Esborrany projecte educatiu

1. SETEMBRE DEL 2016
ESCOLA VALL DE
NÉSPOLA

2. Índex
1. INTRODUCCIÓ: FONAMENTACIÓ I ARRELS DEL PROJECTE
2. ANÀLISI S DEL CONTEXT
2.1. Ubicació
2.2. Usuaris i usuàries de l’espai
3. TTRETS D’IDENTITAT
3.1. Concepte d’infant
3.2. Concepte de persona acompanyant/educadora
3.3. Concepte de família
3.4. Principis pedagògics
3.5. Innovació educativa
4. LÍNIA PEDAGÒGICA . CULTURA DE CENTRE
4.1. Objectius del projecte educatiu
4.2. Documentació marc del projecte educatiu
4.2.1.Pla de treball
4.2.2.Memòria anual
4.2.3.PEC (Projecte educatiu de centre)
4.2.4.NOFC (Normes d’organització i funcionament de centre)
4.2.5.Projecte Lingüístic

3. 4.3. Sortides
4.4. Voluntariat o acompanyants dins l’espai
4.5. Relació amb les famílies
4.5.1.Reunions
4.5.2.Entrevistes
4.5.3.Comunicació diària
4.5.4. Informes (pedagògics i procés de vida)
4.5.5.Cartelleres
4.5.6.Espai famílies
4.5.7.Circulars
4.5.8.Jornada de portes obertes
4.6. Relacions externes
4.7. Formació permanent
5. METODOLOGIA
5.1. El dia a dia a l’espai d’infància i família
5.2. El procés d’adaptació dels infants i les famílies
5.3. Ambients de relació i aprenentatge
5.3.1.Espai de joc d’imitació (cuineta i casa)
5.3.2.Espai de moviment/joc motriu
5.3.3.Espai de construccions i joc simbòlic
5.3.4.Jocs de taula/descoberta
5.3.5.Espai de disfresses

4. 5.3.6.Espai de contes i espai tranquil
5.3.7.Espai de trobada/àpats
5.3.8.Zona de descans i dormitori
5.3.9.Zona de canvis de bolquers/higiene
5.3.10. Zona exterior: pati/jardí
5.3.11. Espai de llum
5.3.12. Espai creatiu
5.3.13. Espai d’experimentació
5.4. Projecte de col·laboració Escola la Vall de Néspola i l’espai de criança
5.5. L’estona dels àpats
5.6. Projecte sistèmic de relació amb les famílies i els infants
5.7. Projecte d’ambients
5.8. Documentació pedagògica
5.9. La col·laboració entre el personal acompanyant/voluntariat i l’espai
6. ATENCIÓ I CURA
6.1. Menjador:
6.1.1.Hàbits i horaris alimentaris
6.1.2.Organització del menjador
6.2. Higiene:
6.2.1.Hàbits d’higiene dels infants

5. 6.3. Salut:
6.3.1.Documentació sanitària
6.3.2.Farmaciola
6.3.3.Administració de medicaments
6.3.4.Malalties
6.3.5.Períodes de baixa per malaltia
6.3.6.Medicació
6.3.7.Al·lèrgies
6.3.8.Accidents
6.3.9.Assegurança de responsabilitat civil
6.4. Neteja del servei
6.5. Manteniment
6.6. Seguretat
6.7. Pla d’evacuació/emergència
7. ANNEXOS
- Document: “Autorització de les famílies per poder sortir de l’espai”.
- Document: “Protocol d’actuació i de relació dels acompanyants de l’espai”.
- Document: “Llistat de material i distribució dels espais”.
- Document: “Material inici de curs”.
- Document: “Fitxa dades bàsiques”.
- Document: “Una mica sobre tu”.
- Document: “Autorització drets d’imatge”.
- Document: “Carta de compromís educatiu”.
- Document: “Carta responsabilitat estat dels aliments per part de les famílies”.

6. - Document: “Malalties a l’escola. Generaliat”.
- Document: “La Farmaciola escolar. Generalitat”.
1.INTRODUCCIÓ: FONAMENTACIÓ I ARRELS DEL PROJECTE
Aquesta escola neix de la necessitat de les famílies de poder oferir als seus fills
i filles una escola sense haver de desplaçar-se del seu municipi. Amb la
voluntat i esforç de les famílies juntament amb el suport i consentiment de
l’ajuntament i el departament d’ensenyament, el curs 2003/2004 i amb 5
infants, es torna a obrir l’escola de Mura.
En un inici aquest és un projecte petit i inestable, pel baix nombre d’alumnes
però sobretot per la inestabilitat en la plantilla que no permet definir un projecte
sòlid i coherent.
L’arribada d’una persona amb plaça definitiva i amb ganes i motivació per tirar
endavant el projecte, permet a l’escola de Mura, començar el procés per arribar
on és ara l’escola actual i a la redacció d’un projecte d’escola més concret, que
la defineixi.

7. El primer objectiu a assolir és sens dubte l’estabilitat total de la plantilla. Un cop
assolit, es pot començar a definir i concretar el projecte de comunitat educativa,
entre tots.
I l’escola creix i passa de 15 infants a una escola de quasi 50 alumnes.
I l’escola propicia arrelament al poble i a l’entorn proper de Mura i pot potenciar
un projecte educatiu innovador i de qualitat a la comarca del Bages.
2.CONTEXT
L’escola Vall de Néspola, està situada al bell mig del parc natural de Sant
Llorenç de Munt i l’Obac, al municipi de Mura, poble de la comarca del Bages,
situat a 454 metres d’altitud, on hi ha 211 persones empadronades (any 2014) i
238 habitatges censats (any 2011), segonts la web oficial de l’ajuntament.
És una escola rural d’actualment quaranta-vuit alumnes i cinc mestres, que
forma part de la ZER Moianès Ponent. L’escola acull infants de Mura i també
de les poblacions veines de Talamanca i Rocafort.
Actualment ocupa l’edifici de les antigues escoles, un edifici de pedra de dues
plantes, amb capacitat per a 30/40 alumnes, pendent d’ampliar el curs vinent
per a poder abastir fins a 50/60 alumnes.
3.TRETS D’IDENTITAT
3.1 Concepte d’infant
L’infant com a ésser amb unes potencialitats, capacitats i habilitats innates que
en contacte amb l’ambient i amb un acompanyament acurat i respectuós té el
dret de poder-les desenvolupar.

