Planificació Preteporada U.E.J. Terrassa

1
Planificació temporada
16-17
Planificació Cadet A U.E.J.Terrassa
Miquel Albarran
FPCEE Blanquerna
Màster en entrenament esportiu, activitat física i salut
Curs 2015 - 2016

Màster en Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut
Curs 2015-2016
Entrenament esportiu. Últimes tendències en l'esport d'alt nivell
2
Índex
1. Introducció............................................................................................................................... 1
2. Anàlisi específic del futbol..................................................................................................3
Demandes fisiològiques.............................................................................................................................3
Demandes mecàniques ..............................................................................................................................5
Demandes funcionals..................................................................................................................................6
3. Característiques de l’esportista........................................................................................ 7
Característiques antropomètriques.....................................................................................................7
Característiques psicològiques individuals ......................................................................................8
Perfil dels jugadors......................................................................................................................................9
Perills dels programa...............................................................................................................................16
4. Planificació de l’entrenament..........................................................................................18
Contextualització.......................................................................................................................................18
Proposta del mesocicle ...........................................................................................................................20
Mètodes i mitjans d’entrenament utilitzats en el període preparatori..............................21
Control de la càrrega................................................................................................................................21
Relació entre microcícles del mesocicle preparatori.................................................................22
Estructura dels microcícles...................................................................................................................23
Estructura de les sessions .....................................................................................................................24
Interrelació entre les sessions.............................................................................................................29
5. Control de l’entrenament..................................................................................................30
Quantificació de les càrregues.............................................................................................................30
Avaluació del procés d’entrenament ................................................................................................32
6. Conclusions............................................................................................................................33
7. Bibliografia ............................................................................................................................34

Curs 2015-2016
1
1. Introducció
Amb aquest treball es pretén desenvolupar l’organització i la planificació d’una
temporada d’un equip de futbol. L’equip escollit és el Cadet A de la Unió Futbol
Club Jàbac Terrassa, que competeix a lliga Divisió d’Honor. Dins d’aquesta
introducció s’exposa l’estructura, el guió i passos a seguir en l’organització i
planificació de la temporada 2016/17.
En primer lloc, s’ha fet una contextualització del club en general per
posteriorment passar a fer-la de manera més específica, del Cadet A. En
aquest apartat s’exposen els aspectes generals de l’equip: la filosofia del club,
els objectius generals de l’equip i finalment descripció de la categoria que
competeix. Generalment volem donar a entendre en quina situació es troba
l’equip dins del món futbolístic i quines són les seves tasques o finalitats dins
d’aquest.
Tot seguit, després de fer la contextualització de l’equip, es va dur a terme un
anàlisi específic de l’esport, en aquest cas el futbol, on es van determinar les
demandes fisiològiques, mecàniques i funcionals que té el futbol sub-16.
D’altra, es van estudiar les característiques antropomètriques, fisiològiques i
psicològiques de cada un dels esportistes que formen la plantilla. Finalment, a
partir dels aspectes analitzats anteriorment, més estudis sobre el tema, es van
determinar quines eren lesions més freqüents, amb l’objectiu d’elaborar
posteriorment una sèrie d’estratègies o programes de prevenció de lesions
adaptats als futbolistes.
Després es va tractar el tema de programació i planificació, que la funció
principal serà crear, estructurar i organitzar totes les activitats, tasques i treballs
que aplicades sobre l’equip durant tota la temporada. En aquest apartat es van
preparar, dissenyar i realitzar tots els exercicis i activitats per adaptar a
l’esportista i suportar les demandes físiques de la competició, reduint el número
de lesions durant la temporada. Totes aquestes activitats i exercicis es van
aplicar a partir de la metodologia de treball establerta pel cos tècnic i l’anàlisi de
les demandes específiques de l’esport. A més a més, tots aquests treballs
sempre s’adapten dedicats a les necessitats físiques dels jugadors , però

Curs 2015-2016
2
també la majoria aniran relacionats amb les estratègies que tindrà l’equip
alhora de participar en situacions competitives.
En termes generals, planificar és preveure amb suficient anticipació els fets, les
accions, etc., de forma que la seva connexió s’efectuï de forma sistemàtica i
racional, d’acord a les necessitats i possibilitats reals, amb aprofitament absolut
dels recursos disponibles en el moment i previsibles en el futur (Mestre, 1995)
La planificació de l’entrenament esportiu representa el pla o projecte d’acció
que es realitza amb el procés d’entrenament d’un esportista per aconseguir
obtenir un objectiu determinat. Finalment per poder avaluar si allò que cerquem
durant la nostra planificació es compleix es van elaborar una sèrie d’estratègies
de planificació de l’entrenament, que permetien d’una banda quantificar les
càrregues de treball i, de l’altra, avaluar el procés d’entrenament. Aquestes
estratègies han de ser coherents amb les possibilitats del club i de les
característiques del nostre jugador. He triat fer aquesta planificació, ja que la
propera temporada portaré la preparació física de l’equip cadet del U.E.J.
Terrassa. La meva vida esportiva sempre ha estat vinculada al futbol. En un
futur m’agradaria poder dedicar-mi professionalment, des de la vessant de la
investigació i combinar-ho amb l’entrenament. Aquesta planificació em servirà
per iniciar la planificació de la temporada vinent, aplicant els coneixements
adquirits durant aquest màster.

Curs 2015-2016
3
2. Anàlisi específic del futbol
Demandes fisiològiques
Conèixer les característiques fisiològiques que ha de tenir un jugador de futbol
és essencial a l’hora de realitzar una bona programació. Cada esportista té
unes necessitats determinades, segons la posició on juga. Durant
l’entrenament hem de tractar d’ajustar les tasques a resoldre les necessitats de
la competició. El futbol és un esport caracteritzat per l’execució de carreres
intermitents, combinades amb habilitats tècniques amb una pilota. Aquestes
estan determinades per la direcció del joc i la posició del jugador. També es
caracteritza per contenir accions de molt alta intensitat, amb pauses d’una
duració variable (Garcia O.et al., 2007).
Tenint en compte la distancia recorreguda durant una competició i el temps de
joc, es pot interpretar que és un esport amb un elevat component aeròbic. Tot i
això s’ha de tenir en compte que és un esport intermitent, en el qual podem
trobar períodes de molt alta intensitat i alhora moments de repòs passiu. Pel
que fa a la freqüència cardíaca mitja durant la competició, en un estudi amb
futbolistes sub-18, es van registrar valors mitjos del 75% de la freqüència
cardíaca màxima (FC max.), arribant a pics de fins el 82% de la FC max.
(Krustrup, Hellsten, & Bangsbo, 2004). Quant al consum màxim d’oxigen (VO2
max.), l’evidència científica sugereix que el consum mig durant una competició
oscil·la entre el 48% i el 65% del VO2 max, depenent de la posició del jugador,
rival, motivació del jugador, etc. (Gil, Gil, Ruiz, Irazusta, & Irazusta, 2007). Per
últim, destacar que durant la competició hi ha una baixa acumulació de lactat
(10 – 5 mmol·L-1
) (Stolen, T, Chamari, K, Castagna, C, i Wisloff, U., 2005).
Aquests tres aspectes posen de manifest d’una banda la importància del
sistema anaeròbic alàctic, durant la producció d’energia i de l’altra, el sistema
aeròbic a l’hora de recuperar les demandes energètiques d’alta intensitat (J.
Bangsbo et al., 2010). Quant a l’exercici d’alta intensitat durant un partit, aquest
provocaria una alta utilització de l’energia relacionada amb els fosfats de
creatina, degut a que aquest es torna a regenerar durant els següents períodes
de baixa intensitat (Dellal et al., 2010). Els valors de resíntesis de PCr, varien

Curs 2015-2016
4
molt segons les condicions del partit. Hi ha partits on hi ha valors de
regeneració del 75%, en els quals trobem blocs d’accions d’alta intensitat
combinats amb períodes de baixa intensitat (Krustrup et al., 2006). En canvi, en
situacions de partit on hi ha diversos blocs d’alta intensitat, i molt poca
recuperació, els nivells de regeneració de PCr són del 30% (Bangsbo, 2014).
Per tant, en termes generals es podria fixar en un 85% – 90% del total del partit
on hi ha predomini del metabolisme aeròbic, amb un 10% – 15% de la distancia
total que requereix esforços de tipus anaeròbics. El fet de tenir un sistema
aeròbic d’energia eficient implica un benefici en el rendiment de l’esportista, ja
que d’aquesta manera hi haurà un retard de l’aparició de l’efecte de la fatiga.
Tot hi això Gil et al. (2007) suggereix que els porters no necessiten la capacitat
igual a la de la resta de jugadors de camp. D’altra banda els davanters hauran
de tenir major capacitat anaeròbica, ja que durant el partit hauran de dur a
terme un major número d’accions d’alta intensitat, comparat amb els defenses i
els jugadors del mig del camp.
Substrats energètics utilitzats durant la competició
El glucogen muscular és un dels substrats amb major importància per un
jugador de futbol. Hi ha estudis on es mostra un descens de la concentració de
glucogen al final del partit (Isabela Guerra, 2004). Aquest tipus de substrat
sofreix una depleció important quan els valors de glucogen musculars a l’inici
del partit són baixos (Krustrup et al., 2006). Per aquest motiu hi ha un augment
de la concentració d’àcids grassos durant el transcurs del partit. Els períodes
de descans, freqüents en el futbol, permeten que el flux sanguini arribi fins el
teixit adipós. Aquest aspecte promou l’alliberació del àcids grassos al reg
sanguini (Bangsbo, 2014). Finalment, destacar el paper de la resíntesis del PCr
muscular pel que fa a la resíntesis continuada d’ATP.

