Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Ampa News Nº 27

234 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Ampa News Nº 27

  1. 1. 1· Sección Març de 2012 Històries i pensaments de l’AMPA (27) Febrer de 2013 www.ampavedruna.cat “Aixeca’t, planta cara al món i demostra qui ets” L’article de portada d’aquest mes de Si haig de ser sincera, intento demostrar Aturem-nos a pensar un petit moment. Febrer és del tot inusual. Volíem parlar que tinc els valors anomenats anteriorment, Agafem 60 segons d’aquests 86.400 segons de l’Informer, aquesta pàgina web que però sóc incapaç de negar que, a la vegada, que té un dia. Només en demano seixanta. s’ha posat de moda entre els joves i que sóc una gran xafardera. Com a conseqüèn- Respirem. Oblidem-nos per un moment de tan estralls ha causat. Al Vedruna també cia, aquest invent, que prové de les univer- les nostres preocupacions. Concentrem-nos. ha aparegut. És una pàgina que neix es- sitats, em va semblar una grandíssima idea Ara és el moment de preguntar-se: què pas- pontàniament, per posar comentaris de i, des del moment en què es va crear el de saria si...? Intentem respondre a aquesta pre- la gent, i que ha agafat una embranzida l’escola, em va encantar. Que si la de Tercer gunta sent un mateix... Tu ets fort i ningú et que fa mal. Algunes pàgines s’han tan- anava de gran, que si havien posat a un nen tiraria per terra, tens amics i ets feliç. Ara bé, cat, altres tornen a néixer. I com l’olor a un centre de menors, que si la noia more- intenta respondre a aquesta pregunta com si de la pólvora, s’escampa a correcuita. na de 4t d’ESO era guapíssima i tenia un ad- fossis una altra persona. Una persona dèbil, Informer ha esdevingut un fenomen que mirador secret, etc. Tot això, em va fascinar insegura i amb por, por a viure, a perdre, a preocupa a pares, mestres i joves. On són des del primer moment que ho vaig veure: creure i a quedar-se sol. Què creus que es els límits de les coses? Qualsevol pot es- podia xafardejar tranquil·lament i assaben- contestaria aquesta persona si hagués rebut criure i dir qualsevol cosa? I quins són tar-me absolutament de tot, m’encantava, amenaces, crítiques o la gent se’n mofés? els efectes en les persones? El Vedruna molt. Però no havia ni passat un dia que la Podria respondre’s sense que se li escapés ha tingut el seu Informer i els seus efec- pàgina ja no era l’adequada. Ja no parlo de una llàgrima? Sense que un calfred reco- tes. I arran d’això hem demanat un arti- desmantellar secrets, tampoc de donar opi- rregués la seva pell? No t’agrada oi aquesta cle a una estudiant que ha viscut el cas. nions ni de declarar-se, parlo de la manca sensació? Doncs pots donar per segur que a Aquesta és la seva opinió. de respecte i del que això comporta. aquesta persona, la dèbil i insegura, tampoc. Pots estar convençut que a ningú, absoluta- A qui no li agradaria conèixer aquell se- La societat porta anys lluitant contra la ment ningú, li agradaria passar per aquesta cret més íntim d’aquella persona que tan marginació de les persones però dóna la situació. Ni a tu, ni a mi, ni a ningú. odia? O, simplement, saber el que ama- sensació que quan fem un pas endavant a guen les persones més silencioses? Dir-li la vegada en fem dos enrere i, està clar, que Que hipòcrites som, no? Lluitem per una a algú que t’agrada, que el vols conèixer així mai no es podrà avançar. Ens trobem societat igual però preferim que les injus- o que t’agradaria començar una rela- envoltats de persones perilloses i inútils tícies toquin els altres, que siguin ells qui ció amb ell/a? Per això s’ha volgut crear –sempre parlant des del respecte-, perillo- ho hagin de passar malament i preferim “L’informer”, la pàgina que ha revolucionat ses perquè tenen un poder a les seves mans sentir-nos superiors a ajudar-los. Algú és les xarxes socials, instituts i universitats. del qual no en són conscients: les persones conscient de com de malament ho passa Mitjançant aquesta pàgina de Facebook, podem ser tan cruels com ens ho propo- aquesta gent? Ningú, i haig de dir que s’han sentit des de declaracions d’amor sem i amb unes quantes paraules ja som m’hi incloc. fins a missatges