8. Un infant és una persona capaç de decidir, de pensar, d’expressar, de rebutjar,
de sentir, de participar, d’establir vincles i llaços afectius, de relacionar-se,
d’observar, de jugar, d’aprendre, de crear, escoltar, de ser autònom, de poder
triar, en definitiva, de ser sí mateix en essència.
Un infant ric i capaç, envoltat d’un ambient respectuós i ric en estímuls que
potenciïn cada etapa evolutiva en que es trobi. Un infant té dret a que totes les
seves necessitats afectives, emocionals, físiques, psicològiques, cognitives,
motrius, fisiològiques, etc. Siguin ateses i respectades amb cura, amb un
acompanyament respectuós afavorint un desenvolupament positiu i beneficiós
d’aquestes necessitats abans esmentades, que l’ajudaran a fer, sentir, pensar i
créixer com a persona.
3.2 Concepte de la persona acompanyant/educadora
Entenem que les persones que han de liderar el projecte pedagògic i el dia a
dia amb els infants i les seves famílies, han de tenir coneixements pedagògics i
inquietuds pel que fa a la criança respectuosa, l’educació activa i amb
coneixements de diferents referents pedagògics i psicològics (etapes evolutives
dels infants, tipus de materials i jocs, recursos pedagògics, dinàmiques
familiars, etc) amb eines per poder dur a l’espai uns puntals de qualitat.
Tenir capacitat de lideratge, d’empatia, d’organització, amb estima cap al món
de la infància i la família i amb empenta i il·lusió per tirar endavant aquest
projecte.
Les persones educadores o acompanyants han de tenir capacitat d’escolta,
d’observació, la capacitat d’intervenir quan la situació ho demana i una actitud
de respecte i observació envers el joc i la descoberta de l’infant, sent conscient
que no ha d’interrompre els processos d’aprenentatge, experimentació o de joc
quan la seva presència no és necessària. El paper de l’acompanyant o persona
educadora és el de facilitador d’experiència, propostes i/o espais i materials on
els infants són els responsables del seu propi coneixement guiats a través del
seu propi coneixement, inquietuds i interessos previs.

9. 3.3 Concepte de família
La família és el primer i principal agent socialitzador de l’infant, és la
responsable d’educar i tenir cura dels seus fills i filles. La família és molt
important en el dia a dia del projecte, té tot el dret de participar i sentir-se
inclosa dins l’espai educatiu. Entenem la família com a participativa,
col·laborativa i amb drets i deures dins el projecte. Cada família, com ho és
l’infant, és única, irrepetible i singular, i des de l’espai es vetllarà perquè hi hagi
una relació basada en el respecte, l’acceptació i la fluïdesa. Per l’infant, la seva
família és el més important que té, és amb qui conviu cada dia i amb qui té els
lligams afectius més forts, per això és molt important la bona entesa entre les
famílies i el personal educador, perquè l’infant visqui de manera positiva la
transició de la llar a l’espai de criança tot compartint estones amb altres nens i
nenes.
3.4 Principis pedagògics
La nostra fonamentació pedagògica es basa en un seguit de corrents de
diferents autors i experts en pedagogia, pediatria i psicologia. Aquesta és la
nostra fonamentació a nivell teòric. No ens centrem en un únic corrent i/o
teoria, sinó que n’agafem allò que ens sembla enriquidor per l’infant i ho
adaptem al nostre context i característiques d’infant i d’espai educatiu.
Reggio Emilia, Waldorf, Maria Montessori, Rebeca i Mauricio Wild, Heike
Freire, etc... Són alguns referents per a l’elaboració del nostre projecte, ens han
inspirat en l’organització dels espais i orientat en el nostre fer.
1. Reggio Emilia – Loris Malaguzzi:

10. • Estètica dels espais: l’estètica dels espais és molt important perquè
l’infant es senti relaxat i a gust dins l’espai. Materials naturals, colors
neutres, decoració acurada... són bàsics perquè l’harmonia de l’espai
segueixi una mateixa estètica i l’ambient que s’hi respiri sigui acollidor,
on no hi hagi distraccions i on l’important sigui el material que l’infant
utilitzi per experimentar, descobrir i observar i no un espai ple de colors i
decoració molt cridanera que entorpeixi la serenor i l’ambient acollidor i
neutre que el cervell necessita per acomodar, crear i fer noves
connexions mentre aprèn.
• Els Cent Llenguatges de l’infant: cada infant és únic i singular i segons
Loris Malaguzzi, pedagog i fonamentador del projecte de les escoles de
Reggio Emilia (Itàlia), cada infant disposa de cent llenguatges, cent
maneres de viure i veure la vida, cent maneres de relacionar-se,
d’aprendre, d’experimentar, de crear, d’expressar-se.... L’espai i
l’acompanyament han d’estar pensats per respectar i potenciar el
desenvolupament d’aquesta multiplicitat de llenguatges que l’infant
disposa i que té dret a poder-los mostrar tal i com els sent, essent font
d’aprenentatge, de riquesa i de creixement.
• Espais d’aprenentatge on es fomenti la creativitat: espais on l’infant
disposi de material per poder deixar anar el seu pensament creatiu. On
pugui exterioritzar allò que passa dins seus a través de l’art. Un lloc on
poder plasmar anhels, sentiments, emocions, desitjos, descobertes... un
lloc on l’infant tingui els mitjans, les eines i els materials per deixar anar
el seu pensament creatiu.
• Documentació processos d’aprenentatge: la documentació dels
processos d’aprenentatge, dels processos de vida, de les descobertes,
dels processos generals de l’espai, etc... a partir de fotografies,

11. filmacions, anotacions,etc Donen validesa al projecte i donen
importància deixant empremta del què s’està fent i treballant dins l’espai
educatiu. La documentació es pot realitzar des de dues intencionalitats:
o Pels infants: solen ser fotografies que documenten processos,
vivències, estones de relació, descobertes... i que es posen a
l’abast dels nens/es dins els mateixos espais, en reculls, plafons,
etc... per donar importància a allò que els infants viuen dins
l’espai, per poder recordar un moment, donar importància a una
construcció, per poder observar quin joc es duu a terme dins
d’aquell espai, etc...
o Pels adults: la documentació dels adults també es centra en
donar importància als processos i pot anar acompanyada de
frases, articles, descripcions on es transmet o es relaciona alguna
cosa de la imatge, del procés, del que volem explicar amb aquella
fotografia o explicació. Als mestres els serveix per documentar
processos, per repensar la seva pràctica, per veure evolucions i
progressos ens els infants, i a les famílies o a la comunitat
educativa, els serveix per poder conèixer què passa dins un
espai, què s’hi respira, quin concepte d’infant es té, què es dóna
importància, etc.
• La importància de la comunitat: a Reggio Emilia es dóna molta
importància a la participació i a la col·laboració de les famílies dins el
projecte, ja que també en són part fonamental de l’ànima del què allà s’hi
viu. També es fomenta la col·laboració activa de l’ajuntament del
municipi, ja que els infants són el futur d’aquest. Des del projecte es
fomentarà tant la participació de les famílies com de l’ajuntement, a
través de reunions, festes, col·laboracions, traspàs a través d’informes,
documentació gràfica, xerrades, etc...

