. Fa 65 milions d’anys
13. Departament de Ciències Socials
2. La formació del relleu
2.1. Les plaques tectòniques i la deriva dels continents
●
Malgrat els moviments lents, quan dues plaques xoquen
una es pot elevar i formar grans serralades, mentre que
l’altra s’enfonsa fins a crear fosses marines profundes.
●
Els punts de contacte entre dues plaques són àrees de
gran inestabilitat, que es manifesta en forma de
terratrèmols i volcans.
20. Departament de Ciències Socials
2.2. Agents interns de formació del relleu
Falles i plecs
• Les forces internes de la terra poden deformar l'escorça terrestre.
• Si les forces actuen damunt materials plàstics, la superfícies de la
Terra s'ondula i origina plecs.
• Si les forces actuen damunt materials rígids, l'escorça es fragmenta
en blocs i origina falles.
21. Departament de Ciències Socials
●
Les forces internes de la Terra, i el moviment de
plaques, provoquen els terratrèmols i els volcans.
●
Els terratrèmols són sacsejades que s’originen a
l’interior de la Terra i que es propaguen en forma d’ones
sísmiques.
24. Departament de Ciències Socials
●
Els volcans són profundes esquerdes a l’escorça
terrestre per les quals puja el magma. Aquest magma
pot sortir a l’exterior en forma d’erupció volcànica.
●
En les erupcions volcàniques s’expulsen gasos, cendres,
pedres i lava incandescent. Aquests materials, en
contacte amb l’aire, es refreden i formen els anomenats
cons volcànics.
28. Departament de Ciències Socials
2.3. Els agents externs de modificació del relleu
-Formes de la Terra depenen d’agents externs (aigua, vent, vegetació, ser humà)
-Agents externs modifiquen el relleu i tendeixen a igualar-lo: rebaixen cims, omplen
valls i regulen costes.
29. Departament de Ciències Socials
a) Acció de l’aiguaa) Acció de l’aigua (Principal agent modelador del paisatge)
•Pluja: desgasta muntanyes, obre barrancs i valls arranca i transporta materials que
diposita en planures i deltes (materials sedimentaris).
•Gel: Romp parets roques al filtrar-se entre elles en estat líquid.
•Dissolució: Reacció química amb components de les roques formant galeries d’aigua
subterrània.
•Ones, corrents marines i marees actuen sobre el litoral desgastant roques blanes o
acumulant arena en platges i golfs.
37. Departament de Ciències Socials
b) Acció del ventb) Acció del vent
-Desgasta roques i transporta partícules d’arena que erosionen per impacte, altres
roques.
-En condicions de sequedat i escassetat de vegetació (Desert Sahara)
39. Departament de Ciències Socials
c) Acció de la vegetacióc) Acció de la vegetació
-Arrels penetren en el sòl rompent la roca i fixant el sòl.
40. Departament de Ciències Socials
d) Acció del ser humàd) Acció del ser humà
-Avanços tècnics contribueixen a transformar el territori ràpida i intensament.
-Urbanisme (creació i expansió de ciutats), així com construccions infraestructures i
equipaments (vies de comunicació, pantans, ponts, ports) transformen el paisatge.
44. Departament de Ciències Socials
3. LES FORMES DE RELLEU TERRESTRE
● El relleu és el conjunt de formes o accidents geogràfics que
formen la superfície terrestre.
● Sobre el relleu hi corren les aigües, hi creixen els vegetals i
hi viuen els animals i les persones.
67. Departament de Ciències Socials
Golf: Entrada de mar dins la terra, habitualment de forma rodona
i grans dimensions. Badia: Semblant al golf però de menors
dimensions.
68. Departament de Ciències Socials
Ria: Desembocadura d'un riu en la qual l'aigua de la mar
s'endinsa en el continent.
71. Departament de Ciències Socials
Delta: Territori generalment triangular, format a la desembocadura
dels rius per l'acumulació de sediments.
72. Departament de Ciències Socials
Albufera: Llac litoral separat de la mar per un cordó d'arena, però
que està en comunicació amb la mar per un o més punts.
81. Departament de Ciències Socials
FOSSA MARINA: Gran depressió dels fons oceànics o marítims que sovint arriben als
6.000 metres de profunditat i, en ocasions, fins als 11.000 metres.
82. Departament de Ciències Socials
PLANA ABISSAL: Extensió de terreny pla a la zona més profunda dels mars i
oceans; entre 3.000 i 7.000 metres de profunditat.
PLATAFORMA CONTINENTAL: Zona marítima que baixa suament fins els 400 m. L’
amplitud fins a la costa pot oscil·lar entre escassos metes i alguns kilòmetres. Es la
continuació submarina dels continents.
