UT6 A3 pòster Manual de construcció d'una mascareta o pantalla protectoraCovid19
Aprenentatge i neurociència garbí 2013
1. L'aprenentatge
vist des de la
neurociència
David Bueno i Torrens
Departament de Genètica, Facultat de Biologia, UB
Opinion Group for Integrated Neurosciences on Psychopathology
and Human Conflicts (OGIN)
5 de setembre de 2013
2. L'aprenentatge
vist des de la
neurociència
David Bueno i Torrens
Departament de Genètica, Facultat de Biologia, UB
Opinion Group for Integrated Neurosciences on Psychopathology
and Human Conflicts (OGIN)
5 de setembre de 2013
3. · utilitària
· cultural
· democràtica
Finalitat de l’ensenyament i l’educació
Biologia sintètica Cèl·lulas mare
Gurdon i Yamanaka
4. Desenvolupament neural
• 0 - 3 anys
desenvolupament de les connexions (sinapsis) entre àrees corticals properes
absorció indiscriminada d’informació
permet integrar el medi ambient
• 4 - 11 anys
desenvolupament de les connexions (sinapsis) antre àrees corticals i subcorticals
etapa de major influència sobre les destreses acadèmiques
• Adolescència
desenvolupament de les connexions (sinapsis) entre àrees molt distants del cervell
desenvolupament de les àrees motivacionals de premi i recompensa
maduració del còrtex prefrontal (raonament, lògica, atenció, control emocional, ...)
6. Tenim un cos antic, però vivim en un entorn modern
L’educació s’ha d’adaptar a cada entorn
(i l’entorn canvia constantment)
• Per què aprenem?
• Com aprenem?
• Què ens fa falta per a aprendre?
• Què pot aportar la neurociència als mètodes d’ensenyament i aprenentetge?
7. Ment: conjunt de facultats
intel·lectuals i funcions
psíquiques d’una persona
Cervell: suport fisicobiològic
de la ment
8. EL CERVELL
El sistema nerviós
Les neurones mirall
Els gens
La regulació genètica
L’evolució
LA MENT
Presa de decisions
Cervell racional
· mètode científic
Cervell emocional
· motivació
· risc
· optimisme
· cerca de novetats
· plaer
12. CREATIVITAT
habilitat per qüestionar assumpcions, trencar límits
intel·lectuals, reconèixer patrons ocults, observar
l'entorn de manera crítica i analítica i establir
relacions noves entre elements no vinculats.
CRUCIAL PER A LA
SUPERVIVÈNCIA DE
LA NOSTRA ESPÈCIE
BASE BIOLÒGICA
(GENÈTICA Y NEURAL)
Xarxes neurals
Gens concrets
· DRD2 – creativitat verbal
· TPH1 – creativitat numèrica i figurativa
· AVPR1 – creativitat musical
· neuroregulina-1 y transportador de
serotonina – creativitat global
Gens i genoma humà
Ha estat afavorida per
la selecció natural
13. L’evolució en 4 paraules
Ernst Haeckel
- Mutacions
- Selecció natural
- Altres processos
(deriva gènica, selecció sexual, …)
21. El cervell: un òrgan en constant remodelació
I va canviant amb l’edat, de forma “preprogramada”:
P. ex. Circuits neurals implicats en la percepció,
imaginació, pensament abstracte, judici i presa de
decisions es desregulen en l’adolescència, la qual
cosa provoca un increment d’impulsivitat que els
condueix a intentar trencar els límits establerts
25. La presa de decisions
- Demora en l’obtenció
de guanys
- Guanys
Neuroeconomia
Els circuits neurals
implicats maduren
progressivament
26. Canvis amb l’edat
Amb l’edat disminueix la
capacitat d’implementar
múltiples demandes
cognitives, i això comporta,
entre altres efectes, que
sigui menys probable
acceptar ofertes injustes.
27. L’aprenentatge per
reforçament és un
procés adaptatiu en
què un animal utilitza
la seva experiència
prèvia per millorar
les respostes en
futures decisions
Aprenentatge
L’aprentatge es realitza sobre l’experiència prèvia
Patrons d’activació
neural
Hibridació
d’aprentatges
35. La motivació és una variable
biològica que té efectes tangibles
en el comportament, en el sentit
de què energitza, dirigeix i
selecciona el comportament.
Motivació: força interna que
produeix accions sobre la base
del balanç en cada moment
concret entre les necessitats
i les demandes de l’ambient.
Motivació
NECESSITATS
DEMANDES
ENERGITZA,
DIRIGEIX I
SELECCIONA EL
COMPORTAMENT
36. Els efectes sobre la connectivitat
són més acusats quan hom es troba
en una situació dual de guany o
pèrdua que en gradients continus
de valor.
Risc
38. Tot això, amb els gens sempre presents
Gens implicats en aspectes cognitius i de la formació i funcionament del cervell
Especialment actius al nucli caudat, una zona del cervell
implicada en l’aprenentatge i la memòria
39. Algunes característiques de la nostra espècie
importants per a l’ensenyament / aprenentatge
Optimisme
(motivació)
Creativitat
Cerca de novetats
(risc)
40. Optimisme
voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saber que la mort
individual és, al cap i a la fi, inevitable
El mite del “bon salvatge”?
Qui dia passa any empeny?
I una de les principals estratègies de supervivència
de la nostra espècie és la CREATIVITAT
41. Optimisme
voluntat de continuar vivint i procreant malgrat saber que la mort
individual és, al cap i a la fi, inevitable
L’optimisme és necessari
per a continuar aprenent
Contribució genètica ?
des del punto de vista de la nuestra especie,
el optimismo es, por lo tanto, crucial
42. NEOFÍLIA
Cerca de
novetats
DIY adventurers
aventurers del “fes-ho tu mateix” – Do It Yourself
Abans s'associava
a dèficit d’atenció
o a actituds compulsives
Però la seva relació amb
neurotransmissors
indica que es relaciona
amb l’optimisme i la
felicitat
43. Algunes característiques de la nostra espècie
importants per a l’ensenyament / aprenentatge
Optimisme
Creativitat
Cerca de novetats
47. Endorfines
Hormones del “benestar”
Secretades per la glàndula pituïtària i l'hipotàlem
· exercici físic
· ingesta d’aliments
· enamorament
· orgasme
· excitació
· dolor
· capsaïcina
Relacionades als opiacis – provoquen una certa addicció
(relació entre persones addictes a l’alcohol i baixa producció d’endorfines)
Relacionades als opiacis – provoquen una certa addicció
(relació entre persones addictes a l’alcohol i baixa producció d’endorfines)
