SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Download to read offline
LES EMOCIONS I
LA MÚSICA
LES EMOCIONS
○ L'emoció es pot definir com "un estat afectiu intens i
transitori produït per un estímul de l'entorn o una
situació interna del propi individu que transforma
l'equilibri psicofísic d'una persona i sol anar
acompanyat d'expressions facials, motores, etc
- Emocions primàries
- Emocions secundàries
LA INTEL·LIGÈNCIA
EMOCIONAL
•El concepte d'intel·ligència emocional és la capacitat
global de l'individu per actuar amb propòsit, pensar
racionalment i gestionar efectivament el seu ambient.
Gardner, H
• Tipus d'intel·ligència
• 1.- Lògic-matemàtica
• 2.- Lingüística
• 3.- Visoespacial
• 4.-Cinestèsica-corporal
• 5.- Musical
• 6.- Interpersonal
• 7.- Intrapersonal
• 8.- Natural
• 9.- Espiritual
• 10.- Existencial
• 11.- Dels creadors i els líders:
Intel·ligència emocional
•Estaria formada per la integració de les intel·ligències
interpersonal i intrapersonal i comprèn la capacitat de
controlar els sentiments i les emocions pròpies i dels
altres, de discernir entre elles i utilitzar aquesta
informació per guiar els nostres pensaments i accions.
LES EMOCIONS
•Els efectes de les emocions estan governats per tres
sistemes de resposta emocional:
Cognitiu:
Motor:
Fisiològic:
·La ira
·La por
·L'alegria
·La tristesa
·L'amor
·La sorpresa
•L'aprenentatge i la memòria, que van permetre anar
més enllà de les reaccions automàtiques
predeterminades i afinar les respostes per adaptar-les a
les canviants exigències del medi
•La integració de l'emoció i el pensament es produeix
en l'escorça prefrontal, que és la zona que s'encarrega
del que els neuropsicòlegs anomenen "memòria de
treball o control atencional".
La qüestió del significat de la música no pot desvincular-se de la interacció
d'aquesta amb l'emotivitat de la naturalesa humana, és a dir, la resposta
emocional davant d'un estímul musical està estretament vinculada amb el
significat que cada individu li atorga.
•Significat absolut: que es refereix a la concepció segons la qual el significat
és un fet intrínsec als sons.
•Significat formalista: segons aquest enfocament, el significat depèn del nivell
de percepció i de comprensió de què disposa l'oient respecte de l'estructura
formal de la música.
•Significat expressionista: aquest sorgeix de les emocions i sentiments que els
elements estructurals de l'obra musical provoquen en l'oient.-
•Significat referencialista: en què el significat es desprèn de les associacions
musicals i contextuals dels sons amb experiències anteriors respecte dels
mateixos ".
SIGNIFICAT DE LA MÚSICA I
EMOCIONS
•Els absolutistes que proposen que el significat
musical descansa exclusivament en el context de l'obra,
en la percepció de les relacions desplegades en l'obra
musical.
•Els referencialistes que sostenen que a més dels
significats abstractes i intel·lectuals, la música comunica
altres significats entre els quals es troben els estats
emocionals de l'oient.
•No hi ha dubte que les característiques de la pròpia
música influeixen en les emocions i significats que els
atribueixen els oients.
•La música pot classificar-se:
La estimulant augmenta l'energia corporal activant els
músculs estriats, les emocions i estimulant l'àrea
subcortical del cervell. Es basa en ritmes marcats,
volum tonal, cacofonia i l'ús de notes deslligades.
La música sedant es compon d'una melodia lligada
sense un ritme marcat i percussiu, provocant la sedació
física, intel·lectual i contemplativa.
L'ESTUDI DE LES EMOCIONS
INDUÏDES PER LA MÚSICA
- Per estudiar les "emocions musicals" es recorre a
peces que possibilitin el control d'un petit nombre de
factors musicals presumptament importants en
l'expressió i la percepció d'emocions.
- Els subjectes agrupen els fragments en quatre
categories:
1.- Manera menor i tempo lent confereixen una valència
emotiva negativa i una dinàmica feble que és percebuda
com trist.
2.- Mode menor i tempo ràpid provoca un sentiment
d'ira o por.
3.- Manera major i tempo ràpid provoquen alegria.
4.- Mode major i tempo lent provoquen assossec.
