Avenços recents sobre el cervell que ens ajuden a entendre millor el patiment.

1. Algunes recents descobertes sobre
el cervell que m’han estat útils
en la meva relació amb els malalts....
.... i en la vida.

2. Darrers 6-7 anys .....
Cervell emocional-Resiliència-aprenentatge--malaltia
desaprenentatge
Epigenètica i neuroplasticitat
RNM f (neurones mirall, Memòria del “dolor”)
Ex .. Dolor crònic sense base orgànica
(ó o.n.j.Intensitat o durada ) : fibromialgia, lumbalgia crònica..)

3. Antonio Damasio, neuròleg portugés, premi Príncep d’Asturies
Pioner i autoritat mundial en l’estudi de les emocions aplicades a neurociencies, l’educació..
Erik Richard Kandel ( N. 1929) metge-cientific americà. : Premi Nobel 2000.
Estudio de los procesos de aprendizaje y memoria. La plasticitat neuronal
implica l’existencia d’una causa que produeix un canvi (aprenentatge) ,
mentre que el canvi tendeix a perdurar en el temps (memoria, epigenètica).
(2001) Principios de neurociencia, McGraw-Hill Interamericana de España,
Eduard Punset : divulgador científic.
Psiquiatre
i escriptor
Jordi Montero : Neurofisiòleg de H Bellvitge. Expert en dolor neuropatic.
“El dolor crònic es una malaltia per sí mateixa i es deu a fenòmens de
sensibilizació central i de memòria de dolor amb marcada relació amb
aspectes emocionals”,

4.  ESTRUCTURA EMOCIONAL i Resiliència (resistència + flexibilitat) :
“Capacitat de resistir i adaptar-se a l’adversitat ( i al dolor,.....!!)”
 Emmy Werner i Ruth Smith (anys 60): 698 nadons de Hawai seguits 40a
Factor predictiu de tr emocional futur : resiliència, establint vincle afectiu (afecte +
seguretat ) durant infantesa (<6a ) , no necessariament els pares !
 Artigue, Tizón et al. 2004. Barcelona : mateixa observació....
Falta de vincle afectiu =>Resiliència baixa => indicador més potent de trastorn
psicopatològic futur (a l’adult)
 2007, 2012 ,.......altres aspectes !
 Importància de oferir afecte i seguretat als infants...

5. Feder, A. Nestler (Nature,2009).
Vincle afectiu:
llepar, mamar
La resiliència es modificable per
mecanismes epigenètics. Les
experiències repetides (distrés emocional)
modifiquen l’estructura i funcionament del
cervell = neuroplasticitat.
Epigenètica : es l’estudi de modificacions en l’ expressió de gens que no es troben en la
seqüència de l’ ADN sino a les proteïnes sobre les quals s’enrotlla l’ADN per empaquetar-se en
cromosomes. Son marques químiques induïdes per factors ambientals que determinen
l’activació o el silenci de l’expressió dels gens . Son canvis heretables !
2007. Resiliència baixa + depressió : 2012 : En M. de Parkinson (MP): Depressió es
H Zoster  més % de NPH (10% vs 2%) un S. no motor de la MP que ocasiona gran alt.
de qualitat de vida... quí la patirà?, per què ?
2012-Desxifrada l’estructura genètica humana. La resiliència baixa es el factor predictiu més
- S’ha vist que NO només el 20% es essencia l.... important de la seva aparició.

6. Descobriment de les neurones mirall (Rizzolatti, Sinigaglia, 2006)
Fet casual revolucionari en la nostre comprensió del funcionament de
cervell (transcendència similar a la descoberta de l’ADN i avenços en genètica de
finals del segle XX)
Un grup de científics de la Universitat de Parma en un treball de camp amb
macacos a qui monitoraven els seus moviments amb un xip
per estudiar problemes de conducta.... tornaven de dinar. Un
investigador anava llepant un gelat que subjectava en una mà.
De sobte, un fet insòlit : cada vegada que l’investigador s’acostava el gelat a la boca, el
monitor d’un macaco que l’estava observant emetia la senyal “biip”. Semblava que
fos el mateix macaco el que s’estava emportant la mà a la boca; però l’animal romania
immòbil, observant atentament l’acció de l’investigador.
Les neurones miralls s’activaven cada vegada que observaven una acció intencionada
“emotiva” (plaer d’agafar el gelat i emportar-se’l a la boca).
No s’activava si la intenció era la de deixar-lo en un recipient.

