7racionalisme

Modernitat: Característiques generals
 El XVII, segle del
Barroc

Gian Lorenzo Bernini: Extasi de Santa Teresa Diego Velázquez: La família de Felip IV
~ 1647-1652. Altura: 350 cm. Marbre i bronze daurat. (Las Meninas)
Santa Maria della Vittoria, capella Cornaro. Roma
Oli sobre tela. 1656. 318 x 276 cm.
(Museu del Prado - Madrid)
20/12/2010 À. Baldó. Seminari de Filosofia 1

Modernitat: Característiques
generals s. XVII
 Precedent directe: el Renaixement
 Formació dels estats moderns
centralitzats, absolutistes (Lluís XIV), i
dels imperis col.lonials: França,
Anglaterra, Espanya…
 Context social i econòmic: societat
burgesa: nous valors (individualisme,
prosperitat, competència …)


generals s. XVII
 desenvolupament del liberalisme.
capitalisme, mercat lliure, laissez
faire, laissez passer, no
intervencionisme de l’estat en
l’acció individual (llibertat
negativa), estat mínim.
 desenvolupament de la banca i la
borsa.
 1618 – 1648: Guerra dels 30 anys
entre catòlics i protestants.
(Descartes hi participa allistat a la
fila protestant, tot i ser catòlic)

El Racionalisme

René Descartes
(1596-1650)
pare del Racionalisme
i de la filosofia
moderna

Altres filòsofs racionalistes

Baruch Spinoza Gottfried Leibniz
1632 Amsterdam – 1646 Leipzig -
1677 La Haya 1716 Hannover


Coneixement: introducció

Coneixement Per al realisme:
la realitat independent
del subjecte.
Per a l’idealisme:
Les idees
del subjecte

Subjecte Objecte


Descartes i la modernitat
 Descartes trenca amb el realisme
objectivista que suposava que el
coneixement era l’adequació de Realisme

l’intel·lecte a la realitat

 Gir epistemològic immanentista
Idealism
e


Realisme vs. idealisme
REALISME:

condiciona Percepció condiciona Idees
REALITAT
sensorial (subjecte)

DESCOBRIMENT DE LA VERITAT

IDEALISME:
Idees condicionen Percepció condiciona
sensorial REALITAT
(subjecte)

CREACIÓ DE LA VERITAT

20/12/2010
Descartes,Seminari de Filosofia
À. Baldó.
Berkeley, Kant 8

Idealisme modern
 El tret comú a les posicions idealistes és
l’acceptació que el coneixement no és una
lectura de la realitat objectiva ni la ciència
un descobriment de la realitat (aletheia –
paper passiu del subjecte) sinó que el
coneixement és un acte de creació dels
objectes i la ciència una construcció del
pensament (paper actiu del subjecte).


 el material del coneixement no és la realitat sinó les
idees i l’enteniment exerceix la seva acció sobre elles
(=empirisme); per tant el criteri de veritat no pot ser
extrínsec a elles, perquè les coses no ens són donades
en si mateixes, sinó com idees o representacions
(#adequació o conformitat a la cosa) i
 les idees no tenen a veure amb les imatges de la
imaginació perquè, en tant que imatges serien formes
d’extensió sinó que tenen realitat objectiva, és a dir que el
que és pensable és condició de possibilitat de la seva
existència (#empirisme). Kant (Il·lustració) serà l’autor que
sintetitzarà aquests dos corrents en franca oposició.


Realime vs. Idealisme
Realisme Idealisme
Prioritat de les coses Prioritat de la consciència
L’existència del món s’hi L’objecte immediat del
presuposa coneixement són les idees
Actitud receptiva del subjecte Actitud constructiva del
subjecte
El que és real és intel·ligible en La intel·ligibilitat del que és
si mateix real prové del subjecte
Es pot conèixer la realitat en si Es coneix la realitat a través
mateixa del subjecte
Actitud de confiança envers les Actitud crítica davant les
facultats de coneixement Seminari de Filosofia coneixement
20/12/2010 À. Baldó.
facultats del 11