Música i imatge
Teoria de la imatge
Efectes de la música en el cervell
○ El nostre cervell és un òrgan que analitza la percepció. Té una
percepció correcta i molt precisa del món exterior, la qual cosa ens
permet l’adaptació.
○ El que veiem o escoltem és una imatge visual o auditiva, que
depèn de la habilitat del nostre cervell per processar una certa
quantitat d‘informació.
○ Els sons ens transmeten un missatge, el qual pot ser més o menys
significatiu depenen de diversos factors.
○ Els científics confirmen que l'oïda és el més qualificat dels estímuls
sensorials cerebrals. D'aquests estímuls cerebrals:
- 20% corresponen a la vista el
- 30% corresponen al gust, olfacte i tacte
- 50% corresponen a cau d'orella, que desperta i impulsa al cervell, a
més de protegir-ho de la deterioració.
○ El cervell humà està dividit en
dos hemisferis. La percepció
de la música emergeix de la
interrelació i activitat de
ambdós parts del cervell.
○ Quan s’escolta música s’
activen diversos centres
repartits per tot el cervell
Psicologia de la música
S.XX: La Psicologia de la Música analitza la força emocional que la
música exerceix sobre les persones. Podem distingir-hi diversos camps
d’investigació:
1. Bases psicofisiològiques i psicobiològiques
2. Plantejaments més globalitzats
3. Plantejaments enfocats cap a la investigació
4. Plantejaments que s’ocupen de mesurar els elements de la música
5. Plantejaments de tendència conductista que s’ocupen de l’estudi
de l’aprenantatge i conducta musical
Enfoc Psicofisiològic
○ L'audició és el resultat d'una excitació produïda per ones sonores sobre les terminacions del
nervi auditiu, que es transmet al centre auditiu del cervell i dóna lloc a una sensació aural (o
auditiva).
○ La veritat és que en la conducta musical s'utilitza tot el cervell, tenint en compte que la
intel·ligència musical es manifesta a través de tres formes de conducta: l'audició, l'execució o
interpretació i la composició. Cadascuna requereix mobilitzar àrees concretes connectades al
seu torn amb unes altres.
○ La música permet un equilibri dinàmic entre les capacitats de l'hemisferi esquerre i dret.
○ La música té una complexa activitat cerebral que contribueix a desenvolupar la percepció
sonora, els estats d'ànim, les conductes cognitives, etc. L'activitat se sintetitza en una funció
tant receptiva com a executiva del cervell, que permet modificar conductes.
Enfoc psicobiològic
○ La psicobiologia estudia la funcionalitat de les estructures cerebrals i la
seva relació amb la música i el pensament musical.
○ El cervell és l'estructura material que implica no només el pensament
sinó també l'afectivitat.
○ Cada individu ha de modelar el seu propi “Sistema Referencial”.
Intel·ligència emocional
○ La música ens ajuda en el nostre desenvolupament psíquic i
emocional, proporcionant-nos l'equilibri necessari per aconseguir un
nivell adequat de benestar i felicitat.
Música i imatge
○ Segons Roland De Candé (Candé, 2002:175) la música és “un
sistema sonor de comunicació no referencial”.
Música i imatge
○ La música serveix a la imatge de la següent manera:
✓ Crea una atmosfera més convenient de temps i de lloc.
✓ Subratlla refinaments psicològics: els pensaments no expressats
d'un personatge o les repercussions no vistes d'una situació.
✓ Serveix com una espècie de fons neutre.
✓ Dóna un sentit de continuïtat.
✓ Sosté l'estructura teatral d'una escena i la dota d'un sentit de finalitat.
Música i publicitat
○ La publicitat ha adoptat la música i la veu, juntament amb la
imatge com els mitjans més atractius per donar a conèixer els
productes de consum.
Música i publicitat
Les funcions que desenvolupa la música en la publicitat són:
✓ Subratllar o reforçar els continguts anunciats.
✓ Ajudar a la memorització (d'estructura senzilla i fàcil d'aprendre).
✓ Recolza o estableix l'estructura de l'anunci, reforçant el seu
sentit.
✓ Captar l'atenció del consumidor i despertar el seu interès des del
començament.
✓ Facilitar la discriminació d'objectius comercials, ja que els
diferents estils musicals es relacionen amb diferents públics i
estils de vida

