2. Ja fa molt de temps que això va passar, vet aquí que vivia un rei, molt famós
al seu país per la seva saviesa. Ho sabia tot. Cada migdia un criat li servia un
plat tapat, ningú sabia el que hi havia, fins que un dia un criat va agafar el
plat,el va obrir i va veure una serp blanca. Va tallar un tros i se'l va menjar.
Quan se'l va ficar a la boca, va sentir molt xivarri a fora així que va mirar per
la finestra i va veure molts animals. Va veure que podia entendre la llengua
dels animals.
3. Just aquell dia la reina va perdre la joia més bonica i valuosa i totes les sospites
van caure sobre el criat. El rei va acusar al criat de lladre i va dir que si al dia
següent no apareixia la joia es faria justícia. El criat mol preocupat va baixar al
pati, allà es va trobar tres ànecs i es va parar a escoltar-los. Els ànecs
parlaven d'on havien estat aquell mati i que havien trobat per menjar. Un d´ells
que estava malhumorat va dir:noto algun pes a l'estómac, ja que m'he menjat la
joia més bonica de la reina que estava al peu de la finestra. El criat va dir al Rei
on podia trobar l'anell. Com a recompensa va demanar un cavall i diner pel
viatge, perquè tenia moltes ganes de veure món. Un dia va salvar tres peixos
de morir, un altre a unes formigues i per últim va ajudar a uns corbs a no morir
de gana. Al cap d'un temps va arribar a una ciutat on el Rei oferia la mà de la
seva filla a l'home que aconseguís recuperar l'anell que es llançaria al mar.
4. Els tres peixos que ell havia ajudat li van dur l'anell, però la princesa no volia
casar-se amb ell i va manar una altra prova: recollir deu sacs de blat que va
llançar pel jardí, Aquest cop el van ajudar les formigues, però tampoc va tenir
prou i va manar una tercera prova: agafar una poma de l'Arbre de la Vida. Va
recòrrer tres regnes i ja esgotat va aturar-se sota d'un arbre per desacansar.
De cop i volta li va caure la poma que anava buscant: els corbs l'havien
ajudat. Quan va tornar a palau la princesa i ell es van repartir la poma i se la
van menjar. Van ser feliços.
Hèctor i
Pau