Curs 2015-2016
5
Demandes mecàniques
Les tres principals accions que desenvolupen duran la competició els jugadors
de camp, exceptuant el porter, són la carrera, els canvis de direcció, els xut o
desplaçament de pilota.
En el futbol es donen diferents tipus de desplaçaments, carrera lateral, frontal,
carreres amb canvis de direcció. En tots els casos es tracta d’una acció en
cadena cinètica tancada (Cordón, C. 2014). La musculatura implicada sempre
serà mateixa, però actuarà diferent depenent del tipus de carrera (Meschini N.,
& Pasquale F. 2013). Primer de tot, durant la fase de recolzament, hi ha una
intervenció de la cadena muscular anterior durant la cursa cap endavant.
D’altra banda, una implicació de la cadena lateral durant els canvis de direcció.
Primer moment, una lleu flexió de genoll i de maluc. Al final d’aquesta fase
trobem una extensió de maluc i una flexió dorsal. Si el jugador esta conduint la
pilota va acompanyada d’una rotació externa de maluc. Seguidament trobem la
fase de vol on es tendeix a la flexió del maluc i una flexió plantar, per tant una
implicació, principalment, del psoes ilíac o el recte femoral i tríceps sural
(Cordón, C. 2014). Finalment, durant fase de recepció on actuen de manera
excèntrica els mateixos músculs, per esmorteïr l’impacte.
Quant al xut o el desplaçament de la pilota, cal destacar que és una acció en
cadena cinètica oberta de la cama del colpeix, però també una acció en cadena
cinètica tancada en la cama de recolzament. En el moviment intervé la cadena
muscular anterior de la cama que fa el desplaçament de la pilota i alhora la
cadena posterior de la cama de recolzament. Entre els músculs que intervenen
en el desplaçament de pilota, Weineck (1995), destaca l'acció del cuadriceps
de la cama que executa el desplaçament, així com l'acció de flexió dels
músculs psoes ilíac, tensor de la fàscia lata i recte femoral. Per estabilitzar el
moviment cal tenir en compte la contracció dels músculs de la paret
abdominal. Respecte a la cama de suport, destaca l'acció que realitzen el gluti
major, els isquiosurals, el quàdriceps i el tríceps sural.
D'altra banda s'ha determinat, que la funció que exerceixen tots els músculs
(flexo-extensors de maluc i de genoll) és desenvolupa duran la fase de colpeix,

Curs 2015-2016
6
és agonista i es converteix en antagonista posteriorment. L'activació dels
flexors del genoll és important per a la prevenció de la hiperextensió i possible
lesió del genoll (De Proft et al., 1988; Luhtanen, 1999).
Per analitzar de forma més completa el desplaçament de pilota i la carrera, s’ha
tenir en compte els aspectes informacionals. Aquestes són l’equilibri dinàmic,
coordinació entre la cintura escapular i la cintura pèlvica, percepció de
l’objectiu, el mòbil, companys i adversaris i la percepció espai – temporal.
També s’han de tenir en compte els aspectes bioenergètics com força de
contracció excèntrica de la cama de recolzament o la recepció d’un salt, la
velocitat d’execució segmentària del membre inferior en el xut o en un canvi de
direcció, la resistència de la musculatura implicada i la força explosiu-valística
en una acceleració o en un desplaçament de la pilota. A partir d’aquestes
dades podem fer un anàlisi per tal d’establir estratègies individualitzades
d’entrenament d’aquest gest esportiu. Proposant tasques als nostres jugadors
on apareguin tots els aspectes relacionats amb la carrera d’una banda i de
l’altre amb el xut o desplaçament de la pilota.
Demandes funcionals
L’equip es troba a la categoria Cadet, la competició es caracteritza per una
durada de 80 minuts en total. Dividit en dues parts de 40 minuts i amb 15
minuts de descans entre les dues parts. Al temps total del partit hauríem de
sumar el temps afegit a cada una de les parts, amb la qual cosa un partit pot
tenir una durada total de fins a 90 minuts.
Els estudis indiquen que durant un partit de futbol de categoria sub-16 es
recorren una mitjana de 6500 m, el que significa recórrer 93,75 m/min. Tot i
això s’ha de tenir en compte que els jugadors del mig del camp recorren
distàncies significativament majors que els jugadors de posicions defensives
(Harley et al., 2010). Cal destacar que la distància recorreguda varia en cada
un dels períodes. L’evidència sugereix que els jugadors recorren menys metres
al final de les dues parts. Succeeix el mateix amb les accions d’alta intensitat,
hi ha un descens significatiu d’aquest tipus d’accions durant el final de les dues
parts (Rebelo, Brito, Seabra, Oliveira, & Krustrup, 2014) Pel que fa a la
intensitat, la velocitat mitjana durant un partit és de 6,55 km·h. Tenint en

Curs 2015-2016
7
compte les diferents zones d’intensitat, aproximadament el 87% del temps total
es desenvolupa a baixa intensitat, és a dir velocitats entre 3 i 13 km·h. El 9%
restant, es desenvolupa a una intensitat moderada, és a dir velocitats entre 13
– 17,9 km·h. Finalment el 6% de les accions es desenvolupen a molt alta
intensitat, velocitats superiors al 18 km·h (Westom M. et al., 2007).
Diferencies entre posicions
Els jugadors de la línia ofensiva són els que recorren majors distàncies,
aproximadament cada davanter recorre 7.600m., per contra el defenses
centrals són els jugadors que recorren una menor distància durant el partit,
corren aproximadament 6.800m.(Buchheit, Horobeanu, Mendez-Villanueva,
Simpson, & Bourdon, 2011). Pel que fa a l’activitat d’alta intensitat, són els
defenses centrals qui desenvolupen un major nombre d’accions d’aquest tipus.
Quant a les acceleracions d’alta intensitat ( 2 – 4 m/s2
), els jugadors del mig del
camp són els que van realitzar un major nombre d’acceleracions durant el
partit, poden arribar a desenvolupar 40 acceleracions d’alta intensitat durant el
partit (Harley et al., 2010).
3. Característiques de l’esportista
En aquest apartat en primer lloc s’exposarà un anàlisis el perfil antropomètric, i
psicològic ideal, segons l’evidencia científica, d’un jugador de futbol sub-16. A
continuació es presentaran el perfils dels jugadors que formen el nostre equip.
L’objectiu d’aquest anàlisi és establir uns criteris, a tenir en compte, a l’hora
d’incorporar nous jugadors a la plantilla.
Característiques antropomètriques
Les noves tendències de formació en el futbol determinen la gran rellevància
de les variables antropomètriques. Entre altres coses, unes determinades
característiques antropomètriques poden determinar la posició de joc. Les
variables analitzades són el pes, l’alçada, l’índex de massa corporal, els plecs
de greix i el somatotip dels jugadors sub-16 (Gil et al., 2007; Lago-Peñas,
Casais, Dellal, Rey, & Domínguez, 2011).
Pel que fa al pes, les investigacions apunten que la mitjana de pes en jugadors
d’aquesta categoria és del 62, 5 Kg. Ara bé Lago-Peñas et al. (2011) troben,

Curs 2015-2016
8
diferències significatives pel que fa al pes entre els defenses centrals i els
defenses laterals, migcampistes i davanters. Aquesta diferència no existeix
entre defenses centrals i porters. Quant a l’alçada dels jugadors els estudis
troben una alçada mitja de 163 cm. com anteriorment hi ha diferències
significatives entre la talla dels defenses centrals, que és de 175 cm., amb la
talla dels jugadors d’altres posicions, excepte de portes on la l’alçada mitjana
és de 172 cm. Tenint en compte les dades analitzades anteriorment es troben,
les mateixes diferencies en l’índex de massa corporal de jugadors. Un altre
variable a tenir en compte és l’índex de massa grassa dels jugadors. En
aquest, els estudis mostren que els jugadors tenen una mitjana de 26% de
greix corporal. No es troben diferències significatives entre jugadors de
diferents posicions.
Per concloure, el somatotip dels jugadors varia molt segons la posició dels
jugadors. Els jugadors presenten fonamentalment característiques
anatòmiques d’origen mesomorfic, és a dir, presenten un major volum de
músculs o ossos. Tot i això, es pot apreciar que en porters i defenses centrals
es troben majors valors endormorfics, comparat amb la resta de jugadors. És
un fet molt discutit, si les variables antropomètriques és un determinant de la
posició final del jugador. En tot cas és un aspecte a tenir en compte a l’hora de
fer la selecció dels jugadors.
Característiques psicològiques individuals
La psicologia aplicada a l’esport, és una àrea relativament jove, amb poca
evidència al respecte. Els estudis es centren en el factors psicològics associats
amb la participació i el rendiment esportiu. És a dir els factors que determinen
la participació esportiva. En el món de l’esport competitiu l’objectiu fonamental
és que els esportistes donin el màxim rendiment en cada competició. En el cas
del futbol és un esport que requereix regularitat. Una de les variables, que
permeten una regularitat al jugador, és la variable psicològica. La motivació,
l’atenció, l’estrès, l’ansietat, l’estat d’ànim, l’autocontrol i la cohesió de grup són
les variables més assenyalades pels especialistes (Diment, 2014; Roberts,
2001). Per aquest motiu, el coneixement i la manipulació d’aquestes variables,
pot ajudar a que els esportistes optimitzin el seu rendiment.

