PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA

2

TREBALL FI DE CURS 2014
- 2015: ATAC POSICIONAL
(+ TRANSICIÓ DEFENSIVA)
BASAT EN LA
PERIODITZACIÓ TÀCTICA

Nom i cognoms: Cid Arasa, Ernest / Mestres Martorell, Ramon
Centre: INEFC Lleida
Estudis: Ciències de l'Activitat Física i l'Esport
Assignatura: Ampliació esports col·lectius: Futbol
Professor/a: Emili Vicente i Vives
Curs: 3r INEFC
Data de presentació: Dilluns, 12 de gener del 2015
"Lo más importante en un equipo es tener un determinado Modelo, determinados principios, conocerlos bien,
interpretarlos bien, independientemente de ser utilizados éste o aquel jugador" - José Mourinho (2002)

Treball fi de curs 2014-15: Atac Posicional (+ transició defensiva)

3

Cid Arasa, Ernest / Mestres Martorell, Ramon

"Ningú té la necessitat
d'allò que desconeix"

Vitor Frade.


4


Índex

1. INTRODUCCIÓ 5
2. MARC TEORIC 6
2.1 Periodització Tàctica 6
2.2 Quan naix la Periodització Tàctica 7
2.3 Què és el Model de Joc? 7
2.4 Principis de la Periodització Tàctica 11
2.5 Diferències P.T i E.I 15
2.6 Volum i Intensitat 15
2.7 La fatiga tàctica 17
3. OBSERVACIÓ-DIAGNÒSTIC 18
3.1 Equip de Rendiment 18
3.2 Equip classe 30
4. DISSENY DE DOS MICROCICLES COMPETITIUS 33
4.1 Justificació del model de microcicle utilitzat 33
4.2 Taula de continguts + Sessions 41
5. INTERVENCIÓ 89
5.1 Aplicació sessió grup classe 89
5.2 Valoració de les sessions 95
6. CONCLUSIONS 98
7. FONTS DOCUMENTALS 99
8. ANNEXES 100


5


1. Introducció

Aquest treball ens ha brindat l'oportunitat de conèixer més coses i investigar
sobre un tema (esport) que ens captiva com és el futbol. Ho farem a través de
diferents apartats i des de diferents àmbits.
En aquest treball havíem d'elegir una metodologia d'entrenament i a partir
d'aquesta, i tenint clar els objectius dels quals partíem (en el nostre cas
treballar l'Atac Organitzat Combinatiu + Transició Atac - Defensa), cercar
informació i dissenyar dos setmanes de treball com si d'un cas real es tractés.
En el Marc Teòric hem volgut centrar-nos en un tema o metodologia
d'entrenament que ja coneixíem superficialment, però a través d'aquest treball
hem tingut la possibilitat de conèixer'l de més a prop. Aquesta metodologia
d'entrenament és la Periodització Tàctica; aquest mètode d'entrenament es
basa en el Model de Joc i en aquest treball volem aprofundir sobre com es
treballa, què és, quan neix, quins principis la regeixen, en quines càrregues es
treballa, volem incidir en la fatiga mental que comporta i volem diferenciar els
termes idea de joc, model de joc i sistema de joc.
La part d'observació i diagnòstic ens servirà per analitzar als nostres companys
al llarg del quadrimestre, com si d'un equip real es tractés i del qual podrem
valorar els trets més diferenciats de cada jugador, tenint en compte la posició
en la qual han jugat habitualment, de les capacitats físiques, tècniques,
tàctiques i cognitives que té el jugador i a més, remarca els punts forts i febles i
el que creiem que poden millorar.
A més, en aquest apartat analitzarem l'atac posicional i la transició defensiva
d'un equip al qual hem seguit durant tot l'any en les diferents tasques, com és
l'Olympique de Marsella, amb un entrenador que ens agrada molt com és en
Marcelo Bielsa. Per fer aquesta anàlisi utilitzarem fotografies de diferents partits
i una explicació detallada del que podem veure-hi a cada una.
En el quart apartat en el qual hem de dissenyar dos setmanes d'entrenament,
és el moment perquè posem en pràctica tota la informació sobre la
Periodització Tàctica que hem aconseguit; això ho farem a partir de la
confecció de dos Morfocicles Patró. En aquest apartat, prèviament inclourem la
informació detallada del Morfocicle Patró.
En l'última part del treball que es refereix a la sessió proposada a l'equip
classe, ha estat l'oportunitat perquè veritablement ens sentíssim entrenadors
d'aquest equip per un dia i de què poguéssim aplicar el concepte d'atac
organitzat de forma pràctica.
I a través d'aquesta sessió i de les valoracions posteriors dels companys
extreure'm unes conclusions sobres com creiem que ens ha anat i sobre el que
podem millorar en futures sessions en altres equips.


6


2. Marc teòric
Per la realització d'aquest treball, la metodologia d'entrenament a partir de la
qual ens hem basat és la Periodització Tàctica.
2.1 Què és la Periodització Tàctica?
La "Periodització Tàctica" és una Metodologia d'Entrenament la preocupació
principal de la qual és el <<jugar>> (forma i estil) que un Equip prentén produir
en la competició.
És per això que el model de joc s'assumeix com a guia de tot el Procés,
produint una modelació a través dels Principis, Subprincipis i Subsubprincipis
del <<joc>> que la formen, aconseguint una adaptació Específica i de qualitat
en respectar els Principis Metodològics que la sustenten.
Per Principis s'entenen "com els comportaments generals del joc, organitzats
de forma jerarquitzada i congruent entre si, que l'entrenador ha creat i definit"
(per exemple: joc d'atac a través de combinacions en amplitud).
Són l'inici del comportament que vol l'entrenador, en termes col·lectius i
individuals. Es tracta de les regularitats que es pretén sorgeixin en competició
com a forma d'afrontar la aleatorietat i la incertesa del joc. Aquests patrons de
comportament col·lectiu i les seves referències, hauran de ser coneguts per
tots, la qual cosa contribuirà a la creació d'hàbits de comportament i a
l'anticipació sobre les situacions del joc.
Model de Joc
SubSubPrincipis
SubPrincipis
Principis


7


Els SubPrincipis serien "els comportaments més concrets constituents dels
Principis". Aquests SubPrincipis al seu torn estarien constituïts per altres
SubSubPrincipis, en els quals ja seria el jugador, a través dels seus propis
recursos i la seva creativitat, qui afrontaria la situació de joc, parlant per això
d'un “mecanisme no mecànic”.
2.2 Quan naix la Periodització Tàctica?
Vítor Manuel da Costa Frade va nàixer a Vila Franca da
Beira, districte de Coimbra (Portugal) el vint-i-nou de
Setembre de 1944: És el creador de la metodologia
d'entrenament coneguda com a Periodització Tàctica,
transgressora amb la lògica que vingut a acceptar-se com
una veritat absoluta per les teories i metodologies de
l'entrenament així com per la possiblement totalitat
d'esports.
Aquesta "nova" metodologia va sorgir fa
aproximadament trenta anys encara que va
començar a ser més coneguda
internacionalment a través dels èxits
aconseguits per l'entrenador portuguès, avui al
Chelsea FC, José Mário dos Santos Mourinho
Félix (José Mourinho), qui juntament amb el
seu cos tècnic va aconseguir portar-la a
l'excel·lència en l'àmbit pràctic.
2.3 Què és el model de joc? Idea de Joc vs Model de Joc
Segons V.Frade i J.Mourinho, "el Model de Joc és un tot; és aquella Idea de
Joc més el context que l'envolta, i que en el seu trobament desemboca en la
creació d'un referencial col·lectiu; és el que succeix durant la seva
operacionalització que va modelant la Idea de Joc col·Lectiva contornal ment, i
és també la posterior reflexió per part de l'entrenador. És allò que es construeix
però que mai està acabat":
De forma informal, J. Mourinho diu: "La gent em pregunta, quin és el teu model
de joc? Jo responc: model de joc de què? model de joc contra qui? Quan? Amb
quins jugadors? No puc respondre a aquesta pregunta. Sóc molt estúpid o molt
intel·ligent. El meu model de joc és trobar on estan les debilitats i els punts forts
del meu oponent. Per a mi el meu model de joc són els principis que estableixo
al meu equip per dotar-los d'un ADN comú".
Vítor Frade
José Mourinho