12. 2. Waldorf:
• Estètica dels espais: utilització de materials nobles com la fusta,el
metall... o materials naturals com el cotó, el lli, colors naturals, neutres.
Una estètica cuidada que doni una harmonia als espais i afavoreixi un
ambient de calma i tranquil·litat.
• Materials nobles: fugir de les típiques joguines de plàstic i optar per
materials que donin diferents possibilitats en textura, color, possibilitats
de joc, olor, etc...
• Allò quotidià: les tasques quotidianes com a font d’aprenentatge. Fugir
de continguts rígids i preestablerts i basar la pràctica educativa en el dia
a dia i en allò que és quotidià pels infants: preparar l’esmorzar, regar les
plantes, tenir cura de l’espai, observar l’entorn, tenir cura de les plantes
i/o l’hort, rentar-se les mans, parar la taula, escurar els plats, etc...
• La natura: l’entorn natural com a font d’aprenentatge. Aprofitar la
riquesa en fauna, flora i paisatge que ens envolta. Aprendre del nostre
entorn i valorar-ho.
4. Maria Montessori:
• Materials sensorials: posar a l’abast dels infants diferents materials
sensorials aïllant-ne o no les seves propietats (amb diferents paneres,
amb una de sola, etc..). Oferir als infants un munt de possibilitats que els
permetin anar coneixent i estructurant les qualitats dels objectes per així
poder anar formant una base de la lògica- matemàtica i del llenguatge.
• Respecte cap a l’infant: respecte cap a les capacitats de cada infant i
posant a l’abast els materials i els jocs que siguin adequats al seu ritme i
moment evolutiu. La persona educadora ha de ser coneixedora de les
diferents etapes evolutives dels infants per poder oferir materials i
experiències adaptades i adequades pel seu bon desenvolupament.
• L’estètica en la preparació dels materials: la disposició de com es
col·loquen els materials a l’abast dels infants influirà en les seves

13. accions. La quantitat de materials, la disposició, la gamma de colors,
etc...
• Allò quotidià: les coses quotidianes, els hàbits, les tasques de l’espai
com a font d’aprenentatge. Un dels eixos centrals de l’espai de criança.
5. Rebeca Wild:
• Amor i límits: posar límits amb amor i respecte. Una contenció
amorosa, sense crits, ni coaccions ni amenaces, una relació d’autoritat
amb els infants però sense autoritarisme, una autoritat amorosa, que
acompanya que posa límits pel benestar físic i emocional dels infants,
sense imposar.
• Les etapes de desenvolupament: la importància de conèixer quines
fites importants a nivell motriu, social, cognitiu i emocional de
desenvolupament de l’infant per poder-les acompanyar i respectar.
6. Bert Hellinger, Carles Parellada i Mercè Travesset:
• Educació sistèmica: una educació basada en els vincles i les relacions.
On tots els sistemes estan relacionats i el que passi en un d’ells afecta
als altres. Una visió fonamentada des del respecte, la visió holística i
l’aprofundiment en els assumptes, el símptomes i els comportaments
dels alumnes i les seves famílies.
• Sistemes familiars: acceptar i tenir en compte la realitat i la complexitat
de cada família. Acceptar i mirar amb bons ulls els pares, mares, avis,
tiets de cada infant ja que són part del seu sistema, qui li han donat la
vida. Una visió positiva i una acceptació de les famílies que formen el
projecte ens permetrà abordar les situacions, els conflictes, els acords i
desacords d’una forma més positiva, més significativa i serà més fàcil
entendre què passa dins de cada sistema familiar i com pot estar
afectant això en l’infant.
7. Salovey, Mayer i Bisquerra:

14. • Educació emocional i gestió de les emocions: l’educació i gestió
emocional com a forma de relacionar-nos dins l’espai de criança. No ho
entenem com un contingut concret a ensenyar, sinó a transmetre amb
l’exemple, el respecte cap als infants. En les primeres edats on el
llenguatge verbal encara no està desenvolupat o no s’utilitza amb prou
fluïdesa, és de vital importància que els infants es sentin acompanyats i
compresos. L’adult és el responsable d’acompanyar els infants en els
seus estats emocionals, posant-hi nom, respectant-los, identificant-los i
reconduint les situacions el més positivament possible per a un
desenvolupament i un creixement emocional sa per l’infant.
8. Jean Piaget:
• Constructivisme: els infants, per petits que siguin porten damunt seu
unes motxilles plenes de bagatges, experiències, aprenentatges,
vivències que fan que els configurin tal i com són. Les oportunitats
d’aprenentatge que posem a l’abast dels infants de l’espai han d’ésser
pensades des d’una visió constructivista, ja que és important tenir en
compte els aprenentatges i vivències prèvies dels infants per tenir en
compte què és el que poden, voler i arribaran a aprendre. Aquesta
concepció de com aprenen els nens/es té en compte els esquemes de
coneixement a nivell cerebral, els quals poden ser aprenentatges o
coneixements nous que el nen assimili de nou, d’altres que acomodi en
els que ja té apresos i altres que facin canviar estructures cerebrals ja
apreses.
9. Howard Garner:
• Intel·ligències múltiples: les intel·ligències dels infants com a font de
riquesa. Conèixer i tenir en compte que cada infant és únic i singular, i
que no tots i totes aprendran de la mateixa manera ni tindran els
mateixos interessos. La Teoria de les intel·ligències múltiples es basa en
el coneixement de diferents intel·ligències (matemàtica, lingüística,
lògica, intepersonal, intrapersonal, creativa...) i quines tenen més
desenvolupades cada un dels infants. La qüestió és posar a l’abast dels
infants multiplicitat d’oportunitats d’aprenentatge perquè aquestes

15. capacitats i/o intel·ligències puguin ser desenvolupades i cada infant
trobi l’interès en aprendre d’allò que més li agrada o el motiva. Sent així,
l’aprenentatge una font de plaer i motivació.
10. Vigotsky:
• Internalització d’aprenentatges: el fet de viure en comunitat i estar
envoltat de persones, l’infant, té l’oportunitat de fer seus els
aprenentatges dels quals està envoltat al conviure amb altres subjectes
(infants, famílies, personal educador...). La relació i l’intercanvi amb el
medi social i cultural posa a l’abast de l’infant normes, aprenentatges,
situacions, conviccions, vivències, etc... que l’ajudaran a anar madurant
psicològicament i anar adquirint nous aprenentatges que l’ajudaran a
configurar-se i desenvolupar-se com a persona.
• Teoria de la bastida: la zona de desenvolupament proper, tal com ho
anomenava Vigotsky, és aquella en la que l’infant es troba entre allò que
ja sap i allò que pot arribar a fer amb l’acompanyament d’un adult o d’un
infant amb capacitats més desenvolupades (o més gran). Per tan, el fet
que infants de diferents edats i diferents famílies puguin compartir, joc,
temps i espai és enriquidor pel desenvolupament mental dels infants ja
que el fet de poder compartir experiències dóna la possibilitat de
respectar ritmes individual i de fer avenços amb l’ajuda dels altres.
La zona de desenvolupament potencial és fins on l’infant podrà arribar, i
la real serà on l’infant es troba en aquell mateix moment, en quines
capacitats és capaç de desplegar per sí sol. La teoria de la bastida es
centra en aquest recolzament que les persones adultes, o infants amb
altres capacitats poden fer als infants en els seus propis processos
d’aprenentatge.
• Psicologia del joc compartit: quan un infant juga amb altres infants
com ell ha de passar de l’estat egocèntric a un estat de joc compartir en
el qual les normes, els materials i les relacions són compartides. Si bé és
cert que fins passats els dos anys el joc de l’infant és força egocèntric i
es centra molt en l’exploració i el plaer per descobrir, el joc compartir