Tesis Racionalistes
 Innatisme: L’ésser humà arriba al
món dotat de coneixement innat:
Idees innates
 Paper fonamental de la Raó: Es pot
conèixer l’estructura de la realitat a
partir de les capacitats racionals de
la ment humana
 Racionalitat: El que podem conèixer
del món depèn del subjecte.
(idealisme)


Tesis Racionalistes
 La Realitat es redueix a dues substàncies
(Descartes), una (Spinoza) o infinites
(Leibniz), però està ordenada per Déu.
 Deducció i Intuïció intel·lectual, mètodes
més adequats per assolir la veritat
 Coneixement Sensible: poc fiable, no ens
permet obtenir la ciència i la veritat.
 La ciència és possible si segueix el model
de les matemàtiques


René Descartes. El dubte
metòdic

Iniciador de la geometria analítica

Obres de Descartes
Les obres principals de Descartes són:
el Discours de la méthode (1637), prefaci de La dioptrique, Les
météores i La géométrie;
les Meditationes de prima philosophia (1641), obra filosòfica
cabdal;
els Principia philosophiae (1644);
i Les passions de l’âme (1649).
Són de publicació pòstuma: les Regulae ad directionem ingenii,
probablement de 1628; Le monde ou Traité de la lumière
(1633); L’homme; i La recherche de la vérité par la lumière
naturelle (1701).


Descartes - 1
 Caràcter modern del personatge:

 Escepticisme davant la tradició: crítica de
l’aristotelisme i l’escolàstica
 Valoració de la Raó i la deducció racional
per a la creació d’una nova filosofia
basada en el model matemàtic.
 èmfasi en la idea de subjecte: el jo (no
Déu) és la primera veritat, clara, distinta i
segura.


QUÈ ÉS EL MÈTODE?
 “Entenc per mètode, algunes regles certes i fàcils gràcies
a les quals tots els qui les observin exactament no
suposaran mai veritable el que és fals” Regles per a la
direcció de l’esperit
 Mètode = camí per a ordenar el pensament i l’acció
 Exercici quotidià que permet pensar ordenadament.
 Un conjunt de regles de coneixement pràctic.
 Suma d’intuïció + deducció

QUINES SÓN LES REGLES
DEL MÈTODE?
1. EVIDÈNCIA
2. ANÀLISI
3. SÍNTESI
4. ENUMERACIÓ


Descartes - 2
 Etimològicament, mètode vol dir camí
 Tothom pot raonar, però no tothom ho sap fer: cal un
mètode adequat. que ens permeti trobar de forma segura
la veritat i eliminar l’error

 El mètode cartesià es divideix en 4 regles:
– Evidència
– Anàlisi
– Síntesi
– Enumeració


EL MÈTODE
 Problema: com avançar amb seguretat pel camí del
coneixement? Com evitar els errors? La causa no pot ser la
raó perquè aquesta és sempre la mateixa i és una eina
valuosa i eficaç. La causa ha de trobar-se en l’ús de la raó.
 Solució: cal utilitzar un MÈTODE segur i rigorós com el de
les matemàtiques, perquè a través d’elles s’obté un
coneixement segur. Aquest mètode és el DEDUCTIU, sense
necessitat de recórrer a l’experiència (font d’enganys).
 Aplicació: a la Filosofia = Ciència

"El coneixement és com un arbre del
qual l'arrel és la metafísica, la física el
tronc i les altres ciències són les
branques que creixen del tronc".
Principis de Filosofia 1644


Descartes - 3

1) EVIDÈNCIA: Evitar tots els prejudicis i admetre com a
vertader només allò que pugui ser conegut de forma
clara i distinta
• Idea clara: la que es mostra de manera present i manifesta a
un esperit atent.
• Idea distinta: la que no es pot confondre amb cap altre.
• La ment capta les idees clares i distintes per INTUÏCIÓ, i així
pot conèixer els elements més simples de què estan
composats tots els éssers.
• En la pràctica del mètode: assimilació del que
probablement és fals amb el que és fals.
2) ANÀLISI: dividir cada dificultat en el màxim nombre
possible de parts i les que siguin necessàries per
arribar a la millor solució.