8


El mateix J.Mourinho diu: "El model de joc és el mateix que un projecte; el
projecte ha de ser flexible. El projecte mai és igual quan el comencem i quan
l'acabem. És com la meva casa; canvies coses! No m'agrada aquesta porta,
doncs la canvio".
V.Frade considera que "una cosa és la Idea de Joc i una altra cosa és del
Model de Joc. Pot semblar una paradoxa, una cosa extranya, però abans està
la Idea de Joc i sols després està el Model de Joc. El Model és el que està
subjecte també a les circumstàncies. El Model és tot perquè és la Idea de Joc
més les circumstàncies, i les circumstàncies poden realitivitzar allò que jo faria
en altres circumstàncies, però en termes de patró és igual; jo vull jugar més o
menys així (...)".
Arribats a aquest punt, hem de distingir que és la Idea de Joc del que és el
Model de Joc.
La Idea de Joc és el tipus de futbol que l'entrenador (també cada jugador) té a
la seva ment i desitjaria que el seu equip (un qualsevol) realitzi. És una
Concepció de Joc que cada entrenador té i que depèn de les experiències que
aquest ha tingut amb el futbol, ja sigui practicat, vist, estudiat... o inclús, per
què no, inventat. Per tant, aquesta Idea de Joc pertany al Pla Axiològic, al pla
dels valors.
És fonamental que cada entrenador reflexioni sobre el joc que pretén i
l'estructuri de forma lògica i coherent (però mai desmuntat a causa de la no
linealitat del Procés), creant els Principis i SubPrincipis de Joc acordats amb la
seva Idea de Joc.
Per tant, cada entrenador haurà de tenir la seva Idea de Joc i sistematitzar-la.
Huarà que definir que vol que faci el seu equip en cada moment del Joc i en els
seus moments; Haurà d'estructurar el seu joc en Principis i SubPrincipis de Joc.
Quan aquest entrenador amb la seva Idea de Joc arriba a un determinat
context: un país, un club, una història, uns jugadors... aquesta Idea de Joc es
veu fortament influenciada per aquest entorn, tenint l'entrenador que ser
intel·ligent i modelar-la segons les circumstàncies, mantenint la Motriu de la
seva Idea de Joc però sent coherent -amb la intenció de ser eficient i eficaç-
amb el context en el qual es vegi insertat.


9


Ø Cultura del País: No és el mateix el futbol practicat a Anglaterra,
Espanya, Itàlia, Portugal, Brasil... és totalment diferent.
Ø Cultura del Club / Història del Club: Dintre d'un mateix país, els clubs
tenen una gran diferència cultural i històrica; la filosofia de joc, els valors,
el passat, etc. No és el mateix la filosofia de joc del F.C.Barcelona que la
del Real Madrid C.F.
Ø Estructura del Club / Objectius del Club: No és el mateix estar en un
club amb unes estructures que unes altres; no és el mateix estar en un
club amb l'objectiu de guanyar tots els partits respecte un club que
l'objectiu sigui la permanència.
Ø Idea de Joc de l'Entrenador: El club també ha de tenir en compte
l'Entrenador que contracta encara que sempre no sigui així, ja que els
entrenadors som "idees" i no és el mateix contractar a Marcelo Bielsa
que a José Mourinho o a Pep Guardiola que a Fabio Capello.
Ø Estructures o Sistemes de Joc: S'ha de tenir en compte que el Model
de Joc predomina per sobre dels Sistemes de Joc (1-4-3-3, 1-4-2-3-1,
etc.), tot i que això també influeix en la nostra forma de jugar. Tanmateix,
també hem de tenir en compte com juguem en inferioritat o superioritat
numèrica, els minuts finals amb el resultat a favor o en contra, etc, fets
que poden fer variar el nostre Sistema de Joc.


10


Ø Característiques i Nivell dels jugadors: Hem de tenir en compte la
plantilla que tenim; el seu nivell i característiques individuals ens faran, o
ens podran fer variar el nostre Model de Joc.
Ø Altres: Altres factors que ens poden influenciar en el nostre Model de
Joc poden ser: l'altura de la temporada a la qual arribem a un equip
(principi o amb la temporada començada), creences religioses
(Ramadà), horaris (per exemple a l'Aràbia en determinades hores no
entrenen), clima, estat de la gespa, presions comercials, etc. Cal dir que
algun d'aquests factors no influeix directament en el Model de Joc, però
intervé en el Procés d'Operacionalització d'aquest.
En entrar en interacció aquests dos factors, la Idea de Joc de l'entrenador i el
context, es forma el Model de Joc, o sigui, el joc que volem que el nostre equip
realitzi ja tenint en compte la realitat en la qual ens trobem. Això serà el Model
de Joc com Intenció Prèvia -serà la Idea de Joc comú entre tots els que formem
part de l'equip, és a dir, el referencial col·lectiu del joc.
El Model de Joc l'hem d'entendre com un tot; no sols la forma de jugar que
volem i que va modificant-se cap altres formes de jugar, sinó tot el que succeix
durant el procés. El com entrenem, la relació que tenim amb els nostres
jugadors i l'existent entre ells, el clima existent entre el cos tècnic, los resultats
que anem aconseguint, etc.
Segons V.Frade, ens diu que "el Model és tot! Es té que entendre des de el
Model com Intenció (intenció de l'entrenador -l'estil que es pretén) que es
desenvolupa i concretitza en tots els moments, des de la Planificació
(intencionalitat) a la realització (l'emergència que és visible "Aquí i Ara" -però
que no s'acaba aquí-) fins la reflexió del que succeix tenint en compte el que es
vol.
Per entendre com es munta un Model de Joc i per facilitar l'anàlisi del joc del
futbol, alguns pensadors d'aquest esport ens proporcionen una bona idea,
dividint el joc en "moments". Aquests "moments" són quatre:
Organització
Ofensiva
Organització
Transició
Defensiva o
d'Atac /
Defensa
Organització
Defensiva
Organització
Transició
Ofensiva o de
Defensa /
Atac


11


2.4 Principis de la Periodització Tàctica
v Principi de l'Especificitat: Pertinència i concordància amb el Model de
Joc (contextualitzar); és el Principi dels Principis.
v Principi de l'Enteresa Infrangible: El futbol és un tot, no un sumatori
de les seves parts. No s'entrenen habilitats ni capacitats per separat.
v Principi de la Progressió Complexa: Jerarquitzar els Principis a
entrenar. Es resta o es suma la complexitat d'acord amb el Grau
d'Adquisició de l'Hàbit i l'Articulació de Principis.
v Principi de les Propensions: Fer que passi a l'entrenament el que vull
el jugador vinvèncie i desenvolupi adquirint l'objectiu a tots els nivells.
v Principi Alternança Horitzontal Específica: Alternar l'aspecte
important de l'entrenament per al Model de Joc en la setmana, no en la
sessió.
2.4.1 Principi de l'Especificitat
En la Periodització Tàctica l'Especificitat és un Principi Metodològic que
contextualitza tot el que s'ha fet; és el Principi de Principis. És el que
s'encarrega de que tot el que es realitzi estigui supeditat al joc que volem
realitzar, en el que durant la seva operacionalització sorgiran coses que no
teníem previstes i que modelaran aquell joc cap un "altre" joc sense perdre la
seva Matriu conceptual.
Principis
Periodització
Tàctica
Principi de
l'Especificitat
Principi de
l'Enteresa
Infragible
Principi de la
Progressió
Complexa
Principi de
les
Propensions
Principi
Alternança
Horitzontal
Específica


12


Oliveira, G; Amiero, N i Frade, V; consideren que "alguna cosa és Específica
quan s'està relacionant amb el Model de Joc que s'està creant".
Els mateixos autors consideren que, perquè existeixi Especificitat en un
exercici, a més a més d'aquesta relació amb el Model de Joc, hauran de donar-
se una sèrie de característiques:
• Els jugadors hauran d'entendre els objectius i les finalitats dels
exercicis dintre del joc tot: Per això serà fonamental el coneixement
global del joc per part dels jugadors -imatge mental i vivenciació- del
mateix. Allò que es dóna des de la primera setmana d'entrenament,
procurant tornar "un saber fer" en "un saber sobre aquell saber fer".
• Els jugadors hauran de romandre en concentració durant l'exercici:
Amb això aconseguirem que tot l'exercici que sigui realitzat es faci a
Intensitats Màximes Relatives, o el que és el mateix, en Concentració
Tàctica Específica.
• L'entrenador haurà d'intervenir de forma adequada i oportuna
davant les interaccions que es donin en aquest exercici: Mitjançant
de la seva intervenció, l'entrenador crearà i potenciarà els contextos que
volia, a més a més haurà d'intentar de crear emocions i sentiments
positius o negatius depenent de les interaccions que els seus jugadors
evidencien en l'operacionalització.
2.4.2 Principi de l'Enteresa Infragible
Respecte de la globalitat del Joc. Realitzant exercicis on apareguin les 4
dimensions del Futbol (Física, Tècnica, Tàctica i Psicològica) així com les
seves 4 moments (Atac, Defensa i 2 Transicions), sent els Principis i
SubPrincipis els que es desintegren, assumint el Model de Joc com a
referència de tot el procés.
2.4.3 Principi de la Progressió Complexa
El Principi de la Progressió Complexa té sentit a causa de la no linealitat del
Procés. Es dóna almenys a dos nivells diferents però que interaccionen de
forma conjunta.
A un nivell més a llarg termini, consisteix en prioritzar el que considerem més
important, és a dir, jerarquitzar els Principis i SubPrincipis de Joc en l'evolució
del jugar. O sigui, en la primera setmana es veurà una idea global del joc que


