1. l´educació, l’analfabetisme
era molt elevat (un 77%). A
les escoles l’ensenyament
es basava en la lectura i la
memorització. S’estudiava
en castellà. Una altra peça
clau era la religió catòlica
(es resava el rosari i
s’anava a missa cada dia).
Per altra banda, els càstigs
corporals eren habituals.
A nivel econòmic
ens trobem amb les nefas-
tes conseqüències del
crack del 29, una crisi que
afectà mig món.
Situem-nos: a inicis
del segle XX Catalunya era
un territori molt industrialit-
zat. Moltes persones treba-
llaven com a assalariades
a les fàbriques. Eren i són
la classe obrera o proletà-
ria.
Les condicions en
les que treballaven solien
tenir moltes mancances:
llargues jornades laborals,
un sol dia de festa setma-
nal, sous miserables, tre-
ball infantil... i un llarg etcè-
tera que recorda les condi-
cions que, encara avui,
patiexen milions de treba-
lladors arreu del món.
Les famílies dels
treballadors, sobretot a les
ciutats, acostumaven a viu-
re en pisos petits, amb po-
ca higiene, poca ventilació
i poca llum. Els infants so-
vint estaven mal alimentats
i si no tenien feina, ni te-
nien el privilegi d´anar a
escola, rondaven pels ca-
rrers.
Pel que fa a
Viatge en el temps: contextualizem
L’oficialització d’allò que s’estava coent
Durant la segona
República es té
l´oportunitat de fer oficials
diverses iniciatives innova-
dores que s’estaven ges-
tant des de feia temps.
Ens hem de remuntar al
1876 quan la Institución
Libre de Enseñanza, a
Madrid, va introduir les
idees i la pràctica de
“l’escola nova” i va donar a
conèixer pedagogs com
Pestalozzi, Decroly i De-
wey. Gent com Francisco
Giner de los Ríos, Manuel
Bartolomé Cossío y José
Castillejo creien en la re-
generació del país a
través d’una escola que
havia d’arribar a tothom, i
també en la formació inte-
gral de les persones.
Tampoc podem
deixar de banda l´Ateneu
Enciclopèdic Popular, creat
el 1902 a Barcelona, que va
servir com a espai de troba-
da, formació i discussió so-
bre la modernització de
l´educació.
Una altra llavor reno-
vadora va néixer amb Silves-
tre Santaló, que el 1903 re-
clamava que els mestres
sortissin del seu aïllament.
Arran d´aquesta demanda
diversos grups de mestres
es reuniren, en diverses oca-
sions per tot Calalunya
(Figueres, Olot, Girona,
Cassà de la Selva, etc).
Un altre punt
d’arrencada és l’Escola
Horaciana, creada a Saba-
dell pel teixidor Pau Vila. El
seu lema era “ensenyar
delectant”. `’infant era el
centre de l’educació.
També foren im-
portants els viatges que els
mestre van fer a
l´estranger, cosa que els
va permetre conèixer la
metodologia de Maria Mon-
tessori, o de Jean Piaget.
El 1922 es creà el
Butlletí de mestres, adreçat
a tots els docents.
A partir d’aquí i fins
al final de la Guerra Civil i
la victòria franquista, una
colla de mestres i polítics,
van treballar per fer posible
el naixement d´una nova
escola.
Institut la Ferreria
Abril 2013L´educació durant la II República
L’educació durant la II República
• A inicis del segle
XX un 77% de la
població espanyola
era analfabeta.
• Els treballadors
vivien en condi-
cions molt precà-
ries.
• L’aprenentatge a
les escoles es ba-
sava en la memo-
rització.
• S’aplicaven càstigs
físics als alumnes.
Contingut
Viatge en el temps:
contextualitzem
1
L’oficialització d’allò
que s’estava coent
1
Les novetats 2
La guerra civil i la
dictadura
2
Página 1
2. Entre 1931 i 1933
es van construir moltes
escoles: 592 a Barcelo-
na , 114 a Girona, 136 a
Lleida i 177 a Tarragona.
També es van contractar
uns 1100 mestres més a
tot Catalunya.
Les escoles de
nova construcció tenen
les següents caractérísti-
ques: espais amplis i
lluminosos, amb patis,
tallers, laboratoris i bi-
blioteques.
El 1913 es van
començar a fer escoles
d´estiu per a Mestres.
Aquestes escoles eren
moments d´intercanvi i de
treball en equip.
Pensant sobretot
en els infants de la ciutat
de Barcelona, que vivien
en un entorn menys sa, a
partir de 1906, es van
començar a fer colònies
pels alumnes. L ‘objecitu
era facilitar el contacte
amb la natura, realizar
exercici físic i gaudir d´un
aire més pur.