Curs 2015-2016
9
Les variables psicològiques tenen una gran rellevància en el rendiment dels
porters. El manteniment del focus d’atenció és una habilitat bàsica per un bon
porter, ja que el permetrà reaccionar, de forma precisa, davant d’estímuls
situacionals de curta durada (Höner & Feichtinger, 2016). També cal destacar
l’autoconfiança com una variable clau pels porters. Quant als davanters, la
variable que predomina és el control de l’estrès, aquest constructe els permetrà
augmentar l’eficàcia en el seu joc (Diment, 2014; Thelwell, Greenlees, &
Weston, 2007). L’autocontrol també serà clau en el seu rendiment, aquest
aspecte ajudarà a triar la millor opció davant d’una situació de màxim estrès.
Pel que fa jugadors del mig del camp, no existeix una variable destacada com a
principal, ja que són jugadors que ataquen i defensen. Finalment, als jugadors
de la línia defensiva, unes de les variables més importants són l’autocontrol i
motivació. Ja que freqüentment reben crítiques, ja que són els jugadors que
menys errors poden cometre (Höner & Feichtinger, 2016).
Perfil dels jugadors
Numero: 1 LLUÍS TARRÉS CAMPOS
Demarcació:
Porter
Club de procedència:
C.F. Badalona
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 1
Fisiològic Psicològic Antropomètric
Alçada (cm): 184
Cap. Anae.: Bona Pes (Kg): 79
Cap. Aer: Bona
VO2 màx.: 45
Bon control de l’estrès i
autocontrol durant el
partit. Alta motivació
durant partits i
entrenaments. Molt bona
autoconfiança
Somatotip: Mesomòrfic

Curs 2015-2016
10
Numero: 13 MARIO MENDOZA SANZ
Demarcació:
Porter
C.E. Terrassa
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 3
Alçada (cm): 183
Pes (Kg): 67
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 47
Bon control de l’estrès i baix
autocontrol durant el partit.
Ansietat durant partits
importants. Autoconfiança
elevada.
Somatotip: Endomòrfic
Numero: 2 ÀNGEL BLANCO PARRAS
Demarcació:
Lateral dret
U.E. J. Terrassa
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 7
Alçada(cm): 167
Pes (kg): 65
Cap. Anae: Baixa
Cap. Aer: Molt Bona
VO2 max: 56
Fonamental en la cohesió
de grup. Alta motivació en
entrenaments i partits. Un
alt autocontrol i control de
l’estrès.
Numero: 3 JOAN CARLES PALOMARES BERNILS
Demarcació:
Central dret
C.E. Mercantil
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 1
Alçada (cm): 181
Pes (kg): 80
Cap. Anae: Molt Bona
Cap. Aer: Bona
VO2 max: 46
És un aspecte que cal
millorar considerablement.
Molta ansietat abans dels
partits i un baix control de
l’estrès durant el partits.

Curs 2015-2016
11
Numero: 4 MARC DOMÍNGUEZ AFONSO
Demarcació:
Central dret
U.E. Sabadell
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 1
Alçada (cm): 179
Pes(kg) 75
Cap. Anae.: Bona
Cap. Aer: Molt Bona
VO2 max: 50
importants. Molta motivació. Somatotip: Mesomòrfic
Numero: 5 PAU BARÓ ESTUDIS
Demarcació:
Central esquerra
F.C. Sant Andreu
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 4
Alçada: 182
Pes: 74
Cap. Anae: Molt bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 40
Bàsic per la cohesió de
grup. Té alta motivació
durant els entrenaments i
els partits. També alt
autocontrol.
Somatotip: endomòrfic
Numero: 6 ALBERT CIURANA RIPOLL
Demarcació:
Lateral esquerra
U.E.J. Terrassa
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 7
Alçada (cm): 173
Pes (Kg): 70
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Molt bona
VO2 max: 60
Aspectes a millorar. Alta
motivació durant els
entrenaments. Molta
ansietat durant els partits.

Curs 2015-2016
12
Numero: 7 JOAN LLEAL HERNÁNDEZ
Demarcació:
Lateral esquerra
U.E.J. Terrassa
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:6
Alçada (cm): 171
Pes (Kg): 67
Cap. Anae. Bona
Cap. Aer: Bona
VO2 max: 46
importants. Molta motivació. Somatotip: mesomòrfic
Numero: 8 GERARD POUGET FLORIDO
Demarcació:
Pivot defensiu
U.E. Sabadellenca
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:1
Alçada (cm): 177
Pes (Kg): 70
FC max
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Molt Bona
VO2 max: 61
Al club d’on procedeix no es
treballava. Alta ansietat en
partits importants.
Somatotip: mesomòrfic
Numero: 9 ALEJANDRO ARIEL SÁNCHEZ GALLARDO
Demarcació:
Interior
F.C. Sant Andreu
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 3
Alçada (cm): 178
Pes (kg): 77
Cap. Anae. Bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 41
Bon control de l’estrès,
davant partits importants.
Controla bé l’ansietat durant
situacions estressants.
Molta motivació
entrenaments.

Curs 2015-2016
13
Numero: 10 CESC FABRELLAS MONSECH
Demarcació:
Interior
U.E.J. Terrassa
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 7
Alçada (cm): 178
Pes (kg): 77
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 43
Important per la cohesió de
grup. Té alta motivació
durant els entrenaments i
els partits. Té baix
autocontrol i una elevada
autoconfiança.
Numero: 11 BEDILU GONZÀLEZ GARRIGA
Demarcació:
Interior
Escola FC Barcelona
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa: 1
Alçada (cm): 179
Pes (kg): 78
FC max:
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Molt bona
VO2 max: 64
Molta ansietat en partits
importants. Elevada
motivació a l’hora
d’entrenar.
Numero: 12 GERARD PRATSEVALL PITA
Demarcació:
Extrem dret
U.E. Sant Andreu
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:4
Alçada (cm): 178
Pes (kg): 74
Cap. Anae. Bona
Cap. Aer: Bona
VO2 max: 56
Baix autocontrol. Molta
ansietat davant partits
importants. Elevada
motivació als entrenaments
i ajuda molt en la cohesió.
Somatotip: Mesomorfic

Curs 2015-2016
14
Numero: 14 ALEXIS GARCIA POZO
Demarcació:
Extrem
F.C. Barcelona
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:3
Alçada (cm): 180
Pes (kg): 76
Cap. Aer: Baixa
VO2 max:
importants. Molta motivació. Somatotip: Mesom`srfic
Numero: 15 ALEIX MORENO BOHILS
Demarcació:
Davanter o mitjapunta
Escola FC Barcelona
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:2
Alçada (cm): 179
Pes (kg): 76
FC max
Cap. Anae.: Molt Bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 45
Bon control de l’estrès i
elevat autocontrol durant
el partit. Ansietat durant
partits importants. Poca
motivació durant
entrenament.
Numero: 16 VÍCTOR VALVERDE DA SILVA
Demarcació:
Davanter o mitjapunta
R.C.D. Espanyol
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:1
Alçada (cm): 175
Pes (kg): 70
Cap. Anae: Bona
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 42
importants. Molta motivació.

Curs 2015-2016
15
Numero: 17 JOFRE CARRERAS PAGÈS
Demarcació:
Extrem o punta
U.E. Cornellà
Temporades al U.E.
Jàbac Terrassa:1
Alçada (cm): 175
Pes (kg): 69
Cap. Aer: Baixa
VO2 max: 41
millorar. Baix autocontrol i
molta ansietat en els partits.
Elevada motivació alhora
d’entrenar.

