Recull de contes elaborats pels alumnes de 2n de primària i 2n d'eso

1. PROJECTE DE NARRATIVA 2n-2n
LLIBRE DE CONTES

3. Hi havia una vegada dos xiquets que eren veïns. El nen es deia Ricard i la nena
Martina.
Ricard tenia 17 anys, era alt, amb el cabell ros i ulls verds. I li agraden molt els esports.
Martina tenia 17 anys, era alta amb el cabell ros i ulls blaus. I li agrada molt la música.
Un dia quedaren per veure una peli. Quan la pel·lícula va acabar, va aparèixer un
anunci en el qual hi havia un riu. A Martina i a Ricard els va cridar molt l’atenció i
decidiren anar aquesta mateixa vesprada.
Ja estaven preparats per anar al riu. Portaven una motxilla amb tot el que pensaven
que necessitarien. Tots dos van començar el camí cap al metro.
Una vegada trobat el riu, van passar allí una bona estona i quan es va fer fosc van
decidir tornar, i s’adonaren que no sabien tornar.
3

4. Caminant caminant arribaren a un poble i com que no tenien diners van decidir fer allò
que millor se’ls donava: a Martina tocar la flauta i a Ricard jugar a futbol. I a poc a poc
aconseguiren diners per poder tornar. Quan ja era fosc, pensaren que ja tenien prou
diners per agafar el metro, i com que els seus pares devien estar preocupats, decidiren
tornar a casa. Aleshores, anaren a l’estació i tots dos tornaren a casa amb les seues
famílies.
4

6. Hi havia una vegada dos amics que sempre discutien molt, que es deien Pablo i Carla.
Pablo tenia els cabells marrons, no duia ulleres i era prim. Carla tenia els cabells
negres i no duia ulleres. Carla i Pablo vivien a Andorra.
Un dia anaren al bosc d’excursió i com que sempre discutien, es van perdre pel bosc.
En perdre’s trobaren un arbre que els parlava. Al principi s’espantaren, però després
es feren amics. L’arbre els digué que anaren amb compte, perquè Ciargal (un monstre)
es menjava tot el que veia.
Pablo i Carla continuaren caminant i de sobte trobaren Ciargal. Aleshores van
començar a córrer per trobar un lloc on amagar-se. Quan el Ciargal se’n va anar, Pablo
i Carla es trobaren amb Fanti, però aquest els ajudà a escapar del bosc. Després de
cinc minuts, Pablo i Carla tornaren a casa i feren les paus.
1

8. Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Paula. Tenia 9 anys, vivia amb la seua
mare en una mansió al bosc i li encantava menjar xurros per a berenar.
Quan va complir deu anys, la seua mare li va regalar un gosset de color marró amb
taques blanques, al qual va anomenar “Cuqui”.
La mare tots els dies deia a Paula que havia d’anar a passejar el seu gosset. Una
vesprada, Paula va decidir anar al bosc. Quan ja eren una estona allí, aparegué un
alienígena amb la seua nau. Paula es va espantar moltíssim i se’n va anar corrents cap
a casa, però Cuqui no tenia por de res i es va quedar allí mirant-lo.
L’alienígena baixà de la nau i digué a Cuqui:
-Em dic Lolito i si véns amb mi, podrem ser molt feliços”. Cuqui li respongué:
-Si jo marxe amb tu, la meua ama també ha de vindre”.
L’alienígena acceptà la idea i Cuqui se n’anà corrents a buscar Paula. Quan el gos va
contar el que passava a la xiqueta, li paregué bé anar-se’n amb Lolito i el seu gos.
Tots junts se n’anaren a la Xina i allí foren molt feliços, ja que la xiqueta va aprendre a
no tindre por d’allò desconegut.
8

10. Hi havia una vegada un monstre que es deia Eusebi que no tenia amics.
Un dia es trobà amb un altre monstre i es van fer molt amics. Aquest monstre tenia
quatre ulls, i en compte de tindre mans, tenia molts tentacles! Tenia dues cames molt
llargues i es deia Quique.
Un dia es van trobar amb un monstre molt roí, que tenia tres caps, tres cames i dos
mans amb moltíssims dits. Tenia una panxa rodona perfecta.
- Us enviaré a Saturn perquè em caieu malament.-Digué Manolo.
Aleshores Manolo els envià a Saturn.
Els dos es posaren molt nerviosos i no sabien què fer. Aleshores un dels monstres
digué:
-I si ens agafem al anells? I Quique li digué:
10

11. 11
- Quina bona idea!
Els dos amics s’agafaren dels meteorits i anaren fins al planeta del monstre.
Quan hi van arribar, no coneixien a ningú. Era com un planeta diferent, i en compte
de cotxes hi havia cavalls amb tentacles, les cases eren molt diferents als del
paneta Terra, s’ecrivia diferent que a la Terra…
Els monstres eren molt diferent als del planeta terra,era el PLANETA MONSTRE. O
així li deien els seus habitants.
Tots eren diferents, alguns tenien tentacles i altres tenien potes.
Els dos amics es van posar molt feliços ja que era el planeta que molt de temps
havien somiat estar. Els dos monstres van fer una festa i van conèixer gent nova.

