2. Emocions: estatut de categoria psicològica al
segle XIX.
Primera aproximació sobre l’origen històric
de les teories modernes de les emocions per
Solomon, R.C. (1976).
1800-1850: psicologia anglesa es
deixa de considerar alguns conceptes
com a passions i sentiments per
convertir-se en emocions.
3. Charles Darwin va abordar l’expressió de les
emocions al 1838 apel·lant tres principis:
·Hàbits associats útils
·Principi d’antítesi (un estat oposat tendeix a
expressar una acció oposada)
·Principi de l’acció directa del
sistema nerviós.
4. L’emoció:
“Estat afectiu intensiu i transitori produït per
un estímul de l’entorn o una situació interna
del propi individu que transforma l’equilibri
psicofísic d’una persona i sol anar
acompanyat d’expressions facials, motores,
etc.”
5. Desacord per esatablir quines emocions són
considerades primàries.
La tesi que afirma que existeixen emocions
centrals gira entorn Ekman, P.
Quatre expressions facials: por, ira, tristesa i
alegria.
Emocions primordials: por, ira, tristesa, alegria,
amor, sorpresa, aversió i vergonya, dins de
cadascuna existiria una família derivada
6. Intel·ligència segons Wechsler, D. : “capacitat
global de l’individu per actuar amb propòsit,
pensar racionalment i gestionar efectivament
el seu ambient”.
Gardner, H., va revolucionar
el concepte d’intel·ligència a
través de la teoria de les
intel·ligències múltiples:
potencial bio-psico-social.
7. https://www.youtube.com/watch?v=hb4Iy1lPm-M 1.53
9. Espirituals: diferents varietats, la primera reflexa el
desig de tenir experiències i conèixer entitats còsmiques,
la segona es refereix a la capacitat d’entrar en contacte
amb allò transcendental.
10. Existencial: capacitat de situar-se un mateix en relació
amb les facetes més extremes del cosmos i amb
determinades característiques existencials de la condició
humana.
11. Dels creadors i els líders: capacitat global. La
creativitat és el resultat de la interacció de tres elements:
un creador potencial; un àmbit d’activitat que existeixi a la
cultura, i un camp o conjunt de persones o institucions
que jutgin la qualitat de les obres produïdes.
8. La intel·ligència emocional estaria formada per les intel·ligències
interpersonal i intrapersonal.
Góleman, D. la defineix com: “la capacitat d’establir contacte amb els
propis sentiments, discernir entre ells i aprofitar aquest coneixement per
orientar la nostra conducta, i la capacitat de discernir i respondre
adequadament als estats d’ànim, temperament, motivacions i desitjos
dels demés”.
-Període de 0 a 6 anys: resulta crucial per establir els ciments de totes
les habilitats pròpies de la intel·ligència emocional.
-De 2 a 5 anys, les emocions socials maduren i apareixen sentiments
com la inseguretat, gelos, enveja, orgull i confiança que requereixen la
capacitat de comparar-se amb la resta.
-A partir dels 5 anys: apareixerà l’autoconsciència que els ensenyarà a
ser humils i conèixer les seves possibilitats d’acció, i la capacitat
cognitiva i de comparar-se en determinades qualitats.
-Des dels 6 als 12 anys: l’escola constitueix un gran gresol per les
habilitats de la intel·ligència emocional
-A partir dels 14 anys: disminueix el grau d’autoconfiança i augmenta el
grau de auto-consciència.
9. La ment emocional és molt més veloç
que la ment racional i es posa en funcionament
sense detenir-se ni un instant.
Les emocions compleixen un paper adaptatiu i han acabat integrant-se
en el sistema nerviós central en forma de tendències innates i
automàtiques.
Tres sistemes de resposta emocional:
-Cognitiu: és subjectiu i qualifica qualsevol vivència afectiva d’agradable
o desagradable, permetent la percepció de canvis corporals i l’adequació
de la relació emocional a la situació
-Motor: permet reaccions d’apropament o de fugida, essent el causant
de les expressions facials, postures, gestos, tons de veu i moviments.
-Fisiològic: produeix canvis en músculs i vísceres, en els sistemes
endocrí, metabòlic, immunològic i nerviós central.
10. -La ira augmenta el fluix sanguini a les mans, augmentant també el
ritme cardíac i la tassa d’adrenalina.
-La por provoca que la sang es retiri del rostre i flueixi fins es cames.
-L’alegria, a través de la descàrrega d’endorfines cerebrals, produeix
una sensació de pau i tranquil·litat.
-La tristesa provoca la disminució de l’energia i de l’entusiasme per les
activitats vitals.
-L’amor activa el sistema nerviós parasimpàtic i dóna lloc a un estat de
calma i satisfacció que afavoreix la convivència.
-La sorpresa, al arquejar les celles, augmenta el camp visual i permet
que entri més llum en la retina.
-El desgrat, al frunzir lleugerament el nas, permet evitar un dolor
nauseabund o expulsar un aliment tòxic.
11. Amígdala: conglomerat d’estructures
interconnectades amb forma d’ametlla que es
troben sobre el tall encefàlic.
Assumeix el control quan el neocòrtex no ha
arribat a prendre cap decisió.