16. amb altres infants els dóna la possibilitat d’interactuar i poder anar
adquirint la seva pròpia regulació emocional, ja sigui compartint, posant-
se al lloc de l’altre, fent valer els seus anhels, respectant les normes del
joc, etc.
11. Urie Brofenbrenner:
• Teoria ecològica: aquesta teoria es centra en la importància que tenen
els diferents sistemes en la configuració de la persona. És a dir, es basa
en com la influència d’un mateix i de l’entorn pot ajudar a canviar les
conductes i els aprenentatges de l’infant. dins d’aquests sistemes es
tenen en compte: les característiques pròpies de cada individu, la
família, l’escola, els amics, els mitjans de comunicació, la cultura, etc...
És per això que des de l’espai de criança donem importància a l’obertura
de la comunitat educativa cap a l’entorn ja que tota mena de relacions
amb diferents agents i contextos són positives i generadores
d’aprenentatges rics i interessants per l’infant.
12. Joan Domènech, Carl Honoré:
• Educació lenta: aquesta teoria es centra en desaccelerar els ritmes de
l’educació comprenent i respectant els propis ritmes dels infants.
L’objectiu principal de l’educació lenta és el respecte individual dels
aprenentatges, redistribuint els horaris escolars i donant més temps per
estructurar cadascú a la seva manera allò que s’aprèn a l’escola. Es fuig
de la rigidesa horària i es cerca la flexibilitat ens els horaris perquè els
ritmes (son, hàbits, joc...) dels nens i nenes puguin ser més naturals i
més adaptats a les seves necessitats.
3.5 Innovació educativa
Considerem aquest projecte com a innovador ja que s’integren i es propicien
diferents corrents pedagògiques potenciant el benestar dels infants i el seu
desenvolupament i creixement integral. L’educació fins ara tradicional, centrada

17. en l’ensenyament de continguts rígids i obsolets, sense respondre a les noves
necessitats emergents de la societat del segle XXI, una societat eminentment
tecnològica, basa en la immediatesa, la globalització, les relacions socials i el
coneixement. Entenem, que hi ha d’haver un canvi de paradigma en l’educació
que s’ofereix als infants, futurs ciutadans i ciutadanes de les nostres societats.
L’educació tradicional, que té els seus principis en la industrialització estava
pensada per formar i educar tot basant-se en continguts teòrics (matemàtics,
lingüístics, lògics...), és a dir, centrats en continguts memorístics per formar
futurs peons.
Considerem que el nostre projecte és innovador perquè integra un seguit de
corrents pedagògiques i psicològiques que s’ajusten a les necessitats dels
infants del segle XXI.
Infants que hauran de saber enfrontar-se a diverses situacions, hauran de
saber dur a terme diferents tasques, infants amb pensament crític i capaços de
triar i decidir, amb capacitat resolutiva de noves situacions, amb habilitats
comunicatives, pensament divergent, infants amb suficients capacitats per
arribar a una maduresa emocional que els capaciti per ensortir-se’n a les
diferents situacions que els posarà la vida.
4. LÍNIA PEDAGÒGICA. CULTURA DE CENTRE
4.1 Objectius del projecte educatiu
- Oferir un clima de convivència, tolerància i respecte a la llibertat i les
conviccions de cada família.
- Oferir als infants un ambient acollidor, segur i ric en estímuls de tota
mena que garanteixin el seu creixement i desenvolupament integral.

18. - Oferir als infants i a les seves famílies un ambient que propiciï les
relacions socials, les estones de joc compartit i la bona entesa entre tots
els membres de la comunitat.
- Oferir als infants un reguitzell d’oportunitats, espai, materials i propostes
que potenciïn el desenvolupament de les seves capacitats i
potencialitats com a persones.
- Oferir als infants oportunitats on puguin jugar, relacionar-se, descobrir i
experimentar sense la interrupció de l’adult, el qual, es dedicarà a
observar i intervenir quan sigui necessari.
- Oferir als infants i a les seves famílies una relació fluida que es basi en
la participació i la bona entesa.
- Afavorir el desenvolupament harmònic de l’infant de les seves
necessitats bàsiques d’ordre biològic, psicològics, afectiu, lúdic i social.
- Afavorir el procés d’autonomia de l’infant ajudant-lo a adquirir hàbits
bàsics (higiene, control d’esfínters, àpats...) que el permetin
desenvolupar-se en diferents situacions quotidianes, adquirint seguretat,
confiança i maduresa.

19. - Afavorir la seguretat emocional i afectiva dels infants perquè puguin
desenvolupar una imatge positiva de sí mateixos, un bon autoconcepte,
una autoestima positiva i una regulació emocional.
- Afavorir el procés de socialització de l’infant amb tota la comunitat de
l’espai i l’entorn proper (escola, poble...), oferint-li situacions de relació i
socialització segures, estables i adaptades al seu moment evolutiu
perquè vagi obrint el seu cercle social i pugui gaudir de situacions noves.
4.2 Documentació marc del projecte de l’espai educatiu
4.2.1 Pla de treball
Es portarà a terme a principi de curs. Està pensat per la millora
permanent del projecte. Es pactaran uns objectius, i a finals de curs
es farà una valoració d’assoliment i una memòria.
4.2.2 Memòria anual
Al finalitzar el curs s’elaborarà la memòria tècnica de tot el que s’ha
portat a terme i el què s’ha de tenir en compte i millorar pel curs
vinent.
4.2.3 PEC (Projecte educatiu de centre)
El projecte educatiu de centre s’ha formular d’acord amb les
condicions i característiques dels infants i les famílies que
assisteixin a l’espai educatiu. Ha de servir per establir les bases i

20. pilars pedagògics que seran els puntals del projecte educatiu de
l’escola. El present document pretén ser la base del PEC i una
concreció del Projecte Educatiu de ZER fent que s’adapti més a la
nostra realitat.
4.2.4 NOFC (Normes d’organització i funcionament de centre)
El document de Normes i d’Organització de funcionament de centre
és una eina que ha de servir per regular la vida interna de l’espai de
criança, i establir de forma clara i coherent l’organització i les
relacions entre els diferents membres que formen la comunitat
educativa i dels diferents serveis que s’ofereixen. El present
document pretén ser la base de les NOFC i una concreció de les
NOF de ZER fent que s’adaptin més a la nostra realitat.
4.2.5 Projecte Lingüístic
4.3 Sortides
Les sortides es farán a nivell de ZER, conjuntament per cicles o adaptant
els agrupaments que més convinguin a l’escola al cicle de ZER que
millor vagi. Així disminuirem despeses d’autocar i altres i enriquirem
socialment als nostres infants.
Les sortides d’escola o les sortides que es farán habitualment per
l’entorn de Mura, al bosc, a la riera,... és consideren molt importants i de
gran interès perquè els infants puguin puguin gaudir i conèixer el seu
entorn més proper. Són també una font d’aprenentatge que els infants