Descartes - 4
3) SÍNTESI: conduir el pensament ordenadament,
avançant des de l’objecte més simple,
gradualment, fins al més complex, per arribar als
principis generals que ordenen racionalment la
realitat

4) ENUMERACIÓ: Un cop obtinguts els principis
generals (lleis), observar els fets concrets per tal
de veure si aquests principis es compleixen, i si
no ens hem oblidat de cap dada.


LES REGLES DEL MÈTODE

1. EVIDÈNCIA 2. ANÀLISI 3. SÍNTESI 4. ENUMERACIÓ
Cal no admetre Dividir les idees Conduir per ordre Revisar tot el
res que pugui complexes en els pensaments, procés per estar
ser dubtós i parts simples. dels més simples segurs de no
només acceptar Acceptant les als més haver omès res.
com a vertader més evidents complexos.
allò clar i distint. com a
vertaderes.


REGLES DEL MÈTODE CARTESIÀ

1. EVIDÈNCIA
analítica
Part

INTUÏCIÓ
2. ANÀLISI

3. SÍNTESI
sintètica
Part

DEDUCCIÓ
4. ENUMERACIÓ (REVISIÓ)


L’aplicació de la REGLA DE L’EVIDÈNCIA implica dubtar de tots els coneixements
rebuts per així assolir una veritat indubtable que serveixi de fonament a tot el saber.

CARACTERÍSTIQUES DEL DUBTE

METÒDIC
No escèptic. Deliberat i voluntari

PROVISIONAL
És el pas previ al coneixement vertader

UNIVERSAL
• Experiència anterior: criteri
d’autoritat i tradició
TEORÈTIC • Present, món exterior NO PRÀCTICA
• Física • Moral
• Matemàtiques • Religió
• Filosofia • Costums
• Política

Descartes – Moral provisional
Màximes morals:
 Mantenir els costums i les tradicions establertes
(escepticisme)
 Assimilació del que probablement és vertader amb
el que és vertader (inversió del mètode prescrit en la
2a. Part)
 “Vèncer-me a mi mateix abans que a la fortuna”
(estoïcisme)
 Intel·lectualisme moral


Descartes - 5
Quarta part del Discurs:
• Per aplicar la 1a. Regla del mètode
(evidència), cal una primera veritat, que
per la seva claredat i distinció, sigui un
MODEL D’EVIDÈNCIA.
• Alhora, suposarà una victòria contra els
escèptics (Montaigne, Francisco
Sánchez…)
• El punt de partida per trobar-la és el
DUBTE METÒDIC, el DUBTE
SISTEMÀTIC I HIPERBÒLIC:

Descartes - 6
1. Dubte sobre el coneixement que prové dels
sentits (engany).

2. Dubte sobre les veritats de la lògica i la
matemàtica, possibilitat de l’error.
3. Assimilació somni/vigilia (Dubte universal)


Dubtar del propi dubtar (Dubte
hiperbòlic) hipòtesi del Geni
Maligne, que fa veure com a
evident i vertader allò que en
realitat, potser sigui fals

El dubte, metòdic o
hiperbòlic, serveix per a
comprovar la certesa del
nostre pensament