13. En un futur no tan llunyà, hi havia un planeta ple de cases molt velles, terrorífiques i
encantades. Una ballarina i un pirotècnic , que es deien Ainhoa i Dani, decidiren fer de
valents i anaren a buscar una aventura entre aquelles cases.
Decidiren entrar a la casa més terrorífica de totes. Dani va exclamar tot ple de por:
-Ainhoa, tinc massa por!
-No tingues por, jo estic amb tu.
Els dos amics es donaren la mà i entraren en la casa. El primer que hi veren fou una
cria d’elefant que estava ferida.
Ainhoa digué trista:
- Dani, corre, hem d’ajudar-lo.
El pobre animal tenia una pota doblegada. Ainhoa, que sabia molt de animals i de com
curar-los, agarrà un tros de la samarreta de Dani i va enrotllar la samarreta a la pota
del animal.
13

14. L’animal s’incorporà i li digué:
- Gràcies, ara crec que puc caminar.
Ainhoa i Dani es quedaren congelats i molt espantats. El primer aparlar va ser Dani i
digué en un to molt tremolós:
-Pots parlar?
-Sí.- Digué el elefant.
-Com pot ser?- Preguntà Ainhoa molt intrigada.
- Vinc d’un planeta en què els animals poden parlar tan bé com els humans. Dani i
Ainhoa digueren admirats:
-Guauuu!!
Dani ajudà l’elefant a incorporar-se.
El mini elefant i els amics continuaren explorant la casa. Entraren a una habitació i la
llum no funcionava. Dani, que sempre anava preparat, va encendre la seua llanterna i
entraren amb molta cura. De sobte escoltaren un riure malèfic que provenia d’una
bruixa que estava dins de l’habitació.
Els dos amics i l’elefant s’espantaren tant que caigueren al terra,i això va fer que la
bruixa es riguera més fort.
14

15. 15
-Ha, ha, ha, ha, que poregosos que sou! Dani digué molt espantat:
-Per favor, no ens faces res!
-Dani, relaxa’t- Digué Ainhoa amb la veu massa alta.
-Dani, ets massa poregós!-Va dir la bruixa amb un to molt divertit.
-Ja que em feu una mica de pena, vos propose un joc. Els amics i l’elefant es
miraren estorats.
-Un joc?- Digueren els amics alhora.
-Sí, un joc. Us propose una endevinalla. Si l’encerteu, podeu passar i no us tornaré a
fer res mai, però si us equivoqueu us quedareu ací amb mi i no tornareu a casa mai.
Ainhoa no ho pensa dues vegades i digué molt segura:
-D’acord!
-D’acord..: poteta amunt, poteta avall, cau del cel i no es fa mal, què és? Els amics
es miraren amb la boca oberta: no sabien què era!
Però l’elefant, que havia llegit molt de seguida contestà:
-Jo ho sé, jo ho sé. És la tortuga! Ràpidament bruixa va exclamar:

16. 16
-Com has pogut saber-ho? Era molt difícil.
- No tan per a mi- va dir l’elefant.
-Bé, heu guanyat el joc, us deixe anar-vos-en.
Tots el amics xocaren les mans i anaren corrents a contar-ho a les seues mares.

18. Un dia calorós d’abril de l’any 1976, Lucia, una xiqueta volguda per tot el que la
coneixia, isqué de casa per pegar una volta pel bosc i va veure un mussol. El començà
a seguir, però no s’adonà que s’endinsava a poc a poc al bosc. El mussol no era gens
poregós i era el que més ràpid volava del seu voltant.
Lucia i el mussol es van fer molt amics: jugaven junts i exploraven el bosc. Al cap d’una
estona, Lucia es va adonar que s’havia perdut i va decidir quedar-se amb el mussol
durant uns dies, i va fer una tenda de campanya amb pals i fulles de palmera. El
mussol la va ajudar a buscar fulles seques per fer un foc a la nit. Passaren tota la nit
junts, calfant-se amb el foc i quan eixia el sol s’alçaren per intentar eixir de nou del
bosc. A migdia veren un caminet semblant al que conduïa a casa. Però tornaren a
fallar en l’intent. Tingueren la idea de pujar a una muntanya i des de dalt poder veure
camins possibles.
A la fi trobaren el camí per poder tornar sense problemes.
Caminaren durant hores i hores: era un camí ple de pujades i baixades, però al final,
molt cansats aconseguiren arribar.
18

19. 19
La mare de Lucia estava preocupadíssima, així que quan la va veure, li féu una
abraçada tendríssima. Parlaren de tot el que havien fet Lucia i el mussol. També
comentaren si se’l podien quedar, però com que el mussol necessitava estar en un lloc
obert decidiren deixar-lo en llibertat i anar a visitar-lo i a donar-li de menjar tots els dies.

