la gelosia és la resposta natural davant l\'amenaça. la persona "gelosa" sent gelosia - degut a dues pèrdues fonamentals: de recompenses i beneficis De seguretat en si mateix o autoestima: la MARE hauria de triar entre un germà o l’"intrús"

1. EL SECRET DE L'ÈXIT ESTÀ EN LA INTEL∙LIGÈNCIA
EMOCIONAL
• l'equilibri entre emocions i raó
produeix benestar
• però, com practicar la intel∙ligència
emocional?, com desenvolupar
l'autodomini?

2. LES RELACIONS HUMANES EN QUALSEVOL CONTEXT TENEN COM
A SUPORT BÀSIC LA COMUNICACIÓ
• 30% RACIONAL – VERBAL
• 70% EMOCIONAL – NO VERBAL

3. LES RESPOSTES EMOCIONALS
• es produeixen generalment de
manera inconscient, sense que
tinguem molt de control sobre elles
• son més profundes que les cognitives,
poden desplaçar al pensament, però
aquest, no és capaç de desplaçar tan
fàcilment a les emocions

4. Les emocions representen un sistema d'informació i avaluació que
ens informa de la nostra realitat ‐ són un "sistema de senyals"
• ens informen de les nostres
necessitats
– quan es reprimeix les meves emocions ‐
quan deixo de "escoltar la seva veu" ‐,
deixo d'entrar en contacte amb les meves
necessitats, en conseqüència deixo de
satisfer‐les
• ens ajuden a preparar‐nos per
respondre a diferents situacions.

5. Les emocions ens donen informació per organitzar la nostra
conducta i orientar les nostres accions
• Les emocions no simplement ens passen, sempre
tenen una finalitat, sempre comuniquen alguna
cosa:
– escoltar o desatendre
– aturar‐nos o avançar
– recordar o oblidar
– canviar o romandre
– simpatitzar o antagonitzar
– motivar o decaure...

6. QUAN LES EMOCIONS PARLEN
cos i ment respon les emocions vénen
acompanyades de canvis i reaccions en:
– l'àmbit corporal (expressió del rostre,
to de veu, postura del cos, brillantor
dels ulls, gestos)
– i en l'àmbit psicològic (vivència
emocional: manca de concentració,
la irritabilitat, l'excitabilitat, etc.)

7. NEUROBIOLOGIA DE LES EMOCIONS
• L’AMÍGDALA: el seu paper principal és el
processament i emmagatzematge de reaccions
emocionals
• L'amígdala envia projeccions al:
– hipotàlem, encarregat de l'activació del sistema
nerviós autònom
– els nuclis reticulars per incrementar els reflexos de
vigilància, paralització i escapament / fugida,
– als nuclis del nervi trigemin i facial per a les
expressions de por
– a l'àrea tegmental ventral
– locus ceruleus
– i nucli tegmental laterodorsal per a l'activació de
neurotransmissors de dopamina, noradrenalina i
adrenalina
“RECORDA AIXÒ, ÉS IMPORTANT!” SUPERVIVENCIA

8. CADA EMOCIÓ TÉ EL SEU PROPI MISSATGE I INTENSITAT
• la ràbia ens informa que algú ha traspassat els
nostres límits
• el dolor ens diu que ha aparegut una ferida
• la por ens comunica la nostra necessitat de
seguretat
• el plaer ens ajuda a prendre consciència que les
nostres necessitats estan satisfetes
• la tristesa ens xiuxiueja el valor del que hem perdut
• la frustració ens expressa que tenim necessitats no
ateses ‐ objectius no aconseguits –
• la impotència ens parla de la manca de potencial
per al canvi
• la confusió ens expressa que estem processant
informació contradictòria.

9. KIT DEL MANEIG EMOCIONAL
– descodificar encertadament
el llenguatge de les
emocions
– ser conscient del propi món
interior, de les emocions
que experimentem , i
– aprendre a reconèixer i
acceptar‐les.

10. Negar o reprimir "emocions indesitjades"
• l'emoció quan la reprimim evitant que
s'expressi mitjançant el plor, les paraules, el
riure, etc .., es transforma en malalties com
gastritis, problemes digestius, problemes
cardiovasculars, entre altres malalties, o en
problemes psicològics, com culpa,
depressió, ansietat, etc.

11. Hi ha tres metàfores que poden servir
per il∙lustrar el maneig de les emocions.

12. Una és comparar l'emoció amb un pou La segona metàfora és la d'un tsunami, la
d'aigua continguda, represes, sense violència d'aigua, arrasa amb tot al seu
moviment, la qual cosa equival a pas, causant mort i devastació, la qual
controlar/reprimir les emocions. Què cosa equival a donar curs a les nostres
passa amb l'aigua en aquestes emocions sense mesurar conseqüències,
condicions? Naturalment es podreix, de tal manera que ens convertim en
perd vitalitat servents de les nostres emocions, danyat
a altres i a nosaltres mateixos i saturats de
conflictes interpersonals
La tercera metàfora és la d'una represa hidroelèctrica, que permet que l'aigua
flueixi, però al mateix temps sigui canalitzada per a fins productius.