21. tenen al seu abast, oferint-los diferents experiències en l’entorn natural
de Mura i ampliant la xarxa de relacions de l’escola amb el municipi.
Cada curs, cada infant tindrà un document signat per tal d’autoritzar
aquestes sortides.
4.4 Voluntariat o acompanyants dins l’espai
A tota persona que ajudi i/o acompanyi dins l’espai, se li entregarà un
document on hi haurà descrit un protocol d’actuació amb els infants
(moments de joc, de relació, de conflicte,...). (Vegeu Anex 1. Document:
“Protocol d’actuació i de relació amb els infants dins l’espai educatiu”).
Som escola formadora, per tant hi ha la possibilitat de tenir estudiants de
pràctiques durant el curs.
4.5 Relació amb les famílies
4.6 Relacions externes
L’escola està en xarxa amb l’AMPA de l’escola, l’ajuntament del municipi i
ajuntament de Talamanca, entitats i associacions del municipi i poblacions
veïnes i amb l’espai de criança 0-3 “Planter de Néspola”.
4.7 Formació Permanent
Des de ZER cada curs es fa una formació interna, a part d’això des de
l’equip directiu d’escola es convida i s’anima a que tots els educadors es
vagin reciclant fent formació continuada per tal de poder oferir un bon
ventall d’oportunitats i de qualitat als infants i famílies de l’escola. També es

22. busquen moments de debat al voltant de l’educació en general i es mira
d’anar a xerrades amb tot el claustre d’escola per desprès debatre i aplicar
al nostre fer.

23. EL CANVI
Nosaltres presentem un procés de canvi. El camí que ens ha calgut fer per
agafar consciència de que ens calia canviar i com ho hem anat fent. El nostre
projecte parteix d’un canvi en l’espai, un canvi estètic d’un espai per aconseguir
que aquest, sigui en ell mateix generador de canvi. Un espai que ens dugui a
fer les coses diferents i que ens demani de fer-les cada cop més diferents. Un
canvi superficial que faci veure a la gent la necessitat de caminar cap a un
canvi més profund. Un canvi estètic a l’espai que ens envolta pensat per a que
es vagin generant petits canvis q en provoquin d’altres...una cadena de canvis
cap a la millora en l’educació provocats per l’estètica.
El nostre projecte sorgeix arrel d’un plantejament general d’escola. Quina
escola volem? Quina escola volen les famílies? Quina escola volen els infants?

24. Quina escola vol la comunitat? S’ha de canviar moltes coses però cal començar
d’alguna manera.
Primer ens plantegem a nivell profund cap a on volem caminar...
L’educació que es dóna a l’escola de Mura, és prou respectuosa cap als
infants? Quin ha de ser el paper de l’adult en el procés educatiu...? L’adult sap
més i l’infant menys i hem de traspassar coneixements? O hem de mirar l’infant
com a algú capaç, ple de sabers i l’hem d’acompanyar en aquest camí de
l’aprenentatge? L’entorn que ens envolta genera sabers? Cal que estigui
preparat per tal que sigui més ric i generi més possibilitats d’aprenentatge?
Tot això ens fa plantejar-nos coses, coses que ens han dut fins al canvi.
Per poder-se dur tot aquest procés, es necessari que tota la comunitat hi cregui
i hi participi. Per tant, la clau del nostre projecte és començar aquest canvi
d’alguna manera que aquest, engresqui a la majoria.
Ho fem, traspassant la idea que l’ESPAI és el tercer agent educador. Primer el
nen, després l’adult i el tercer però indispensable és l’espai.
I a través del que va dir Negroponte quan afirmava que, si un cirugià del segle
XIX aparegués a un quiròfan actual no entendria res del que allí passés, però si
ho fes un professor del mateix segle a una classe d’un centre qualsevol, tot li
resultaria familiar.
Ens posem a treballar per fer que la nostra escola, escola del segle XXI, en cap
cas sigui fàcilment “reconeixible”. Una escola diferent, una escola acollidora, on
hi poguem estar a gust, com a casa. Una escola que no ens recordi que som a
l’escola.
A través d’imatges, perquè una imatge val més que mil paraules, proposem un
canvi d’estètica a la nostra escola. Mitjançant reunions, debats, contrastos
d’informacions i idees, anem decidint: “Com volem que siguin els espais de la
nostra escola?” i ens anem construint una nova imatge d’escola.
Nosaltres presentem un procés de canvi. El camí que ens ha calgut fer per
agafar consciència de que ens calia canviar i com ho hem anat fent i ho anem
fent a poc a poc. El nostre projecte parteix d’un canvi en l’espai, un canvi

25. estètic d’un espai per aconseguir que aquest, sigui en ell mateix generador de
canvi. Un espai que ens dugui a fer les coses diferents i que ens demani de fer-
les cada cop més diferents.
Un canvi superficial que faci veure a la gent la necessitat de caminar cap a un
canvi més profund. Un canvi estètic a l’espai que ens envolta pensat per a que
es vagin generant petits canvis q en provoquin d’altres...una cadena de canvis
cap a la millora en l’educació provocats per l’estètica.
Desprès d’una reunió inicial on vam contrastar fotografies d’escoles ordinàries,
la nostra inclosa i fotografies d’escoles “diferents”, amb una estètica allunyada
d’allò a que estem acostumats, la gran majoria va sortir convençut que la nova
proposta estètica ens aportaria coses bones. I vam aconseguir el primer
objectiu: inversió de diners, estalvis de l’escola i de l’AMPA i inversió de
recursos humans (els més importants i imprescindibles), destinats íntegrament
a canviar estèticament l’escola.
Després comissions: de disseny, de neteja, de muntatge de mobles, de trasllat,
de compres, fusteria... Moltes hores invertides, la inversió de gran part dels
nostres estalvis.. i finalment el resultat.
Un espai obert, estèticament harmònic, on hi poden conviure infants d’edats
molt diverses, on s’hi porta a terme diferents activitats al mateix temps i on junts
hem d’aprendre a estar en silenci, a respectar-nos els uns als altres però a la
vegada, on ens podem moure lliurement per l’espai i compartir sabers els uns
amb els altres. On hi ha la cuina integrada i per tant s’hi pot desenvolupar, la
part més domèstica, on l’estètica ens convida a respectar l’espai i a tenir cura
de tot allò que ens envolta, a l’hora que ens hi fa sentir a gust i acollits.
Materials nobles, fora plàstic... ANNA

26. CANVIS EN EL FER
El primer canvi en el fer i un dels més importants a que ens obliga l’espai obert
que conscientment hem elegit, és a més de tenir infants de diverses edats
barrejats a l’espai, és el fet d’haver de conviure dos adults junts en el mateix
espai, dos adults treballant plegats, això d’entrada espanta...pot fer por, però és
d’una riquesa incalculable.
ANNA Explicar què comporta treballar dos adults junts al mateix espai.
Però de retruc, aquest espai obert ens empeny a fer molts canvis en el dia a
dia.
ANNA
EL DIA A DIA
Canvi sabates, silenci, organització general (treball autònom, paper de
l’adult...) mirada cap a l’infant...