d’odi o amenaces. Fins capaços de destruir psicològicament qual- a quin punt, doncs, és bo que existeixin sevol persona. I també som imbècils: hem Tu, allà on siguis, siguis com siguis i ri- aquestes pàgines? deixat de saber el que realment hi ha, per a guis com riguis. Viu la teva vida, no la que començar a imaginar el que hi pot arribar a volen que visquis els altres. Somriu sempre Sóc alumna d’una escola on sempre haver. Egoisme en el seu estat més pur. que puguis i plora quan ho necessitis. No m’han dit que el més important són els tinguis por a enfrontar-te al que t’envolta valors com l’educació i el respecte, on el Podem parlar, doncs, de “cyberbulling”? perquè això et farà gran, que les paraules més important no és ser el millor, sinó do- Intentar destruir psicològicament a una agressives d’un desconegut -perquè real- nar-ho tot de tu mateix per sentir-te or- persona amagats darrera una pantalla que ment qui et vol fer mal és perquè no et gullós del teu esforç i dels resultats. Valor ens protegeix i impedeix que ningú ens di- coneix- no t’ofenguin. I, et demano si us i constància sempre és el que m’han repe- gui res, amenaçar-la per posar-li la por al plau, que paris. Para de torturar-te, tu no tit. Resulta que, malauradament, he estat seu cos i que tingui por de sortir de casa, ets una porqueria, tot és culpa de la socie- capaç d’observar amb els meus propis ulls intentar fer-li creure que no val res, que tat en la que estàs vivint. Aixeca’t, planta que el respecte no es pot aprendre si un és una persona que no serveix ni per ama- cara al món i demostra qui ets. mateix no està disposat a demanar perdó, gar-se, que la seva vida és una porqueria a parlar amb sinceritat i a no criticar per comparada amb la de qualsevol altre i, Carmina Llongueras les esquenes. remarcar-li sovint que no té amics. 2n de batxillerat
  2. 2. 2· La Pissarra Febrer de 2013 Certificació de qualitat, el model vedruna camí de l’excel·lència A la recent estrenada pàgina web de l’escola ja hi ha estampat el segell de la certificació de qualitat ISO 9001:2008, que ha estat concedida recentment a la Fundació Privada Educativa Vedruna-Barcelona i a tots els centres que en formen part. I al darrere d’aquest petit logotip, cinc anys de feina, de reunions, de planificació, d’ordre, de protocols, de models i plantilles i de controls i revisions. El resultat, potser de mo- ment poc visible per als pares, és una manera de funcionar molt més senzilla i còmoda per al personal de l’escola que a la llarga repercu- teix també en una major eficàcia, organització i unitat de criteri. En parlem amb els membres de l’equip de qualitat de Vedruna Vall: Ismael Perálvarez, Anna Suana, Núria Garcia-Cascón i ses que fins al moment no t’havies plantejat. Antonio Blanco. Com us heu organitzat els membres de I a la llarga això suposa un estalvi de temps l’equip? important. És molt més còmode, per exemple, Ens remuntem cinc anys enrere, com co- L’equip l’hem integrat quatre mestres, la Nú- quan arriba un professor nou, per posar-lo al mença aquest projecte? ria Garcia-Cascón que s’ha responsabilitzat dia ja que ho tenim tot per escrit i el procés Des de la Fundació Vedruna hi havia la volun- d’educació infantil, l’Ismael Perálvarez que, a d’adaptació és molt més ràpid. També ens és tat d’unificar la manera de funcionar de totes més d’encarregar-se de primària ha actuat molt més fàcil de trobar qualsevol documenta- les escoles integrants i es van estudiar diverses com a coordinador i enllaç amb la Fundació, ció: circulars, actes de reunions, controls... dis- opcions. Es va organitzar en un viatge d’equips l’Antonio Blanco que s’ha ocupat de secundària posem instantàniament de la informació i ho directius a San Sebastian i vam veure el funcio- i l’Anna Suana de batxillerat. El primer any vam tenim tot més a l’abast. nament d’algunes escoles al País Basc on vam assistir a uns cursos juntament amb el equips de comprovar que les que tenien el segell de qua- les altres escoles Vedruna i després hem funcio- I també us és més fàcil millorar en aquells litat eren les més reconegudes i es va decidir nat independentment mitjançant les reunions aspectes que no van tan