2. Hi havia una vegada un pescador que vivia amb la seva dona en una cabanya a
prop de la costa. El pescador anava cada dia a pescar i pescava i pescava sense
parar. Estava un dia al costat de la seva canya a la ribera amb la vista dirigida a
la neta aigua quan va veure enfonsar-se l' ham i baixar fins el més profund i al
treure-li tenia a la punta un barb molt gran, el qual li va dir:”Et suplico que no em
treguis la vida. No sóc un barb de veritat,sóc un príncep encantat”. De què et
serviria matar-me si no puc servir-te de molt? Fiquem a l'aigua i deixem nedar.
El pescador el va deixar anar al mar. Quan va arribar a casa,la seva dona li va
preguntar:-Avui no has pescat res? No,he pescat un barb,que m'ha dit que era un
príncep encantat. I la dona li va preguntar:-No has demanat res per a tu?
No va dir el pescador.

3. La dona es va lamentar:-Ah!...Podries haver-li demanat una casa més gran.
Torna,i demana-li que ens concedeixi aquest desig.
El pescador va tornar i el barb li va concedir el desig. Quan va tornar a casa seva,la
dona plena d'alegria,li va ensenyar tota la casa: Amb una gran cuina, un menjador
molt bonic,i a darrere hi havia un pati amb:gallines,ànecs...i un hort amb
moltes llegums. Després d'un temps la dona es va cansar de la casa,li va demanar
al pescador que el barb li concedeixi un segon desig,”un palau”.El pescador sense
protestar va dir que ja tenien prou,amb la casa,però la dona va insistir. El pescador,
quan va arribar al mar va veure l'aigua de colors,com l'altre vegada,i va cantar la
cançó. El pescador li va explicar al barb que necessitava un palau,i el barb li va
concedir. Quan el pescador va tornar a casa, va veure el palau,la dona li va ensenyar
el palau:Criats que obrien les portes,parets de marbre,un estable amb vaques i
cavalls...

4. La dona al dia següent va dir al pescador:
-Vull ser reina!
Però quan ho va aconseguir no tenia prou,i li va tornar a replicar al pescador:
-No tinc suficient!Vull ser emperadriu!
Quan el pescador va demanar-li al barb el desig de ser emperadriu, la dona volia
manar al sol i a la lluna, com si fos un deu.
I el marit li va dir:
-Però no tens suficient?
-No. Va dir la dona.
I el pescador va anar a aconseguir el cinquè desig al barb.
-Torna,i la trobaràs a la cabanya. Va dir el barb.
I aquestes hores encara viuen allí.
Marta Mario i Miguel Angel