1. 7- Conclusió
A mi quan em van presentar aquest projecte per una banda em va semblar una bona
oportunitat perquè aprendre a fer un bloc és molt útil i per l’altre em va semblar massa
feina, sobretot per primer de batxillerat. Però després de pensar-m’ho molt vaig acceptar
i crec que vaig fer una bona elecció.
Jo em pensava que el treball de recerca seria molt difícil i havia de ser molt llarg tot i
que ens deixaven molt poc temps per fer-lo. Però quan ens van explicar què era em
vaig adonar que no era tan difícil i em vaig tranquil·litzar. Aquest treball ja l’he fet
pensant en l’exposició ja que he buscat moltes coses
curioses molt visuals per captar l’atenció dels
espectadors.
En la meva opinió tant treballar en grup com
individualment té avantatges i inconvenients.
Treballant en grup tens menys feina perquè et pots
partir el treball i uns us podeu anar corregint als altres
però si algun dels membres del grup no treballa hi ha
baralles o s’acaba apropiant un treball que no ha fet.
Individualment això no passa però, per exemple, a
l’hora d’exposar estàs molt més nerviós perquè ningú et podrà ajudar si t’equivoques o
et quedes en blanc. Aquesta setmana, encara que cadascú fes el seu treball, hem
tingut una dinàmica que m’ha agradat molt ja que tots els companys estaven disposats
ajudar-te i d’aquesta manera tots hem fet d’alumnes i de professors. He de dir que
quan vaig saber que vindrien alumnes de batxillerat a ensenyar-nos em va semblar que
encara seria més difícil entendre com controlar els diferents programes ja que ells no
estaven tan acostumats com els professor a explicar però, al final, ho vaig entendre tot
i també vaig poder preguntar alguns dubtes que tenia de batxillerat. És molt bona idea
que alumnes que han tingut la mateixa experiència que nosaltres ens facin de
professors.
Jo a vegades xafardejava alguns blocs però jo mai n’havia tingut un. Em prou feines
sabia què era i tampoc sabia com utilitzar-lo i no m’imaginava que fos tant fàcil
d’utilitzar.
Jo vull utilitzar el bloc com si fos un arxivador digital on cada setmana posaré alguna
cosa relacionada amb el tema del llenguatge
corporal i així ja tindré informació per el treball de
recerca de batxillerat. Jo no coneixia cap dels
programes que ens han ensenyat a controlar
aquesta setmana però em seran molt útils perquè
són molt visuals. El que més he utilitzat ha sigut l’
slideshare ja que gràcies a ell he pogut penjar les
diferents parts del meu treball.
Com ja he dit l’ambient de treball ha sigut molt
bona ja que tots hem tingut oportunitat de ser
alumnes i professors. I, com que érem una classe amb tant poca gent, el Francisco ha
pogut estar més per nosaltres quan hem necessitat ajuda.
El principal problema ha sigut que he tingut molt poc temps i sempre em donava la
sensació que anava contra rellotge. A més el tema que he triat és molt extens i

2. m’hauria agradat desenvolupant-lo més. A part d’això m’ha agradat molt aquesta
dinàmica de treball que mai havia utilitzat. també m’ha agradat el bloc com a suport,
els diferents programes que hem utilitzat alguns que no coneixia com el slideshare i
altres que coneixia però que no sabia com utilitzar com el prezi i també que ens
expliquéssim els alumnes com utilitzar-lo.
Les conclusions que he tret d’aquest treball és que a
través de la mirada que fa una persona es pot saber
què pensa, com es sent i fins i tot quin és el seu
caràcter. També he pogut resoldre un dels meus
principals objectius que era saber si el llenguatge
corporal és igual per tothom. I he tret la conclusió que
no podem estar completament segurs. La majoria de
gent fa les mateixes posicions per determinat
sentiment o pensament però hi ha excepcions. Per aquesta raó abans de treure conclusions
hem de saber el patró que segueix aquella persona. Això ho descobrim fent preguntes com
: de quin color és casa teva? O com t’imagines la teva casa de quan siguis gran?