Espanya durant el franquisme 1959-1975

1. Tatiana Acosta
Alexander Martínez
Carlos Sanmartín
Alejandro Rahona
Adrián Ibañez

2. ÍNDEX
El franquisme: evolució política, econòmica i social des de 1959 fins 1975.
l'oposició al règim.
 Evolució política 1959-1975
-L´ immobilisme polític de anys seixanta
-Una creient oposició
-Els darrers moments de la vida de Franco
 Evolució econòmica i social 1959-1975
- El Pla d´ Estabilització de 1959
- El desenvolupament econòmic dels anys seixanta
- Els grans canvis socials dels anys seixanta
- La Societat de Consum
 L´ oposició al règim
-La república a el exili
- La guerrilla antifranquista
- L´ oposició interior a la postguerra
- Les primeres protestes socials i la crisi universitària de 1956
- La creixent lluita dels anys seixanta y setanta

3. EVOLUCIÓ POLÍTICA 1959-1975/
L´INMOBILISME POLÍTIC DELS SEIXANTA
Caracteritzaren a la política
del període
Elements nous que
posteriorment tindran gran
transcendència
•La renovació de la Església Catòlica en
el Concili Vaticà II propiciaren el
allunyament de la Església i el régimen
franquista.
• Ressorgiment de les tensions
nacionalistes i l´ aparició del
terrorisme per part de ETA
•Augment dels conflictes laborals des
de 1961. Les vagues pasaren de
qüestions laborals a la denúncia
política.

4. La resposta del régimen a qualsevol separació va seguir
sent purament repressiva, com ocorre en els següents
exemples:
En 1963, un militant
clandestí del Partit
Comunista, Julián Grimau,
fou executat per delictes
llevats a cap en la guerra
civil.
En 1962, tras demanar Espanya la
adhesió a la CEE, un grup de
representants de la dreta liberal que
vivien al exili es van reunir en Munich i
van demanar que no s´ Contubernio
admeteren a Espanya fins que no se de Múnich
estableciera en el país un règim
democràtic basat en les llibertats
polítiques.

5. Canvis legislatius No canviaren la seua
del règim essència dictatorial
La llei de premsa de
1966, aprovada per el
ministre de informació ,
Manuel Fraga
La llei orgànica de
l'estat de 1966
Sent forçat Franco per la
seua edat, el rei Don Juan
Carlos fou designat
successor com a títol de Rei
(1969)

6. Marcats per un
UNA CREIENT OPOSICIÓ fort creixement
de la oposició en
Els opositors al règim les fabriques on
Tribunal de ordre públic pasaren a ser jutjats per un havia renascut
tribunal especialment creat un sindicalisme
per a executar la repressió. clandestí i a les
universitats
La resposta fou una repressió
Primer atemptat de indiscriminada que, de fet va
ETA provocar el augment del
recolzament social a la banda.
Aperturistes : Defenien la necessitat de aplicar
xicotetes reformes en un sentit democràtic i
Dos tendències dins parlamentari
del règim
Bunker: Ací s'agruparen els sectors mes
extremistes i violents contraris a qualsevol
canvi.

7. CARRERO BLANCO Fou nombrat president del govern
Tras el atemptat de
Mor assassinat el dia 20 de ETA, fou el colp
desembre de 1973 a més important de
Madrid la seua història

8. ELS DARRERS MOMENTS DE LA VIDA DE
FRANCO
La vida del dictador va Els últims moments de la vida
terminar en un context del Generalíssim Franco
complexe i conflictiu:
Finalment tras tres mesos
i mig de enfermetat
El enfrontament amb Franco va morir el 20 de
l'església . novembre de 1975
En setembre de 1975, tras un judici militar foren
condenats a mort i executat cinc militants del FRAP
(Front Revolucionari Antifascista i Patriòtic
Organització terrorista creada dos anys enrere) i de
ETA.
Espanya va cedir la seua
antiga colònia al Marroc i a
Mauritània.

10. Evolució econòmica y social
1959-1975 Auge econòmic
Opus Dei
Desenvolupament de
la indústria
Pla Emigració a Europa i
d'estabilització les ciutats
Desocupació
Augment demogràfic
Agudització de
Eliminació de l’autarquia i les diferencies
liberalització del mercat Serveis públic econòmiques
insuficients entre zones
SOCIETAT DE CONSUM

11. L´OPOSICIÓ AL RÈGIM
FRANQUISTA
LA REPÚBLICA EN • En 1939 es va mantindre un govern
L´EXILI republicà dirigit per el republicans fugits del
país i des de l`exili tractaren la legalitat de la
constitució de 1931.
• Les seues esperances varen estar dipositades
en la derrota de Hitler i en el fin de la
dictadura franquista fins a que Espanya va
ingressar en l'ONU 1955.

12. LA GUERRILLA ANTIFRANQUISTA
Les tropes franquistes van anar
ocupant les diferents regions del
país, molts combatents republicans,
fugint de la repressió, es dirigiren
cap a la muntanya formant grup de
guerrillers, els maquis
Tras la derrota nazi en 1945,
les accions guerrilleres se
intensificaren. La dura
repressió i el final de les
esperances d'una
intervenció exterior van
portar al fet que en 1948 el
http://www.youtube.co
PCE renunciés a la lluita
m/watch?v=bHWYjiWIS armada i cridarà als
Lk guerrillers a fugir del país.

13. L´OPOSICIÓ INTERIOR A LA
POSTGUERRA
La repressió de la guerra va
desmantellar els quadres
polítics i sindicals de
l'esquerra
Les primeres vagues en 1946-1947 van ser
durament reprimides i l'oposició va
continuar silenciada

14. LES PRIMERES PROTESTES SOCIALS
I LA CRISI UNIVERSITÀRIA DE 1956
En 1951, el boicot als tramvies de
Barcelona per la pujada de tarifes va
ser la primera protesta de masses en
la història del Franquisme
En la universitat, les
tensions anaren
creixent en demanda de
mes llibertats en les
càtedres i aules

15. Aquest malestar universitari va
culminar en els incidents de la
Universitat Complutense de Madrid
en 1956 amb enfrontaments amb els
estudiants i falangistes del SEU
Van mostrar
l'aparició de una
Aquests incidents, van nova generació,
provocar la dimissió del formada
ministre d'educació Ruiz- essencialment pels
Giménez fills dels vencedors,
que iniciava la seua
oposició a la
dictadura.

16. ELS PARTITS I SINDICATS D´OPOSICIÓ
S´ adapten a la dura repressió de la realitat
L'exili
PSOE
Dèbil i dividit entre
dirigents de
L´ interior
Principal partit de
PCE l'oposició amb forta
estructura clandestina
Anarquistes i
Desapareixen
Republicans
Liberals i Només al final
Monàrquics

17. LA CREIXENT LLUITA DELS ANYS 60 I 70
• Els canvis socials i la proximitat de la mort de Franco faciliten les activitats
d'oposició.
• Moviment Obrer (CC.OO i PCE) passen de les reivindicacions laborals a la
política antifranquista.
Es reforcen a Catalunya
•Moviments nacionalistes
En el País Basc ETA
guanya protagonisme
•Moviment Estudiantil
•Moviments catòlic de base crítics amb el Franquisme