2. Què són?
Els microplàstics són partícules sintètiques diminutes
fetes de material plàstic que mesuren com a màxim 5
mil·límetres.
Es van inventar a la dècada dels 80 i s’usen per la seva
funció exfoliant o per donar color i textura.
Es troben a les pastes de dents, gels de dutxa, exfoliants,
detergents, protectors solars i fibres sintètiques de la
roba.
Poden estar fets de diferents tipus de plàstic com el
polietilè (PE), polipropilè (PP) o poliestirè (PET).
3. Quins tipus de microplàstics hi ha?
Existeixen dos tipus de microplàstics: els primaris i els
secundaris.
Els primaris són els que es llencen directament al medi
ambient i representen entre el 15% i el 31% dels
microplàstics als oceans.
Els secundaris són els que es formen amb la degradació
dels objectes grans de plàstic, com bosses, ampolles... Són
els més abundants (entre 69% i 81%).
4. D’on provenen?
Al estar fets de plàstics, provenen de derivats del petroli.
Són difícilment degradables i el seu origen es troba en
l’activitat industrial i el consum domèstic.
Els primaris provenen dels rentats de roba sintètica i
també de l’abrasió dels pneumàtics.
Els secundaris provenen de la degradació de plàstics més
grans.
5. Impacte sobre el medi ambient
La seva mida fa que milers d’aquestes partícules acabin als
mars i oceans, on a més de contaminar poder ser ingerits
per la fauna marina a més a més de aus, mamífers i
invertebrats que viuen en aquestes zones.
Els microplàstics s’acumulen als seus sistemes digestius
fins que el seu organisme supera el límit de tolerància de
toxicitat, i és aquí quan moren i poc a poc es va reduint la
biodiversitat.
6. Impacte sobre el medi ambient
També són altament tòxics i perennes (permanents) per al
medi, per la qual cosa no només afecten a la fauna que els
ingereix sinó a l’aigua en general, cosa que fa que acabi
afectant a tota forma de vida aquàtica.
A més se li suma que els oceans i els mars arriben a tot
arreu, per la quan cosa la problemàtica s’amplia a tot el
planeta. També desprenen metà al degradar-se, i així
també contaminen l’aire.
7. Salut humana?
Als humans ens passa el mateix que a la fauna marina
però de forma indirecta. Quan mengem aliment d’origen
marí podem estar ingerint aquestes partícules.
Greenpeace exposa com els microplàstics s’estan
incorporant a la cadena alimentària. Aquests plàstics, a
més, tenen la capacitat d’atreure substàncies químiques i
d’alliberar-les, el que els converteix en una potencial
bomba tòxica.
Fins el moment no hi ha evidència científica que els
microplàstics representin un risc per als humans, però hi
ha una creixent preocupació sobre la possibilitat.
8. Solucions i alternatives
Alguns països com Estats Units, Anglaterra, Canadà,
França, Suècia i Bèlgica han prohibits molts dels cosmètics,
pastes de dents, gels i detergents que incloguessin
microplàstic a les seves fórmules.
Nosaltres com a ciutadans podem utilitzar mesures en
relació al consum, com per exemple no comprar productes
que tinguin microplàstics. Greenpeace publica llistes sobre
quins productes en contenen.
També es poden substituir per alternatives naturals i
biodegradables fetes de farina de blat de moro, perles de
jojoba, fruits d’argan, ametlles d’albercoc...