bé? optar per un sistema que ens garantís aquesta que fèiem cada dimarts a la tarda i l’Ismael ho Tenim un major control sobre tot. Si per exem- certificació. posava en comú amb els altres centres. Ara que ple s’estableixen uns objectius, en definim tam- el gruix de la feina ja està fet, quedem només bé els mecanismes de control, fem un informe, Per obtenir aquesta certificació, heu hagut l’Ismael i l’Anna per les revisions i incorpora- anotem les incidències i fem un pla d’acció per d’incorporar molts canvis en la manera de cions de les novetats al Sistema de Qualitat. millorar el que no funciona. De fet, arran del funcionar? procés de qualitat han anat sorgint molts temes Sobretot ha suposat posar en ordre un munt Un cop heu acabat amb tot el paperam, quin de gestió interna que s’han hagut de revisar. de processos que se succeeixen repetidament al ha estat el pas final per obtenir la certifi- llarg de cada curs: matrícula, circulars, organit- cació? La implementació de la plataforma digital, zació de l’aprenentatge, etc i establir un proto- Al llarg del curs passat es van anar fent audi- forma part del procés de qualitat? col d’actuació per a cadascun d’ells. Ha estat un tories internes en tots els centres i aquest curs No. Ha estat un procés paral·lel a la implemen- procés llarg en el que hem hagut de passar per 2012-13 hem passat una auditoria externa que tació que ha coincidit en el temps però que ens tres etapes. ens ha permès obtenir la certificació. Però hem ha estat molt útil per al procés. Inicialment la de seguir treballant per revisar constantment plataforma estava pensada només per a as- Ens les podeu explicar a grans trets? i mantenir al dia el sistema ja que a nivell de pectes educatius, però després ho vam unificar En primer lloc, a nivell de Fundació s’ha defi- centre passarem auditories internes cada any. tot i en una mateixa plataforma hi tenim tota nit el mapa de tots els processos que formen Pel que fa al control extern a partir d’ara per no la informació. Això ha estat molt positiu i més part del funcionament de l’escola. En segon lloc fer auditories a tots els centres se n’escolliran 4 còmode. Tot queda penjat a la Plataforma Digi- s’ha fet l’adaptació i descripció a nivell d’escola o 5 cada any que la passaran juntament amb tal i cada membre del personal té els accessos d’accions de tipus estratègic (memòria, pla la Fundació. limitats al seu estament. anual, comunicació), d’accions clau (preins- Quina valoració en feu de l’aplicació del Sis- cripció, matriculació, ensenyament, pastoral) i tema de Qualitat? Quina ha estat la resposta del professorat a d’accions de suport (serveis, secretaria, comp- Tot i que a nivell d’escola això ha suposat molta aquest procés? tabilitat, neteja). I, finalment, ha estat necessari feina, ara tot està molt més planificat i contro- A nivell de professorat hem intentat que aquests elaborar plantilles que tothom pugui fer servir. lat. Aquesta nova manera de funcionar implica canvis no els suposessin massa feina extra i hem Això últim és el que ha donat més feina a l’equip ser molt més endreçats, més curosos i tenir ma- assumit nosaltres el gruix de la digitalització de de qualitat ja que cada director o professor te- jor eficiència. És com fer una mudança: endre- la informació. Des de l’equip de qualitat només nia el seu format. Ho hem hagut de recuperar ces, canvies, arregles. Abans tot quedava a nivell els demanem que ho facin servir. i codificar tot. oral i ara al posar-ho per escrit, t’adones de co- Tot i així, això ha suposat un canvi en la ma-
