2. Hi havia una vegada una persona que sempre estava jugant, per això li
deien Joan el jugador. Com mai deixava de jugar va perdre la seva casa i
totes les seves propietats .
L´ultim dia , quan li anaven a treure la casa se li va presentar Deu i Sant Pere
que li van demanar refugi per una nit. Va respondre l´home :
-No et puc oferir llit ni sopar.
Llavors Deu va dir que amb allotjament ja valia ,que ells mateixos comprarien
qualsevol cosa per menjar. Deu li va donar diners per a comprar pa. Al sortir
del forn, va veure el lloc on anava a jugar, la gent cridava:
-Joan entra!!! Ell no volia, però els altres van insistir l´home va acabar entrant i
al cap d'una estona va perdre els diners. Mentrestant, Deu i Sant Pere
esperaven la seva tornada ,i,al veure que trigava tant, el van sortir a trobar.

3. En Joan, el jugador, va fer veure que li havien caigut les tres monedes en un
bassal de fang i es va tirar a buscar-les. Però DEU sabia perfectament el que
havia passat i li va donar més diners i aquest cop si que va comprar pa i va
anar a casa
Un cop allà Deu li va demanar que baixés a la bodega. Encara que creia que
no hi havia vi. Deu va insistir en que anés. En Joan va moure una tina i va sortir
un vi molt bo. Al dia següent Deu li va dir que li donaria tres gràcies.
L´home va demanar una baralla de cartes i uns daus que sempre guanyessin i
un arbre que donés fruites i d'on no podria baixar ningú fins que ell ho manés.
Llavors en Joan es va posar a jugar, guanyant sempre. Deu i Sant Pere van
enviar-li la Mort, però aquesta va caure en el parany de pujar a l'arbre, així va
estar set anys, temps en què no va morir cap persona.

4. Com no s'arreglava la situació, Deu i Sant Pere van baixar a la Mort que va ofegar en
Joan. La mort i ell es van anar cap a l'altre món. Així que va anar cap al Purgatori on li
van respondre:
-Ai ja tenim moltes penes i desgracies aquí. No estem per a jugar, marxa!. I es va haver
d´anar a la porta de l´infern on el van agafar, però només hi havia un vell i quatre
dimonis. En Joan es va posar a jugar i com guanyava sempre el vell es va enfadar. Així
que van començar a donar cops al pis (el cel) i Sant Pere va dir:
-La cosa no va gaire bé, trencarà el cel.
El van deixar entrar i es va posar a jugar, feia tant de xivarri que no sentien les seves
paraules. Sant Pere va tornar a parlar.
-La cosa no va gaire bé, hem de fer fora a en Joan perquè ens desordenarà el cel.
El van fer fora del paradís i la seva ànima es va trencar en mil i un trossets .
Arnau i Àlex