27. Principis pedagògics
La nostra fonamentació pedagògica es basa en un seguit de corrents de
diferents autors i experts en pedagogia. Aquesta és la nostra fonamentació a
nivell teòric. No ens centrem en un únic corrent i/o teoria, sinó que n’agafem
allò que ens sembla enriquidor per l’infant i ho adaptem al nostre context i
característiques d’infant i d’espai educatiu.
Reggio Emilia, Waldorf, Maria Montessori, Rebeca i Mauricio Wild, Heike
Freire, etc... Són alguns referents per a l’elaboració del nostre projecte, ens han
inspirat en l’organització dels espais i orientat en el nostre fer.
TASQUES
Poc a poc anem ampliant un treball que ja fèiem, al que nosaltres n’hi diem
treball per “TASQUES”. Treballant amb materials manipulables, oferim als
infants un treball més individual que respecta els diferents ritmes de cada etapa
madurativa. Amb les tasques treballem la part més cognitiva, més sistemàtica
però també hàbits de treball, organització, autonomia,... Treballa cadascú al
seu ritme, concentrat en allò que està fent, de vegades sol, de vegades
compartint amb un company o demanant-li a algú que ja ho sap fer... treballem
amb diferents activitats a la vegada, diferents edats a la vegada, cadascú amb
el seu material, anem fent, anem creixent. Lectures, ordinador, materials
montessori, cavallet de pintura, experiments al laboratori, màquina de cosir,
anglès, tipologies textuals,... Una mica de tot. Però cadascú quan vol, ells
s’organitzen, ells decideixen.
Ningú s’espera, tothom té alguna cosa afer... i l’adult es passeja, observa,
orienta i si cal, si algú ho necessita, dóna el suport que aquell infant reclama
contestant el seu dubte amb altres dubtes q facin que ell per ell mateix pugui
arribar on es proposava.

28. El paper de l’adult és d’acompanyant, observador actiu, generador de dubtes
per obrir altres perspectives...L’adult disposa el material, l’infant s’organitza
autonomament mentre s’enriqueix.
SERGI
CAIXES INVESTIGACIÓ
ESPAIS DE RELACIÓ I APRENENTATGE
Els ESPAIS DE RELACIÓ I APRENENTATGE també ens defineixen.
Espais on els infants poden construir els seus propis aprenentatges a partir del
joc, experimentant, socialitzant-se, cooperant, construint, interioritzant nous
coneixements fets a partir de descobertes autònomes guiades pels propis
interessos dels infants.
La caseta, el metge, les construccions, llum, disfresses, grà... Espais on l’infant
es posa al centre del procés.
1.Espai de joc d’imitació (cuineta, casa, metge i botiga)

29. L’espai de joc d’imitació, és un espai pensat perquè els infants puguin realitzar
accions de la vida quotidiana. Cuinar, jugar a tenir cura de les nines, fer de pare
i de mare, anar a cal metge, comprar i vendre, etc... És un espai que facilita i
potencia el joc d’imitació dels infants, la capacitat d’imaginació, de relació amb
els iguals, d’establiment de dinàmiques i normes en grup, potencia també el
desenvolupament del llenguatge, el pensament abstracte, la representació, etc.
2.Espai de construccions
L’espai de construccions està pensat perquè els infants puguin desenvolupar
les seves capacitats de manipulació i de pensament abstracte. Aquest espai
posa a l’abast dels infants diferents materials (fustes, pedres, blocs de
construcció, rampes, animals...) perquè els infants puguin deixar anar la seva
imaginació tot apilant, fent camins, construccions, petites carreteres, ciutats...
és un espai on els infants podran realitzar accions més mecanitzades com
apilar, fer fileres, comptar, etc... o altres de més abstractes com construir
camins, cases, petites ciutats, etc... pensament matemàtic ANNA també
posen a l’abast el llenguatge matemàtic (la lògica, les classificacions, les propietats dels
objectes...).
3.Espai de disfresses
Aquest espai està pensat perquè els infants puguin desenvolupar la seva
capacitat d’imaginació tot reproduint realitats viscudes o inventant-ne de noves.

30. També, és un espai pensat per cobrir les seves necessitats de joc i de relació.
ANNA
4.Espai de llum
L’espai de llum està pensat per oferir als infants experiències sensorials
diferents a les habituals i estimular el seu sentit de la vista i les seves
capacitats visuals, alhora, que s’ho passen bé, descobreixen, experimenten i es
relacionen. ANNA
5.Espai creatiu
L’espai de creació està pensat perquè els infants puguin desenvolupar la
creativitat a través de diferents materials i tècniques pictòriques o artístiques.
ANNA
6.Espai d’experimentació
A l’espai d’experimentació hi trobarem una taula amb cubetes d’experimentació
i diferents estris com: coladors, cullerots, sedassos, embuts, recipients, etc. En
interacció amb diferents materials com: sorres, llegums, cereals, etc. Aquest
espai és un lloc d’experimentació sensorial pels infants, de descoberta i és un
preludi a la descoberta científica (i matemàtica no?) ja que els materials que hi

31. ha a l’abast dels infants possibiliten accions com: traspassar, colar, abocar,
pesar, refinar, etc. ANNA
7.Espai de contes, espai tranquil
És un espai de descans, de retir, de parada. Un lloc on infants i adults
(educadora, famílies...) podran fer una parada. Un raconet on observar la
dinàmica de l’espai des d’un pla més tranquil, on reposar sol o en companyia.
Un espai per gaudir dels contes, les seves imatges, les seves històries... on
deixarà anar la imaginació tot escoltant els relats que un adult pot llegir als
menuts, on aquests els memoritzen i anticipen i on es poden explicar boniques i
divertides històries que ajudaran a desenvolupar el llenguatge, la imaginació, el
pensament simbòlic, l’anticipació, la cultura, el vocabulari, etc...