7.  Les Neurones MIRALL permeten, per efecte “mimètic” de
relació entre cervells :
1) El fenomen de sintonia o interconnexió emocional entre les persones o el procés de viure
corporalment lo que l’altre explica amb paraules : “jo sento que tu sents el que jo sento”.
2) La classe de connexió emocional que ha resultat fonamental per donar el salt evolutiu
que ens diferencia dels altres grans simis : validar sentiments (“mira, pare, mira...!! )
3) “Visualitzar el dolor que sentim nosaltres quan identifiquem dolor en un altre”
- algú es fa mal ……
……..qui ho veu “sent” dolor, pot fer l’accció
de retirar el peu….
- algú fa mal a un altre persona ….
Podem sentir el mateix i a més s’activa el
cortex prefrontal (capacitat de judici)

8.  Amb la RMf podem veure el dolor i l’ activació de
noves zones del cervell en el dolor crònic (amigdala, cingulum, insula, còrtex prefrontal)
Pressió
de 4 kgs
Sensibilització central
....es grava :
MEMORIA del dolor
2006);
Joan Deus ( Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Dep. de
Psicología Clínica y Salud, UAB; Unidad de Inv. en RM, CRBB -H. del Mar, España

9. M’ha estat útil ...
. en la relació amb el pacient
. per viure ( Coaching : guiar, sense direccionar -> ajudar qüestioni i decideixi)
Conseqüència
de les descobertes
Acostament de lo psicològic i lo neurològic,
lo orgànic i lo funcional, lo genètic i lo adquirit, etc......
Visió del Coneixement científic :
“humild i transitori “

10. Els nostres protagonistes en l’exemple. de
COM ES GENERARIA EL DOLOR CRÒNIC sense
evidencia de organicitat o que no es justifica.
- “No es dels nervis”
-De manera subconscient
el cervell enganya al cos del
Resiliència baixa malalt …i als metges!
Dolor agut o reiteratiu
Tr. emocionals
-Pensament temoros:, creences errònies :
Pensament inadequat – “subconscient” hipervigilant ” No actuaré fins que no tingui dolor”,
“Haig de saber el per què de tant dolor”.
” He de lluitar per evitar el dolor”.
Por , tristesa, ira  Ansietat,depressió, hostilitat -La lluita que fracasa ..
 mes ansietat..depressió
.. efecte motxilla : cada
dolor que es te, te’l quedes !
Sensibilització central
(“long term potentiation”)
“gravació” neuroplasticitat
La memòria pot ser despertada :
Memòria del dolor - amb estímuls físics mínims (ALODINIA)
- evocant el record , o
DOLOR “fàcil, present” - amb la previsió de la seva aparició .
Fusió cognitiva* i Rigidesa psicologica**
 (inactivitat, hostilitat, aïllament social)
*Fusio cognitiva : viure d’acord amb els pensaments, sensacions ,…sense contrastar-ho amb la realitat
** Rigidesa psicològica : evitar experiencies, no viure el present, no valors clars o sense comprometre’s….

11. On s’ubica tot això ?
CERVELL MIG
EMOCIONAL
CERVELL (Sistema Límbic)
RACIONAL
(Cortex prefrontal)
P E
CERVELL INSTINTIU
(Tronc cerebral, ...)
Pensament C Memòria explicita
Emocions (Raó, pensament reflexiu,
on es té consciencia del fet d’estar recordant ).
-Conscient (“voluntari”) > CORTICAL
Conducta
Memòria implícita (automàtica, subconscient, no
reflexiva, no es te consciencia del fet d’estar recordant )
-Subconscient (“involuntari”) > SUBCORTICAL
 Succés extern + estatles decisions ipensaments erronis + a dia estan
El 80% de emocional  actuacions del dia por “sensibilització
central i memoria” que podem veure (RNM F)poc reflexives canvis funcionals i
guiades pel subconscient, son amb veritables i estan
modulades per les emocions (por, plaer,...).
estructurals (neuroplasticitat) i de la genètica (epigenètiques) amb potencial heretable.