Curs 2015-2016
16
Perills dels programa
En l’àmbit esportiu sempre hi ha un cert risc a partir lesions. L’execució
deficient de determinats moviments, el sobre ús d’alguns grups musculars o el
desequilibris entre grups musculars, són algunes de les causes que poden
generar dèficits de força o patologies de l’aparell locomotor. En el futbol d’elit
sub-16, la magnitud lesionar és de 15 lesions per cada 1.000h de joc (Tourny,
Sangnier, Cotte, Langlois, & Coquart, 2014).
En relació a la tipologia de les lesions, tots els estudis analitzats coincideixen
que la proporció més gran de lesions que pateixen els futbolistes, són de tipus
muscular. Dins d'aquestes, els trencaments musculars són la lesió més
rellevant, amb una incidència d'1,7 lesions per cada 1.000h. En segon lloc,
destaquen les lesions de tipus lligamentoses, amb una incidència de 2 lesions
per cada 1.000h; ambdues destaquen clarament sobre la resta de tipologies de
lesions (Volpi, Melegati, Tornese, & Bandi, 2004). Segons un estudi fet amb
jugadors professionals sub-18 de futbol, el bíceps femoral destaca com el grup
muscular amb una major freqüència de lesió per trencament muscular, amb un
valor mitjana de 3 - 5 lesions per equip i temporada. Des d’un punt de vista de
la severitat de la lesió, el recte anterior del quàdriceps va ser el més destacat,
resulta la lesió més rellevant. Finalment cal tenir en compte les ruptures del
semimembranós, tot i ser poc freqüents, tenen una gran repercussió a nivell de
dies de baixa (Read, P. et al. 2015). Pel que fa a les lesions lligamentoses,
l'estructura més afectada en el futbol sub-18 és el lligament lateral extern del
turmell, amb una freqüència mitjana de 4-5 lesions per temporada. Si tenim en
compte els la gravetat de la lesió, el lligament lateral intern del turmell té una
major incidència amb un període de baixa de 50 dies aproximadament. També
la lesió del lligament creuat anterior. Aquesta lesió, es pot presentar de manera
aïllada o associada a altres lesions com lesions del lligament lateral o del
menisc extern (Azidin, Sankey, Drust, Robinson, & Vanrenterghem, 2015). En
el cas de les lesions de turmell, igual que les lesions de genoll, la majoria es
produeixen sense contacte (Alentorn-Geli et al., 2014).

Curs 2015-2016
17
El programa utilitzat per la prevenció de lesions es basen en estratègies
d'entrenament que combinen diferents components. Principalment continguts
diana per a la prevenció de lesions, com intervenció sobre els factors de risc de
les principals lesions, aspectes relacionats amb la recuperació intra – inter
sessió i aspectes mecànics del futbol. El programa serà de tipus multifactorial,
és a dir, no anirà encarat a una sola lesió, sinó que anirà encarat a la reducció
de lesions en general. Aquest programa s’introduirà dins de la fase
d'escalfament. Pel que fa als objectius principals que inclouen són: reduir els
dèficits musculars i entre segments. Potenciar la musculatura implicada en les
accions principals. Augmentar l’equilibri dinàmic, l’agilitat específica. Reduir els
factors de risc de les lesions musculars i lligamentoses, sense oblidar els altres
tipus de lesions (Herman, Barton, Malliaras, i Morrissey, 2012). Els continguts
del programa són la força funcional, força excèntrica, força de CORE, treball
propioceptiu de les extremitats inferiors, treball pliomètric i exercicis
d’estiraments (Bollars et al., 2014; Padua et al., 2015). Abans d’introduir els
programa, caldrà fer una valoració funcional dels esportistes. Aquesta es fa
amb la finalitat d’individualitzar al màxim el programa i d’aquesta manera reduir
de manera significativa el num. de lesions.

Curs 2015-2016
18
4. Planificació de l’entrenament
Contextualització
El model utilitzat, fonamentalment dins aquesta planificació és el de microcicle
estructurat, tot i que hi certs aspectes de models clàssics. Aquest es basa en la
pràctica de les habilitats tècnic – tàctiques, condicionals, psicològiques i
perceptives de manera holística o combinada. Buscant la interacció continua de
les variables relacionades amb el rendiment esportiu. Aquesta metodologia de
treball comporta la combinació de diferents orientacions de càrregues, però
sempre han de tenir presents amb aspectes tècnics i tàctics. Segons aquesta
línia de treball, a partir del joc es desenvolupen les qualitats restants. He triat
aquesta metodologia, tot i no haver-hi una evidència científica ferma, perquè
crec que permet el desenvolupament integral de l’esportista, aquest és un
aspecte fonamental en etapes de formació. A més és utilitzada per la meitat
dels preparadors físics, d’equips de primer nivell nacional (Moliner et al., 2010) .
La metodologia utilitzada es caracteritza per combinar aspectes de models
tradicionals i contemporani.
El mesocicle que es desenvoluparà en la planificació és la pretemporada,
aquest període es troba a l’inici de la temporada. El període competitiu té una
duració de 6 setmanes i 6 microcícles. Aquests se situen en els mesos de juliol
i agost. S’ha de tenir en compte que està projectada per un inici on els jugadors
hauran rebut unes pautes de treball per iniciar el període preparatori. El treball
del període transitori és de caràcter general i fins a un cert punt lúdic on es
treballa la capacitat aeròbica amb la possibilitat d’escollir l’esport entre nadar,
córrer o anar en bicicleta durant uns 45 – 90 minuts diaris. Pel que fa al període
preparatori, el principal objectiu d’aquest període és assolir un rendiment òptim
pel mesocicle competitiu, amb un augment exponencial a partir del tercer
microcicle. En aquest mesocicle la dinàmica de càrregues serà creixent, basat
principalment en la intensitat, tot i que també hi ha canvis en la densitat i el
volum. Igual que en els models clàssics el volum serà moderadament alt, per
contra la intensitat augmentarà progressivament i la densitat disminuirà.
Arribant al volum més elevat durant el tercer microcicle de la pre-temporada. A
partir d’aquest hi ha una disminució quantitativa fins arribar a valors similars al

Curs 2015-2016
19
període competitiu. Pel que fa a la intensitat, aquesta creix ràpidament fins
arribar intensitats similars a les competitives (70% - 80% de FCmax) al final de
la pre-temporada (Acero R., Peñas C. i Lalin C., 2013). També es tindran en
compte les competicions amistoses assolir aquestes intensitats, amb la finalitat
d’augmentar l’especificitat de les càrregues (Roca A. 2008). L’objectiu de la
pretemporada o període preparatori, en aquest equip, és recuperar les
adaptacions assolides durant els darrers anys i aconseguir-ne de noves, que
permetin adaptar-se al model de joc, la competició i les demandes específiques
del joc. Finalment, cal destacar que els objectius de l’equip per aquesta
temporada són:
• Assolir la tercera posició a la lliga.
• Superar en 7 punts la puntuació total de la lliga Divisió d’Honor,
aconseguida la darrera temporada.

Curs 2015-2016
20
Proposta del mesocicle
Programació període preparatori temporada 2016-2017
Mes Juliol Agost
Calendari 18 20 21 23 25 27 28 30 1 2 4 5 6 8 9 10 11 12 14 16 17 18 20 21 22 23 25 26
Volum total del microcicle 7 hores 7 hores 9 hores 11 hores 10 ,5h 7:30h
Hores entrenament 2h 2h 1h 2h 2h 2h 1h 2h 2h 2h 1h 2h 2h 2h 2h 2h 1h 2h 2h 2h 2h 1h 2h 1’5h 2h 1:30 2h 2h
Nº de microcicle 1 2 3 4 5 6
Tipus de microcicle Ajust Càrrega Impacte Càrrega Impacte Competició
Tests mèdics
Tests físics
Força
F. Resistència
Ac. Muscular
F. Explosiva/Elàs./Reac.
Res. Força Expl/Elàs./reac
Força Potencia
Velocitat
Velocitat de reacció
Vel. Gestual
Vel. Desplaçament
Resistència
Cap. Aeròbica
Pot. Aeròbica
Cap. Anaer. Alàctica
Pot. Anaer. Alàctica
Pot. Anaer. Làctica
Capacitat perceptiu-motrius
Equilibri
Propiocepció
Coordinació
Intensitats
Alta
Mitja
Baixa

Curs 2015-2016
21
Mètodes i mitjans d’entrenament utilitzats en el període preparatori
Els mètodes d’entrenament engloben tots els aspectes de l’organització de les
tasques, ordenació, mitjans i continguts. En aquest cas s’utilitzarà principalment el
mètode d’entrenament integrat. Tot i que en tasques de força s’aïllarà, per permetre
assolir un estat de forma òptima d’aquest constructe. La metodologia integrada es
basa en la pràctica unida d’habilitats tècniques i tàctiques, físiques, psicològiques,
soci – afectectives, cognitives, perceptiu-motrius i perceptiu motrius. Tot i que en la
programació només s’hi reflecteixin aspectes condicionals i perceptiu motrius, en les
tasques hi estaran presents les altres habilitats, en major o menor mesura. Aquest
mètode d’entrenament es caracteritza per (Acero R. et al. 2013):
a) Les habilitats tècniques i tàctiques s’utilitzen com a mitja per aconseguir
millores de la resta d’habilitats del jugador.
b) Des d’un inici les tasques tenen una gran especificitat. A través dels elements
tècnics i tàctics l’esportista podrà aconseguir les adaptacions necessàries per
suportar la càrrega competitiva.
c) Les tasques produeixen una major motivació en el jugador. En la major part del
temps l’esportista juga amb la pilota.
d) Permet un desenvolupament integral de l’esportista.
Control de la càrrega
L’objectiu del control de l’entrenament i la competició és conèixer si allò que s’ha
planificat està succeint realment i s’han assolit els objectius establerts. En primer lloc,
s’utilitzaran tests físics a l’inici i al final de la pre-temporada. S’avaluarà la capacitat
aeròbica, la capacitat per repetir esprints, l’agilitat i la força explosiva, paràmetres molt
vinculats amb el rendiment físic, en el futbol (J. Bangsbo, 2014). Pel que fa a la
càrrega d’entrenament, per quantificar la càrrega externa es tindrà en compte el volum
d’entrenament. D’una banda es quantificaran el número de repeticions, en el cas dels
exercicis de força i velocitat. De l’altre els minuts de duració de la tasca en el cas del
treball de resistència. Per controlar la càrrega interna, de tot l’entrenament, s’utilitzarà
l’escala perceptiva de l’esforç. D’aquesta manera es compararà la intensitat esperada
amb les respostes dels jugadors en el RPE.