Texts complementaris
 Però, malgrat que els sentits ens enganyen de vegades, pel que fa a les coses poc
sensibles i molt allunyades, se'n troben potser moltes altres de les quals hom no pot dubtar
raonablement encara que les coneguem per llur mitjà. Per exemple, que jo sóc aquí,
assegut a prop del foc, vestit amb una bata, amb aquest paper a les mans, i altres coses
d'aquesta natura? I com podria negar que aquestes mans i aquest cos són meus?, si no és,
potser, que em comparo amb aquests insensats el cervell dels quals es troba tan enterbolit i
ofuscat pels negres vapors de la bilis, que asseguren contínuament que són reis, quan són
molt pobres, que vesteixen or i porpra, quan van tots nus, o que s'imaginen que són càntirs
o que tenen el cos de vidre. Però, i què, són folls i jo no seria pas menys extravagant si em
regís segons llur exemple. Tanmateix, aquí cal que consideri que sóc un home, i, per
consegüent, que tinc el costum de dormir i representar-me en els meus somnis les mateixes
coses, o de vegades de menys versemblants, que aquests insensats, quan vetllen. Quants
cops m'ha passat que somiava, de nit, que era en aquest lloc, que anava vestit, que era a
prop del foc, encara que anava nu dins del llit? Em sembla ara que no és pas amb els ulls
adormits que miro aquest paper. Que aquest cap que remoc no està gens endormiscat, que
és amb intenció i amb un propòsit deliberat que estenc aquesta mà i que la sento: el que
s'esdevé durant el somni no sembla ni tan clar ni tan distint com tot això. Però, pensant-hi
acuradament, recordo haver estat equivocat sovint, mentre dormia, per il·lusions semblants.
I aturant-me en aquest pensament veig tan clarament que no hi ha indicis concloents ni
marques prou certes per les quals hom pogués distingir amb netedat la vetlla del somni,
que resto tot astorat, i la meva sorpresa és tal que és quasi capaç de persuadir-me que
dormo. (MM1)

Text complementari
 Suposaré doncs que hi ha, no un Déu veritable, que és la font
sobirana de la veritat, sinó cert geni maligne, no menys astut i
enganyador que poderós, que ha emprat tota la seva indústria
enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les
figures, els sons i totes les coses exteriors que veiem no són
altra cosa que il·lusions i enganys, dels quals se serveix per
sorprendre la meva credulitat. Consideraré que jo mateix no
tinc mans, ulls, carn, sang, que no tinc cap sentit, sinó que
crec falsament que tinc totes aquestes coses. Romandré
obstinadament lligat a aquest pensament; i si, per aquest mitjà,
no és pas al meu poder arribar al coneixement de cap veritat, si
més no és al meu abast suspendre el meu judici. És per això
que em posaré en guàrdia acuradament per no admetre en la
meva creença cap falsedat i prepararé tan bé el meu esperit per
a totes les astúcies d'aquest gran enganyador, que, per
poderós i astut que sigui, mai no em podrà imposar res. (MM2)

Descartes - 7
• És impossible dubtar sense pensar i, si penso
necessàriament existeixo: Cogito, ergo sum
 Primera veritat clara i evident: la consciència d’un
mateix (Influència de Sant Agustí)
 La “consciència de si mateix”, primer fonament
sobre el qual es basa la ciència i la filosofia en la
modernitat.
 però:
 Si consciència = identitat, llavors la identitat pot ser falsa
(Geni Maligne o, si voleu en termes d’avui, Màtrix)


Texts complementaris
 Tancaré ara els ulls, em taparé les
 “Però què és doncs el que sóc? Una orelles, em separaré de tots els meus
cosa que pensa. Què és una cosa que sentits, esborraré, fins i tot, de la
pensa? És a dir, una cosa que dubta, meva ment totes les imatges de coses
que concep que afirma, que nega, que corporals, o, si més no, perquè això a
vol, que no vol, que també imagina, i penes es pot fer, les reputaré com a
que sent. Certament no és poc si totes vanes i falses, i entretenint-me així
aquestes coses pertanyen a la meva solament amb mi mateix, i
natura.” (MM,2) considerant el meu interior, tractaré
de fer-me a poc a poc més conegut i
més familiar a mi mateix. Jo sóc una
cosa que pensa, és a dir, que dubta,
que afirma, que nega, que coneix
poques coses, que n'ignora moltes,
que ama, que odia, que vol, que no
vol, que també imagina, i sent. Car,
així com m'he adonat abans, encara
que les coses que sento i imagino no
siguin potser res de res fora de mi i en
elles mateixes, estic tanmateix segur
que aquests modes de pensar que
anomeno sentiments i imaginacions,
solament en tant que són formes de
pensar, resideixen i es troben
20/12/2010 certament en mi. (MM,3)
À. Baldó. Seminari de Filosofia 32