  3. 3. 3· La Pissarra Febrer de 2013 nera de treballar i en la mentalitat. Malgrat qualitat el professorat està molt més sensibilit- Doncs enhorabona a tot l’equip, i a seguir que és un procés que ha de facilitar la feina, zat i fins i tot a vegades ens suggereixen accions treballant! quan tens una rutina diària i la teva pròpia noves per incloure en el procés. I tant! Fins ara hem fet el més complicat metodologia, costa haver-ho d’explicar tot i però hem de dur a terme una revisió per- compartir-ho amb els altres. Però la trans- Com afecta el sistema de qualitat, l’alumnat manent i buscar noves estratègies per a formació s’ha anat fent a poc a poc, se’ls i les famílies? necessitats noves. Quan entres en aquest ha explicat en claustres i s’han adaptat fà- Directament no els afecta. En principi es tracta cercle de millora contínua no acabes mai: cilment. Primer estaven espantats però des- d’una acció per millorar a nivell intern, els alum- proposes, poses en marxa, avalues i mo- prés han vist que a la llarga és pràctic i els nes i les famílies no ho notaran d’entrada. Però difiques... i tornes a començar. L’escola és facilita la feina i ho han anat incorporant. amb el temps això reforçarà la nostra imatge un ens viu i aquest procés també ho ha Ara, arran de la implementació del sistema de d’unitat i autoritat davant dels estudiants. de ser. n Mirar i conèixer Contra la crisi, enginy. La crisi. Aquesta maleïda paraula que ens porta a sibilitats (moltes d’elles fàcils de portar a terme) 2.500 r.p.m. s’estalvia quasi el 10% de benzina en tots pel camí de l’amargura. Ens els darrers mesos, i que en menys o més grau ajuden a disminuir un cotxe de gamma mitjana i, a més a més, prac- cada vegada que ens trobem i xerrem amb algú, la despesa familiar. Tots els consells, com veureu, tiquem la conducció segura! substituïm els anodins comentaris meteorològics me’ls han facilitats pares del col·legi que han per la descripció detallada de com ens afecta respost a la petició d’ajuda per a l’elaboració La Montse Gómez aguditza la conscienciació per aquesta epidèmia econòmica. Els reguitzells de d’aquestes ratlles. disminuir les despeses d’aquells consums diaris consells per ajudar-nos a pal·liar-la en part, es que no controlem però que quan ve la factura succeeixen al moment, i és per això que us faig Els Cornadó ens recomanen l’estalvi energètic, ens fa mal. Aigua, llum, telèfon o calefacció. A arribar reflexions i consells per ajudar-nos a mi- ja sigui amb la utilització de bombetes de baix més de reduir el temps de les dutxes, cal aprofitar llorar les malparades economies domèstiques. consum, carregant al màxim les rentadores les opcions del programador de la calefacció per –amb aigua freda- i rentavaixelles, etc. Per arro- ajustar-la a les hores necessàries. L’estalvi en la Una de les premisses fonamentals de l’economia donir l’estalvi podem aturar el rentaplats en la factura dels telèfons és molt fàcil, només s’han capitalista en la qual estem immersos és que en fase d’assecat i obrir la porta perquè s’eixugui la de mirar les ofertes i ajustar-les a les necessitats moments com aquests, el millor és augmentar vaixella de forma natural. familiars, i generalitzar l’ús de programes gratuïts ingressos i disminuir despeses. El primer és difí- de comunicació, com ara el WhatsApp. Per fer- cil, ja que la majoria de nosaltres, més que aug- La Rosa Rifà ens recomana acabar amb la vida ho, cal analitzar les 6 darreres factures i fer la mi- mentar-nos el sou ens l’han disminuït, directa o útil dels aparells elèctrics, des dels mòbils fins tjana de minuts consumits, número de trucades i indirectament. La segona opció és possible, però els televisors o petits electrodomèstics. No hem les hores en què les concentrem. D’aquesta ma- hem de replantejar-nos com era la nostra vida de canviar-los perquè hagin passat de moda si nera podrem cercar la tarifa i l’oferta més adient abans de l’època daurada de les vaques grasses. encara fan la seva funció. Penseu que cada 18 al nostre consum. Només depèn de nosaltres! No podem mantenir el mateix nivell de vida que mesos es produeix una nova versió del darrer abans. Aplicant una única premissa: el sentit gadget que hem adquirit. Fins al final amb ells! La família Ruiz-Graell ens assenyala alguns con- comú, i recordant-nos que petits sacrificis no sells que ells porten a terme. Han substituït el suposen una vida incòmoda. Tancar l’ADSL a les nits o els llums que sempre cinema pel lloguer de pel·lícules. Comparteixen A continuació, us exposo un compendi de pos- queden encesos sense ningú a l’habitació són al- cotxe per anar a la feina, i s’intercanvien joguines tres recomanacions pràctiques i de fàcil compli- entre els cosins quan els nens es van fent grans. ment. Així com demanar targetes de descomptes