Fonaments de l'acte comunicatiu literari

1. Etimologia: prové del terme llatí litterae,
que fa referència a l’acumulació de
sabers per a escriure i llegir de mode
correcte.
Literatura

2. Literatura: terme polisèmic
• Conjunt d’obres literàries d’un poble (literatura persa,
literatura hispanoamericana…).
• Art que té com a finalitat l’expressió de la bellesa
mitjançant el llenguatge verbal.
• Conjunt de materials escrits al voltant d’una disciplina o
ciència (per exemple, literatura mèdica).
• Literatura d’una època o corrent determinat (literatura
del romanticisme, del modernisme…).
• Literatura de gènere (literatura negra, de ciència-
ficció…).

3. Característiques del discurs literari
• Abundància de recursos expressius, com ara
les figures retòriques (metàfores,
comparacions…).
• Predomini de la funció poètica del llenguatge
(centrada en el missatge).
• Connotació: significats ambivalents (metafòrics,
amb doble sentit…)
• Planificació del discurs: elecció de paraules,
expressions, sonoritat de frases i versos…
• Predomini dels factors imaginatius per sobre
dels lògics i racionals.

4. Acte comunicatiu literari
• Emissor: autor
• Receptor: lector
• Context: no necessàriament compartit ni
en temps ni en espai.
• Caràcter: diferit, ja que la recepció del
missatge tarda un temps a ser rebuda i
descodificada pel receptor.

5. Literatura i NTIC
(noves tecnologies de la informació i la comunicació)
• La presència de la literatura a Internet (blocs i
pàgines web) ha dut nous plantejaments de
creació i recepció de les obres literàries:
editorials exclusivament online, experiències en
autoedició, booktrailers en la promoció de
llibres, videopoemes, relats col·lectius online,
reptes literaris de poesia i narrativa, microrelats i
nanocontes….
• Apareixen nous suports on bolcar i rebre les
creacions literàries: e-book, tablet, monitor del
Mac o el PC…

6. Hipertext i hiperliteratura
• Hipertext: denominació que ha servit durant
molts anys per englobar diverses i ben variades
formes textuals digitals.
• Hiperliteratura: textos literaris digitals on
apareixen enllaços a altres textos (definicions,
música, altres textos literaris...).

7. Literatura culta i literatura popular
• Literatura culta: literatura l'autor de la qual té
consciència de ser-ne el creador i generalment
s'engloba en un moviment estètic, ideològic i
cultural d'una determinada societat i d'un
determinat moment històric.
• Literatura popular: literatura trasmesa oralment i
que és d'autor desconegut, de tal manera que
amb el temps una determinada composició ha
pogut anar canviant segons el gust del poble
fins al punt que podem afirmar que és una
literatura "feta pel poble".

8. Estudi del discurs: la comunicació
• Comunicació: intercanvi d’informació entre
un emissor i un receptor per mitjà d’un
codi compartit que és transmés per un
canal.

9. Elements de l’acte comunicatiu
• Emissor: és qui codifica el missatge i l’envia a un receptor.
• Receptor: rep i descodifica el missatge. En un acte
comunicatiu se solen intercanviar els papers emissor i
receptor.
• Missatge: és el conjunt d’informació que es transmet.
• Codi: sistema de signes compartit entre emissor i receptor
que permet la codificació i descodificació del missatge.
• Canal: mitjà (oral, escrit, visual…) i suport físic (pantalla,
paper, telèfon...) per mitjà del qual es transmet el missatge.
• Context: elements de la realitat extralingüística que envolten
l’acte comunicatiu: circumstàncies temporals, espacials,
socioculturals o de significat.

10. El signe lingüístic
• Els signes lingüístics són unitats del codi
que tant l’emissor com el receptor
coneixen. Un signe lingüístic consta de:
– Significant: successió de fonemes o grafies que
configuren la imatge acústica o gràfica del signe.
– Significat: concepte o idea a què associem un
significant.
– Referent: realitat extralingüística a què ens remet el
signe.

11. Funcions del llenguatge
• Fan referència a les diverses intencions
amb què un emissor pot emetre un
missatge concret.

12. Funció referencial
• Se centra en el contingut del missatge.
Informació objectiva entre missatge i
referent.
Exemple: “Aquest matí fa sol”.

13. Funció expressiva
• Posa èmfasi en la relació entre emissor i
missatge, és a dir, els sentiments, les
emocions o desitjos que l’emissor
expressa.
• Exemple: “Estic contentíssima de vore’t!”

14. Funció conativa
• Vincula el receptor al missatge; es dóna
quan l’emissor pretén provocar una
reacció determinada en el receptor. La
trobem en ordres, instruccions, consells i
mandats.
• Exemple: “Pinta un arbre al teu quadern.”

15. Funció poètica
• Focalitza la forma del missatge, la manera
com s’expressa el contingut. És la funció
dominant en el llenguatge literari.
• Exemple:
“Com la gavina de la mar blavosa
que en la tranquil·la platja fa son niu
com lo nevat colom que el vol reposa
de l’arbre verd en lo brancatge ombriu…”

16. Funció metalingüística
• És la que se centra en el codi, és a dir,
s’empra la llengua per a parlar sobre la
llengua mateixa.
• Exemple: “El verb és una categoria
gramatical que denota acció, estat o
procés”.

17. Funció fàtica
• Fa referència al canal, per a iniciar i tancar
les converses i per a mantenir el contacte
durant la comunicació.
Exemple:
“Em sents?” (en una conversa telefònica).