13. ESTUDIS SÒLIDS DEMOSTREN...
• que l'èxit professional i personal, està més relacionat
amb la nostra maduresa emocional, que amb el
desenvolupament acadèmic ‐ intel∙lectual.
• Universitats com Yale, Stanfor, entre altres, atribueixen
a:
– l'educació formal (acadèmica) el 20% de l'èxit personal, i
– l'altre 80% restant el relacionen amb el desenvolupament
d'una emocionalitat sana

14. Daniel Goleman...
"La intel∙ligència acadèmica té poc a veure amb la
vida emocional. Les persones més brillants poden
enfonsar‐se en els perills de les passions
desenfrenades i dels impulsos incontrolables;
persones amb coeficient d'intel∙ligència elevat
poden ser pilots increïblement dolents de la seva
vida privada“
"La intel∙ligència acadèmica no ofereix
pràcticament cap preparació per als trastorns ‐ o les
oportunitats ‐ que comporta la vida".

15. Paul Ekman...
"Les nostres emocions ens guien quan es
tracta d'enfrontar moments difícils i
tasques massa importants per deixar‐les
només en mans de la intel∙ligència: els
perills, les pèrdues doloroses, la recerca
d'un objectiu tot i els fracassos, els vincles
amb un company, la formació d'una
família. Cada emoció ofereix una disposició
definida a actuar; cadascuna ens assenyala
una direcció que ha funcionat bé per
ocupar‐se dels desafiaments repetits de la
vida humana ".

16. • Els nostres sentiments i desitjos són essencials per:
– Tenir èxit en la vida
– assolir objectius
– desenvolupar talents i habilitats naturals
– sentir‐nos satisfets
– dominar els hàbits mentals que afavoreixin la nostra
pròpia productivitat
– i en general ser més eficaços en la nostra vida.
• La nostra incapacitat d'edificar una vida emocional
estable i saludable, ens submergeix en lluites internes
que sabotegen la nostra efectivitat en la vida
professional, laboral, social, i encara la nostra claredat
de pensament.
• Ho admetem o no, les nostres decisions són
majoritàriament mogudes per les nostres emocions.

17. Una experiència...
"Era d'hora, no havien arribat encara els meus companys i
vaig aprofitar per fer una trucada personal d'un minut. El
meu cap em crida l'atenció. Després, se'm s'acosta a la
meva taula i em demana que truqui a un client, li dic que
són les 8:15 i probablement no m’atendrà, trucaré més
tard. Alça la veu i em diu, de manera brusca, que, sobretot,
no se'm oblidi. Jo no entenia res, vaig començar a respirar
molt acceleradament, em tremolaven les mans i vaig notar
com la temperatura del meu cos augmentava i començava
a suar. No obstant això, vaig prendre les mesures
oportunes i, al cap de 10 minuts ja em sentia molt millor ".

18. 5 claus per a comunicar‐nos millor
• Connectar amb les nostres emocions, reconèixer i gestionar‐les.
– Quan el meu cap em va aixecar la veu o em va tractar de manera brusca, jo vaig
sentir ràbia i em vaig adonar que la meva respiració s'accelerava, em tremolaven les
mans.
– Sabia en aquell moment que era ràbia el que estava sentint per haver estat
injustament tractada. I sabia també per què em sentia així, per la conducta del meu
cap cap a mi.
– A més, vaig decidir prendre un temps des del comportament del meu cap fins a la
meva reacció. Em vaig aixecar del meu seient, em vaig acostar a la sala de descans i
em vaig prendre un temps per relaxar‐me, per pensar què fer amb el que sentia i
amb el que havia passat i vaig decidir parlar amb ell tranquil∙lament.
– L'important és que vaig saber connectar amb la meva emoció i identificar‐la.

19. 5 claus per a comunicar‐nos millor
• Connectar amb les emocions de l'altre,
– aprenent a interpretar la situació de diferents maneres
– buscant alternatives.
• Quan jo vaig decidir prendre'm un temps per estar sola vaig tenir una conversa
amb mi mateixa. Em preguntava per què em parlava així el meu cap. Si jo hagués
decidit pensar que era per culpa meva, perquè havia fet una cosa dolenta o bé
perquè el meu cap sentia ràbia cap a mi, em tenia mania, segurament la meva
reacció cap a ell hagués estat diferent i la comunicació amb ell hagués estat
diferent: amb submissió, o bé amb ressentiment i agressivitat.
• No obstant això, vaig intentar entendre què sentia el meu cap i per què se sentia
així: tindria problemes a casa?, no sé ... i vaig recordar que just dos dies abans li
havien denegat una promoció que havia demanat i que per a ell era molt
important i per això des d'ahir jo ja el notava una mica nerviós.
• Vaig entendre que sentia molta ràbia i aquest dia la va descarregar amb mi.