A inicis del segle
XX es creen els primers
menjadors escolars,
amb la finalitat de suplir
les mancances alimentà-
ries de molts nens i ne-
nes.
S´aposta pels
grups mixtes (nens i ne-
nes junts) i la coeduca-
ció (igualtat entre nens i
nenes). Com a exemple
de la situació, recordem
que les dones no poden
votar a Espanya fins l´any
1933.
En temps de la
República es pren partit
per l´escola laica (no con-
fessional). Fins aleshores,
i també durant el franquis-
me, les escoles eren
catòliques.
Es començaran a
utilitzar noves metodolo-
gies a les aules
(observació, experimenta-
ció, protagonisme dels
infants, activitats coopera-
tives, etc). En aquesta
mateixa línea es dóna
importancia a les excur-
sions.
Entren al currícu-
lum noves matèries, com
les manualitats o
l´educació física.
Es comença a
vetllar per evitar
l’absentisme (entren en
joc els municipals).
També es vetlla
per la higiene i la salut
dels alumnes.
D´ençà d’aquesta
época es comença a do-
nar importància a la rela-
ció entre les famílies i
les escoles.
És un moment en
què es pren partit per
l´educació en català.
Durant la Guerra
Civil espanyola els mes-
tres que havien estat po-
sant en pràctica metodo-
logies més innovadores
van seguir treballant amb
més o menys normalitat.
Les escoles i la
població civil es van con-
vertir en objectiu militar. A
Lleida, el 2 de novembre
de 1937, un bombardeig
ensorrava el Liceu Esco-
lar i matava quaranta-vuit
infants i diversos profes-
sors. L’Escola del Mar de
Barcelona va desaparèi-
xer consumida per un
incendi el gener de 1938.
Una bomba va caure al
tades pel règim. Alguns
professors i profesores
van ser expulsats, altres
inhabilitats per càrrecs
directius, altres jubilats
forçosament. A Catalunya
es va expedientar un de
cada quatre Mestres.
Avui, més d´un segle
més tard de l´inici del mo-
viment renovador i mo-
dernitzador, correm el
perill de perdre moltes de
les millores assolides.
Página 2
L’educació durant la II República
Es feien classes a l’aire lliureaire lliureaire lliureaire lliure.
En algunes escoles es donava berenarberenarberenarberenar
als infants.
El solsolsolsol i la naturanaturanaturanatura eren elements impor-
tants
L´educació físicaeducació físicaeducació físicaeducació física entra al currículum.
La guerra civil i la dictadura
Les novetats
pati del Grup Escolar Milà
i Fontanals i una altra a
l´Institut-Escola de la Ciu-
tadella.
A l´acabar la gue-
rra molts professors es
van exiliar per evitar les
represàlies d´un règim
contrari a les innovacions,
contrari a l´escola laica i
contrari a les noves meto-
dologies.
El nou govern va
formar comissions de-
puradores per tal
d’allunyar del sistema
escolar tots aquells que
s´apartaven, o s’havien
apartat de les ordres dic-
4. el director segueixi al peu de
la lletra el text o prefereixes
que sigui només un refe-
rent?
-Quins creus que són els
motius que porten un direc-
tor a utilitzar una novel·la
com a base per a la seva
pel·lícula?
-Com és més fàcil represen-
tar idees abstractes, a través
d’imatges o de paraules?
-Quines pel·lícules has vist
de les quals, abans o des-
prés, hagis llegit el llibre?
-Si veus una pel·lícula basa-
da en una novel·la, vols que
Título del artículo interior
PENSEM-HI:
Título del artículo interior
Si el boletín se distribuye interna-
mente, puede comentar las mejo-
ras que se van a llevar a cabo.
Incluya cifras de los beneficios
para mostrar el crecimiento de su
negocio.
Algunos boletines incluyen una
columna que se actualiza en cada
edición; por ejemplo, los últimos
libros publicados, una carta del
presidente o un editorial. Tam-
bién puede mostrar el perfil de
nuevos empleados, clientes o
distribuidores.
Este artículo puede incluir 100-
150 palabras.
El tema de los boletines es casi
interminable. Puede incluir
artículos sobre tecnologías
actuales o innovaciones en su
campo.
Quizá desee mencionar las
tendencias comerciales o
económicas, así como realizar
predicciones.
Página 4
L’educació durant la II República
Pie de imagen o gráfico.
Pie de imagen o gráfico.
L´educació durant
al II República