Curs 2015-2016
22
Relació entre microcícles del mesocicle preparatori
La dinàmica de les càrregues es basa en la relació entre el volum, la intensitat i la
densitat, tot i que aquest últim no està reflectit a planificació. Com podem veure a la
periodització, estan agrupades les diferents capacitats. Aquestes són les capacitats
que es tindran en compte durant preparació física, seguin les demandes del primer
entrenador. Les càrregues segueixen una progressió, on es començarà durant els
primers dos microcícles amb càrregues de tipus genèric i dirigides. Amb la finalitat de
desenvolupar les capacitats condicionals de base i començar a treballar aspectes
perceptiu – motrius. Les càrregues específiques aniran augmentant a partir del segon
i tercer microcicle, atenent a les necessitats específiques de l’esport.
Pel que a la resistència, a l’inici s’aplicaran càrregues de capacitat i potència aeròbica.
Aquest tipus d’estímul ajudarà a l’esportista a incrementar la seva capacitat funcional
(Bangsbo J., 2008). Produint un augment de les reserves energètiques i de l’activitat
enzimàtica en els nostres esportistes. Posteriorment, s’aplicaran càrregues de
potència i capacitat anaeròbica alàctica. Augmentant l’especificitat de l’estímul.
Produint un augment de la capacitat d’augmentar la capacitat per repetir esprints.
Quant al treball de força, a l’inici de la pretemporada es treballarà la força resistència i
treball de condicionament físic (Bangsbo J., 2008). Aquest treball permetrà reduir la
fatiga davant esforços de llarga durada. A partir del tercer microcicle s’aplicaran
treballs de força explosiva i potència, per tal que l’esportista pugui respondre millor a
les necessitats de la competició (Lago C., 2002). Amb relació a la velocitat, es
treballarà fonamentalment durant els 3 últims microcícles, treballant aspectes com la
velocitat d’execució de problemes tècnics i tàctics, velocitat de moviments cíclics i
altres aspectes més específics. Finalment respecte a les capacitats perceptiu –
motrius, s’aplicaran de manera regular durant tota la pretemporada. Aquest tipus de
càrregues s’apliquen per augmentar el bagatge motor dels jugadors, ja que la
categoria sub-16 se situa en plena adolescència, per tant hi ha canvis en la
composició corporal. Aquests canvis poden alterar els patrons motors.

Curs 2015-2016
23
Estructura dels microcícles
Les orientacions generals que segueixen els microcícles del període preparatori són,
primer de tot una certa ondulació de la càrrega, a partir de canvis quantitatius i
qualitatius de l’entrenament. La intensitat augmenta progressivament durant el
període preparatori, arribant a intensitats superiors al 80%, a partir de càrregues amb
una orientació específica i l’ús de competicions amistoses. Les càrregues dels
microcícles s’han distribuït de tal manera, que hi ha prioritat de les càrregues
d’orientació específica per sobre de les generals. S’ha prioritzat la intensitat per sobre
del volum, que no pateix gaires oscil·lacions (Dantas E. et al. 2010). Orientant les
tasques tècniques i tàctiques amb les càrregues físiques.
Durant els diferents microcícles es proposa una progressió en l’exposició a les
càrregues. Aquest efecte també està present dins del microcicle es busca en tot
moment una organització de càrregues, de tal manera que l’esportista pugui
recuperar-se i desenvolupar la següent sessió amb la màxima qualitat possible
(Dantas E. et al. 2010). De tal manera que a l’inici de la setmana s’aplicarà un bloc
concentrat de càrrega general i dirigida. Les sessions de major exigència física es
realitzaran dimecres i divendres. La resta de sessions se centraran en el treball
específic i un partit amistós.

Curs 2015-2016
24
Estructura de les sessions
Sessió nº1
Període: Preparatori Microcicle: 4 Setmana: 4 Dia: 8 agost
2016
Continguts: Coordinació; Velocitat
gestual; Capacitat anaeròbica
Objectiu: Augmentar la velocitat en el desmarcatge;
Millorar la capacitat anaeròbica
Escalfament
Carrera continua. 3’ a un ritme mig
Mobilitat articular EEII: Mobilitat articular de maluc, genolls i
tormells
Passades i desplaçament al con lliure: En un quadrat
disposarem 3 jugadors en un con, on aniran fent-se passades en
el sentit contrari a les agulles d’un rellotge i desplaçant-se al con
lliure.
Càrrega: 5 minuts a 4 – 6 escala de Borg
Acció tècnica + passar per les escales d’agilitat
Hidratació
Part Principal
Desmarcatges dins d’un quadrat Es faran dos quadrats de
10x10 m cada un. A dins del quadrat hi hauran 4 jugadors sense
pilota i a fora del quadrat, a cada un dels costats, un jugador
sense pilota, per tant 4 jugadors també. Els jugadors de dins del
quadrat hauran d’anar desplaçant-se i quan l’entrenador xiuli
hauran de fer un desmarcatge de recolzament i rebre una pilota
dels jugadors de fora. Un cop rebin la pilota han de fer un control
orientat per passar-li la pilota a un altre jugador, que no sigui del
que hagi rebut la pilota.
Càrrega: 4 sèries de 7 repeticions. Descans de 1 minut i 30
segons. Intensitat 8 – 9 Escala de Borg
Hidratació
Partit Tema. Desmarcatges: Partits reduir 4 vs 4, col·locats en
1-2-2 i amb una sèrie de condicions. Màxim 2 tocs per jugador.
Llavors si anteriorment al gol, el migcampista ha fet una passada
a un davanter que ha fet un desmarcatge de recolzament valdrà
per dos, i si la passada es d’un defensa valdrà per tres.
Carrega: 5 Partits de 1 minut 30 segons amb 45 segons
descans. Intensitat 9 – 10 escala de Borg.
Tornada a la calma
Carrera continua a baixa intensitat. 15 min. a baixa intensitat
Hidratació

Curs 2015-2016
25
Sessió nº2
Període: Preparatori Microcicle: 4 Setmana: 4 Dia: 9 agost 2016
Continguts: Equilibri; Potencia Anaer.
Alàctic; Resistència a la força explosiva
Objectiu: Implementar el treball d’equilibri dinàmic
Resoldre accions de curta durada i alta intensitat
Escalfament
Mobilitat articular EEII: Mobilitat articular de maluc, genolls
i tormells
Control passada en desequilibri:
En grups de 3, el jugador A (groc), el que l’aguanta que serà
el B (blau) i el C (vermell) el que passarà la pilota. El jugador
A haurà de fer un desmarcatge i rebre la passada del
jugador C amb la pressió per darrera del jugador B. La
passada pot ser aèria o botant.
Càrrega: 2 sèries 8 repeticions. Intensitat 5-6 escala de borg
Hidratació
Part Principal
Circuit de força explosiva:
Posta 1: 3 Salts amb contra moviment + Gambades amb els
peus dins dels aros + sortida de 5 metres sense pilota
Posta 2: 4 salts a tanques de 30 cm. + sortida de 10 m amb
pilota i centrada a l’àrea.
Posta 3: Canvi de direcció a través de les piques + sortida
de 5 metres buscant el remat de pilota.
Càrrega: 3 sèries de 12 repeticions. Intensitat de 7-8 Escala
de Borg
Hidratació
Partits 1c1: Partits de 1c1 en un camp molt reduït, on
l’objectiu sigui treballar el regat i les situacions de 1x1 i on
per fer punt s’haurà de plantar la pilota a la línea del davant
que defensa el company.
Càrrega: 5 sèries repeticions de 45’’ amb 30 segons de
descans entre sèries. Intensitat 7-8 escala de Borg
Tornada a la calma
Estiraments neuromusculars: Estiraments passius de les EEII i cadenes musculars, d’una
durada de 15 segons aproximadament
Hidratació