32. ESCOLA AL BOSC
Una aposta forta és la de decidir-nos a aprofitar més el nostre entorn exterior,
ric i proper: Amb els petits i mitjans, podem fer tot el treball de les estacions,
clima, descoberta de la natura, de la fauna vegetal i animal...Engeguem un nou
projecte d’escola, abans però llegim, ens informem i ens formem, anem a una
xerrada de la Heike Freire, llegim els seus artícles, busquem altres països que
així ho fan...i ens animem a prova-ho aquí... perquè no? “ESCOLA AL BOSC”:
sortir a fer allò que faríem normalment a l’aula en una “classe de medi” però a
fora, al carrer. Carregats amb unes motxilles, plenes de material divers: lupes,
brúixoles, pots per guardar mostres, recipients per atrapar insectes,... i unes
llibretes que fem servir com a dirari per recollir el nostre treball de camp, tots
amb botes d’aigua i impermeables, això si! No saps mai com seran les
inclemències del temps...i una vegada al bosc, ens movem lliurement,
descobrint, gaudint, observant, tocant, compartint descobertes i sabers, recollint
mostres, fent fotos... per després poder-ho documentar al nostre diari,
contrastar la informació trobada amb llibres, per Internet,... o simplement per
compartir amb la resta.
Cada infant té un quadern on s’hi documenta allò que passa, allò que cadascú
viu al bosc. Amb els més petits, és l’adult qui s’encarrega de documentar
aquests processos allà al mateix bosc, els mitjans a l’arribar a l’escola acaben
de completar, si els cal, els seus projectes o descobertes amb llibres de
consulta, internet, amb les lupes...i són ells mateixos que van documentant el
que van vivint, observant, descobrint...
Ara de moment fem “Escola al bosc” tot un matí, els més petits dos... estem
provant i les famílies ho saben però de moment tothom n’està encantat i amb
ganes d’anar ampliant en un futur.
Els grans també surten més, el curs passat van engegar “L’ESTUDI D’UN
METRE QUADRAT”, surten i observen la natura directament, què hi passa en
aquell metre quadrat?, també surten amb altres objectius... un dia a observar
una cabana de pedra seca, un altre a mirar ocells o a la riera on hi troben una
granota carregada d’ous, a pujar un turó per veure des del capdemunt el poble

33. des d’una altra perspectiva... a l’aula hi tenen més material de ciències que
abans i unes lupes binoculars digitals connectades als ordinadors, allà acaben
de contrastar totes les descobertes fetes a l’exterior.
També com els petits i mitjans, tenen el seu quadern de camp, on hi recullen
dades, estadístiques, mesures...allò que van observant i descobrint a la natura.
PROJECTES DE NATURA
A part de l’escola al bosc o les sortides de natura dels grans un cop per
setmana tenim altres projectes de natura més puntuals engegats, el “Projecte
Rius” i el “Projecte Caixes Niu” També tenim un hort davant mateix de l’escola,
que cuidem i reguem cada setmana.
I també sortim per sortir, per gaudir del nostre entorn, ric i proper, descobrir
nous camins, paratges, fonts... volem aconseguir fer una excursió al menys un
cop al mes, que ens permeti anar tots junts, tot el grup, cansar-nos, connectar
amb la natura i està preparats per poder captar allò que ens ofereix per
aprendre i avançar.
El nostre objectiu és sortir, sortir molt. Volem aconseguir fer més projectes
directament a l’entorn, tocar, sentir les olors, conèixer el nostre poble, els
nostres boscos, els nostres carrers i la nostra gent, sortir i aprendre de l’entorn.
Directament.
TASQUES DOMÈSTIQUES
La cuina integrada a l’espai, també ens ha portat a fer més “TASQUES
DOMÈSTIQUES”. Els més petits preparen cada dia l’esmorzar a la resta (petits
i mitjans) i un dia a la setmana per tota l’escola, tres dies a la setmana preparen
macedònia (explicar el treball), ANNA dijous galetes amb xocolata i

34. dimecres (aprofitant que el forn del poble és obert) pa amb oli i fuet o formatget.
Ells paren la taula i ells recullen i s’encarreguen de netejar un cop acabem
d’esmorzar, espolsen les estovalles, les pleguen i les guarden al calaix i passen
l’escombra pel menjador. Cada família paga uns diners per l’esmozar i l’AFA fa
una comanda conjunta per a tots, fruita ecològica, fruits secs també ecològics i
torradetes de blat de moro o arròs per acompanyar la fruita. Les galetes i
xocolata, i el pa del forn.
Les estovalles i tovallons son de roba i se les enduen juntament amb les
tovalloles per rentar cada setmana una família.
També tenim una màquina de cosir, amb la que els nens i nenes cusen
diferents (manualitats) per vendre a les fires que fa l’AFA i així col·laborar amb
les famílies. Hi fem avets de nadal per penjar a l’arbre, bossetes d’olor plenes
d’herbes seques, clauers, coixinets per les agulles,...
L’estètica ens convida a potenciar la part més ARTÍSTICA.
PROJECTE EMOCIONS
També estem iniciant tot un treball al voltant de les EMOCIONS. No volem
descuidar la part més emocional, les famílies també ho demanen i per nosaltres
és un tema recurrent als claustres, ens cal més formació i així ho sabem i ho
tenim present. De moment comencem amb un projecte poc ambiciós...però no
poc engrescador ”LA MEVA ESTRELLA”, amb els més grans, on treballem a
partir de petites relaxacions i visualitzacions per a infants i ho combinem fent
petits debats sobre temes al voltant dels valors. També tenim un diari on hi
deixem registrat tot allò que anem sentint. Queda pendent d’ampliar...segur!

35. PROJECTE EN COMUNITAT
Els divendres a la tarda els reservem per fer un PROJECTE DE COMUNITAT
EDUCATIVA, projectes per a tots i entre tots, un projecte on es pugui aprofitar
els sabers i talents de tothom. Aquest curs n’hem engegat un per millorar el
nostre espai exterior (pati), recollint idees, somnis, pensaments de com ens
agradaria aquest espai, buscant informació, fent plànols, dissenys, aportant mà
d’obra, eines, materials... volem aconseguir mitjançant un treball conjunt i
cooperatiu avançar per construir i volem tenir en compte totes les opinions,
propostes, raons,... de famílies, infants, ajuntament,... però la intenció.............
AUXILIAR DE CONVERSA
PROJECTE TEATRE
PROJECTE ESCACS

36. CANVIS PER ALS MESTRES
Aquest aspecte ha comportat un seguit de canvis. D'una banda l'equip de
mestres, juntament amb la comunitat educativa, s’ha fet responsable de
l'escola del futur. Ha participat en l'elaboració dels seus fonaments sense
limitacions. Ha pogut posar sobre el paper l'ideal escolar, discutir-ne els
avantatges i els inconvenients.
L'equip de mestres, com ja havia fet des d'un inici, ha treballat per intentar
assolir allò que difícilment es pot fer en una escola, transformar l'escola existent
en l'escola ideal.
Aquest fet, el fet de poder participar en la creació d'una escola, que de fet ja
era existent però el canvi esdevenia tan profunt que era com si es creés de
nou, ha implicat d'una banda que els mestres es fessin seu el projecte, que se'n
responsabilitzessin, i de l'altra que la implicació hagi estat màxima, al sentir-se
partíceps, al ser escoltats i tinguts en compte, a l'hora d'aportar allò que creien
que era important per aconseguir una educació de qualitat en tots els aspectes.
Per tant, podem resumir en dos punts bàsics els canvis que la participació en la
creació del projecte ha comportat en els mestres: la responsabilitat en el
projecte i la implicació total.
FORMACIÓ
Junts hem iniciat un camí que ens demana més formació i així ho fem: cursos,
xerrades, articles,…que ens possibiliten debats per créixer com a professionals
i per fer créixer aquest nostre nou projecte. També ens demana més temps per
organitzar-nos, per prendre decisions, per preparar coses i també i de les
nostres hores personals el treiem.