També ens recorden que els museus de la Gene- a benzineres. Podem estalviar-nos entre 2 i 3 € ralitat són gratuïts els primer diumenge de cada cada vegada que omplim el dipòsit. Aquestes mes. Fem cultura! idees vénen del Joaquim Limonero. A la cuina també podem estalviar –com ens re- Per part seva, la Noemí Teixidor ens aconsella pa- comana la Teresa Pons-. Enlloc de comprar pro- gar les compres amb targetes de dèbit i no de crè- ductes elaborats o precuinats, podem tornar als dit per tal de no augmentar els deutes familiars ni clàssics (llegums, arròs, fruita, ous, llet, pollastre, els interessos innecessaris, i a més es té un control vedella, conill i peix). Tots ells adquirits a come- exacte sobre la despesa. Una altra idea és la reuti- rços de proximitat. I caminar. Deixar el cotxe a lització de la roba, i l’intercanvi amb la família i els casa i anar a buscar a la tarda els nens tot passe- amics per allargar la seva vida. I una darrera possi- jant. A més es fa exercici!. bilitat molt fàcil de dur a terme: abaixar la velocitat en la conducció, ja que, a més de consumir menys Altres famílies ens aporten la seva experiència, benzina, s’allarga la vida del vehicle. Penseu que a com fer-se el pa i el iogurt a casa. Comprar peces
  4. 4. 4· Mirar i conèixer Febrer de 2013 de carn i peix grans i preparar-les i congelar-les a nir ingressos per les seves despeses, dóna Començant per nosaltres mateixos. casa, i comprar fruita de temporada. Recuperar el classes particulars i fa cangurs. concepte vintage que està tant de moda i retrobar Per últim, hi ha hagut famílies que han vol- peces de roba oblidades a l’armari. Posar benzina Un altre consell per conscienciar els adolescents gut deixar-nos les seves reflexions com el els dilluns que és el dia de la setmana que és més de la quantitat de despeses que generen és fer un Manel Faluja, que ens recorda que per ajudar econòmica, i molt millor si ho fem a les estacions quadrant i enganxar-lo a la porta de la nevera. En els treballadors i els productors fa temps que de les ciutats i mai a les de l’autopista. Evitar des- aquest quadrant s’especifica el calendari diari i no compren res al comerços dels xinesos. O la peses mensuals que no s’aprofiten, com el gimnàs, el nom de cada membre de la casa. En la casella Lluïsa Quevedo que ens alerta que per arreglar i evitar peatges innecessaris com el de Les Fonts. oportuna s’apunten totes aquelles despeses que una cosa no n’hem d’espatllar una altra, que si es generen diàriament i que mai es comptabilit- deixem d’anar a restaurants o comprem menys No només som els pares els que estalviem. zen, diners per l’esmorzar, per fer fotocòpies, la roba, aguditzarem més la crisi en sectors tant També hi ha alumnes que posen el seu gra compra de llibres, una peça de roba, la factura importants com la restauració o el comerç. I per de sorra per ajudar a l’economia familiar. del mòbil, la del gimnàs, la setmanada, els 5 € per acabar la profunda reflexió de la Montse Ra- Alguns exemples: l’Anna s’ha congelat fer una cola amb els amics, la targeta del bus... A món. Per a ella, la societat se centra en la man- l’assignació setmanal de forma voluntària. final de mes la suma donarà a conèixer la quan- cança, però no s’adona de l’abundància. Potser El Toni s’encarrega cada nit d’apagar els titat gastada per cada membre de la família. Tot és hora d’ocupar-se de sentir-nos feliços amb aparells elèctrics que queden en stand bay. estalvi comença per la conscienciació de la ne- nosaltres mateixos i no tant de preocupar-se de Hi ha alumnes, com la Judit, que per obte- cessitat que tenim d’estalviar costos familiars. coses que només son això, coses. n Vida Sana Dieta? si us plau, no us torneu a equivocar... no us enganyeu més! Aquest espai neix amb la intenció d’informar tan directa com un es pensa. Raó: EL GREIX (potser de molestar una mica... per provocar PESA MENYS QUE EL MÚSCUL. Per tant, una el canvi?) i intentar millorar la vostra salut en persona que comenci a fer exercici per perdre general. La informació, a vegades, pot fer mal, pes, segurament (i d’això ja en parlaríem en un especialment si es compara i xoca amb la que altra ocasió) farà un bé a