13


es pretén, i després es prioritzarà criteris o valors, es jerarquitzaran els
Principis i els SubPrincipis de Joc en els quals serà l'evolució d'aquell jugar
que, com aquest Principi evidencia, anirà des d'un jugar menys complexe cap
un jugar més complexe, i que com ja sabem, no és lineal, és a dir: que en la
seva evolució existiran desviaments, tornades endarrere... però sent sempre
coherent en la Matriu del seu "joc", o sigui, sense que existeixi cap pèrdua de
Sentit.
Per tant, es tracta que nosaltres tinguem primer una Idea de Joc, una imatge
d'aquell joc que volem, ens preguntem, com arribarem fins allí? Llavors haurem
de prioritzar els Principis i SubPrincipis del Joc, de manera que comencem amb
el més fonamental i d'una forma menys complexa perquè els jugadors puguin
interioritzar-la, el que ens permetrà després progressar cap a una complexitat
major.
A un altre nivell, més a curt termini, haurem de tenir en compte el control i
regulament de la complexitat dels exercicis durant cada entrenament del
Morfocicle, de forma que es compleixi un esforç - recuperació tàctica coherent
segons la nostra lògica. En aquest regulament setmanal de la complexitat
també hem de jerarquitzar, establint prioritats en funció de les necessitats
circumstancials, sempre sobre determinades per la nostra Idea.
Per això hem d'entendre que la complexitat d'un exercici depent de la relació
existent entre moltes variables, entre les quals cal destacar:
§ La complexitat del Principi(s) o SubPrincipi(s) o de l'Articulació entre
Principi(s) i SubPrincipi(s) que estem vivenciant.
§ La SubDinàmica dominant de l'esforç i del patró de contracció muscular
dominant que estiguin implicats: Recuperació, Tensió de la Contracció
Muscular augmentada, Duració de la contracció muscular augmentada,
Velocitat de la contracció muscular augmentada, Recuperació /
Activació.
§ La quantitat de jugadors que estiguin realitzant l'exercici
§ L'espai de joc on es realitzi l'exercici
§ El temps de duració de l'exercici


14


2.4.4 Principi de les Propensions
El Principi de les Propensions consisteix en aconseguir mitjançant la creació
d'un exercici contextualitzat, que aparegui un gran nombre de vegades el que
volem que els nostres jugadors vivèncien i adquireixin a tots els nivells. O sigui:
és modelar l'exercici cap al context que pretenem.
Per això serà important la intervenció de l'entrenador; aquesta s'ha d'entendre
des de la manipulació de l'exercici abans de la seva execució, creant contextos
propicis, fins a la intervenció donada en "l'Aquí i Ara", i inclús la seva posterior
reflexió.
Aquest Principi és el que permet que es doni la Repetició Sistemàtica (i no la
repetició sistèmica com alguns l'anomenen) tan important en els processos
d'aprenentatge.
Gràcies al Principi de les Propensions, aconseguim que la Repetició
Sistemàtica de les vivències específiques preteses, o sigui, de les InterAccions
del nostre joc, que siguin depnents del dia del Morfocicle -a causa del Principi
de l'Alternança Horitzontal es especificitat- tant a nivell Tàctica, Físic, Tècnic i
Psicològic, com a vegades en l'àmbit Estratègic.
Vull dir que amb això, aquesta repetició Sistemàtica durant el Morfocicle Patró
un dia tindrà més a veure amb uns SubPrincipis i uns SubSubPrincipis, un altre
dia tindrà més a veure amb uns altres, i un altre dia, que estarà entre aquests
dos, tindrà més a veure amb els Macro Principis i SubPrincipis.
2.4.5 Principi Alternança Horitzontal Específica
És precís que succeeixi una alternança horitzontal a nivell del tipus de
contracció dominant, segons variables de tensió, duració i velocitat, sense
deixar de banda l'Especificitat. Segons Gaiteiro, B. (2006), "aquesta alternança
es succeeix horitzontalment al llarg del Morfocicle".
És horitzontal perquè "resulta d'alternar el que és dominant d'entrenament a
entrenament i no entre exercicis de la sessió", el que permetrà que no aparegui
sobreentrenament.
Per a Vítor Frade (2007) aquest principi significa "estar sempre en Especificitat
sense estar en el mateix nivell d'Especificitat".
És aquest Principi l'encarregat de regular la relació existent entre l'esforç i
recuperació.


15


2.5 Diferències entre Periodització Tàctica i Entrenament Integrat
En la Periodització Tàctica es sustenta en la globalitat, no crea insignificança
pel singular, doncs com diu Morin, E. (1982 cit. a Pascal, cit. per Gomes, M el
2006), "és impossible conèixer les parts sense conèixer el tot, com conèixer el
tot sense conèixer particularment les parts", desmarcant-se així clarament del
pensament Holístic ("Entrenament Integrat") el qual "s'oblida el paper dinàmic
de les seves parts, de les interaccions i de les relacions dels jugadors en els
diversos moments del joc", Gomes, M. (2006), atorgant d'aquesta forma el
qualificatiu d'abstracte.
Tot i globalitzar els components del Joc, el tracta de manera inEspecífica, no
arribant a un estil de joc determinat, no tractant aquesta sèrie de
d'interrelacions existents entre les seves diferents parts de forma singular i
Específica.
Frade, V. (1985) considera que "la Periodització Tàctica atorga major
importància a l'aspecte col·lectiu".
En la Periodització Tàctica no existeix la divisió del joc i jugadors en les seves
parts i per això es separa de l'entrenament integrat, el qual s'inicia del
coneixement dels factors del jugador (tècnics, tàctics, físics i psicològics) com
dels moments del joc per a comprendre el Tot.
No s'ha de confondre l'Entrenament Integrat amb la Periodització Tàctica.
Nosaltres estem parlant d'una Especificitat relacionada amb la forma de jugar,
diferent de l'especificitat del Jugar que predomina en la forma Integrada, encara
que evidentment, també tingui exercicis específics.

2.6 Concepció dels conceptes Volum i Intensitat
En la Periodització Tàctica els conceptes de volum i intensitat s'interpreten de
forma particular.
Intensitat = Concentració Tàctica
Quant a la intensitat, planteja realitzar el treball sempre a la “màxima intensitat
relativa”. Es defineix com “la intensitat necessària per fer determinat tipus
d'acció amb mèrit” (Oliveira, citat per Tamarit, 2007).
Per a Faria, R. (cit. por Resende, N. el 2002), "la intensitat és fonamentalment
de concentració, perquè el joc implica principalment pensar, i pensar exigeix
estar concentrat, i exigir estrar concentrat és exigir estar a un nivell elevat sobre


16


el punt de vista de tenir adquisició d'allò que és fonamental per al nostre joc,
que és la forma com l'entrenador vol que l'equip jugui. Tenir la capacitat d'estar
concentrat al màxim temps possible implica una determinada capacitat de
concentració i tenir capacitat d'aguantar el major temps possible implica un
determinat volum d'intensitat de concentració".
Segons Frade, V. (1998 cit. por Rocha el 2000), "la intensitat sols es
caracteritza quan s'associa a concentració", i assegura que, "pot ser molt més
intens un exercici menys ràpid, però que implica una articulació determinada,
perquè exigeix més concentració".
Es relaciona amb el nivell d'exigència mental-emocional de la tasca, amb la
intensitat decisional i aquesta associada a l'exigència en concentració. La
intensitat està relacionada amb la dimensió tàctica, tècnica, psicològica i
cognitiva. Aquest concepte apareix clarament dissociat de la intensitat en
l'àmbit fisiològic.
Volum = Fraccions d'Intensitat Màxima Relativa Acumulades
Quant al volum, també representa un component quantitatiu, però únicament
de les “fraccions d'intensitat relativa acumulades” (Freitas, 2004, citat per
Tamarit, 2007).
Parlem d'un volum d'intensitats màximes relatives (un volum de Principis i
SubPrincipis de joc), o el que és el mateix, un volum que es genera mitjançant
la repetició d'exercicis en intensitat màxima relativa que pretén l'adquisició dels
Principis i SubPrincipis que donaran lloc al nostre Model de joc. És un volum
d'Especificitats.
Per a Frade, V. (2000 cit. per Resende, N. en 2002) es té "que privilegiar el
treball d'intensitat en relació al volum". I aclareix que, "el volum, ha de ser el
volum de les intensitats, això és, el creixement de les intensitats o l'augment de
les intensitats que m'interessin", i no el volum com a quantitat de treball. Per
tant, per a l'autor "la finalitat de l'augment del volum en l'entrenament serà
proporcionar recuperacions".