37. A més, aquests canvis, el fet d'anar a millor i a més a més a un horitzó somiat,
això ha comportat un efecte positiu per a nosaltres com a equip docent i una
millora en les nostres relacions humanes.
CANVIS PER A LES FAMÍLIES
Si bé fins ara hem destacat el paper dels mestres, com a professionals de
l'educació, cal fer un gran èmfasi en el paper dels pares i les mares. Cadascú
des del seu lloc i des de les seves possibilitats.
De sempre les famílies han donat molt suport a l'equip docent existent i han
acceptat, no sense certa irritació i resignació, els canvis que han patit per la
manca d'estabilitat de l'equip docent. Aquesta dinàmica feia que d'entrada
només aspiressin a mantenir l'equip. A assegurar una certa estabilitat i amb
aquesta garantida, se sentien mínimament satisfets. I és lògic. Quan una
escola ha patit tants canvis, el que desitgen els pares i les mares és que els
seus fills puguin, com a mínim, tenir un parell d'anys els mateixos mestres i
més endavant, si es dóna el cas, lluitaran per altres aspectes que també els
semblen importants.
Ara bé, un cop assolida aquesta estabilitat, començaren a sorgir els neguits i
els anhels, gràcies a poder deixar de banda el maldecap principal i a plantejar-
se veritables qüestions educatives i no administratives.
Al iniciar el nou camí, es va demanar directament a les famílies el seu parer.
Se'ls demanà què n'esperaven i què desitjaven de l'escola dels seus fills. I un
cop es veié que gairebé tothom anava en la mateixa direcció, tothom donà
suport a aquest canvi. És evident que els mestres raonaren el projecte que més
els atreia amb arguments sòlids i documentats, encomanant la il·lusió i la
confiança en l'èxit d'aquest.

38. A més a més de donar-hi suport, s'instal·là una mena de sentiment de
complicitat entre tots els membres de la comunitat educativa. La complicitat de
diferents grups de persones que tenen un objectiu comú i el veuen a prop.
L'estat d'ànim millorà, gràcies a constatar que aquella escola per la qual havien
apostat, malgrat les adversitats, finalment anava a bon port i podia esdevenir
quelcom d'especial. Quelcom de meravellós.
IMPLICACIÓ I COL·LABORACIONS
Per tant, totes les famílies s'han abocat al canvi. Està clar que participaren molt
en el canvi físic de l'espai, però també aporten, cadascú des del seu àmbit
professional o d'interès, allò que creuen que podem sumar en el projecte.
Per tant, el canvi que possiblement ha provocat el nou projecte en les famílies,
a més del relaxament al veure que el projecte tira endavant i és ferm i meditat,
és d'una banda una major implicació, al sentir-se, encara més, l'escola seva i
de l'altra la confiança renovada en l'equip docent i la manera d'enfocar el fet
educatiu.
ESCOLA DE MARES I PARES
Amb el canvi les famílies, han iniciat una escola de pares i mares, on es
debaten diferents temes al voltant de l’educació,
FIRES
fan moltes més fires per vendre artesanies fetes per ells i els nens per a
recaptar diners i amb aquests poder contractar el servei d’una auxiliar de
conversa per a fer suport a l’escola i millorar l’anglès dels seus fill i filles,
contractar professionals per a l’escola de mares i pares… entre altres coses.
Les famílies doncs, están actives i il·lusionades.

39. CANVIS EN L’AJUNTAMENT
Mura és un poble bàsicament turístic. L'oscilació de població durant la setmana
és força gran. Els caps de setmana la població es pot triplicar o bé quintuplicar.
Per tant, l'escola, en un inici, era una despesa més i poc valorada, ja que la
població que en feia ús era mínima i a l'hora la despesa que representava era
desproporcionadament elevada.
Cal dir també que la volatilitat dels mestres feia que no hi hagués un
interlocutor fixe amb l'Ajuntament i aquest veiés l'escola com quelcom
d'inestable.
Ara bé, un cop es va consolidar l'equip i l'escola augmentà lleugerament
d'alumnes, amb matrícules provinents d'altres poblacions, començà a veure's
diferent el centre. Es començà a veure com quelcom positiu per al poble.
D'una banda perquè es consolidava l'escola que s'obria al poble, fent activitats
en diferents indrets, visitant diferents col·lectius i col·laborant en els diferents
actes que es feien a la vila, establint un calendari clar i assegurant una
presència constant. De l'altra perquè aquesta feia de reclam per a nous veïns,
persones que formalitzaven la seva residència al poble. I a més a més
assegurava la continuitat generacional a la vila.
Per tant, quan es va veure que l'escola es consolidava i també que l'espai era
un impediment pel seu creixement i per la seva millora, des de l'Ajuntament es
proposà de fer un canvi d'espai. Tornar a les antigues escoles municipals. Un
edifici que la gent gran del poble havia usat i per tant, aquest canvi afegia un fet

40. emocional, fins aleshores inexistent, al centre. Un vincle entre l'escola i una
generació de muratans, fent que el poble se la sentís més seva, més pròpia.
Ara bé, la voluntat era ferma però els recursos limitats. Per tant, l'Ajuntament va
garantir els mínims necessaris per a fer el canvi d'edifici, tot comptant amb la
implicació de les famílies i l'equip docent.
REUNIONS DE COMUNITAT EDUCATIVA
Des d'aleshores les relacions han estat més fluides. L'escola, interessada a
explicar el seu nou projecte i a fer còmplices d'aquests a tots els agents
involucrats, va iniciar diferents reunions amb tota la comunitat educativa, de
manera que aquesta no era aliena al municipi i aquest participava en aquesta,
aportant cadascú allò que pogués i en definitiva, aconseguint una complicitat
bàsica i fonamental per al futur d'aquesta. Es fan tres reunions durant el curs
com a mínim, una per trimestre i les que calguin si hi ha algun tema important
extra i/o urgent.
L’escola de Mura ha iniciat un camí de canvi en el que encara queda molt per
recórrer... però ha aconseguit el més important, unir i implicar a tota la
comunitat educativa per a que tots i totes caminin en la mateixa direcció. Ara
aquest camí continua però amb més ganes, energia i il·lusió per aconseguir
més fites.

41. I AMB AIXÒ QUÈ...?
L’escola Vall de Néspola, ha atret moltes famílies.................Nosaltres pensem que la
societat catalana necessita un canvi i aquest ha de començar per l’educació.
L’escola catalana moderna no pot ser com l’escola de fa 40 anys, no pot ser que fem les
coses “perquè sempre s’han fet així”.
Hem de ser conscients dels canvis socials i observar què necessiten els infants