la seva salut. Però com ja tens establerta al disc dur del cervell. A més, l’organisme humà, el cos, és molt savi i es re- a vegades, són contradictòries. Llavors què s’ha gula constantment, el fet d’augmentar l’exercici de fer? Perquè hi hagi dubtes, no hem de can- físic no únicament provoca una reducció de viar res? El dubte ens fa passar examen contí- greix corporal i una reducció de centímetres nuament amb el món que ens envolta i això no en diferents diàmetres de la nostra silueta i de pot ser dolent. Les preguntes ens fan avançar i pes en general, sinó que passen més coses. La si, a més, en trobem la resposta, ens fan avançar primera, i potser la més important, és que la pel bon camí. En aquesta secció en farem unes nostra musculatura s’activa més. Això provoca vocar... no us enganyeu més. Aquesta paraula quantes, i també intentarem donar alguna res- una millora del nostre estat en general (sempre maleïda, dieta, és el gran error per a molta gent. posta. i quan no ens passem amb l’exercici...). I aquesta Una persona no pot jugar amb la seva salut millora implica un augment lent però progres- alegrement. És el bé més preuat que tenim. Els Avui encetarem el tema de l’alimentació, una siu de les nostres capacitats físiques bàsiques canvis temporals són únicament pedaços que qüestió importantíssima per a tothom, ja que (ja sigui flexibilitat, velocitat, força o resistència, es trenquen quan un torna a la seva vida habi- és una activitat que realitzem unes quantes depenent de l’activitat en qüestió). Tot això es tual. Per tant, si són canvis temporals, com les vegades al dia. La molt utilitzada i escoltada resumeix en una millor musculatura. I això sig- estacions de l’any, també tenen data de caduci- frase d’Hipòcrates “Som el que mengem”, no nifica augment de pes... tat, com els iogurts. Les dietes ens poden servir deixa indiferent ningú, i no podem negar que per entrar dins d’aquell vestit pel casament de passats segles i anys, continua essent una gran En definitiva, si millorem la nostra salut a tra- la neboda, però realment aquest esforç val la veritat universal (tot i que podríem incloure-hi vés de l’exercici no perdrem pes, però sí que pena a nivell de salut? Realment és una fita tan “...i el que pensem”, però entraríem en un altre millorarem la nostra línia. Però realment, què rellevant com perquè ens dediquem uns quants debat). volíem? Perdre pes o millorar la nostra línia, es- mesos a fer d’espartans i després de l’acte social tar més prims en definitiva? Recordeu l’equació tornar a la normalitat? Molta gent vol estar prima. O el que és igual, (en negreta) d’unes línies anteriors? És veritat vol perdre pes. Però això, és cert? Aquestes doncs? Doncs aquí la resposta és clara. Fer una dieta dues afirmacions, volen dir el mateix? És certa determinada amb un temps finit, és un petit/ aquesta equació?: estar més prim=perdre pes... Però com us comentava al principi de gran error. No podem pensar a curt termini Bé, aquí comencem amb la polèmica. El volum l’article, avui no parlarem d’exercici físic, sinó quan posem en joc el nostre cos i la nostra salut. (aquí dibuixat pel fet d’estar més o menys gras d’alimentació. El títol ja és una provocació sobre Si no adquirim les ‘normes’ d’una dieta concre- o prim) té relació estreta amb el pes, però no el tema. Dieta? Si us plau, no us torneu a equi- ta, en poc temps podem perdre tots els guanys
  5. 5. 5· Vida Sana / Sona bé Febrer de 2013 Sona bé que vam aconseguir seguint-la. En definitiva, Tot ha canviat molt en els darrers anys. La tecnologia ha avançat de forma espectacular i les dietes miraculoses no serveixen de res. Po- ha propiciat una autèntica revolució social en tots els àmbits. dríem dir fins i tot que no existeixen. Tothom En el terreny de la música les coses també són diferents. L’altre dia li ensenyava un disc ja té una dieta preestablerta, adquirida, apresa, de vinil a la meva filla amb to nostàlgic. Ella se’l mirava amb cara d’estranyesa i fins i tot una forma d’alimentar-se. Ja sigui per tradició d’incredulitat. Li costava entendre que aquelles ratlletes fossin cançons i que hi havíem familiar, per necessitat personal o per manca de de posar una