Descartes - 8
 El Cogito ergo Sum, primera veritat, esdevé model
d’evidència per a totes les altres veritats.
però,
 La certesa del Cogito ergo Sum, (si bé és veritat que
dubtant es pensa que es dubta i dubtar és una forma de
pensar) tanmateix no és garantia que les idees que es
tenen sobre el món siguin del tot vertaderes (DM: la
descoberta de la primera veritat no soluciona el problema
de l’assimilació del somni i la vigília; a les MM, hipòtesi
del Geni Maligne, que fa que em sembli evident el que en
realitat és fals)


Text complementari
 Però hi ha una mena, no sé quina, d'enganyador
molt poderós i molt astut, que empra tota la seva
indústria a enganyar-me sempre. No hi ha doncs
cap dubte que jo sóc, si ell m'enganya; i que
m'enganyi tant com vulgui, que mai no podrà fer que
jo no sigui res, en tant que jo pensi ésser alguna
cosa. De manera que desprès d'haver-hi pensat bé i
d'haver examinat acuradament totes les coses, cal a
la fi concloure i tenir per constant que aquesta
proposició "Jo sóc, jo existeixo", és necessàriament
veritable, totes les vegades que la pronuncio, o que
la concebo en el meu esperit. (MM,2)


Descartes - 10
 Examen de les pròpies idees:

1. Idees factícies, és a dir, creades pel
subjecte (per la consciència)

2. Idees adventícies, és a dir, provinents del
món exterior

3. Idees innates, és a dir, provinents de
Déu. Són clares i distintes.

RES COGITANS
SUBSTÀNCIA PENSANT
PENSO IDEES OBJECTIVES / SUBJECTIVES?

Aplicació de la segona
regla de l’ANÀLISI
INNATES FACTÍCIES
ADVENTÍCIES
Provenen de la nostra Provenen de la
ment i emergeixen de imaginació: unicorn,
Provenen dels sentits: la pròpia facultat de centaure, ETC...
arbre, casa,... pensar. Són clares i
distintes.
DÉU
PERFECCIÓ
EXTENSIÓ
SUBSTÀNCIA
CAUSA
NOMBRE
JO

Descartes - 9
 Demostració de l’existència de Déu per mitjà
de l’anàlisi de les nostres idees.
 1. Argument de la infinitud: idea d’infinita
perfecció  Déu com a Ésser perfecte (causa
de la idea perfecció)
 2. Argument de la causalitat aplicat al “jo”: jo
contingent  Déu com a Ésser necessari i
causa de l’existència del jo.
 3. Argument Ontològic: L’existència de Déu és
inclosa en la seva essència. (“no sóc lliure de
pensar que Déu no existeix” MM,6)

RES INFINITA
Demostrar l’existència de Déu és important per invalidar la hipòtesi del Geni
Maligne i garantir l’existència de la veritat.

ARGUMENT DE LA INFINITUD

Entre les idees innates, hi ha la
idea de Déu com a ésser perfecte
i infinit. És clar que la idea d'un
ésser perfecte i infinit no pot
provenir d'algú imperfecte; l’autor
d’aquesta idea no puc ser jo,
criatura finita i imperfecta, només
pot tenir com a causa un ésser
infinit i perfecte que és Déu i és
ell qui ha posat en mi la idea
d’una substància infinita.


RES INFINITA
ARGUMENT DE LA CAUSALITAT APLICAT AL JO

Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració i
conservació) no pot ser un altre que un ésser perfecte. Déu
com a causa del JO.


RES INFINITA
ARGUMENT ONTOLÒGIC
Descartes dóna un altra prova que és una nova versió de l’argument
ontològic, el més famós i controvertit de tots els intents de demostració de
l’existència de Déu. Va ser formulat per primera vegada per Anselm de
Canterbury al segle XI. Aquest argument pretén provar l’existència de Déu
partint de la idea mateixa de Déu..