21. No fa molt de temps, en una illa llunyana de Hawai, vivien una gata i un gos que
s’anomenaven Alba i Jordi.
Com que era estiu, anaven tots els dies a fer surf a la platja. Agafaven la seua taula, el
seu banyador i la crema solar, i corrien per agafar les millors ones. Ho passaven genial
a la mar.
Un dia d’agost, els dos anaven a la platja com feien normalment, però se
sorprengueren molt quan van vore que no hi havia ni una ona. Els dos es quedaren
molt tristos, perquè no podien fer surf.
Però després d’estar una bona estona pensant, se’ls va ocórrer una gran idea.
Ràpidament anaren a les seues cases i agafaren els seus instruments musicals: la
guitarra elèctrica, la bateria, la trompeta, un micròfon… I entornar a la platja,
començaren a tocar a tota virolla per fer moure el mar amb les ones del so dels
instruments.
El seu pla va funcionar a la perfecció: el mar va tornar a tindre unes meravelloses ones
i els dos amics van poder continuar fer surf. I a més, al ritme de la música!
1

23. En aquesta història parlarem de l’emocionant setmana que van viure quatre companys
d’escola.
Carla vivia en un castell enmig de la sabana, i Lola va anar a visitar-la amb Harry, el
seu gos.
Els dos es coneixien perquè eren companys d’escola.
L’escola, que era molt gran i multicolor, també estava a la sabana, prop d’on vivia Lola.
Carla era veterinària i sempre cuidava molt els seus amics animals.
Eixe dia era molt important per a Lola. Havia de fer una carrera que havia preparat al
llarg de tota la seua vida.
Començaren molt bé, però quan estava a punt d’arribar a la meta, es va trencar la
cama. Ràpidament va cridar a Carla, la veterinària. Carla va córrer fins a la primera
parada de taxi, allí es va trobar un gat dins d’una caixa. Ell li va dir que es deia Mikie i
que li agradava molt passejar pel camp i llegir històries i contes.
23

24. 24
Ella li va contar que li agradava molt parlar i divertir-se amb els altres.
Els dos decidiren anar-se’n junts per conéixer la resta dels amics de Carla.
Poc després arribaren a la sabana, on es feia la carrera, per ajudar Lola. Allí Carla va
presentar Mikie a la resta dels seus amics.
Lola li va contar que també li agradava molt llegir i escriure històries i passejar per la
muntanya com a ell!
A Harry, en canvi, li agradava més resoldre enigmes i escriure un diari del que feia
cada dia.
Ràpidament se n’anaren a la clínica on Carla podia curar Lola. A la nit, quan Lola ja es
trobava millor, tots els amics se n’anaren a celebrar-ho a la zona més bonica que hi
havia a la sabana.
Tots estaven molt contents perquè Lola ja es trobava millor i ho passaren genial parlant
i jugant.

26. Hi havia una vegada un Tortugat que volia anar a l’espai. Aleshores, va construir un
coet més gran que un camió.
Quan va acabar el coet, va anar a l’espai i va descobrir un nou planeta. El planeta
era de molts colors i el va anomenar Cuxumarrà.
Quan va arribar al planeta, es va trobar un marcià i 100 robots. Els altres habitants
dormien.
El Tortugat estava trist perquè no tenia amics, i el marcià i els robots es van fer amics
d’ell. Volien anar a la Terra per a fer una festa amb música i ball. Però tenien un
problema: havien de comptar quanta gent cabia en el coet.
Com fer-ho? El Tortugat no sabia comptar, però tenien la sort que el marcià tenia la
intel·ligència lògico-matemàtica, i aleshores començà a comptar.
Quan arribaren a la terra, feren una festa molt divertida i ho celebraren ballant,
cantant i gaudint tots junts.