Curs 2015-2016
26
Sessió nº 3
Continguts: Coordinació; Força
explosiva; Potencia aeròbica
Objectiu: Desenvolupar la coordinació en conducció
de pilota.; Contextualitzar la potencia aeròbica
Escalfament
Mobilitat articular EEII: Mobilitat articular de maluc, genolls
i tomells
Circuit coordinatiu: Els jugadors hauran de conduir la pilota
a través de diferents estacions i a diferents velocitats i
superfícies del peu. Hi hauran 4 estacions. A l’estació
número 1 s’haurà de conduir la pilota a ritme suau fent ziga-
zaga entre una filera de cons; a la 2 hauran de conduir la
pilota amb la cama dolenta i donant voltes sobre 3 cons; a la
3 es condueix la pilota amb l’exterior i a una velocitat
submàxima en direcció diagonal i a la 4 en esprint en
direcció recta.
Càrrega: 3 sèries 6 repeticions. Intensitat 5-6 escala de Borg
Part Principal
Tasca força explosiva: Els 3 jugadors inicien la jugada de
manera simultània. El jugador 1 surt saltant tanques de 50
cm. El jugador 2 fa una centrada i inicia un salt i un canvi de
direcció fins la posició del jugador 1. El jugador 3 corre fins
la pica de fora de l’àrea i defensa la centrada. Càrrega: 3
sèries de 8 repeticions amb 1 minut de descans entre sèries.
Intensitat 6 – 7 Escala de Borg
Hidratació
Contraatacs: L’espai que es farà servir serà mig camp. Es
necessitarà un porter, dos defensors i dos atacants fixes,
que sempre tindran el mateix rol. Dos equips de 3 que faran
una conservació a un quadrat de 10x10m a mig camp +
comodí. En el moment que l’equip atacant perd la pilota,
hauran de fer una passada a un dels dos davanters. L’altre
equip, amb l’ajuda dels dos defenses passarà a defensar.
Càrrega: 2 sèries 7 minuts amb 1 minut 30 segons de
descans entre sèries. Intensitat 8-10 escala de Borg.
Tornada a la calma
Hidratació i reposició de minerals

Curs 2015-2016
27
Sessió nº 4
Continguts: Equilibri; Potencia anaeròbica
làctica; Res. Força explosiva
Objectiu: Millorar l’equilibri dinàmic.
Augmentar la f. Expl. Aplicada al futbol
Escalfament
tomells
Equilibri: En grups de 3, el jugador A (groc) fa l’exercici, el B
(blau) desequilibra amb una fitball i el C (vermell) el que
passarà la pilota. El jugador A haurà de córrer cap endavant i
cap enrere i haurà de rematar de cap la passada del jugador
C per darrera del jugador B desequilibrarà.
Càrrega: 2 sèries 8 repeticions. Intensitat 5-6 escala de Borg
Hidratació
Part Principal
Recuperació + atac: Els jugadors estaran col·locats en una
línia de mig del camp hauran de lluitar per una pilota amb els
defensors. Un cop la guanyin iniciaran una acció combinada
amb finalització. Càrrega: 4 sèries de 10 repeticions, descans
de 1 minut 30 segons. Intensitat 8 – 9 E. Borg
Hidratació
Atac directe:. un 4 vs 4 distribuïts en 4 circuits físics, que es
farà a les bandes del camp. El circuit físic consistirà en anar al
con del mig en sprint, tornar d’esquenes al primer con,
després anar fins al tercer passant pel con del mig, altre cop
es torna d’esquenes però aquest cop al con del mig i finalment
sprint fins al tercer con. En cada porteria un porter i al centre
del camp una pilota. L’entrenador xiularà i faran els circuits, i
el primer que acabi anirà a buscar la pilota atacarà a una de
les dos porteries. L’altre equip haurà de defensar la jugada.
Càrrega: 3 sèries de 8 repeticions amb descans de 80 segons
entre sèrie. Intensitat 9 – 10 Escala de Borg
Tornada a la calma
Carrera continua baixa intensitat 15 minuts
Hidratació

Curs 2015-2016
28
Sessió nº 5
Continguts: Potència anaeròbica alàctica; F.
Explosiva
Objectiu: Optimitzar la força explosiva i la
potencia aeròbica
Escalfament
tomells
Tests. CMJ i Yo – Yo test
Joc, salvar al teu company: Dos equips amb el mateix número
de jugadors amb un porter cadascun que es situaran en un
espai marcat per a ells des d’on no podran sortir. Cada equip
pareix des del costat oposat del seu porter, que amb les mans
haurà d’intentar que li arribin les pilotes que els seus companys
li llancin. Cada cop que el porter aconsegueixi rebre una pilota
amb les mans s’aconseguirà un punt. Càrrega: 7 minuts.
Intensitat 5 – 6 escala de Borg
Hidratació
Part Principal
Xut amb oposició + ajuda: es col·locaran un defensa al costat
de porteria, un atacant a 5 metres de l’àrea i un altre jugador
situat a fora de l’àrea gran escurat a una banda, que ajudarà al
atacant a finalitzar. La situació comença amb un desplaçament
per alt del defensa cap a l’atacant i tot seguit l’atacant intentarà
finalitzar la jugada sol o amb l’ajuda de l’altre jugador.
Càrrega: 3 sèries de 12 repeticions amb 45 segons de descans
entre sèrie. Intensitat 7 – 8 escala de Borg
Hidratació
Tasca Posicional 3x3: En aquest exercici de transicions
ofensives-defensives tenim per objectiu identificar la marca
ràpidament després d’haver acabat la jugada ofensiva. No es
deixarà el marcatge individual fins que s’acabi la jugada
Càrrega: 4 sèries de 3 minuts, descans 3 minuts. Intensitat 8 -9
Escala de Borg
Tornada a la calma
Estiraments miofascials
Hidratació amb reposició d’hidrats i minerals

Curs 2015-2016
29
Interrelació entre les sessions
Les sessions només s’indiquen les tasques amb un objectiu físic o perceptiu-
motriu. Aquestes tasques sempre estan relacionades amb el concepte tècnic-
tàctic a treballar durant la sessió, que planteja el primer entrenador. L’objectiu
és optimitzar el rendiment, focalitzant l’atenció en l’aspecte condicional i
perceptiu motriu.
En la sessió del dia 8 d’agost, es treballarà la coordinació, la velocitat gestual i
la capacitat aeròbica. S’utilitzarà una metodologia integrada amb objectius
diferenciats, centrats en un element tècnic el desmarcatge i l’ocupació d’espais
lliure com a element tàctic. En primer lloc es durà a terme l’exercici de
coordinació, per evitar fatiga que pugui interferir en el desenvolupament
d’aquesta capacitat. Seguidament es durà a terme la tasca de velocitat gestual,
amb seqüència de curta durada. Finalment s’introduirà un exercici de capacitat
aeròbica per no causar molta fatiga als altres dies.
En la sessió del dia 9 d’agost, les tasques s’orientaran a l’equilibri, la potència
anaeròbica alàctica i a la resistència a la força explosiva. S’aplica la
metodologia integrada, a partir d’objectius aïllats, condicionats a l’element
tècnic de relació amb la pilota i la resolució de situació 1x1 com a element
tàctic. En aquesta sessió la càrrega serà elevada, per causar un estímul a
l’esportista. Ja que el període de recuperació és de 20-24 hores, anirà
acompanyat de recomanacions per la recuperació de substrats.
En la sessió del dia 16, 17 i 20 d’agost es treballarà, com a totes les sessions,
de forma integrada amb una metodologia de treball amb les habilitats tècniques
i tàctiques, físiques, psicològiques i visuals s’expressaran de forma unida i
interrelacionades, ja que s’acosta el període competitiu i serà important
introduir dinàmiques de treball. Es proposen tasques d’elevada intensitat i
volum intermedi per establir la màxima qualitat a l’entrenament.
A l’hora de dissenyar i distribuir els continguts s’han tingut molt en compte els
principis de teoria de l’entrenament. En primer lloc destacar que en totes les
sessions s’ha aplicat el principi d’especificitat. Tot i que les sessions es troba
dins d’un microcicle preparatori, aquests se situen molt propers al període

Curs 2015-2016
30
competitiu. A l’hora de distribuir les qualitats físiques a treballar dins de cada
sessió es va tenir molt en compte el principi de sobrecompensació a llarg
termini. De tal manera que arribessin al pic màxim a la primera jornada de
competició durant la competició, per després mantenir aquestes adaptacions
aconseguides durant el període competitiu.
Després a l’hora de distribuir les càrregues dins de la sessió i per no crear una
sobrecàrrega excessiva, als nostres jugadors. S’ha considerat quina era la
durada i la recuperació adequada per tal que aquesta sigui òptima i no
produeixi una sobrecàrrega sobre els nostres jugadors, i per tant un risc de
patir lesions. També relacionat amb el tema de les càrregues, es va tenir en
compte que cada persona és única i per tant té les seves característiques
morfològiques i fisiològiques a més a més es tracta d’un equip amb una mitja
d’edat força elevada, és per aquesta raó que es va procurar intentar
individualitzar al màxim l’entrenament. Aquesta individualització es va dur a
terme a partir del control de la càrrega i els tests, al principi i final del període
precompetitiu.
5. Control de l’entrenament
Quantificació de les càrregues
Per establir un control de l'entrenament es requereix, en un primer lloc,
conèixer el que l'esportista realment està realitzant (Borresen i Lambert, 2009).
Ha de proporcionar informació rellevant i necessària al responsable de
l'entrenament, de cara a optimitzar el rendiment dels esportistes (Coutts et al.
2009).
La càrrega d'entrenament al·ludeix a l'estrès o estímul al qual el sotmet a
l'esportista i ha estat calculada històricament com el producte del volum i la
intensitat de l'exercici (Flanagan i Merrick, 2002), actualment ha sorgit una nova
variable per calcular-la, la densitat. Per quantificar l'entrenament en futbol la
unitat de temps és el minut i el descans. No obstant això, determinar la
intensitat, especialment quan s'utilitzen en tasques tècniques i tàctiques, amb
situacions d'entrenament obertes, resulta més complicat quantificar-les
(Flanagan i Merrick, 2002).

