5. Dr. XAVIER AMADOR
Professor adjunt
de Psicologia
Clínica de la
Universitat de
Columbia.
Fundador del
mètode EEAC
Mètode basat en la ENTREVISTA MOTIVACIONAL. (LEAP).
6. “ El rebuig del malalt mental a
acceptar la seva malaltia i el
seu tractament és el resultat
d’una disfunció cerebral que
escapa al seu control. No és
una negació deliberada, ni
té res a veure amb ser tossut
o estar a la defensiva, per
tant no se l’ha de culpar.”
ANOSOGNÒSIA
7. “ Si una lesión cerebral pot ser la causa de
que “un home confongui la seva dona amb
un barret”, és fàcil imaginar què pot fer que
una persona confongui la seva personalidad
passada amb l’actual”
CONCEPTE DE “BROKEN BRAIN”
En neurologia FABULACIONS: Extranyes explicacions
per justificar que no estan malalts.
Patró “patch-like”: coexistència de ser conscient i no ser-ho.
Ex. EQZ reconeix només alguns símptomes. A NRL un pacient
pot reconèixer dèficit de memòria però ignorar paràlisi.
8. Autors Any Revista Resultats
Young et al. 1998 The journal of Nervous La falta de CM va lligada a la
and Mental Disease disfunció del frontal, mesurada
per NPS
Laroi et al. 2000 Psychiatry Research
Keshavan et al. 2004 Schiz Research Dèficit de CM relacionat amb
disfunció general xarxes neurals
que intervenen en memòria,
aprenentatje i funcions
executives
Aleman et al. 2006 British JP Dísfunció NPS de control erroni i
atenció contribueix a la pobre
CM
Pia i Tamietto 2006 European APCN La falta de CM en EQZZ pot
produir-se per la mateixa mta
NRL per dany cerebral.
Shad et al. 2006 Schiz Res Baixes puntuacions NPS
executives (Wisconsin) es
correlacionen amb poca CM
Sartory et al. 2009 Schiz Bulletin Manca de CM es deu a manca de
competència verbal.
9. Ho: el circuit cerebral que informa i actualitza el
concepte d’un mateix no funciona.
Encallats en el temps: concepte de si mateixos i les
seves aptituds d’abans d’emmalaltir.
Disfunció EXECUTIVA dels LÒBULS FRONTALS.
Tests NPS: factor PRONÒSTIC de CM
(independent del QI).
La poca CM està inclosa en el
DSM-IV-TR per EQZ.
Caldrà “RHB COGNITIVA”
(més difícil canviar TP que disfunció cerebral).
10. 1) No tenir consciència pot ser POSITIU (prevenció
depressió): NO, ↑ CM i de Ttm → ↑ Pronòstic.
2) La CM acaba conduïnt al suïcidi: NO és un factor
protector, no s’associa ↑ CM i ↑ de suicidis.
3) Els efectes 2º són el motiu principal d’abandonament
del ttm: NO, és la baixa CM (FACTOR PRONÒSTIC).
4) Com més malalt menor CM: NO, és un tret
persistent independent de la gravetat.
11. INICI PRECOÇ I MANTENIMENT DEL
TRACTAMENT (Hº no corroborada):
Millor pronòstic (nº episodis i durada)
Menys hospitalitzacions i més curtes
Disminuïm toxicitat cerebral
Evitar criminalitat, indigència i violència (Dr. Torrey)
Vàlid per psicosi, TAB i EDM amb o sense psicosi
12. “Ser conscient dels efectes positius de la medicació
pot ser més important pel cumpliment terapèutic
que la consciència de malaltia.”
NO ÉS UN FENOMEN DE TOT O RES
(patró “Patch-like”).
Una millor CM s’associa a:
1) Cumpliment terapèutic
2) Menys hospitalitzacions i més curtes
13. ESCOLTA REFLEXIVA
EMPATIA
ACORD
COMPANYS
Mètode basat en la ENTREVISTA MOTIVACIONAL.
14. Inicialment per DROGODEPENDÈNCIES.
NO psicoeducar (el pacient no es veu malalt).
NO confrontar.
Estratègia: que la persona trobi els SEUS PROPIS
MOTIUS PER AL CANVI.
15. MODEL MODEL
centrat en DT d’ALIANÇA I
i TT COMPROMÍS
16. ESCOLTAR SENSE REACCIONAR
NO JUTJAR
NO COMENTAR NI DISCUTIR
MOSTRAR QUE HO HEM ENTÈS
CONÈIXER ESPERANCES I
PRESPECTIVES DE FUTUR
(entendre la seva identitat).
17. NORMES:
1) Fer que es senti segur: DISCULPAR-SE.
2) Conèixer les seves pors.
3) No seguir un agenda/timing.
4) Deixar-ho estar si bloqueig/conflicte.
5) Respectar el que hem escoltat.
NO DONAR
6) Trobar problemes pràctics. OPINIÓ NO
7) Esciure els “titulars”. DEMANADA
FER PREGUNTES (↓actitud defensiva).
CONÈIXER:
1) Convicció sobre tenir o no un trastorn mental.
2) Experiència i actitud respecte els Fs.
3) Concepte del que pot i no pot fer (limitacions).
4) Esperances i espectatives de futur (irracionals o no).
18. Que la persona pensi que “creiem el que diu”
EINES:
1) Retrassar l’opinió.
- Preservar l’aliança. BUT
- Que sigui el pacient qui ens la demani.
2) Eines DRL:
- DISCULPAR-SE (no de la nostra opinió sinó del
sentiment de decepció o ferir del pacient).
- RECONÈIXER que podem estar equivocats.
- “LLEGAR A UN ACUERDO”: “estem d’acord que no
estem d’acord”. Treballem el VINCLE.
19. QUID PRO QUO (si vols que et respectin respecta).
EMPATITZAR amb causes de rebuig de tractament,
idees delirants, frustracions, pors, etc.
NO VOL DIR ESTAR-HI D’ACORD.
NO PERILL DE
REFORÇAR UN
DELIRI, sinó
augment seguretat
20. BUSCAR TERRENY EN COMÚ
MOTIUS DEL PACIENT PEL CANVI
INTRODUIR LA IDEA DE QUE EL TTM L’AJUDARÀ
A ACONSEGUIR ELS SEUS OBJECTIUS
RESPONSABILITZAR-LO DE LES SEVES DECISIONS
• ACONSEGUIR LES METES PACTADES
Proposar al pacient que sigui com “un científic”
(rol de control).
21. 1) Normalitzar la situació: “Jo em sentiria igual…”.
2) Tractar NOMÉS els problemes o SS percebuts.
3) Revisar avantatges i inconvenients del ttm.
4) Corregir idees o concptes erronis (ex. Els APS són
adictius).
5) Transmetre i destacar els beneficis percebuts.
6) Acceptar el desacord.
