PRESENTACIÓ DELS TEXTOS GUANYADORS DEL NOSTRE CONCURS LITERARI DE JOC FLORALS 2015.

1. Jocs Florals 2015
Escola Ramón i Cajal

2. Guanyador/a de primer de
primària en la categoría de
poesia …
Títol: L’ós mandrós
Autor: Taiger-Kar

3. David

4. Hi havia una vegada un ós
que a la seva cova dormia mandrós,
però un cuc i un cargol van passar,
el van despertar,
i el pobre ós es va empipar.
Taiger-kar

5. Guanyador/a de segon
de primària en la
categoria de prosa …
Títol: El mag perdut
Autor: Bruixa

6. Iman

7. EL MAG PERDUT
Hi havia una vegada un mag perdut pel bosc i ha perdut la
seva vareta i tampoc trobava la seva casa. El mag va
cridar ajudeu-me si us plau.
Desprès com que cridava molt, el van sentir uns follets del
bosc.
Els follets li van preguntar:
Què et passa? Com et dius?
Em dic Mag. Va respondre.
Follets sabeu que, tinc un problema que la meva vareta
s’ha perdut pel bosc.
Que em podeu ajudar a buscar la vareta, si us plau?
Si et podem ajudar.
Anem tots a buscar la teva vareta i desprès marxarem
d’aquest bosc.
Mireu!!!! Allà és veu una cosa de color negre i blanc.
Anem a veure que és. Els follets i el mag van caminar fins
allà on van trobar la vareta del mag. El mag molt content,
va fer una gran abraçada, Gràcies follets!

8. Títol: El conill blanc com la neu
Autor/a: Popis
Guanyador/a de tercer
de primària en la
categoria de poesia …

9. Noa

10. El conill blanc com la neu
Conill blanc com la neu,
tan blanc que ni el veig.
Ell juga i es diverteix.
Menja herba molt verda.
No li agrada que li estirin el pel

11. Guanyador/a de quart
de primària en la
categoria de prosa …
Títol: L’hivern.
Autor/a:Pepeluisjuanezdomíngue
z

12. Iker

13. L’HIVERN
Aquí comença la història d’una mofeta i un ós que aquest any no volien
hivernar. Cada any, a l’ hivern, estaven dormits i no podien veure el paisatge.
Aleshores, la mofeta que es deia Maria i l’ós que es deia Artur, van passejar pel
bosc nevat i blanc. Al cap d’ una estona, es van trobar amb un ocell que es deia
Pau. En Pau els va dir:
No hauríeu d’estar dormint i no jugant i passejant ?
La Maria i l’ Artur li van respondre:
Anar per la neu és molt divertit! Vine amb nosaltres !
En Pau va decidir unir-se a la Maria i l’ Artur i van jugar tot el dia a llançar-se
boles de neu i a fer ninots.
Però va arribar la nit i estaven molt cansats. Van dormir una mica i en Pau els
va despertar dient:
Perquè no aneu a casa vostra a dormir!! Això d’estar desperts no us va bé per
la salut!!
I així va ser que van decidir tornar a casa seva per poder hivernar i descansar.
Mai se’ls va oblidar aquell dia extraordinari que van passar junts jugant amb la
neu. Havien pogut guanyar un dia ple d’aventures abans de l’arribada de la son
de l’ hivern.

14. Guanyador/a de cinqué
de primària en la
categoria de poesia…
Títol: Poblet
Autor/a: Matilda

15. MIRIAM

16. POBLET
Sento estima pel meu poble.
És un poble molt petit,
on la gent és molt amable
i el paisatge colorit.
Un carrer allargat
amb les cases de pedra.
Hi ha un riu i molts camps,
herba verda i molts prats.
A l’estiu quan fa calor
vaig a la piscina.
Ens banyem i ens remullem,
què bé que ens ho passem!!!
Sento estima pel meu poble.
Les amigues són especials,
t’ajuden en els moments
més sentimentals.

17. Guanyador/a de sisé de
primària en la categoria
de prosa…
Títol: Els somnis
Autor/a: Elisabet

18. RAQUEL

19. ELS SOMNIS
Una nit fosca, molt fosca, quan l’Alba tenia vuit anys va tenir un somni que ara us explicaré.
En el seu somni va veure una persona que no reconeixia perquè estava d’esquena i quieta. Quan es
va girar va veure que era la Yoko Suzuki i es va quedar bocabadada, perquè li agradava molt, era la
seva pianista favorita.
L’Alba se li va apropar i li va parlar.
– Estic encantada de conèixer-te. – Li va dir nerviosa l’Alba.
– Sé qui ets. Al teu conservatori parlen molt bé de tu.
– Algun dia vull ser una gran artista com tu. M’ensenyaràs?
La Yoko li va ensenyar a tocar el piano i poc abans de despertar-se es va acomiadar d’ella. Així va
acabar aquest somni.
Aquest somni va ajudar a l’Alba a continuar en el conservatori estudiant, perquè feia uns dies que
estava pensant en deixar-ho, ja que ho trobava difícil.
Van passar uns anys, l’Alba va seguir al conservatori, va aprendre solfeig i va arribar el moment que
havia de decidir un instrument per tocar, ja tenia dotze anys.
I una altra nit fosca, mot fosca, va somiar amb la Jaqueline du Pré, una violoncel·lista que admirava.
La Jaqueline estava tocant i l’Alba es va quedar asseguda escoltant-la.
– T’agradaria tocar el meu violoncel?
– Sí, m’agradaria molt.
Va començar a tocar i la Jaqueline va quedar impressionada perquè tocava molt bé i quan ella li va dir
que tocava bé, l’Alba es va posar alegre. I, quina pena que ja era l’hora d’acabar el somni, però abans
d’això l’Alba li va donar una abraçada a la Jaqueline.
Després d’aquell somni l’Alba ja tenia clar quin seria el seu instrument: el violoncel!
L’Alba, molt alegre, es va anar a l’escola recordant les seves artistes preferides.

20. Gràcies a tots i
totes per
participar.