Curs 2015-2016
31
Actualment existeixen nombrosos recursos tecnològics per monitoritzar la
càrrega d'entrenament o competició (Borresen i Lambert, 2009). Com a
indicadors de l'activitat desenvolupada, càrrega externa, s'han aplicat en els
últims anys dispositius GPS que aporten nombrosa informació (Cummins,
O'Connor, i West, 2013). Pel que fa al mesurament de la repercussió que
aquesta activitat té en l'organisme de l'esportista, destaquen els pulsòmetres
que registren el ritme cardíac, els analitzadors d'àcid làctic en sang o en menor
mesurada els analitzadors de gasos portàtils (Borresen i Lambert, 2008). No
obstant això, moltes de les tècniques utilitzades per obtenir informació tant de
càrrega externa com a interna requereixen una inversió econòmica no sempre
accessibles per la Unió Esportiva Jàbac Terrassa.
A més, la complexitat de la informació aportada és elevada el que requereix
una formació específica, en alguns casos es pot donar males interpretacions.
Tenint en compte les variables contextuals on ens trobem, la quantificació de
les càrregues es farà a partir de la Percepció Subjectiva de l'Esforç (PSE) tot i
no ser una eina nova resulta molt efectiva (Borg, 1973). És un instrument que
destaca per la seva senzillesa i baix cost principalment en els darrers anys han
sortit estudis científics, validant aquest instrument a l’hora de quantificar de
tasques o sessions completes d'entrenament (Rampinini, Coutts, Sassi, i
Marcora, 2004) .
Tot i que és una eina de quantificació, que va sorgir per determinar la càrrega
en esports individuals de prestació. També s’ha aplicat a diferents esports
acíclics o de situació, tan individuals com a col·lectius, entre ells el futbol
(Algrca, Hetlelid, Seiler, Stray Pedersen, 2011). En el cas del futbol resulta, una
eina valida per determinar la intensitat de la sessió tant en situacions d'estat
estable, com en situacions d'estat no estable (Impellizzeri et al., 2004; Manzi et
al., 2010). Es considera una mesura representativa de la intensitat, ja que està
determinada per la complexa interacció de molts factors que contribueixen a la
percepció individual de l'esforç físic. L'esforç percebut i la tolerància d’aquest,
així com l'efecte de les característiques de l'individu, les condicions de l'entorn,
les característiques de la sessió. Únicament una perspectiva multidimensional
de la percepció permetria comprendre aquest procés. Finalment cal destacar
que en esports col·lectius, caracteritzats per dur a terme accions intermitents i

Curs 2015-2016
32
recuperacions incompletes, l’ús del PSE és un mètode vàlid per quantificar la
càrrega fisiològica de l’entrenament (Coutts, Rampinini et al., 2008).
A partir de la quantificació del volum d’entrenament real, més la mesura de la
percepció de l’esforç, es podrà monitoritzar l'estrès fisiològic i quantificar la
càrrega d’entrenament. Ajustant la intensitat de l'entrenament a partir de
l’escala de percepció de l'esforç. Segons la teoria de l’entrenament un estímul
d'entrenament, provoca una resposta en l'organisme. Amb la RPE es tenen en
compte altres variables, que poden influir, com el nivell d'entrenament previ,
factors extraesportius, de salut o factors psicològics (Bouchard i Rankinen,
2001). Proporcionant una alternativa vàlida i fiable a costosos i tradicionals
mètodes utilitzats per al monitoratge de l'exercici.
Aquest indicador de càrrega (sessió- PSE) es calcula, habitualment, a través de
la utilització de l'escala de 10 punts (CR-10), multiplicant aquest valor per la
quantitat de minuts realitzats durant la sessió d'entrenament. Tradicionalment
l'assignació del valor de l’escala, a la sessió, es realitza 30 min després de la
de l'entrenament de manera individual. D’aquesta manera assegurem que els
esportistes indiquen un valor de PSE referent a la sessió completa (Coutts,
2008; Impellizzeri et al., 2004). L’operació és Volum * Valor RPE. A partir d’aquí
sorgeix la càrrega d’entrenament.
Avaluació del procés d’entrenament
A través de la valoració física i fisiològica, es pot detallar amb certa exactitud
els beneficis de l’entrenament sobre els nostres esportistes. Analitzar aquests
factors ens permet descriure el perfil dels jugadors, d’aquesta manera poder
aplicar estratègies adequades d’entrenament. S’ha de tenir en compte que les
necessitats d’un futbolista varien segons l’edat, el nivell competitiu, la posició
d’aquest i l’estil de joc de l’equip (Ekblom, 1999). Aquest és un aspecte que
haurem de tenir en compte alhora d’extreure conclusions sobre els resultats del
test.
El futbol requereix nombroses qualitats, físiques, tècnic-tàctiques i
psicològiques (Rebelo et al., 2014). Des d’un punt de vista físic les variables a
tenir en compte són la potencia aeròbica i anaeròbica, la força muscular, la
velocitat i l’agilitat (Zois, Bishop, & Aughey, 2015). En primer lloc, cal destacar

Curs 2015-2016
33
la importància de la força i la velocitat. Resulten variables determinants en el
rendiment esportiu. La valoració de la força elàstic explosiva es durà a terme
amb el test “countermovement jump” (CMJ) (Bosco et al., 1995). Aquest és un
test utilitzat en nombrosos estudis per avaluar aquesta capacitat. Pel que fa a
la capacitat aeròbica, es valorarà a partir del test Yo – Yo IR1, aquest és un
test validat en jugadors d’aquestes característiques (Deprez, D. et al, 2012).
Les dues ultimes variables, a tenir en compte són capacitat anaeròbica, que es
valorarà a partir d’un RSA i finalment l’agilitat que es valorarà a partir del T-Test
(Gonzalo-Skok et al., 2015; Kaiona P., Kent Madole & Michael Lacourse, 2000).
Els tests es duran a terme a l’inici i final de la pre-temporada, després de nadal
i un mes després del nadal. S’han seleccionat aquests tests tenint en compte la
seva senzillesa i el baix cost econòmic. A més a més són test que no suposen
una gran pèrdua de temps i poden arribar a sevir com a estímul d’entrenament.
6. Conclusions
Un cop realitzat el treball sobre la planificació de la temporada del Cadet A del
U.E.J. Terrassa per la temporada 2016-17, me n’adono primer de tot, de la
gran dificultat i feina que té realitzar una planificació de tota una temporada,
l’anàlisi de les demandes específiques de la competició, de les característiques
dels futbolistes etc. És una feina complicada i que requereix esforç i treball, i
que per això, majoritàriament ningú realitza en els seus respectius equips,
sobretot si s’està treballant amb futbol base. Tot i això és un treball molt
important i útil. T’ajuda a organitzar-te i a saber el que has de treballar el dia a
dia a les sessions i perquè és necessari treballar aquest aspecte o donar major
rellevància a una tasca que a un altre.
Dins aquesta planificació hi ha incloses el màxim de dades i que fos el màxim
concreta possible. Crec que dins d’aquesta planificació falten aspectes com la
informació i filosofia de club. La metodologia que duríem a terme, en aquest
cas integrada, i les qualitats físiques i continguts tècnics i tàctics a treballar
durant les sessions, així com els objectius plantejats a aconseguir un cop
finalitzada la pre-temporada.

Curs 2015-2016
34
Personalment, d’una banda la major dificultat ha estat alhora de distribuir les
càrregues de treball dins de la planificació. D’una banda s’ha pretès fer un
progressió de lo més general a lo més específic. De l’altre caldrà analitzar com
responen els jugador a les càrregues proposades i modificar-ho si és necessari.
La part que menys ens ha costat fer ha estat la part de les sessions, ja que
com a entrenador de futbol, realitzo aquesta tasca cada setmana, és la part
que més habituada tinc i que més ens agrada preparar per veure les millores
dels nostres jugadors dia a dia. Per últim potser que el tema que més dificultat
hagi portat hagi estat el tema de les qualitats físiques a treballar. Les qualitats
físiques s’han escollit segons la demanda del 1er entrenador, que és qui
distribueix les tasques de cada un dels components de l’equip tècnic.
Finalment com a reflexió considero que aquest treball m’ha ensenyat la
verdadera necessitat de realitzar una planificació més o menys concreta però
per almenys tenir detallat des de principi de temporada, jugadors que disposes,
qualitats, aspectes a treballar, metodologia a treballar i el màxim de sessions ja
concretades en base als aspectes tècnics i tàctics que tocaria treballar segons
la època de la temporada en la que ens trobem.
7. Bibliografia
• Acero, R. M., Peñas, C. L., & Lalin, C. (2013). Causas Objetivas de
Planificación en Deportes de Equipo (I): Estado de Forma y
Calendarios. Revista de Entrenamiento Deportivo, 27, 1.
• Alentorn-Geli, E., Mendiguchía, J., Samuelsson, K., Musahl, V., Karlsson,
J., Cugat, R., & Myer, G. D. (2014). Prevention of non-contact anterior
cruciate ligament injuries in sports. Part II: systematic review of the
effectiveness of prevention programmes in male athletes. Knee Surgery,
Sports Traumatology, Arthroscopy : Official Journal of the ESSKA, 22(1),
16–25.
• Arjol, J.L. (2012). “La planificación actual del entrenamiento en fútbol.:
Análisis comparado del enfoque estructurado y la periodización táctica.
Acciónmotriz 2012 no 8, p 27-37.