agulla a sobre per poder escoltar-les! No fa pas tant d’això…però ens queda temps... El que realment serveix són les rutines i tan lluny… els hàbits. Canviant alguns d’aquests dos parà- Llavors comprar música era un ritual: esperaves amb il·lusió i fins i tot ansietat el dia metres, farem passos endavant en la millora que el disc del teu grup favorit sortia a la venda per anar esperitat a la botiga de discs i de la nostra salut. Però són passos que s’han comprar-lo. Després, corrent cap a casa per escoltar-lo i mentre sonava et podies delir de fer de manera convençuda, res de modes amb la caràtula, les fotos, les lletres i el més mínim detall. Quan va aparèixer el CD va ha- o raons per l’estil. Quins són aquests passos? ver qui, com jo, va ser reticent al canvi: sona massa metàl·lic, quina caràtula més petita… Bé, el primer seria conèixer realment quina és el vinil té més harmònics...llamp de llamps!!!#@!grrrr#!! aquesta forma d’alimentar-nos. Veure i cons- Avui tot és més fàcil. Quan t’agrada una cançó l’escoltes amb l’Spotify o la compres a tatar quins són els aliments que normalment l’iTunes o te la passa un amic en format mp3 per email. Comparteixes afinitats amb els mengem durant un parell de setmanes, com els teus col·legues de Facebook i fas piulades a Twitter sobre aquest o l’altre tema, cantant o combinem i a quines hores habitualment els grup musical. Ja només queden les botigues més clàssiques per als qui com jo, enyorem ingerim. I a partir d’aquí, què estem disposats una mica aquells temps i fem un acte de tossuderia i nedem a contracorrent per evitar a canviar de veritat. Aliments dels que podem que s’esborrin aquells records. prescindir, combinacions que som capaços de Ara bé, si haig de ser sincer…estic molt content amb el meu Spotify, Tinc una biblioteca deixar, begudes que podem obviar, tot, tot, per ben ordenada al meu Itunes amb més de nou-cents àlbums, comparteixo música amb els millorar la nostra salut. meus amics al Dropbox i quan en un bar sento una cançó que m’agrada, agafo el meu mòbil i patapam!...poso en marxa el Shazam per saber quina és i potser comprar-la quan I quins són els hàbits més saludables? Aquesta arribi a casa. Com hem canviat!! resposta no és gaire complicada, el problema Deixeu-me per acabar… Sabíeu que el tema Shine on you crazy diamond de Pink Floyd està en aplicar-la, dins del marc personal de està dedicada a un dels seus fundadors? Us en parlarem en el proper Ampa News. Men- cadascú. També és cert que pot haver-hi més trestant, us recomano un disc i dos temes que estan sonant força a les emissores de d’una resposta per cada cas, ja que no tots som ràdio: escolteu l’àlbum Making Mirrors de Gotye on, entre d’altres, hi trobareu un dels iguals i en temes d’alimentació pot haver-hi seus hits, Somebody that I used to know. Escolteu també a Bruno Mars i el seu exitós diferències en qüestió de gustos, al·lèrgies i ne- single Locked out of heaven. Per últim...escolteu el tema Reckoning Song / One day d’Asaf cessitats. Tot i així, hi ha conceptes fonamentals Avidan & The Mojos. Espero que us agradi i fins la propera!! que podem aplicar a gairebé tota la població. Avui, al ser el primer dia, només us donaré un 
 
 consell. Així, potser, i si em tornen a convidar a escriure, el proper dia encara em voldreu llegir. MENGEU FRUITA!! No sé la quantitat que mengeu actualment d’aquest producte fresc. El que sí que sé és 
 que no he dit res d’extraordinari. Però men- geu fruita. Sempre de temporada. Millor si és de proximitat i encara més si pot ser ecològica (biològica o orgànica, són sinònims). Però men- geu fruita. Ah! i el més important, mengeu-la sempre sola. Mai a les postres. Mai acompan- yada. Aquest és el consell. La fruita, per la seva constitució (fructosa) no es digereix bé amb al- tres productes. Mengeu força fruita, però sem- 
 pre una hora abans dels àpats. Potser el millor moment del dia seria al matí. Però també a mig matí. O per berenar. Mengeu molta fruita sense acompanyar-la de res més. Sense endolcir-la. Sense sucre! Únicament la fruita i a ser possi- ble sense fer massa barreges (no abuseu de les macedònies) D’aquí a poc, si volen i voleu, més. Dr. Vegetus.