28. Hi havia una vegada una família de conills formada pel pare, la mare i els quatre fills.
Un dijous 11 de març al matí es va despertar Maya (una de les filles majors) va
començar a tocar la flauta i va despertar Clara (la seua bessona). Clara va començar a
cridar, perquè Maya l’havia despertat. Aleshores, va despertar Kalel (el fill més
menut). Aquest, com que era tan menut, va començar a plorar i va despertar Jordi (el
fill mitjà). Ell va córrer i va avisar els pares per explicar-los tot el que passava. El pare,
Enric, es va alçar del llit i els va dir:
-Què feu desperts tan prompte, xiquets?
-Per culpa de Maia estem tots despert -Va dir Clara.
-Vinga, arreplegueu-ho tot i anem a desdejunar. -Va dir el pare. I així ho van fer,
mentre la mare feia el desdejuni.
Van cridar el Linx perquè portara els fills a casa dels iaios, mentre els pares anaven a
treballar. El Linx va anar a arreplegar-los i els va dur a casa dels iaios.
28

29. Els iaios els havien preparat el dinar, una bona sopa calenta. Tots junts van dinar i a la
vesprada anaren a jugar al parc. Quan Maia i Jordi estaven dalt del gronxador, Maia va
caure cap enrere i es va fer mal a l’orella. Tanmateix, els iaios no li donaren cap
importància.
El Linx va arribar al parc amb el cotxe i els va arreplegar per dur-los a casa on els
esperaven els pares.
A casa es van dutxar tots junts mentre els pares feien el sopar. Després de sopar, se
n’anaren a dormir.
Al dia següent al matí era l’aniversari de Clara i de Maia, les dues bessones, però Maia
es va alçar amb molt de mal d’orella i anaren al metge, per veure què li passava. Li
embenaren l’orella i tornaren a casa. Allí el pare i els germans els havien preparat una
festa sorpresa d’aniversari. Ho passaren molt bé amb els globus, el pastís, els regals…
29

31. Açò era un dia de l´any 1969, quan un xiquet alt, amb el cabell ros i anomenat Xavi anà
al bosc a córrer, ja que li agradava l’esport. Allà troba la seua amiga pèl-roja
anomenada Mariona. Ambdós decidiren fer una carrera per veure qui era el més ràpid.
Començaren a córrer i arribaren a un barranc i hi caigueren.
Com que el barranc duia aigua, començaren a nadar fins a trobar una roca i agafar-
s’hi. Trobaren una escala que pujava dalt d’un arbre i passaven allà la nit.
Al dia següent trobaren una casa i decidiren anar-hi, amb tan mala sort que hi vivia una
velleta que els tancà allà. Tots tres arribaren a un acord. I aquest acord fou que, com
que els agradava l’esport, havien d’omplir una botelleta d’un litre de suor al dia.
Passen diversos dies, concretament tres dies, i ambdós s’enfadaren i decidiren
escapar-se. Es quedaren sense lloc per a dormir i al final dormiren al bosc. Al dia
següent un llenyataire els arreplegà i els dugué al poble.
31

32. 32
Totes les famílies estigueren contentes i feren un dinar per celebrar-ho.
Uns anys més tard, amb tantes històries i tants bon records, ambdós s’enamoraren i es
van casar.
Tingueren mala sort, perquè cap dels dos no podia tenir fills. Com a regal de boda els
regalaren una cabra anomenada Sònia i foren feliços per sempre.
MORALITAT: No confies mai en la gent que no coneixes, perquè ho pagaràs car.

34. Hi havia una vegada dos germans que vivien a la plaça Major de Picanya. Els matins a
Picanya eren tranquils. Alícia era dos anys més major que Álex, tenia els ulls blaus i
lluïa un llis cabell negre. Àlex, en canvi, era pèl-roig i tenia els ulls verds. Però hi havia
una cosa que els feia diferents, Àlex tenia molt desenvolupada la intel·ligència
naturalista, i Alícia la corporal.
Els dos tenien un somni que era anar a Naturalàndia, una illa enmig del mar
Mediterrani, aleshores els seus pares els donaren una llanxa per anar-hi.
Només en entrar en aquella meravellosa illa quedaren al·lucinats, i més encara quan
veren la casa en la qual estarien aquella setmana.
Cada dia es despertaven i anaven a banyar-se a la platja, després investigaven i es
feien el dinar, i a la vesprada feien el que volien. Era bàsicament una vida perfecta, bo,
ho era fins que va començar una tempesta que feia mal a la fauna i la vegetació. Alícia
i Àlex no sabien què fer per solucionar aquella tempesta fins que decidiren buscar una
bruixa que es deia Lisa Melissa. Anaren al turó de l’illa on trobaren Lisa, una dona molt
alta amb un cabell molt rullat verd. Aleshores li digueren què podien fer perquè estaven
molt tristos. Aleshores Lisa els contestà:
34

35. -Vegem, xiquets, fem un tracte: jo us donaré unes polsetes que pararan la tempesta i a
canvi vosaltres em donareu la flor màgica que es troba ací.
35