12.  Obligarà una mica a canviar la manera d’entendre al malalt.
Fibromiàlgia, lumbalgia crònica mecànica, crisi d’angoixa,
tr. obsessius, fòbies,.. Es dels nervis? => Pejoratiu,culpabilitat, ens desentenem
“No es dels nervis !, el problema està en el cervell. Sense saber-ho el cervell entra en
un camí equivocat. El problema (i estat animic baix) el porta a un cercle viciós de :
creença falsa  por  conducta inútil * creença falsa *Inadequada /
no gratificant
QUÈ PENSA/CREU? QUÈ SENT ? QUE FA ?
Es pot intervenir sobre les creences errònies (T. cognitiva), sobre les emocions
i estressants (Psicoanàlisi, fàrmacs. ) o sobre la conducta (T. conductual) o
combinant-les amb intervencions breus (MF)....

13.  Pot ajudar a canviar la visió del viure.
•La ciència moderna posa de manifest, contradient la creença generalitzada,
que la infelicitat te les arrels en la mania del cervell de no qüestionar les
seves creences ni renunciar-hi, d’aferrar-se a les conviccions falses. De
no desaprendre. Cal aprofundir en el coneixement de les coses i de les
persones com són, i no en com pensem que són . Eduard Punset. Excuses
per no pensar. Ed Destino2011
A diferencia dels humans els ximpanzés només saben, no creuen. No poden
entendre les creences falses, que son l’ origen de malestar emocional en humans.
Michael Tomasello, piscòleg i primatòleg de l’Institut Max Planck d’Antropologia evolutiva
 Sovint, en funció de l’ estat d’anim que tenim, pensarem i farem d’una manera o
altre. Poques vegades primer avaluem una situació de forma reflexiva i, en funció
del judici que acabem de fer ens sentim amb un estat d’ànim o altre.

14. El 80% de les decisions i actuacions del dia a dia estan
guiades pel subconscient, son poc reflexives i estan
modulades per les emocions (por, plaer,...).
Exper. ingeniòs: Cleparède (metge francés fa 100 anys) :
Acomiada de la consulta al seu pacient amb demencia
avançada prement la mà amb una xinxeta al mig (dolor)
(el pacient no sap qui es el metge, no sap el nom,).
A l’endemà, com cada dia, visita a domicili ...normal, no
recorda la visita del dia anterior, ni qui es el metge ...però
al acomiadar-se es nega a donar-li la mà ....
Li va preguntar per què. No ho sabia, però es resistia a
donar-li la mà. ..”recordava” la sensació de por i rebuig
al donar-li la mà (informació emocional a la memòria
implícita que el duia evitar donar la mà....)
Poden passar anys de teràpia per poder notar que el que
disparava les actuacions “anòmales” era la por.

15. La por es lo que altera la distancia/relació entre els dos sistemes de memòria.
Es habitual que el passat “traumàtic” quedi dissociat (mecanisme defensiu), passant a un
nivell de memòria implícita, subconscient, sense consciencia del fet d’estar recordant....
La psicoteràpia ajuda a interconnectar els dos sistemes de memòria.
La repetició (aprenentatge per sensibilitzar) crea memòria implícita tant per aprendre com per
desaprendre Eric Kandel. Neuròleg . Premi Nobel de Medicina 2000...
ex : afrontar fòbies, crisi d’angoixa ......”afrontament /desensibilització”
-No s'aprèn si no t’ emociona (memòria a llarg termini).
-Es recorda no pel que es va dir sinó pel que et va fer sentir.
La por, el dolor es pot aprendre,
“gravar” (per fenòmens de sensibilització central )
La POR, el dolor crònic es pot desaprendre
- gestió d’ emocions i reeducar el pensament . Persistència
de la memòria
(Dalí)

16. Fibromiàlgia, lumbàlgia crònica mecànica,
cefalea tensional crònica, sd fatiga crònica,...
“El dolor crònic està en el cervell”
(Dolor es l’avaluació cognitiva de la sensació de dany)
Crisi de pànic, fòbies, TOC,.........
Crisi de pànic, fòbies, TOC,.........

17. 2ona part de la sessió (altre sessió)
......aplicació pràctica