Sant Anselm el formulà així: En el Discurs el filòsof francès ens l’exposa de la
Tots els homes tenen una idea de Déu, i manera següent: “... tornant a examinar la idea
entenen que és un ésser tal que és que posseïa d’un ésser perfecte, trobava que
impossible pensar-ne un de més gran l’existència hi era compresa, de la mateixa
que ell. Un ésser així ha d’existir no manera que en la idea de triangle s’hi comprèn
només en el nostre pensament sinó que els seus tres angles són iguals a dos rectes,
també en la realitat, ja que si només o a la d’una esfera en què totes les parts són
existís en el pensament en podríem equidistants a un centre, i fins i tot de
pensar un de més gran que ell, que manera encara més evident; i, en conseqüència,
tIndria la perfecció de l’existència. En és tan cert, almenys, que Déu, que és l’Ésser
conseqüència Déu ha d’existir en la perfecte, és o existeix, com ho pugui ser
Realitat. qualsevol demostració de geometria”.


El cercle cartesià
Per la regla d’evidència
només podem acceptar com a
vertader allò que es presenta
Atès que la idea de Déu és
de forma evident
innata es produeix un cercle
viciós:
COGITO ERGO SUM És l’existència de Déu la
que ens assegura que el
“cogito” és vertader o és el
Existència de DÉU cogito i la seva evidència el
que ens asseguren que Déu
existeix?
Déu és garantia de les
veritats descobertes pel jo

CRÍTICA A DESCARTES
Antoine Arnauld: problema de la circularitat Déu-evidència implícita
en la circularitat Déu-cogito:
Descartes diu que només estem segurs que són vertaderes les
coses que concebem clarament i diferentment, perquè Déu existeix i
ho garanteix. Però no podem estar segurs que existeix Déu, si no el
concebem amb tota claredat i distinció; per tant, abans d'estar
segurs de l'existència de Déu, hem estar-ho de que és vertader tot el
que concebem amb claredat i distinció».

COGITO IDEES EVIDENTS

Evidència: IDEES
Són VERITAT perquè
clares i distintes

DÉU garantia DÉU EXISTEIX

És l’existència de DÉU la que ens assegura que el COGITO és VERITAT o
és el COGITO i l’EVIDÈNCIA que ensSeminari de Filosofia DÉU existeix?
20/12/2010 À. Baldó. asseguren que 42

RES EXTENSA
Descartes es proposa examinar si existeixen les coses materials o món
exterior. Fins ara ha demostrat que és una cosa que pensa i que hi ha una
substància infinita o Déu que garanteix la veritat del pensament. Però també
té la idea clara i distinta de ser un cos extens i no pensant. Com en pot estar
segur?
Déu garanteix l’existència de la res extensa.
RES EXTENSA
Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és
patent que no m'envia aquestes idees
immediatament per si mateix, ni tampoc per Realitat material
mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat
d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat
Déu cap facultat per a conèixer que això és
així, sinó molt al contrari, una poderosa
MECANICISME
inclinació a creure que les idees parteixen de
les coses materials, no hi veig com podria
disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes
idees partissin d'un altre punt o fossin
productes d'altres causes i no de les coses
materials.“ Meditacions metafísiques,IV


Descartes - 12
MATÈRIA
a) qualitats primàries: extensió, moviment, forma, mida,
quantitat, lloc i temps. Són racionals (matematitzables), i
la base del nostre coneixement vertader sobre el món.

b) qualitats secundàries: provenen dels sentits i de la
imaginació: color, olor, sabor, etc. Són subjectives (no es
pot fer ciència sobre elles)

A partir d’aquesta anàlisi, Descartes elabora una imatge
mecànica del món: el model mecanicista, que ja hem vist
com a característic de la nova ciència del s. XVII