20. 5 claus per a comunicar‐nos millor
• Parlar a l'altre dels meus sentiments,
– de com m'ha afectat la seva conducta cap a mi, sense acusar‐lo.
• En cap moment li vaig dir al meu cap que va ser un
desconsiderat, que va ser molt autoritari.
• Vaig deixar que passes una hora, més o menys, i ho vaig
parlar amb ell, li vaig explicar com em vaig sentir davant la
seva conducta
• li vaig preguntar què li passava i ell va reconèixer que no havia
actuat bé i em va demanar disculpes.

21. 5 claus per a comunicar‐nos millor
• No reprimir les nostres emocions.
– aprendre a expressar els nostres sentiments a la persona adequada
– en el moment adequat i
– de la forma adequada.
• No hagués estat correcte reprimir la meva ràbia i, després, quan arribés a
casa tingues un enfado descomunal amb la meva parella o amb els meus
fills o, simplement, arribés a casa i em poses a plorar sense parar sobre
l'espatlla de la meva parella.
• Tampoc hagués estat adequat parlar amb el meu cap de com jo em sentia
en el moment en què tant la meva ràbia com la d'ell estaven a flor de pell,
enmig de la discussió.

22. 5 claus per a comunicar‐nos millor
• No endevinar els sentiments de l'altre.
– exemple, busquem un moment per planificar el cap de setmana i, pensem:
"segur que, com aquesta setmana té molta feina, em dirà que prefereix
quedar‐se a casa, quin avorriment, ja veuràs, ¡un altre cap de setmana a
casa!" I, quan arriba el moment de parlar, pel que fa l'altra persona diu "bé,
no sé, la veritat, encara no havia pensat en el cap de setmana", tu de seguida
saltes i dius "sí, ja sé que estàs cansat / ah...i em diràs això que no et ve de
gust sortir i, un altre cap de setmana més tancats en aquestes quatre parets“
– ell intenta donar‐te una explicació del tipus:" bé, ho parlem,
– l'interromp amb: "no, si ja sé el que em vas a dir".
• Una altra forma més eficaç de comunicar‐se hagués estat: "arriba el cap
de setmana i em ve de gust fer alguna cosa diferent ja que el cap de
setmana anterior ens varem quedar a casa. Què et sembla si fem això o
allò?

23. En un circ romà treballaven un trapezista i els seus quatre fills. Tots actuaven junts,
excepte el menor. Un dia, quan el fill petit estava a punt de fer‐ho, es va acostar al
pare i li va confessar la seva por. Tenia por de caure del trapezi i fracassar. El pare
li va dir: "Fill, en tot el que emprenguis, llança el teu cor a la barra, que el teu cos el
seguirà"
¡llancin el seu cor i millorin les seves relacions
amb els altres connectant amb les emocions!

24. ELS BENEFICIS DE LA COMUNICACIÓ EMOCIONAL
• Evitem discussions carregades d'emocions • No ens sentim culpables pel
negatives. comportament de l'altre.
• Arribem a acords, llançant un pont a • Millorem el coneixement que tenim de les
través de les emocions, promovent emocions i del comportament de l'altre i
l'apropament en lloc del distanciament. això ens ajudarà a prevenir futurs
• Aprenem a no reprimir les emocions i malentesos.
expressar‐les sense agressivitat. • L'altre se sent més comprès perquè hem
• Millora la nostra salut evitant els trastorns sabut llegir les seves emocions més enllà
somàtics perquè expressem les emocions de les seves paraules i del seu llenguatge
adequadament, sense agressivitat ni no verbal.
submissió. • Millora la nostra "confiança social" perquè
ens sentim més capaços de comunicar‐nos
i de resoldre conflictes amb els altres.

25. Com veieu la comunicació emocional té molts
beneficis. A diferència del sistema de comunicació
convencional que únicament té en compte a
l'emissor, al receptor i al missatge, la comunicació
emocional té en compte, a més, la relació emocional:
com connecto jo amb les meves emocions i com
connecto amb les emocions de l'altre.

26. Alguna vegada, al llarg del dia s'han preguntat: com em vaig
sentir quan aquell amic / amiga em va parlar de forma tan
tallant? Com em vaig sentir avui quan la meva parella em va
amenaçar dient‐me a tal, tal i tal? Què vaig sentir quan el meu
cap em va anunciar aquella promoció? Què vaig sentir quan
em ridiculitzar davant dels meus companys de feina?
Aquestes preguntes ens ajuden a connectar amb les nostres
emocions i ens permeten conèixer‐nos i comunicar‐nos millor
amb nosaltres mateixos.
A més, és important aprendre a tenir consciència de les
emocions de l'altre, primer intuir a través del seu llenguatge
verbal i no verbal.

