2. - Reus, 1922 - Sant Cugat del
Vallès, 1972
- Caràcter independent i
racionalista
- Primer poeta modern de la
literatura catalana de
postguerra
- Llibre més important és
Les dones i els dies (1968)
- Una altra de les constants
de la poesia ferrateriana és
l'erotisme
3. 1. La primavera del cinquanta-dos, les noies 12 Encavallament
2. Portaven bruses blanques i rebeques 10
3. Verdes, i pel carrer sentíem el fresseig 12 Metonímia
4. Precipitat de flors i fulles on s’amaguen 12
5. Els negres cuirs de l’ametller. Vaig fer 11 Epítet
6. Trenta anys, que també em semblen prematurs. 10
7. Però cap vent no en fa justícia. Romanen, 11 Personificació
8. Inconvincents i eixuts, sota cada any 10
9. Que va venint per recobrir l’edat 10
10. Distreta, el blanc atònit i el verd aspre, Sinestèsia
10
11. I aquell ventet menut pels llargs carrers 10
Metàfora
12. De noies flors i fulles, el record 10
13. Que se me’n va, de tan confús, cap al futur, 12
14. Se’m fa desig, i la memòria em verdeja. 11
4. Tema: L’autor fa una al·lusió als dos temes pels quals ell se
sent atret; les dones i la natura, fent així una barreja de
ambdós temes amb la finalitat d’extreure una sola idea; allò
bell que caracteritza la dona emmarcats en un espai-temps
el qual l’autor enyora. Tret important ja que l’obra es
redueix a un mer record de l’autor, essent així la clau per al
desenvolupament de l’obra literària
Estructura:
I part: Descripció d’un dia de primavera en el passat
II part: Fa referència al pas del temps
Tòpic literari: Tempus fugit, locus amoenus
5. En conclusió, aquest poema que tracta el tema del pas
del temps i de la bellesa de la primavera de la vida, no
segueix una estructura fixada; no té rima ni un nombre
de versos igual; hi trobem algunes figures retòriques,
però no moltes; i és un dels més importants de la
literatura de postguerra, gènere en el que va tenir molta
importància Gabriel Ferrater.