Text complementari
Comencem per la consideració de les coses més comunes, i que creiem comprendre més
distintament, a saber, els cossos que toquem i veiem. No vull parlar dels cossos en general, car les
nocions generals són normalment més confuses, sinó d'algun en particular. Prenem, per exemple
aquest tros de cera que acaba d'ésser tret del rusc: encara no ha perdut la dolçor de la mel que
contenia, té encara alguna cosa de l'olor de les flors de les quals fou recollit; el seu color, la seva
figura, la seva grandària, són aparents; és dur, és fred, hom el toca, i, si li doneu un cop, farà algun so.
En fi, totes les coses que poden fer conèixer un cos distintament, es troben en aquest.
Però heus ací que, mentre jo parlo, hom l'apropa al foc: allò que li restava de gust s'exhala, l'olor
s'esvaeix, el seu color canvia, la seva figura es perd, la seva grandària augmenta, esdevé líquid,
s'escalfa, hom no pot a penes tocar-lo, i per molt que hom el copegi, no farà cap so. Roman la mateixa
cera després d'aquest canvi? Cal reconèixer que roman i ningú no ho pot negar. Què coneixia hom
doncs amb tanta distinció d'aquest tros de cera? Certament no pot ésser res de tot això que hi he
observat mitjançant els sentits, puix que totes les coses que queien sota el gust, o l'olfacte, o la vista,
o el tacte, o l'oïda, es troben canviades, però la mateixa cera roman. Potser era això que penso ara, a
saber, que la cera no era pas ni aquesta dolçor de la mel, ni aquesta agradable olor de les flors, ni
aquesta blancor, ni aquesta figura, ni aquest so, sinó solament un cos que una mica abans se
m'apareixia sota aquestes formes, i que ara es fa observar sota unes altres. Però què imagino, parlant
amb precisió, quan la concebo d'aquesta manera? Considerem-ho atentament, i allunyant totes les
coses que no pertanyen a la cera, vegem què en resta. Certament, no hi resta res més que quelcom
extens, flexible i mudable. (MM,2) À. Baldó. Seminari de Filosofia
20/12/2010 45

Descartes - 13
Exemple d’autòmats

Gall d’Estrasburg (s.XVII)

Mecanicisme:
L’univers-màquina L’ànec de Vaucanson (s.XVII)

Descartes - 14

Paradigma (model) mecanicista
 Model d’interpretació de la realitat que pren la
màquina com a imatge del món, degut a la
reducció del món material a “extensió” : l’univers,
la natura, els animals, i fins i tot l’ésser humà
poden ser estudiats com a màquines.
Naturalesa com a objecte d’estudi i de dominació:
Per a Descartes el coneixement permetrà als éssers humans “fer-nos
com a amos i posseïdors de la naturalesa” DM,VI  esperit burgès


Descartes - 16
Dualisme Antropològic
L’ésser humà és un compost de dues substàncies:

res extensa cos, matèria
res cogitans Jo, pensament o
ànima
però:

Descartes no explica de forma clara i evident com es relacionen dues
substàncies que metafísicament són diferents.
(Glàndula pineal)
J.O. De Lamettrie (1709/1751) escriu “L’home màquina”, on exposa el
reduccionisme mecanicista antropològic: l’ésser humà només és una
màquina, només és res extensa.

RES COGITANS RES EXTENSA
PROBLEMA DEL DUALISME CARTESIÀ: L’home està composat per dues
substàncies: el cos és una màquina acoblada a un esperit.

ESPERIT COS
RES COGITANS RES EXTENSA
PENSAMENT MATÈRIA

LLIBERTAT MECANICISME
DETERMINISME
Descartes va considerar la glàndula pineal, «una petita glàndula situada cap a la meitat de
la substància del cervell», com el nexe d'unió entre l'ànima i el cos, que a través de la
sang i els nervis relacionen la res cogitans amb el cos o res extensa, orienta el moviment i
influeix sobre l'ànima. (En l'actualitat se sap que la glàndula pineal o epífisi conté cèl·lules
pigmentàries que reaccionen als canvis lumínics, i és la responsable de la segregació de
l'hormona melatonina, que regula els À. Baldó.vitals i elsFilosofia de son).
20/12/2010 ritmes Seminari de estats 51

Descartes - 11
 Teoria de les Substàncies
– (Cal distingir entre l’ordre de descobriment de les veritats i
ordre de realitats)
 Déu és substància perfecta i garanteix les veritats
Substància

descobertes pel “jo” (matemàtiques) i és causa de
Infinita

l’existència del “jo” i del món (no hi ha pròpiament
demostració de la seva existència)

 El “jo” és la substància pensant (res cogitans), i equival a
l’esperit, l’ànima o la ment.
Substàncies
finites

 El món material és la substància extensa (res extensa).
Encara cal demostrar la seva existència.