2.7 Un nou tipus de fatiga: La "fatiga tàctica"

La Periodització Tàctica exigeix concentració en tot moment de l'entrenament,
donada l'Especificitat en què es basa en el procés, que es suma a la
concentració exigida en la competició, fet que produirà un tipus de fatiga
"mental-emocional" a tenir en compte a l'hora de la recuperació.


17


Segons Silvério i Srebro (2002 cit. per Freitas, S., el 2004), "mantenir la
concentració durant molt de temps implica un gran esforç i, com a tal, és
extremadament exhaustiu".

La fatiga que ens estem referint, no és una fatiga entesa com el concepte
general de la mateixa, sinó que és una fatiga amb caràcter Específic derivat de
les situacions Específiques del Model de Joc que volem.
Segons Mourinho, J. (2007), "la fatiga més important en el futbol és la fatiga
central i no la física. Qualsevol equip professional mínimament entrenat, des de
el punt de vista energètic, resisteix, amb major o menor dificultat, un partit. La
fatiga central és la que té que veure en estar permanentment concentrat i que
permet reaccionar immediatament i de forma coordinada davant la pèrdua de la
pilota".
L'entrenador ha d'adonar-se compte de l'existència de la "fatiga tàctica" davant
una disminució de l'atenció i de concentració en els seus jugadors, amb la
conseqüència de la disminució de la intensitat en l'execució del treball, per
intervenir en aquell moment just, diversificant el treball, variant els temps i les
formes dels exercicis, sense alterar els objectius dels mateixos, inclús passant
a realitzar exercicis més divertits si és el cas.
El temps de duració de l'entrenament no ha de ser superior a 90 minuts, ja que
com diu Castelo, J. (2000 cit. per Carvalhal, C. el 2001) quan l'entrenament és
Específic "sols pots entrenar una hora i mitja, i necessàriament la recuperació
farà part de l'entrenament, no puc de cap manera forçar al jugador a tenir un
conjunt d'actituds i comportaments que massificaran novament els mateixos
centres nerviosos".
Per acabar, una cita de Mourinho, J. (2007), "els meus entrenaments no són
llargs. Mai entreno més d'una hora i mitja. Per què? Perquè els jugadors
cumpleixin els objectius dels exercicis, tenen que estar concentrats. I
l'experiència em diu que entrenar més que això comporta pèrdua de qualitat
per la pèrdua de concentranció (fatiga tàctica)".


18


3. Observació diagnòstic
Aquest apartat es basarà en l'anàlisi dels conceptes tàctics a partir del quals
ens hem basat en aquest treball (atac posicional + transició defensiva).
L'apartat el podem dividir en dos: una primera part on ens basarem en un
anàlisi a partir d'un equip de rendiment, i una segona part que ens basarem en
l'anàlisi de l'equip de classe a partir del qual hem realitzat la sessió pràctica.
3.1 Anàlisi equip de rendiment: Olympique de Marsella 2014 - 2015
Analitzarem l'atac posicional i la transició defensiva de l'Olympique de Marsella
entrenat per Marcelo Bielsa.
Contextualització: característiques estil Marcelo Bielsa (específiques
relacionades amb el nostre objectiu del treball)
Marcelo Bielsa és un entrenador argentí, que es caracteritza pels seus equips
ofensius, valents i que treballen en bloc; el seu sistema de joc es basa en un 1-
3-3-3-1 o un 4-3-3 amb variants, sempre portant l'iniciativa del joc a partir de
l'atac posicional combinatiu, buscant sobretot les jugades per banda que
acaben amb centrades a l'àrea, molt vertical. És un entrenador que li agrada
que hi hagi una circulació de pilota molt ràpida, entenent el futbol des de la
visió d'atacar, atacar i atacar.
Després de perdre la pilota, en la transició defensiva, els seus equips es basen
en l'agressivitat, en pressionar en zona 3 per recuperar la pilota a camp contrari
i tenir-la lluny de la seva porteria. És un tècnic que vol jugadors molt forts
físicament però a l'hora intel·ligents.
Podríem resumir la seva forma d'entendre el futbol amb aquesta cita: "La única
manera que entiendo el fútbol es la de la presión constante, jugar en el campo
rival y el dominio de la pelota."
La seva metodologia d'entrenament és molt singular, tot i que el seu estil de joc
no deixa mai indiferent a ningú. Tot seguit us deixarem un seguit de cites del
mateix Bielsa.
• "Yo soy un obsesivo del ataque. Yo miro videos para atacar, no para
defender. ¿Saben cuál es mi trabajo defensivo? `Corremos todos´. El
trabajo de recuperación tiene 5 o 6 pautas y chau, se llega al límite. El
fútbol ofensivo es infinito, interminable. Por eso es más fácil defender
que crear. Correr es una decisión de la voluntad, crear necesita del
indispensable requisito del talento"
• "Nunca me planteo la posibilidad de salir a atacar aprovechando el
contragolpe. Para mí siempre hay que protagonizarlo. Si se puede


19


protagonizarlo, para qué cederlo. Nunca preparo al equipo para la
espera. Un gran equipo es el que no se condiciona por el rival."
• "Yo no concibo el fútbol sin protagonismo. Tengo una atracción
exagerada por la victoria. Y el protagonismo es el mejor camino para
acercarse a ella. Mi intención siempre es ser protagonista. Creo en eso,
me hace sentir seguro. Es más, me siento muy incómodo con la
especulación. Desconfío porque la especulación siempre me defraudó,
me golpeó. Jamás pensaría un partido especulatativo, no protagónico y
que el equipo no tenga el objetivo de situarse en el campo contrario. En
cualquier cancha y frente a cualquier rival. Hay un empalme más
armónico entre la pretensión y la posibilidad. Creo en los líderes, son
indispensables porque todos necesitamos ser conducidos. Los
momentos difíciles exigen una figura referencial.”
• "Conceptualmente, para mí, todos los partidos son iguales: hay que
dominar y protagonizar todo lo que se pueda. Cualquier otra cosa no
entra dentro de mis concepciones. La única manera que entiendo el
fútbol es la de la presión constante, jugar en el campo rival y el dominio
de la pelota."
• "Tengo ideas que difícilmente abandono porque me hacen como
entrenador. Me siento más cómodo si el equipo que dirijo logra atacar
durante más tiempo del que defiende. Cuanto más rápido recuperemos
la pelota, más posesión tendremos. Haré los esfuerzos para que esa
idea sea bienvenida por los jugadores".
• "El fútbol es una qüestión de actitud"


20


L'Olympique de Marsella utilitza dos sistemes diferents:
La 1-3-3-3-1 amb tres centrals que ajuden a fe un sortida de 3 des del darrere,
a la segona línia dos jugadors oberts a banda i un pivot defensiu, per davant
una línia de tres mitges puntes i a dalt el davanter.
I la 1-4-2-3-1 amb 2 centrals, dos laterals llargs, 2 pivots defensius, 3 mitges
puntes i un davanter.


21


Pel que fa a l'atac posicional en la sortida de pilota prioritza la sortida pels
centrals i vol associar-se amb els mitges puntes o punta amb l'ajuda del pivot
defensiu que li dóna sempre recolzament o és el que acaba de treure la pilota
del darrera. Prioritza la sortida pel centre per després finalitza l'atac per
bandes.
(jugada 1)


22


Central esquerre té pilota i buscarà a mitja punta esquerre que vindrà a rebre
per l'interior.
A partir d’aquí si mitja punta es pot gira, ho fa i crea la jugada, sinó toca de cara
i continua amb la possessió de la pilota.
(jugada 2)
Sortida del central pel pivot que si té possibilitats de girar-se ho farà.


23


El pivot s’aconsegueix girà hi ja han superat la primera línia de pressió.
Per crear espais per a que els mitges puntes puguin venir a rebre la pilota, els
laterals són molt llargs i aprofiten aquet espai per rebre les pilotes.
(jugada3)
El central esquerrà rep la pilota, el lateral està molt avançat i fixa alli a un
defensor i crea un espai (zona groga) per a que el mitja punta (jugador groc)
aparegui per rebre la pilota sol i sortir ell amb pilota controlada.


