Crònica de l'experiència de l'Alícia Inarejos, voluntària al projecte socioeducatiu al Marroc 2014

1. El projecte educatiu que hem realitzat a Timerssit ha estat curt però gratificant. Em vaig
adherir al voluntariat sense cap idea preestablerta, però amb la certesa que fos com fos,
m’agradaria l’estada i la feina.
El primer que vaig valorar va ser la rebuda del Mohammed. En quant ens va acompanyar
al pis on dormiríem durant l’estada, de seguida vaig notar el confort que s’hi respirava.
El primer que vaig veure del pis, van ser les fotografies dels voluntaris que anteriorment
han participat en projectes amb els residents de Timerssit. Va ser aquesta la primera
il·lusió que em va conduir a totes les altres.
Després de fer la primera reunió, em vaig oferir junt amb la Marta a treballar amb els
més petits. Abans que tot comencés, l’ànim va començar a decaure, ja que em trobava
un xic immersa en unes activitats que encara no havien començat, un barri que gairebé
no havia vist i una sensació estranya. En aquell moment, però, l’alegria de la Marta i les
seves ganes de començar a fer coses em van impregnar a mi també d’aquesta mateixa
sensació.
Arriba el primer dia amb els nens. Els hem preparat jocs de coneixença i hem conegut al
voluntari d’Amal que estarà tots els dies amb nosaltres. Els nens s’ho han passat la mar
de bé, i conforme anem planificant les activitats més augmenta progressivament les
ganes de participar –això si, en la mesura del que podem- d’aquest projecte.
Amb els més petits hem preparat jocs, vocabulari en Castellà, activitats i contes de medi
ambient, valors i alguna cosa d’escriptura. No puc dir del cert si els nens han après tot
allò que havien d’aprendre, però si que puc afirmar que el que més m’ha agradat és la
disposició que tenien a comunicar-se amb nosaltres, encara que fos per vies alternatives
al llenguatge. I encara més, les ganes amb les que habitualment ens rebien i la gràcia que
els hi feia les poques paraules o gestos que podíem utilitzar, bonament, per a interactuar
amb ells.
Per moments la meva exigència m’ha portat a interrogar-me sobre si ho estava fent
realment bé, però per altres, en els que oblidava aquestes exigències, m’adonava del que
suposa deixar-se endur. Quan predominava aquest últim fet, era quan tot rotllava de la
millor manera: fèiem les activitats que ja estaven programades (en el meu cas per la
tarda, de Primària) de la millor manera possible i a l’hora de plegar ens implicàvem en
les activitats col·lectives preparades per Amal, amb la curiositat de poder veure-les des
de fora acompanyant als nens i als joves i en especial, observant-los a ells i a la
peculiaritat dels carrers del barri. Aleshores ja no em preguntava res, si no que
simplement em deixava conduir per aquelles nenes que m’agafaven de la mà i em feien
de guia.
EXPERIÈNCIA AL PROJECTE DE COOPERACIÓ DIAS – AMAL TIMERSSIT
Alícia Inarejos, voluntària de l’Associació DIAS

2. Com a activitat col·lectiva, voldria destacar el dia de la gimcana. Semblava que estava
prou cansada per fer res més després de finalitzar les activitats amb els nens de Primària.
La meva idea no anava encaminada a començar a córrer com una boja pels carrers de
Timerssit, ni molt menys. Tot i que vaig fer el que vaig poder, em va sorprendre
l’efusivitat dels nens i la paciència que tenien esperant-me i animant-me, encara que
teòricament hauria d’haver estat al revés. Com em va dir també la Marta, vaig pensar:
“No tinc ganes ni forces per córrer, però per tu si vols ho faig!”
Per finalitzar, voldria sumar a aquesta experiència la convivència que s’ha donat entre
els voluntaris. Sota el meu parer, una de les coses més maques de viure en convivència és
escoltar l’experiència de cadascú, allò que ha viscut diferent a tu, i impregnar-te del seu
caràcter que és també diferent però n’extreus allò que necessites per a treballar i viure
millor. Dic això perquè la balança de l’experiència és predominantment positiva, però
també he tingut moments d’incertesa o moments més fluixos que altres. En aquests
últims moments, m’encantava pensar que tenia al costat persones amb ganes de
treballar. Amb sinceritat, gairebé és això el que més m’ha ajudat cada dia.
En resum, Timerssit s’ha caracteritzat per un contrast que jo personalment mai abans
havia vist: el contrast d’un barri que sembla un petit poblet ple de brutícia però
acollidor, amb dibuixos preciosos per les parets, amb nens voltant descalços curiosos i
somrients, que et persegueixen xiuxiuejant entre ells intentant que no te n’adonis.
En fi, gràcies a Timerssit i sobretot a Amal per la feina educativa que fa en aquest barri!
Alícia
info@dias.cat I www.dias.cat I www.facebook.com/infodias I Twitter: @dias_info