More Related Content

Similar to Tema 3 presentació

Audicio leroy anderson
Audicio leroy andersonAudicio leroy anderson
Audicio leroy andersonAinabasket
 
Activitats d’educació emocional
Activitats d’educació emocionalActivitats d’educació emocional
Activitats d’educació emocionalNeus Algans
 
Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Merce Grau
 
Competències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsCompetències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsMerce Grau
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióesther
 
Relació i coordinació
Relació i coordinacióRelació i coordinació
Relació i coordinacióMelanie .
 
Ashley montagu
Ashley montaguAshley montagu
Ashley montagumiriam
 
Quart. 1r. trimestre
Quart. 1r. trimestreQuart. 1r. trimestre
Quart. 1r. trimestreMerxemusica
 
Palomeras cros doc6_18
Palomeras cros doc6_18Palomeras cros doc6_18
Palomeras cros doc6_18Pau Palomeras
 
Presentació diapositives v32 almudena
Presentació diapositives v32 almudenaPresentació diapositives v32 almudena
Presentació diapositives v32 almudenaJoan Davia
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2esperanto2
 
Mètode Willems
Mètode WillemsMètode Willems
Mètode Willemsverovcr1
 
Les persones ens relacionem
Les persones ens relacionemLes persones ens relacionem
Les persones ens relacionemMprof
 
Tema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaTema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaCVA
 
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educacióNeurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educacióCRP Sant Martí
 

Similar to Tema 3 presentació (20)

Audicio leroy anderson
Audicio leroy andersonAudicio leroy anderson
Audicio leroy anderson
 
L’audició musical
L’audició musicalL’audició musical
L’audició musical
 
Presentacio u4
Presentacio u4Presentacio u4
Presentacio u4
 
Activitats d’educació emocional
Activitats d’educació emocionalActivitats d’educació emocional
Activitats d’educació emocional
 
Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013Competències emocionals_2013
Competències emocionals_2013
 
Competències emocionals per docents
Competències emocionals per docentsCompetències emocionals per docents
Competències emocionals per docents
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinació
 
Relació i coordinació
Relació i coordinacióRelació i coordinació
Relació i coordinació
 
Ashley montagu
Ashley montaguAshley montagu
Ashley montagu
 
Quart. 1r. trimestre
Quart. 1r. trimestreQuart. 1r. trimestre
Quart. 1r. trimestre
 
Palomeras cros doc6_18
Palomeras cros doc6_18Palomeras cros doc6_18
Palomeras cros doc6_18
 
Presentacio u14
Presentacio u14Presentacio u14
Presentacio u14
 
Les emocions
Les emocionsLes emocions
Les emocions
 
Presentació diapositives v32 almudena
Presentació diapositives v32 almudenaPresentació diapositives v32 almudena
Presentació diapositives v32 almudena
 
David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2David Bueno sessió 2
David Bueno sessió 2
 
Mètode Willems
Mètode WillemsMètode Willems
Mètode Willems
 
Sensació percepció
Sensació percepcióSensació percepció
Sensació percepció
 
Les persones ens relacionem
Les persones ens relacionemLes persones ens relacionem
Les persones ens relacionem
 
Tema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciènciaTema psicologia com_a_ciència
Tema psicologia com_a_ciència
 
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educacióNeurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
Neurociència i aprenentatge: aportacions de l’estudi del cervell a l’educació
 

More from Omayma El Amrani (14)

Tema 4 - Activitat 1
Tema 4  - Activitat 1Tema 4  - Activitat 1
Tema 4 - Activitat 1
 
Tema 6 - Activitat 1
Tema 6 - Activitat 1Tema 6 - Activitat 1
Tema 6 - Activitat 1
 
Tema 7. El poder de la imatge
Tema 7. El poder de la imatgeTema 7. El poder de la imatge
Tema 7. El poder de la imatge
 
Tema 3 Presentación
Tema 3 PresentaciónTema 3 Presentación
Tema 3 Presentación
 
Presentacio tema 2 completa ara sí
Presentacio tema 2 completa   ara síPresentacio tema 2 completa   ara sí
Presentacio tema 2 completa ara sí
 
Noticia
NoticiaNoticia
Noticia
 
Noticia fi
Noticia fiNoticia fi
Noticia fi
 
8888888888888
88888888888888888888888888
8888888888888
 
8888888888888
88888888888888888888888888
8888888888888
 
Noticiaaa
NoticiaaaNoticiaaa
Noticiaaa
 
Euro grecia
Euro greciaEuro grecia
Euro grecia
 
Noticia tr
Noticia trNoticia tr
Noticia tr
 
Noticia f
Noticia fNoticia f
Noticia f
 
Noticia reforma laboral
Noticia reforma laboralNoticia reforma laboral
Noticia reforma laboral
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Recently uploaded (11)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 