  6. 6. 6· La cuina de l’AMPA Febrer de 2013 PASTÍS SACHER INGREDIENTS: Ingredients per la cobertura 100 g de xocolata negre 200 g de xocolata negra trossejada 250 ml d’aigua 160 ml de nata líquida per muntar 125 g de mantega tova 3 ous 150 g de farina 2 cullerades de llevat en pols (Royal) 25 g de cacau en pols 60 g de farina ametlla 110 g melmelada d’albercoc Elaboració 1. Escalfem el forn a 160º. cobrim amb mantega i farina un motlle d’uns 20-22 cm per tal que no s’enganxi el pa de pessic. 2. Posem en un cassó l’aigua i la xocolata negra, escalfem i removem fins que es fongui. 3. Batem la mantega i el sucre amb una batedora, un cop integrat afegim els ous, d’un en un, fins que estiguin ben barrejats. 4. Incorporem la farina tamisada, el llevat i el cacau, la farina d’ametlles i la xocolata calenta. ho afegim lentament i remenem bé a poca velocitat o amb una cullera de fusta. 5. Aboquem al motlle i fornegem durant 1h 10min, aproximadament, dependrà de cada forn. 6. Un cop fred partim el pa de pessic per la meitat, estenem la melmelada i tornem a muntar. 7. Escalfem al bany maria la xocolata i la nata. un cop ben desfeta la cobertura , si- tuem el pastís sobre una reixeta i hi aboquem per sobre la cobertura. amb molta cura i abans que es refredi, ho escampem amb l’ajut d’una espàtula. decorem al gust. 1 2 3 4
  7. 7. 7· Llegir i Sección/ Bústia pensar Febrer de 2013 Març de 2012 Maic Bústia Tina Vallès · Baula, 2011 · 88 pàgines . La història tris- Ohhhhh!!! Acabo de llegir el conte de Nadal de l’Ampa News. Barretada i genuflexió!! ta i tendra d’un Espero que hagueu tingut molt bon Nadal, que gaudiu de la familia i de la gent que nen que  l’única us estimeu. Us envio tonelades d’optimisme per seguir alimentant l’esperit positiu cosa que vol és i el seny que es despren de l’Ampa news, a veure si s’encomana i s’exten com una ser nen, anar a taca d’oli a tota la societat i arriba, fins i tot, fronteres enllà. Una abraçada escola i avorrir- Núria Tomás se de jugar al carrer abans que Moltes gràcies. Continueu treballant! Felicitats! el cridin des del Bon Nadal i Bona entrada d´any. balcó per anar a Anna Mª Rifà sopar. Vol una mare que sigui a Moltes felicitats, mare meva quin conte de Nadal més exemplar. S’ha de publicar i casa i una casa enviar-ho al Mundo, ABC i al ministre de collons de brau. amb olor d’àvia, de caldo, de lleixiu i de Slts. i Bon Nadal. llimones. No vol ser l’home de la casa, Jaume Gamiz perquè ser l’home de la casa li fa re- molins a la panxa que només marxen El conte de Nadal m’ha semblat magnífic i molt actual. quan torna la mare o quan té la sort de A reveure. la companyia dels veïns que l’abracen, Mireia Junyent l’escolten i li donen berenar. Molt bé, pencaires! M’encanta la Gemma Puig. Es un sol que il·lumina la nostra Un retrat magnífic d’una realitat que no escola. Felicitats als redactors de la revista i a la Gemma Puig per ser com és! hauria d’existir ni com a ficció. Cap nen LLuïsa Quevedo i Junyent de vuit anys hauria de ser l’home de cap Mare Irene Solé, 4art ESO casa. Els nens han d’exercir de nens i la pobresa i la solitud, mai dels mais, no Moltes gràcies, si si ho sabem del cert que es un sol la Gemma que il·lumina tota haurien d’anar robant infanteses. l’escola. moltes gràcies també a tota l’Ampa i els que feu possible aquesta revista. Fantàstic. Recomanat per a adolescents i adults.. Rosa Rifà Aprovat Suspès Aquest mes és compartit per dues persones que Dilluns a la tarda, 17:10 h, sortida de l’escola pel carrer Sant s’ho mereixen: els professors de música Marta Gil Domenech, una vintena de nens agafats d’una corda, destí: i Ismael Perálvarez. El passat mes de desembre extra escolar de natació al Petit Estel. Us heu situat? Men- ens van delectar, fer riure, emocionar.... Ells i els tre, dues mares d’infantil que sempre aparquen el cotxe a la seus alumnes d’infantil i primària amb el con- vorera per recollir els seus fills, es posen a parlar amb altres cert de Nadal. Són d’agrair petites canvis a l’hora mares. Els nostres petits exploradors es dirigeixen a la pisci- d’entrar al teatre, primer els més petits i després na, el carrer és ple de cotxes i les mames, que segueixen xe- els petits més grandets, l’hora d’obertura de la rrant, veuen com els nens agafats de la corda han de baixar Sagrada Família i, és clar! el repertori de cançons de la vorera per poder esquivar els seus cotxes, i elles bla bla i les veus angelicals. Heu posat el llistó molt alt, bla. Ni es mouen. Ja cridarien si anessin els seus fills agafats per això us donem aquest aprovat. Gràcies i molta de la corda! MAMES! el suspès és per vosaltres, sigueu més sort en el proper concert! cíviques i aparqueu en un altre lloc!

×