Descartes: Substàncies


Descartes - 17
Objeccions al Cartesianisme
 Podem estar segurs de la primera veritat Cogito
ergo sum? Podem desempallegar-nos de la
hipòtesi del Geni Maligne, o en el seu lloc Màtrix,
no segueix enganyant-nos, malgrat tot?
 La relació cos/pensament no es resol de forma
satisfactòria. Descartes pretén deixar al subjecte
un àmbit de llibertat no determinat per les
condicions materials.


RESPOSTA A LES
OBJECCIONS
Resposta de Descartes: l’error en el coneixement prové de la VOLUNTAT

L’esperit humà té dues facultats

RAÓ ENTENIMENT VOLUNTAT
S’ha de sotmetre

A vegades dominada per
les PASSIONS (COS)

S’han d’eliminar
(ESTOÏCISME)


IMPORTÀNCIA DEL PENSAMENT DE
DESCARTES
 Dóna importància al SUBJECTE
(pensament, llibertat i autonomia) per
sobre de l’OBJECTE (extensió, determinat i
mecànic). IDEALISME.

 Canvia el punt de vista de l’Edat Mitjana
(de la certesa de Déu a la certesa de la
Raó). En canvi Descartes parteix de la
certesa de la raó per arribar a la certesa de
Déu. RACIONALISME.

 El seu atreviment per qüestionar-ho tot i
l’èmfasi en la importància de la RAÓ el van
convertir en el pare de la FILOSOFIA
MODERNA. DUBTE METÒDIC.


DESCARTES

planteja problemes

Epistemològics Ontològics

suposa la definició de
suposa la recerca d’un
garanteix un
Coneixement segur Cogito ergo sum Substància
permet distingir entre
mitjançant un
s’aplica a
escapa al
MÈTODE matemàtic
DÉU Res Cogitans Res Extensa
el que implica un concebut com a
concebut com
Principi indudable Absoluta perfecció

procedeixen de
utilizant el el que implica
Subjecte pensant

posseïdor de
DUBTE No enganyador

garanteix el IDEES
no afecta afecta
Coneixement
Innates
Ètica i Religió

poen ser
Existència del subjecte Adventícies

Factícies

El XVIII, segle del
generals

Neoclassicisme

DAVID (1791):
La Mort de
Marat, oli
sobre tela,
Museu de
Belles Arts,
Brusel·les


generals: sXVII-XVIII
 Nova imatge de l’univers: fenomen
“impersonal”, regulat per lleis
naturals de caràcter físic i matemàtic.
 Nova imatge de Déu: no intervé en
un món que és autònom (té les seves
pròpies lleis).
 Nova religió: el Deisme
 Autonomia de la RAÓ enfront la fe.
L’ésser humà és autosuficient, ha
arribat a la seva “majoria d’edat”
(Kant)
 La filosofia vol saber què és la raó i
com funciona:
Racionalisme Criticisme Empirisme


 LAÏCISME: anàlisi crític
del pensament religiós, al
qual s’hi posen límits
(Kant) o bé es ridiculitza
(Voltaire).
 OPTIMISME: es creu en la
idea de PROGRÉS i la Isaac
millora contínua de la Newton
condició humana.
 CIÈNCIA: símbol de les
possibilitats de la raó
humana (“coneixement
20/12/2010 és poder”) Seminari de Filosofia
À. Baldó. 61

generals
 Fonamentació dels drets dels individus
davant l’estat i davant dels altres
individus: acta “Habeas corpus”
(Anglaterra, 1679)
 Teoria del Contracte: l’ordre polític és un
contracte entre la societat i el govern.
Sobirania del poble. Sufragi Universal.
Divisió de Poders. (Locke, Montesquieu)
 Lluita contra la tortura (Inquisició),
l’esclavitud, i per la igualtat home-dona
 Defensa de la tolerància, el benestar i la
saviesa moral (bondat)


s.XVII XVIII

Esperit Drets
laic humans

Democràcia


7racionalisme

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (7)

Similar to 7racionalisme

Similar to 7racionalisme (20)

More from À. Baldó

More from À. Baldó (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

7racionalisme