24


Rep la pilota i es gira completament sol per avançar.
Quan ja han sortit amb pilota controlada i es proposen a fer un atac organitzat,
el seu joc es basa en buscar joc per dintre per finalitzar les jugades a banda, ja
sigui amb situacions de 1x1, amb arribades dels laterals o amb 2x1 a banda
amb desdoblament del lateral.
Pilota a banda esquerra, jugador taronja buscarà al mitja punta per a que faci
un canvi d'orientació ràpidament.


25


Jugador taronja s'incorpora des del darrera amb velocitat i es quedarà en
situació perillosa per finalitzar la jugada.
Per superar línies defensives i quasi sempre prioritzant el joc per bandes,
utilitza els desdoblaments o arribades dels laterals amb velocitat des del
darrera.


26


Mitja punta (taronja), fa la passada per la incorporació del lateral des del
darrera que acabarà centrant.
En la següent jugada podem veure com el lateral passa la pilota i al moment ja
desdobla a l'extrem de la seva banda per crear superioritat 2x1.

Per últim ens queda per analitzar la transició defensiva de l'equip una vegada
perd la possessió de la pilota.
L'equip francès prioritza la seva transició en fer una pressió molt alta després
de pèrdua per part dels jugadors més propers a la pilota, reduint espais,
dissuadint línies de passada per intentar recuperar la pilota el més ràpid
possible i si es possible en camp contrari.


27


Jugador taronja acaba de perdre la pilota i seguirà al portador per molestar-lo el
màxim possible la resta de l'equip adelantarà les línies per pressionar després
de pèrdua.
Jugadors van a pressionar i lateral (groc) s'anticiparà i recuperarà la pilota.


28


Jugador groc recupera pilota i en la foto es veu que quasi tots els jugadors que
no participaven en la pressió ja s'havien replegat per darrere l'altura de la pilota
per si la pressió no tenia efecte.
En la següent jugada l'extrem (jugador groc) perd la pilota en una zona bona
per pressionar, la banda i al córner rival, i tots els jugadors més propers
redueixen espais i creen superioritat numèrica damunt del portador.
Realitzen una superioritat de 4x3 que fa que els jugadors de l'equip rival s'hagin
de treure la pilota de sobre.


29


Han superat la primera línia de pressió (taronja), però jugador groc temporitza
fins que arriben.
Ja han recuperat la seva zona i el jugador groc ha rebut ajuda i li han fet un 1x2
al portador de la pilota.


30


3.2 Anàlisi equip - classe
En aquest apartat farem una breu explicació de les característiques principals
dels nostres jugadors. Tant de la posició habitual en la qual juguen, com dels
seus punts forts i punts febles i de les seves capacitats físiques, tècniques i
tàctiques.
David Piñol: Porter. Ha patit una lesió que la apartat dels terrenys de joc
durant molts partits. En les últimes setmanes ha pogut participar de forma
activa i amb un bon nivell. Mostra seguretat en els xuts de llarga distància i té
una bona comunicació amb la línia defensiva, a la que dóna consignes
constantment. Els seus punts dèbils són les sortides tant en el joc aeri, com en
les sortides fora la porteria degut en part a la lesió que pateix al genoll que
l'impedeix salta amb autoritat i sortir amb velocitat.
Carlos Molina: Lateral o Extrem. Jugador que basa el seu joc en la seva
entrega física i defensiva. Domina els recursos defensius, marcatge, entrada,
joc aeri, s'implica en les ajudes als companys i en atac aporta força i pressió.
No és un jugador massa tècnic, no domina les situacions de 1x1 en atac i en
els trams finals dels partits es nota que físicament no està al 100%.
Francesc Andorrà: Central o Lateral. Jugador amb molts bons recursos
defensius. Els seus punts forts són la velocitat, el domini del joc aeri tant en
atac com en defensa, l'anticipació defensiva i la seva bona lectura del joc en
defensa. En canvi, és un jugador al qual li costa treure la pilota de darrera
jugada i a vegades vol conduir en excés la pilota perdent-la en posicions
perilloses pel seu equip. En definitiva, un bon central contundent que ha de
saber escollir quan jugar la pilota de darrere i quan no
Pablo Blanco: Davanter o Extrem. Jugador que destaca per la seva velocitat,
pels seus desmarcatges a l'espai i per la seva entrega en la pressió. És un
davanter al qual el joc ràpid o directe el beneficiaria més que el joc posicional,
ja que sap aprofitar bé els espais però en canvi amb equips tancats li costa
associar-se amb els companys. El seu punt a millorar és la finalització a
porteria, ja que normalment té bastants ocasions que no acaba de definir amb
èxit.
Adrian Ramis: Migcampista. Jugador molt polivalent que pot ocupar diverses
posicions al camp, pot jugar de defensa, en totes les posicions de migcamp i
fins i tot d'extrem. No és un jugador excessivament tècnic ni ràpid, però entre
les seves virtuts destacaria la lectura del joc que fa que sempre estigui ben
posicionat en el terreny de joc, i que en la seva posició de mig centre el fa
recupera moltes segones jugades, a més quan té la pilota busca passades
clares i fàcils per no perdre la pilota i donar continuïtat al joc.
Bernat Saula: Extrem. Jugador que destaca per la seva capacitat de treball en
banda, tant en la pressió com en les ajudes al lateral en defensa, la seva
capacitat física el permet recorre la banda sense cansar-se en excés. No és un
jugador que domini el 1x1 en atac, però es desmarca bé per rebre la pilota a
l'esquena dels laterals i realitza bones centrades.


31


Núria Riu: Lateral o extrem. Jugadora amb gran capacitat d'associació amb els
companys, perd poques pilotes durant el partit i amb bons recursos tècnics.
Destaca més per les seves virtuts ofensives que defensives, tot i que de lateral
és quan pot explotar millor aquestes virtuts, ja que arriben des del darrere
doblant o aprofiten els espais que deixa l'extrem és quan fa més mal. Els seus
punts dèbils serien la força i el joc aeri.
Federico Sola: Central. Un dels jugadors importants a l'equip, que destaca per
la seva contundència i domini en accions defensives, en el joc aeri tant en atac
com en defensa, pel seu bon desplaçament en llarg i també pel seu xut potent
a porteria. Podria millorar en la presa de decisió a l'hora de sortir jugant la pilota
des del darrere, ja que es precipita i busca contínuament un joc directe. Hauria
de jugar més en curt, per a després sorprendre amb desplaçaments en llarg
quan sigui necessari.
Luca del Pero: Extrem. Jugador polivalent que també pot jugar de lateral o
migcampista. És tècnicament correcte i destaca per la seva velocitat i per la
seva forma física que li permet està tot el partit corrent sense tenir massa
desgast. Pateix contra rivals amb corpulència, ja que en accions dividies
acostuma a perdre en les disputes a causa del físic.
Victor Camacho: Dels jugadors amb més qualitat de l'equip que pot ocupar
qualsevol de les posicions en atac (extrem, davanter, mitja punta, pivot
ofensiu). Jugador que destaca per la seva tècnica, amb molta capacitat per
regatejar i molt ràpid. A més, és un jugador que sempre vol la pilota i fa jugar a
l'equip.
Pablo Traver: Migcampista. Jugador molt potent físicament, ràpid, amb molt
bon canvi de ritme, amb bona conducció de pilota i amb bona passada tant en
llarg com en curt. Jugador molt intens que recupera moltes pilotes al llarg del
partit. Sempre vol la pilota per intentar-la treure amb criteri des del darrere.
Intenta arriba sempre de segona línia per finalitzar la jugada, però a vegades
perd la posició.
Blanca Cartanyà: Lateral o Extrem. Lesionada un temps. Jugadora que no
destaca per la seva força física, però defensivament compleix i és difícil de
superar en el 1x1 per banda. Alhora de treure la pilota des del darrere té alguns
problemes i li costa associar-se amb els companys en accions ofensives. Tot i
que normalment escull passades correctes i simples per a donar continuïtat al
joc i intentar perdre poques pilotes.
Feliu Grau: Jugador que pot ocupar qualsevol de les posicions en atac. Molt
tècnic, amb molt bon 1x1, defineix bé davant de porteria i té un bon xut, a més
s'associa bé amb els companys, fa jugar l'equip quan té la pilota i es desmarca
amb criteri. És el jugador amb més gol de l'equip i normalment ocupa la posició
de davanter. El seu defecte és el treball defensiu alhora de pressionar l'equip
contrari, ja que en partits és el que pressiona més i en altres ja no pressiona
tant.


32


Roger Masip: Lesionat durant molts partits. Pot jugar tant de lateral com
d'extrem. No destaca per la seva velocitat per banda, però aprofita bé els
espais i combina amb els companys per superar als rivals per banda. Té una
bona qualitat alhora de centrar i de jugar en curt. No s'implica massa en les
accions de pressió de l'equip.