Té un paper molt important
en el desencadenament de
respostes emocionals
12. Quan alguns dels trets d’un succés
s’assembla a un record del passat carregat
emocionalment, la ment emocional respon
activant els sentiments que van acompanyar
al succés en qüestió
Hi ha en el cervell processos
automàtics que orienten la
nostra atenció cap a un estímul
inesperat o amb carga emotiva.
13. El regulador cerebral que desconnecta o modula
els impulsos de l’amígdala es troba als lòbuls
prefrontals.
Permet l’emissió d’una resposta més analítica i
proporcionada.
La integració de l’emoció i el pensament es
produeix en l’escorça prefrontal, la zona que
s’encarrega del que els neuropsicòlegs diuen
“memòria de treball o control atencional”.
Importància del context i del significat que
aconsegueixen determinades combinacions
sonores.
16. CAMPS D’INVESTIGACIÓ:
- Bases psicofisiològiques i psicobiològiques. Benefici:
personalitat, conducta i diferents trastorns.
- Ús de plantejaments globals.
- Se centren en les diferents teories cognitives i del
desenvolupament.
- Ús de l’orientació psicomètrica per tal de mesurar els
elements de la música.
- Tendència conductista.
17. El nostre cervell és l’òrgan que analitza la
percepció ja que té una percepció correcte
del món exterior amb gran precisió la qual
cosa ens permet l’adaptació.
La música és so, el so és vibració, la vibració
és energia que es transmet en forma d’ones
que arriben a l’oïda i d’aquesta al cervell.
18. Relació entre les zones cerebrals i les
característiques de la música i l’audició.
19. La intel·ligència musical es manifesta a través de
3 formes de conducta:
-l’audició
-l’execució
-la interpretació o composició
La interacció dels 2 hemisferis possibilita la
interpretació musical: EQUILIBRI DINÀMIC
20. No només cal comprendre els mecanismes sinó
també la funcionalitat de les estructures
cerebrals i la seva relació amb la música i el
pensament musical.
El cervell és l’encarregat també de
L’AFECTIVITAT= sentiment.
Tot estat de consciència està acompanyat d'un
efecte.
L'amígdala controla les emocions.
21. Relació entre: desenvolupament cerebral número
capacitats musicals- número de les connexions
funcionals entre les diferents àrees cerebrals?
El desenvolupament de les capacitats musicals
depèn del número de connexions neuronals.
Les NEURONES són molt importants i
determinants pel que fa el comportament
musical.
PERSPECTIVA PSICOPEDAGÒGICA
22. És important tenir en compte que a nivell
individual, existeix un CERVELL IRREPETIBLE i
DIFERENT en cada un de nosaltres.
23. QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?
Els vincles entre la música i l'àmbit emocional
han sigut debatuts sempre per diferents experts.
PROBLEMA DEL SIGNIFICAT MUSICAL I LA SEVA
COMUNICACIÓ la música no utilitza cap signe
lingüístic.
A diferència d’altres arts, la música és capaç de
produir estats emocionals.
24. La música ajuda al nostre desenvolupament
psíquic i emocional: EQUILIBRI. Té un VALOR
ADAPTATIU (musicoteràpia).
https://www.youtube.com/watch?v=RLzehBQ
dJb8
L’element rítmic i la veu: elements
influenciables.
To i volum: “mantra”.
25. 2 tendències principals que fan referència a
l'estudi del significat de la música:
-ABSOLUTISTES
-REFERENCIALISTES
- Meyer, L (1956): síntesi entre la Teoria de la
Gestalt i la de la informació.
https://www.youtube.com/watch?v=X5wtjgaC9Xw
26. - Per Radford, C. Northington , l'explicació del
per què la música pot evocar emocions
diferents es pot plasmar en 2 enfocaments
diferents:
- EL COGNITIU
- L'EMOTIU
3r enfocament : “moodist"
27. - Segons Poch, B la música pot classificar-se
en:
-ESTIMULANT
-SEDANT
28. ESTUDIS DE “TEMPO” I “MODE”: El grup de Peretz, I,
ha dut a terme les aportacions dels paràmetres
de TEMPS i MODE musicals:
1- Mode menor i tempo lent
2- Mode menor i tempo ràpid
3- Mode major i tempo ràpid
4- Mode major i tempo lent
29. La percepció és un marc que rodeja tot un procés electroquímic a nivell
neuronal.
La neurociència, com a disciplina moderna, obre un món de possibilitats.
En l’audició, són significatius els estudis i investigacions que mostren
elements de gran importància i utilitat.
La comprensió de mecanismes ordinaris en l’audició s’ha donat gràcies a
situacions poc habituals.
La superposició, repetició i variació de sons amb la intenció de crear
il·lusions auditives ha quedat en el passat; ara, les creacions audiovisuals
estan dotades de solidesa argumentativa.
Les tècniques de medició de l’activitat cerebral com encefalografies,
ressonàncies magnètiques i tomografies, permeten estudiar les reaccions
cerebrals i corporals dels individus davant determinats estímuls que es
generen en el procés.
El més important no és el que es coneix, sinó el que està per arribar.