Tema 3 presentació

  • 2. LES EMOCIONS ○ L'emoció es pot definir com "un estat afectiu intens i transitori produït per un estímul de l'entorn o una situació interna del propi individu que transforma l'equilibri psicofísic d'una persona i sol anar acompanyat d'expressions facials, motores, etc - Emocions primàries - Emocions secundàries
  • 3. LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL •El concepte d'intel·ligència emocional és la capacitat global de l'individu per actuar amb propòsit, pensar racionalment i gestionar efectivament el seu ambient.
  • 4. Gardner, H • Tipus d'intel·ligència • 1.- Lògic-matemàtica • 2.- Lingüística • 3.- Visoespacial • 4.-Cinestèsica-corporal • 5.- Musical • 6.- Interpersonal • 7.- Intrapersonal • 8.- Natural • 9.- Espiritual • 10.- Existencial • 11.- Dels creadors i els líders:
  • 5. Intel·ligència emocional •Estaria formada per la integració de les intel·ligències interpersonal i intrapersonal i comprèn la capacitat de controlar els sentiments i les emocions pròpies i dels altres, de discernir entre elles i utilitzar aquesta informació per guiar els nostres pensaments i accions.
  • 6. LES EMOCIONS •Els efectes de les emocions estan governats per tres sistemes de resposta emocional: Cognitiu: Motor: Fisiològic: ·La ira ·La por ·L'alegria ·La tristesa ·L'amor ·La sorpresa
  • 7. •L'aprenentatge i la memòria, que van permetre anar més enllà de les reaccions automàtiques predeterminades i afinar les respostes per adaptar-les a les canviants exigències del medi •La integració de l'emoció i el pensament es produeix en l'escorça prefrontal, que és la zona que s'encarrega del que els neuropsicòlegs anomenen "memòria de treball o control atencional".
  • 8. La qüestió del significat de la música no pot desvincular-se de la interacció d'aquesta amb l'emotivitat de la naturalesa humana, és a dir, la resposta emocional davant d'un estímul musical està estretament vinculada amb el significat que cada individu li atorga. •Significat absolut: que es refereix a la concepció segons la qual el significat és un fet intrínsec als sons. •Significat formalista: segons aquest enfocament, el significat depèn del nivell de percepció i de comprensió de què disposa l'oient respecte de l'estructura formal de la música. •Significat expressionista: aquest sorgeix de les emocions i sentiments que els elements estructurals de l'obra musical provoquen en l'oient.- •Significat referencialista: en què el significat es desprèn de les associacions musicals i contextuals dels sons amb experiències anteriors respecte dels mateixos ". SIGNIFICAT DE LA MÚSICA I EMOCIONS
  • 9. •Els absolutistes que proposen que el significat musical descansa exclusivament en el context de l'obra, en la percepció de les relacions desplegades en l'obra musical. •Els referencialistes que sostenen que a més dels significats abstractes i intel·lectuals, la música comunica altres significats entre els quals es troben els estats emocionals de l'oient.
  • 10. •No hi ha dubte que les característiques de la pròpia música influeixen en les emocions i significats que els atribueixen els oients. •La música pot classificar-se: La estimulant augmenta l'energia corporal activant els músculs estriats, les emocions i estimulant l'àrea subcortical del cervell. Es basa en ritmes marcats, volum tonal, cacofonia i l'ús de notes deslligades. La música sedant es compon d'una melodia lligada sense un ritme marcat i percussiu, provocant la sedació física, intel·lectual i contemplativa. L'ESTUDI DE LES EMOCIONS INDUÏDES PER LA MÚSICA
  • 11. - Per estudiar les "emocions musicals" es recorre a peces que possibilitin el control d'un petit nombre de factors musicals presumptament importants en l'expressió i la percepció d'emocions. - Els subjectes agrupen els fragments en quatre categories: 1.- Manera menor i tempo lent confereixen una valència emotiva negativa i una dinàmica feble que és percebuda com trist. 2.- Mode menor i tempo ràpid provoca un sentiment d'ira o por. 3.- Manera major i tempo ràpid provoquen alegria. 4.- Mode major i tempo lent provoquen assossec.
  • 12. Música i imatge Teoria de la imatge