33


4. Disseny de dos microcicles competitius
Aquest apartat serà el més pràctic del treball, on ens basarem a partir de la
teoria de la Periodització Tàctica, en el disseny de dos microcicles competitius
(en aquest cas, Morfocicles).

4.1 Justificació del model de microcicle utilitzat
4.1.1 El Morfocicle Patró
El Morfocicle Patró és la forma com s'organitza els entrenaments de l'equip
setmanalment, repassant sempre el partit anterior i el partit següent.
La diferència entre el Microcicle i el Morfocicle és que, el microcicle en sí, són
solament sessions, de determinat nombre, normalment de 3 a 14 sessions es
programent, per això aquestes poden assumir diverses formes i portar diferents
objectius.
El Morfocicle es diu "Morfo", procedent del grec i vol dir forma (Morfologia:
Tractat de les formes que la matèria pot tenir). Forma que és idèntica d'un
Morfocicle a un altre, degut a que es crea en funció d'uns patrons del joc, o
sigui, de com volem que el nostre equip jugui. Per tant, no sols es refereix a la
forma del cicle, sinó sobretot a la forma dels exercicis segons una mateixa
lògica i segons un determinat joc, una forma.
El Morfocicle Patró és l'estructura organitzacional del Procés. És el mateix des
de l'inici de temporada fins al final (en quan a la seva lògica) tenint variants
depenent del context i les seves circumstàncies -moment en el que es dóna el
Morfocicle; dies existents entre partits; unitats d'entrenament per dia, etc.- però
que no li fan perdre la forma, la seva morfologia, que és la "presència constant i
sense pausa del patró", tal i com Vítor Frade considera.
Serà mitjançant l'existència d'aquest Morfocicle Patró -en constants respecte
pels Principis Metodològics-, durant tot el Procés, des de l'inici fins al final, que
aconseguim l'adaptació i l'estabilització que ens permeti expressar el joc que
volem cada partit.
En la Periodització Tàctica no existeix les típiques planificacions anuals,
mensuals, setmanals, etc. de les metodologies convencionals, les quals
planifiquen a llarg termini i encara sense saber quina direcció pot agafar el
procés davant les circumstàncies que es vagin donant.


34


El Morfocicle Patró per tant, es crea tenint en compte diverses variables:
depenent de l'altura de la temporada en la que estem, del joc que volem
aconseguir, del joc que vam realitzar en l'últim partit, dels dies que tenim d'un
partit a un altre, del rival al que ens enfrontarem, etc. Tot això més els Principis
Metodològics li donen forma al Morfocicle Patró.
En la imatge següent podreu veure el Morfocicle Patró que seguirem per al
disseny de les dues setmanes d'entrenaments en període competitiu
Tal i com podeu veure a la imatge, considerant que el partit és disputa el
diumenge i no tornem a tenir una partit fins el següent diumenge, el Morfocicle
que seguim és l'anterior; el dilluns hi ha recuperació passiva. Els dimarts
recuperació activa; dimecres, dijous i divendres són els tres dies d'adquisició o
operacionalització, fet que explicaré a continuació quan descrigui el dia a dia
del Morfocicle; i finalment tenim el dissabte que és el dia de recuperació o
activació previ al partit del Diumenge.
Dibuix de Guilherme Oliveira adaptat per Xavier Tamarit (2010)


35


Dinàmica de treball del Morfocicle Patró:
Destacar que els colors són representatius del tipus de treball a realitzar cada
dia; així, el fet de predominar el blau el dimecres significa que predomina la
tensió, el predomini del verd el dijous significa més duració, i el predomini del
groc el divendres significa el predomini de la velocitat.
La resta de dies són fruit de la combinació dels colors en funció del predomini
d'alguns dels tres elements, sense arribar a ser superlatiu als altres.
4.1.2 Vocabulari Periodització Tàctica
Tensió: És la tensió que la contracció muscular serà exposada. Com més
contraccions excèntriques, major serà la tensió.
Duració: És la duració de la contracció muscular. Com més llarg sigui
l'exercici, major serà la duració de les contraccions en general més
concèntriques.
Velocitat: És la velocitat de contracció muscular. Com més ràpida sigui
sol·licitada l'acció, més ràpida serà la contracció, en situacions curtes i ràpides.
Desgast Emocional: És el desgast que l'exercici anirà proporcionant.
Relacionat amb els següents criteris: Complexitat del(s) Principi(s); Complexitat
de la dinàmica; Quantitat de jugadors: Espai de joc; Temps de direcció de
l'exercici.
Discontinu: És la duració de l'exercici, com més discontinu sigui, més curt
serà.
4.1.3 Contingut del Morfocicle Patró


36


En aquesta part us explicarem el dia a dia a partir de la metodologia de la
Periodització Tàctica partint del model del Morfocicle Patró.
4.1.3.1 El dia descans
En la Periodització Tàctica, normalment, el dia de descans és el dia després
del Partit. I dic normalment perquè depent de les circumstàncies pot canviar.
Per exemple: Si l'equip ve d'un desgast molt gran podem donar dos dies de
descans... Amb això el que es preté és que existeixi un descans total durant
aquest dia, ja que el partit exigeix un desgast tàctic molt gran.
Tot i que està vist que fer el dia de recuperació el dia següent post-partit no és
el més correcte des del punt de vista fisiològic, si que ho és des del punt de
vista mental; s'ha de tenir en compte la fatiga mental, i més a la "Periodització
Tàctica" on es treballa constanment en concentració.
4.1.3.2 Dimarts: El dia de recuperació
És el dia destinat a la recuperació activa; aquest entrenament ha de tenir
parades freqüents, o sigui, ha de ser bastant discontinu, permitent la
recuperació dels jugadors. El Principi d'Especificitat està present en tot el
Morfocicle Patró, pel que no és una excepció d'aquest dia, en el qual es
segueixen treballant els Principis i SubPrincipis seguint un model de
recuperació.
Per a Vítor Frade (2007), "els continguts han de ser els mateixos per entrenar
quan l'objectiu és la recuperació", o sigui, entrenar de forma Específica,
Pricnipis i SubPrincipis destinats a la recuperació".
Aquesta recuperació podrà ser un poc diferent en funció també del partit jugat
anteriorment (més exigència o menys).


37


D'aquest forma, el dia de recuperació serà per un grup de jugadors (els que
van jugar competició) un dia amb exercicis de baixa complexitat però que
exigiran màxim desenvolupament, però que no existirà cap intenció
d'adquisició. Serà un entrenament amb molta discontinuïtat i amb un temps de
recuperació molt elevat.
La contracció muscular d'aquest dia, per aquest grup de jugadors, es
caracteritzarà per una "alta" tensió, "alta" velocitat", però molt poca duració de
contracció muscular.
Els jugadors que no van jugar o que van fer-ho molt poc temps, tindran un
entrenament diferent, però hi és per necessitat del compliment de l'alternança
del Morfocicle. Per a nosaltres consistirà normalment a realitzar un
entrenament el més proper a la competició possible, amb exigències les més
semblants possibles al partit, i a tots els nivells, tenint clar que l'exigència per
molt similar que sigui, serà inferior a la de la competició.
Per als jugador que van disputar el partit es poden realitzar exercicis "lúdics"
per tal de buscar generar bon ambient i realitzar exercicis que no impliquin
desgast adquisitiu - emocional.
4.1.3.3 Dimecres: Dia dels SubPrincipis i
SubSubPrincipis amb tensió de contracció muscular augmentada
És important entendre que l'equip encara no està totalment recuperat tres dies
després del partit, tot i això, és el primer dia adquisitiu, i ha de ser-ho sense
perdre de vista la recuperació, podent considerar-se l'últim dia de recuperació
abans de l'entrenament de màxima exigència (el de dijous).
Tal com diu Mourinho, J. (2007), "l'experiència em diu que tres dies després del
partit, els jugadors encara no estan completament recuperats. No tant
físicament, sinó fonamentalment en termes emocionals. El desgast emocional
tarda més en recuperar-se. No tinc cap dubte". La gran generalitat de la gent
coincideix que són quatre els dies necessaris d'un partit a un altre perquè els
jugadors el puguin disputar completament recuperats.
La preocupació principal d'aquest dia és entrenar els SubPrincipis i
fonamentalment els SubSubPrincipis de joc, de forma individual, sectorial i
intersectorial, privilegiant contraccions musculars amb augment significatiu de
la tensió, sense oblidar la recuperació.
El dimecres és el dia entés com "el dia de la força" per la gent que pertany a
una altra lògica. No obstant, amb la periodització tàctica el que busquem es
"manipular" les tasques de l'entrenament per buscar l'objectiu de la sessió; en
aquest cas, el dimecres el que busquem és evidenciar SubPrincipis i
SubSubPrincipis del Joc on per les seves característiques i manera de donar-
se, es facin gran quantitat de salts, xuts, xocs, arrancades, frenades, canvis de
direcció... per al que seria per a la gent de la lògica convencional un treball de
força integrat.