27. Per exemple, alguna vegada, estant en el seu treball, algun company / a els ha
posat mala cara o s'ha mostrat absent, sense ganes de parlar? Què han pensat
sobre ell o sobre ella? S'han preguntat: com se sent aquesta persona?, Estarà trist
o enfadat / a per alguna cosa?
Alguna vegada si la meva parella arriba a casa i em fixo en el seu rostre i en el seu
llenguatge no verbal (cansament) i en les seves paraules (monosíl∙labs, to de veu
apagat, sense ganes de conversar), què és el que fem normalment? El que solem
fer és parlar acceleradament per veure si així reacciona o li exigim que ens parli i
somrigui perquè jo no em mereixo que ell / ella em miri així o em parli amb
aquesta desgana. Aquesta resposta dificulta molt la comunicació amb l'altre,
aconseguim tot el contrari, incomunicació i que l'altre es posi a la defensiva. Però
si el que vull és fomentar la comunicació amb l'altre, cal que comprengui com se
sent i comunicar‐me amb ell des dels seus emocions, permetent‐li que es prengui
el seu temps, adaptant‐se al seu ritme en aquest moment.

28. D'altra banda, la figura del Departament de Comunicació
Interna no ha estat percebuda com una cosa fonamental en
moltes empreses fins fa ben poc. Els rols dels gestors de la
comunicació s'han anat adaptant des de diferents perfils
curriculars fins a arribar a configurar‐se en una disciplina
pròpia, amb una funció ben definida i un mapa de
coneixements que hi donen suport. Ara ens trobem immersos
en una nova etapa, on la Societat del Coneixement imposa les
seves regles i fa emergir noves necessitats relacionades amb
la comunicació: amb una nova comunicació.

29. • Des de la nostra perspectiva presentem aquesta nova comunicació interna com
una estratègia fonamental en l'organització. Ampliar l'horitzó de la comunicació
interna cap a la dimensió del coneixement compartit i de les relacions humanes,
constitueix una obertura i, sobretot, una resposta a la demanda i les necessitats
que tenen les noves organitzacions i les persones que les construeixen.
• La integració d'elements de comunicació interna en l'activitat laboral quotidiana,
unida a una aposta ferma des dels més alts nivells de la direcció, són premisses
bàsiques que es complementen amb un suport tecnològic adequat i proporcionat
als nostres objectius, amb una preparació de l'entorn social on es desenvoluparà.
• I tota la filosofia que emmarca aquesta nova comunicació té el seu resultat pràctic
en la productivitat de l'empresa, en la satisfacció del client, en fer‐la més
competitiva, més intel ligent i flexible, el que contribueix en definitiva a la pròpia
supervivència com a organització. És una nova visió des d'un paradigma humanista
la que redueix la diferència entre el que és i el que volem que sigui la nostra
societat i la nostra organització.

30. • Només la teoria necessària
Per començar a dibuixar el mapa de coneixements teòrics que donen origen a la comunicació interna, ens
remuntarem breument fins a la font original. Ens situem a Atenes, segle V A.C. Les decisions de caràcter
polític es prenen a l'Assemblea, que compon la ciutadania lliure, en la qual s'intervé i debat de manera
similar a la que han adoptat els parlaments democràtics actuals.
També en els litigis i causes judicials la decisió és presa per un amplíssim nombre de ciutadans que formen
el jurat. En tots dos escenaris, a més de caracteritzar‐se per una pràctica absència de polítics i jutges
professionals, la influència exercida en les persones depèn en gran mesura de la capacitat de convicció
dels ponents, el que fa especialment important conèixer i utilitzar determinades tècniques
comunicacionals per poder influir en tan importants decisions de la vida pública quotidiana de la Grècia
clàssica.
El que en un món basat en la comunicació oral va fer triomfar a la retòrica i els que feien d'ella una forma
de comunicació dins d'un codi ètic, el traslladem a la nostra societat actual, a la qual afegim altres formes
de comunicació que es complementen amb la paraula escrita i es suporten en canals físics impensables fa
tan sols unes dècades.
Ja situats en el món empresarial modern, podem afirmar que la comunicació interna és inseparable de la
pròpia activitat productiva de qualsevol organització. Aquesta afirmació cobra pes específic en la direcció
de les empreses a partir de la incorporació de nous models organitzacionals i de gestió.

32. • el nostre sistema educatiu emfatitza la
educació intel.lectual
– “...si et veuen trist o plorant pensaran que ets
dèbil...”
– “...deixa d’enfadar‐te, pensaran que ets un
amargat...”
– “...els homes no ploren...”