  • 13. Efectes de la música en el cervell ○ El nostre cervell és un òrgan que analitza la percepció. Té una percepció correcta i molt precisa del món exterior, la qual cosa ens permet l’adaptació. ○ El que veiem o escoltem és una imatge visual o auditiva, que depèn de la habilitat del nostre cervell per processar una certa quantitat d‘informació. ○ Els sons ens transmeten un missatge, el qual pot ser més o menys significatiu depenen de diversos factors.
  • 14. ○ Els científics confirmen que l'oïda és el més qualificat dels estímuls sensorials cerebrals. D'aquests estímuls cerebrals: - 20% corresponen a la vista el - 30% corresponen al gust, olfacte i tacte - 50% corresponen a cau d'orella, que desperta i impulsa al cervell, a més de protegir-ho de la deterioració.
  • 15. ○ El cervell humà està dividit en dos hemisferis. La percepció de la música emergeix de la interrelació i activitat de ambdós parts del cervell. ○ Quan s’escolta música s’ activen diversos centres repartits per tot el cervell
  • 16. Psicologia de la música S.XX: La Psicologia de la Música analitza la força emocional que la música exerceix sobre les persones. Podem distingir-hi diversos camps d’investigació: 1. Bases psicofisiològiques i psicobiològiques 2. Plantejaments més globalitzats 3. Plantejaments enfocats cap a la investigació 4. Plantejaments que s’ocupen de mesurar els elements de la música 5. Plantejaments de tendència conductista que s’ocupen de l’estudi de l’aprenantatge i conducta musical
  • 17. Enfoc Psicofisiològic ○ L'audició és el resultat d'una excitació produïda per ones sonores sobre les terminacions del nervi auditiu, que es transmet al centre auditiu del cervell i dóna lloc a una sensació aural (o auditiva). ○ La veritat és que en la conducta musical s'utilitza tot el cervell, tenint en compte que la intel·ligència musical es manifesta a través de tres formes de conducta: l'audició, l'execució o interpretació i la composició. Cadascuna requereix mobilitzar àrees concretes connectades al seu torn amb unes altres. ○ La música permet un equilibri dinàmic entre les capacitats de l'hemisferi esquerre i dret. ○ La música té una complexa activitat cerebral que contribueix a desenvolupar la percepció sonora, els estats d'ànim, les conductes cognitives, etc. L'activitat se sintetitza en una funció tant receptiva com a executiva del cervell, que permet modificar conductes.
  • 18. Enfoc psicobiològic ○ La psicobiologia estudia la funcionalitat de les estructures cerebrals i la seva relació amb la música i el pensament musical. ○ El cervell és l'estructura material que implica no només el pensament sinó també l'afectivitat. ○ Cada individu ha de modelar el seu propi “Sistema Referencial”.
  • 19. Intel·ligència emocional ○ La música ens ajuda en el nostre desenvolupament psíquic i emocional, proporcionant-nos l'equilibri necessari per aconseguir un nivell adequat de benestar i felicitat.
  • 20. Música i imatge ○ Segons Roland De Candé (Candé, 2002:175) la música és “un sistema sonor de comunicació no referencial”.
  • 21. Música i imatge ○ La música serveix a la imatge de la següent manera: ✓ Crea una atmosfera més convenient de temps i de lloc. ✓ Subratlla refinaments psicològics: els pensaments no expressats d'un personatge o les repercussions no vistes d'una situació. ✓ Serveix com una espècie de fons neutre. ✓ Dóna un sentit de continuïtat. ✓ Sosté l'estructura teatral d'una escena i la dota d'un sentit de finalitat.
  • 22. Música i publicitat ○ La publicitat ha adoptat la música i la veu, juntament amb la imatge com els mitjans més atractius per donar a conèixer els productes de consum.
  • 23. Música i publicitat Les funcions que desenvolupa la música en la publicitat són: ✓ Subratllar o reforçar els continguts anunciats. ✓ Ajudar a la memorització (d'estructura senzilla i fàcil d'aprendre). ✓ Recolza o estableix l'estructura de l'anunci, reforçant el seu sentit. ✓ Captar l'atenció del consumidor i despertar el seu interès des del començament. ✓ Facilitar la discriminació d'objectius comercials, ja que els diferents estils musicals es relacionen amb diferents públics i estils de vida