38


Per tant, serà un dia en
que els exercicis tindran
més complexitat que el
dia anterior, el de la
Recuperació, però
menys que el dia
següent, el dels
MacroPrincipis i els
SubPrincipis, ja que
l'equip encara no està
del tot recuperat (a tots
els nivells). És una
complexitat intermitja.
S'exercitaran SubPrincipis i fonamentalment SubSubPrincipis de Joc, en espais
reduits, amb poca quantitat de jugadors i poca duració de temps, podent ser de
forma jugada.
Així, han de predominar les repeticions que es facin en relació a cada jugador
individualment. Han d'existir molts intervals perquè es produeixin una bona
recuperació que ens permeti exercitar-mos sempre a Intensitats Màximes
Relatives, i sempre amb dominància del metabolisme pretés (anaeròbic
alàctic), fet que ens permetrà fer un entrenament més llarg de l'habitual, a
causa de la gran quantitat de descansos que ofereix més temps de recuperació
entre exercicis.
Aquest serà el dia més discontinu de tots els que formen la part adquisitiva del
Morfocicle Patró.
4.1.3.4 Dijous: El dia dels MacroPrincipis i els SubPrincipis
amb duració de contracció muscular agumentada
El dijous, en un Morfocicle Patró amb partit de diumenge a diumenge, és quan
l'entrenament és el més similar a la competició, tant a nivell d'interaccions com
d'exigències, doncs ja han passat quatre dies del partit i encara en falten tres
per al següent partit (un entrenament de màxima exigència no necessita quatre
dies de recuperació, ja que el desgast és menor que en la competició.
És el dia amb més exigència, on els exercicis tenen major complexitat; també
és el dia més similar al partit a nivell d'esforç, ja que els exercicis es realitzen
en espais majors, amb un nombre més gran de jugadors i amb temps de
duració més llargs. Existeixen
menys pauses en l'entrenament.
Es desenvolupen els grans
principis del seu model de joc
(els pilars de l'organització
ofensiva, defensiva, transició
defensa - atac i atac - defensa) i
les adaptacions que


39


corresponguin respecte les característiques del següent rival.
Mourinho, J. (2007), diu respecte l'entrenament del dijous que "es desenvolupa
en espais amplis, amb més moviment, considerant el que es podria dir
"resistència específica", encara que no tingui res a veure amb la idea
tradicional de resistència. Jo no faig entrenaments de resistència! La nostra
preocupació és trobar contextos tàctics, situacions de joc, que ens permetin
una adaptació específica a la nostra forma de jugar. El que no faig és utilitzar
tot l'espai total del camp, però això ha de veure amb els contextos de
propensió, amb la necessitat d'augmentar la densitat de determinades coses".
Frade, V. (2007), considera que per a ell "és el dia més intens, ja que amplio
els espais i contemplo principis major, el temps de realització pot ser més gran i
l'espai és més ampli. Per tant, les exigències de concentració són majors".
Es tracta de realitzar un 11x11 condicionat, per exemple, privilegiant cert
Principi. Encara que es sol fer a camp complet, provocant d'aquesta forma que
hi hagi el major nombre de vegades el Principi que volem, evidenciat el Principi
de les Propensions (repetició sistemàtica).
4.1.3.5 Divendres: El dia dels SubPrincipis i els
SubSubPrincipis amb velocitat de contracció muscular augmentada
Al ser un dia més pròxim al partit, s'ha de començar a tornar a contemplar la
recuperació (a tots els nivells). I no sols per la proximitat del partit, sinó que és
pel fet de ser el dia següent a l'entrenament més exigent.
Serà un dia amb disminució de la complexitat dels exercicis comparat amb el
dia anterior. Aquest dia els exercicis seran manipulats per què hi hagi molta
velocitat de desplaçament.
Es tracta d'exercicis molt
ràpids, amb una elevada
tensió a l'inici de l'acció
encara que de molt poca
duració.
Per això entrenarem a través
d'exercicis amb poca oposició
que, a més a més de
permetre velocitat de
contracció que al mateix
temps no ens donin molta
tensió, redueix la complexitat
dels mateixos.
Per tant buscarem espais reduïts, pocs jugadors i duracions curtes de temps.
També amb la intenció de reduir la complexitat, sense deixar de ser adquisitiu
(el divendres és el tercer i últim dia d'operacionalització), ha de ser un dia en el


40


qual s'exerciten aspectes ja interioritzats, o sigui que ja estiguin al
subconscient.
És un entrenament en el qual ha d'existir molta discontinuïtat, o sigui, molts
intervals entre exercicis que ens permetin recuperar per exercitar-nos a
Intensitats Màximes Relatives sense produir fatiga i accelerar la recuperació.
Frade, V. (2007), considera que aquest dia "ha de ser una "prova en línia
recta", sense salts, canvis de direcció, acceleracions, frenades... els exercicis
han de ser el més "nets" possibles, és a dir, sense limitacions, ja que és el que
augmenta la tensió de les contraccions musculars, hipotecant d'aquesta forma
la possibilitat de manifestació de tensions màximes inicials i conseqüentment
velocitats de contracció màximes, conforme es desitji per aquest dia".
4.1.3.6 Dissabte: El dia de Recuperació Activa i Pre-
Activació per al partit
És el dia anterior al partit, pel que s'ha de tenir molt en compte la recuperació,
és per això que utilitzem escales molt reduïdes del joc.
Sol ser un dia de revisió des del punt de vista Tàctic-Estratègic, del que s'ha
anat entrenant durant la resta de dies del Morfocicle i dels automatismes
dinàmics de l'equip. Es realitzen exercicis que no exigeixin gran complexitat
(finalització, de recordatori del treballat, etc.), amb molta intensitat però en
períodes molt curts de duració.
Ha de tenir una gran quantitat de pauses que facin un entrenament molt
discontinu, pel que molts pensen que pot ser un bon dia per a recordar les
Accions a Pilota Parada (APP).


41


4.2 Taula de continguts + sessions
Aquest apartat és la part pràctica del treball, on en un primer lloc estarà la taula
de continguts on explicarem de forma genèrica els objectius de cada sessió i
posteriorment trobareu les sessions desenvolupades amb els exercicis.
Hem escollit dues setmanes que estinguin dintre del Període Competitiu
(Dilluns 13 - Diumenge 19 del mes d'octubre i Dilluns 20 - Diumenge 26 del
mes d'octubre).
Els dos Morfocicles es basen en 5 sessions d'entrenament, els continguts de
les quals estan basats en la teoria explicada anteriorment (càrregues, exercicis,
objectius, duració, etc).
Tot seguit podreu trobar les dues taules de continguts i les dues setmanes
d'entrenament.
Morfocicle 1 (Dilluns 13 - Diumenge 19)
Morfocicle 2 (Dilluns 20 - Diumenge 26)

43

1r Morfocicle Patró
Descripció de l'exercici Gràfic Duració
ESCALFAMENT
Rondos: Situacions de 4x1
on els jugadors que es
troben dintre del rondo ha
d'intentar interceptar la pilota
mentre la resta se la passen.
Variants: Limitar tocs (1-2
tocs); combinar passades 1
toc - 2 tocs depenent de si
l'anterior és a un toc o a dos
(no podem repetir).
Consignes: (jugadors
externs) Superfície de
contacte segura, pensar la
passada abans de rebre la
pilota, no telegrafiar l'acció,
velocitat de circulació (millor
un toc que dos). / (jugadors
interns) coordinar la pressió,
evitar córrer sense sentit,
tapar línies de passada,
obligar a accelerar l'acció
(menys precisió).
Conceptes tècnics - tàctics
a treballar: Ofensius:
Mobilitat, ajudes, velocitat
de circulació, controls i
passades.
10' - 12' (3
sèries de 3
minuts amb
un minut de
recuperació
entre sèries
+
estiraments
dinàmics a
les pauses)
Informació General
Data Dimarts, 14 d'octubre del 2014
Lloc Camps d'entrenament
Objectius de la Sessió
- Recuperació activa (dos grups de treball)
- Sortida de pilota amb pressió en bloc alt
- Circulació de la pilota buscant les dos bandes
Material Cons, pilotes, pitralls, porteries portàtils
Duració (aprox.) 1h 20' - 1h 30'
Llegenda Atacants / Defensors / Comodí / Cons / Pilota


