2. ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES o DE RELATIU
En les oracions subordinades adjectives, la proposició subordinada realitza la mateixa
funció que un adjectiu i té les següents característiques:
1. Sempre va introduïda per un pronom relatiu que pot anar acompanyat de preposicions
(que, el qual, les quals, on, a qui, de què, amb qui...).
Minerva portà el llibre que li vaig regalar.
2. Té un antecedent. L’antecedent és el substantiu o SN que se situa davant del pronom
relatiu.
Minerva portà el llibre que li vaig regalar.
antecedent
3. La proposició subordinada adjectiva sempre realitza la funció de complement del nom
(CN). La proposició subordinada adjectiva + l’antecedent fan una funció sintàctica dins de
l’oració principal (CD, Subjecte, Atrib...)
Minerva portà el llibre que li vaig regalar.
CN
CD
3. ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES o DE RELATIU
EXEMPLES
Que: s’usa per referir-se tant a persones
com a coses:
• Minerva em va regalar un llibre que em va
captivar.
• Aquest matí hem vist la dona que ven
castanyes.
Què: quan va accentuat sempre va
darrere de preposició. Es refereix a
coses.
• És la cançó de què et vaig parlar.
Qui: va precedit de preposició i es
refereix a persones.
• Minerva és la persona a qui t’has de
dirigir.
On: indica lloc. Pot anar precedit de
preposició.
• La casa on vaig nàixer està a
Bocairent.
4. ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES o DE RELATIU
EXEMPLES
El/la qual, les/els quals: es pot referir a
persones i a coses. Sovint és equivalent als
pronoms on, qui o què:
• La cançó de la qual et vaig parlar.
• Minerva és la persona a la qual t’has de
dirigir.
• La casa en la qual vaig nàixer està a
Bocairent.
Fórmula genuïna del valencià equivalent
a “cuyo/a” en castellà: del qual, de la qual
etc.
• Tinc una amiga la mare de la qual és
mestra.
Tinc una amiga que sa mare és mestra.
• Aquest és l’escriptor els llibres del qual
m’agraden tant.
La qual cosa, cosa que: s’utilitzen quan l’antecedent és tota una oració.
• No farem l’excursió, cosa que ha decebut els estudiants.
• Vam fer un curs de reforestació, la qual cosa va alegrar a Minerva.
5. ORACIONS SUBORDINADES
ADJECTIVES o DE RELATIU
Hi ha dos tipus d’oracions subordinades adjectives o de relatiu, les especificatives i les
explicatives.
ESPECIFICATIVES: s’escriuen sense comes i limiten el significat de l’antecedent.
Els alumnes que llegiren el llibre van aprendre a expressar-se millor.
L’oració subordinada adjectiva limita el significat de l’antecedent, és a dir, dels alumnes.
Només aquells alumnes que llegiren van millorar la seua expressió, els que no van llegir el
llibre, no.
EXPLICATIVES: indiquen una qualitat de l’antecedent sense limitar-lo. Van entre comes.
Els alumnes, que llegiren el llibre, van aprendre a expressar-se millor.
L’oració subordinada adjectiva no limita el significat de l’antecedent. Ens indica que tots els
alumnes van llegir el llibre i, per tant, tots van millorar la seua expressió.