Curs 2015-2016
35
• Azidin, R. M. F. R., Sankey, S., Drust, B., Robinson, M. A., &
Vanrenterghem, J. (2015). Effects of treadmill versus overground soccer
match simulations on biomechanical markers of anterior cruciate ligament
injury risk in side cutting. Journal of Sports Sciences, 33(13), 1332–41.
• Bangsbo, J. (2008). Entrenamiento de la condición física en el
fútbol. Editorial Paidotribo.
• Bangsbo J. (2014). Physiological Demands of Football. Sport Science
Exchange, 27 (125), 1 – 6.
• Borg, G.A. (1973). Perceived exertion: a note on “history” and methods.
Medicine and Science in Sports, 5(2), 90-93.
• Bollars, P., Claes, S., Vanlommel, L., Van Crombrugge, K., Corten, K., &
Bellemans, J. (2014). The effectiveness of preventive programs in
decreasing the risk of soccer injuries in Belgium: national trends over a
decade. The American Journal of Sports Medicine, 42(3),
• Borresen, J. y Lambert, M. I. (2009). The quantification of training load, the
training response and the effect on performance. Sports Medicine, 39(9),
779-795.
• Borresen, J., y Lambert, M. (2008). Quantifying training load: a
comparison of subjective and objective methods. International Journal of
Sports and Performance, 3(1), 16-30.
• Bosco, C., Belli, A., Astrua, M., Tihanyi, J., Pozzo, R., Kellis, S., …
Tranquilli, C. (1995). A dynamometer for evaluation of dynamic muscle
work. European Journal of Applied Physiology and Occupational
Physiology, 70(5), 379–386.
• Buchheit, M., Horobeanu, C., Mendez-Villanueva, A., Simpson, B. M., &
Bourdon, P. C. (2011). Effects of age and spa treatment on match running
performance over two consecutive games in highly trained young soccer
players. Journal of Sports Sciences, 29(6), 591–8.
• Carvalho, C.; Roriz de Oliveira, P. y Carvalho, A. (2003). Analysis of
different parameters of physical condition for footballers in relation to their
positional role. Communications to the Fifth World Congress on the Science
and Football. 531-532. Lisbon. Portugal.

Curs 2015-2016
36
• Carrillo Cordón, C. (2014). Análisis cinético y cinemático de la carrera de
velocidad 100 metros lisos en sus diferentes fases.
• Coutts, A., Rampinini, E., Marcora, S., Castagna, C. y Impellizzeri, F.
(2009). Heart rate and blood lactate correlates of perceived exertion during
small-sided soccer games. Journal of Science and Medicine in Sport, 12(1), 79-
84.
• Dantas, E.; García-Manso, J. M.; Godoy, E. S.; Sposito-Araujo, C. A.;
Gomes, A. C. (2010). Aplicabilidad de los modelos de periodización del
entrenamiento deportivo. Una revisión sistemática. Revista Internacional
del deporte, 21(3),124-129.
• Dellal, A., Keller, D., Carling, C., Chaouachi, A., Wong, D. P., & Chamari,
K. (2010). Physiologic effects of directional changes in intermittent exercise
in soccer players. Journal of Strength and Conditioning Research / National
Strength & Conditioning Association, 24(12), 3219–26.
• Diment, G. M. (2014). Mental Skills Training in Soccer: A Drill-based
Approach. Journal of Sport Psychology in Action, 5(1), 14–27.
• Deprez, D., Vaeyens, R., Coutts, A. J., Lenoir, M., & Philippaerts, R.
(2012). Relative age effect and Yo-Yo IR1 in youth soccer.
International journal of sports medicine, 33(12), 987.
• García, Ó. G., Suárez, T. A., Boubeta, A. R., & Lago, E. D. (2007). ¿ Es
diferente el comportamiento de la frecuencia cardiaca del futbolista
profesional en competición según la posición táctica del jugador en el
campo?. Apunts. Educación física y deportes, 4(90), 42-50.
• Gil, S. M., Gil, J., Ruiz, F., Irazusta, A., & Irazusta, J. (2007). Physiological
and anthropometric characteristics of young soccer players according to
their playing position: relevance for the selection process. Journal of
Strength and Conditioning Research / National Strength & Conditioning
Association, 21(2), 438–45.
• Gonzalo-Skok, O., Tous-Fajardo, J., Arjol-Serrano, J. L., Suarez-Arrones,
L., Casajús, J. A., & Mendez-Villanueva, A. (2015). Low-volume Repeated
Maximal Power Training Improves Repeated Sprint Ability and Horizontal
Jumping Performance in Elite Young Basketball Players. International
Journal of Sports Physiology and Performance.

Curs 2015-2016
37
http://doi.org/10.1123/ijspp.2014-0612
• Harley, J. A., Barnes, C. A., Portas, M., Lovell, R., Barrett, S., Paul, D., &
Weston, M. (2010). Motion analysis of match-play in elite U12 to U16 age-
group soccer players. Journal of Sports Sciences, 28(13), 1391–7.
• Höner, O., & Feichtinger, P. (2016). Psychological talent predictors in early
adolescence and their empirical relationship with current and future
performance in soccer. Psychology of Sport and Exercise, 25, 17–26.
• Krustrup, P., Hellsten, Y., & Bangsbo, J. (2004). Intense interval training
enhances human skeletal muscle oxygen uptake in the initial phase of
dynamic exercise at high but not at low intensities. The Journal of
Physiology, 559(Pt 1), 335–45.
• Krustrup, P., Mohr, M., Steensberg, A., Bencke, J., Kjaer, M., & Bangsbo,
J. (2006). Muscle and blood metabolites during a soccer game: implications
for sprint performance. Medicine and Science in Sports and Exercise,
38(6), 1165–74.
• Lago-Peñas, C., Casais, L., Dellal, A., Rey, E., & Domínguez, E. (2011).
Anthropometric and physiological characteristics of young soccer players
according to their playing positions: relevance for competition success.
Journal of Strength and Conditioning Research / National Strength &
Conditioning Association, 25(12), 3358–67.
• Lago-Peñas, C. (2002). La preparación física en el fútbol. Biblioteca
Nueva. Madrid.
• Moliner , D. Legaz, A. Munguía, & D. Medina, R. (2010) Características de
la planificación del entrenamiento en los deportes de equipo españoles.
Apunts de Educación Física y Deportes 102 (4) 62-69.
• Padua, D. A., DiStefano, L. J., Beutler, A. I., de la Motte, S. J., DiStefano,
M. J., & Marshall, S. W. (2015). The Landing Error Scoring System as a
Screening Tool for an Anterior Cruciate Ligament Injury-Prevention
Program in Elite-Youth Soccer Athletes. Journal of Athletic Training,
50(6),45-56
• Rampinini, E., Impellizzeri, F. M., Castagna, C., Abt, G., Chamari, K.,
Sassi, A. y Marcora, S. M. (2007). Factors influencing physiological
responses to small-sided soccer games. Journal of Sports Sciences, 25(6),

Curs 2015-2016
38
659-666.
• Rebelo, A., Brito, J., Seabra, A., Oliveira, J., & Krustrup, P. (2014). Physical
match performance of youth football players in relation to physical capacity.
European Journal of Sport Science, 14 Suppl 1, S148–56.
• Thelwell, R. C., Greenlees, I. A., & Weston, N. J. V. (2007). Using
Psychological Skills Training to Develop Soccer Performance. Journal of
Applied Sport Psychology.
• Tourny, C., Sangnier, S., Cotte, T., Langlois, R., & Coquart, J. (2014).
Epidemiologic study of young soccer player’s injuries in U12 to U20. The
Journal of Sports Medicine and Physical Fitness, 54(4), 526–35.
• Volpi, P., Melegati, G., Tornese, D., & Bandi, M. (2004). Muscle strains in
soccer: a five-year survey of an Italian major league team. Knee Surgery,
Sports Traumatology, Arthroscopy : Official Journal of the ESSKA,12(5),
482–5.
• Weineck, J. (1995). Fútbol total. Barcelona: Paidotribo.
• Weston, M., Castagna, C., Impellizzeri, F., Rampinini, E., & Abt, G. (2007).
Analysis of physical match performance in English Premier League soccer
referees with particular reference to first half and player work rates. Journal
of Science and Medicine in Sport,10(2), 390–397.
• Zois, J., Bishop, D., & Aughey, R. (2015). High-Intensity Warm-Up and
Improvement of Performance During Subsequent Intermittent Exercise.
International Journal of Sports Physiology and Performance, 10(4), 498–
503.

Planificació Preteporada U.E.J. Terrassa

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Planificació Preteporada U.E.J. Terrassa

Similar to Planificació Preteporada U.E.J. Terrassa (20)

Planificació Preteporada U.E.J. Terrassa