44


Defensius: Interceptacions,
limitació línies de passada,
coordinació pressió.
Material: Cons i pilotes
Espai de joc: 5x5 metres
Treball passades diverses:
Exercici tècnic-tàctic on es
treballa per grups amb tres
posicions diferents. 1 passa
pilota a 2 que fa control
orientat en direcció a 3; 2 fa
passada a l'espai per a 3 que
tornarà a 1 per a tornar a
iniciar el moviment.
Variants: Intentar fer-ho a un
toc; canviar de direcció;
variar distàncies; variar
objectius a cada posició
(tipus de control, passada,
etc); introduir dos pilotes.
Consignes: Superfície de
contacte segura per fer
passada i control; no esperar
la pilota, sinó anar-la a
buscar (anticipar-nos al con);
passades tenses, temporitzar
l'acció de la passada a
l'espai.
a treballar: Control +
passada, velocitat de
circulació de la pilota.
Espai de joc: Depenent
objectius passades més
curtes o més llargues. Ideal
progressió de menys a més
(ja que és l'últim exercici
d'escalfament).
10' - 12' (3
sèries de 2
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre sèries
+ afegir
variants
després de
cada
pausa)

1
2
3


45


PART CENTRAL
Inici sortida de pilota amb
progressió de la circulació
de la pilota (jugadors que
van participar al partit vs
els que no): Exercici de
possessió de pilota 11x6, on
els jugadors que van disputar
el partit juguen amb una
superioritat numèrica gran
per tal de prioritzar la
circulació de pilota i fer que
els jugadors que no van
jugar es fatiguin pressionant.
Els jugadors que no van
jugar al partit i no participen
directament en l'exercici
faran un rondo al costat.
Cada dos minuts canviarem
de grup de pressió (molta
intensitat però poc temps).
L'objectiu dels jugadors que
tenen superioritat és que tots
els de l'equip toquin la pilota
per sumar un punt (circulació
+ progressió pilota). Els
jugadors que pressionen si
recuperen poden finalitzar
l'acció. Treball per posicions
seguint el model de joc (1-4-
3-3). Obligar els que
pressionen que obliguen a la
circulació de pilota per les
bandes i tancar passadísos
interiors per evitar el joc dels
interiors i migcentre per
obligar a generar mobilitat.
Variants: Limitar tocs
depenent de la posició;
introduir dos mini-porteries
per a l'equip ofensiu
(progressió circulació de la
pilota); treballar 6 segons
pressió post-pèrdua (trans.
atac - defensa).
25' - 30' (4
sèries de 5
minuts amb
dos minuts
de
recuperació
entre
sèries)


46


passada i control; passades
tenses; no telegrafiar la
passada; no arriscar
passades en zona d'inici del
joc; prioritzar passades
curtes; mobilitat.
passada; velocitat de
circulació i progressió de la
pilota; treball inici joc
(transició zona iniciació a
zona de construcció),
pressió; transició atac -
defensa.
Material: Cons, pilotes,
pitralls.
Espai de joc: Mig camp
Dos grups de treball:
Jugadors que van jugar el
partit (A) i els que no (B).
A) Futvolley: Dos equips on
es juga a volley però amb
totes les superfícies de
contacte permeses en el
futbol; es poden realitzar
màxim 3 tocs per equip i un
per persona; la pilota sols
pot pegar un bot. (fomentar
la competivitat: qui perd
entra el material, serà el que
portarà el berenar el pròxim
entrenament, etc).
B) Manteniment possessió
de pilota: Exercici 5 vs 5
amb 2 comodins externs. Es
tracta de mantenir la pilota i
que l'altre equip no ens la
robi; per aconseguir un punt
la pilota l'ha d'haver tocar
almenys un cop cada
comodí.


47


Variants: Limitar tocs
(jugadors i comodins);
Introduir porteries (afegir
finalització).
passada i control; passades
tenses; no telegrafiar la
passada; buscar els canvis
d'orientació per aconseguir
més punts; jugar ràpid i
pensar abans de rebre la
pilota; prioritzar passades
respecte conduccions (més
velocitat de circulació de la
pilota), pressionar després
de perdre la pilota
passada; velocitat de
circulació de la pilota; canvis
d'orientació; joc per bandes;
transició atac - defensa
(pressió).
Material: Cons, pilotes,
pitralls, porteries portàtils
Espai de joc: Mig camp
25' - 30' (5
sèries de 4
minuts amb
dos minuts
de
recuperació
entre
sèries)
TORNADA A LA CALMA
Estiraments (12'' - 18'' per
múscul i cama)
Abdominals
5' - 10'


48


ESCALFAMENT
Rondos: Situacions de
6X2 on els jugadors que
es troben dintre del rondo
ha d'intentar interceptar la
pilota mentre la resta se la
passen.
tocs); combinar passades
1 toc - 2 tocs depenent de
si l'anterior és a un toc o a
dos (no podem repetir);
que els jugadors de dintre
quan interceptin la pilota
se la tinguin que passar
entre ells per tal de que
puguin sortir fora del
rondo.
Consignes: (jugadors
externs) Superfície de
contacte segura, pensar la
passada abans de rebre la
pilota, no telegrafiar
l'acció, velocitat de
circulació (millor un toc
que dos). / (jugadors
interns) coordinar la
pressió, evitar córrer
sense sentit, tapar línies
8' - 10' (2
sèries de 4
minuts amb
un minut de
recuperació
entre sèries
+
estiraments
dinàmics a
les pauses)
Informació General
Data Dimecres, 15 d'octubre del 2014
- Velocitat circulació pilota
- Pressió amb inferioritat + transició atac - defensa
- Millora zona de finalització
Material Cons, pilotes, pitralls i porteries portàtils
Duració (aprox.) 1 h 15' - 1 h 30'


49


de passada, obligar a
accelerar l'acció (menys
precisió).
Conceptes tècnics -
tàctics a treballar:
Ofensius: Mobilitat,
ajudes, velocitat de
circulació, controls i
passades.
Defensius:
Interceptacions, limitació
línies de passada,
coordinació pressió, mini-
transició defensa - atac.
Exercici passades: Es
situen en un quadrat i s'ha
de passar la pilota tal i
com indica la imatge del
costat, iniciant l'exercici on
es troben els dos
jugadors; la rotació és on
va la pilota va el jugador.
Variants: Canviar de
sentit el joc, la direcció de
les passades o l'ordre, el
tipus de control i passades
així com els tocs.
Consignes: Importància
control orientat per intentar
jugar a dos tocs (si es pot
a un millor); passades
tenses i rases, velocitat
circulació de la pilota, no
esperar la pilota, sinó
anar-la a buscar.
Control i passada,
circulació de la pilota.
8' - 10' (3
sèries de 2
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre sèries
+ afegir
variants
després de
cada
pausa)

Ω


50


Espai de joc: Depenent
dels objectius de les
passades (més llargues o
més curtes).
Possessió amb
superioritat: L'equip
atacant juga en un principi
amb superioritat numèrica
de quatre contra tres
intentant mantenir la
possessió de la pilota;
quan els atacants facin 8
passades, un nou
defensor s'afegirà passant
a jugar en igualtat
numèrica de 4 contra 4 i si
aconsegueixen unes altres
8 passades es comptarà
com un punt i, així
successivament. Si els
defensors recuperen la
pilota, els equips
canviaran les funcions.
Guanyarà qui faci més
punts.
Variants: Limitar tocs,
reduir el nombre de
passades per afegir un
defensor més / sumar un
punt.
Consignes: (Atacants)
Poca conducció i moltes
passades, jugar ràpid i
fàcil, molta mobilitat, molta
comunicació, passades
tenses i sense telegrafiar
l'acció. (Defensors)
coordinació en la pressió,
no entrar de primeres sinó
temporitzar, comunicació.
15' (3
sèries de 4
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)


51


Ofensius: Control i
passada, ajudes
permanents, desmarcs de
recolzament, aprofitament
dels espais, velocitat del
joc,
Defensius: Interceptacions
i pressió.
Material: Cons, pilotes i
pitralls
Espai de joc: 20 x 20
metres
Pressió + transició atac -
defensa: En les dos
zones els atacants juguen
en superioritat numèrica
de quatre contra dos;
aquests cada cop que
aconsegueixin vuit
passades obligaran als
defensors a substituir als
dos que pressionaven; si
aconsegueixen uns altres
8 passes, s'aconseguirà
un punt i continuaran amb
la possessió de la pilota.
Quan els defensors
recuperin la pilota
canviaran d'orientació el
joc cap una altra zona i
alternaran les seves
funcions amb l'altre equip.
El joc el guanyarà l'equip
que faci més punts.
reduir el nombre de
passades per canviar de
defensors / sumar un punt.
20' (4
sèries de 4
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)

ZONA A ZONA B


52


l'acció. (Defensors)
coordinació en la pressió,
no entrar de primeres sinó
temporitzar, comunicació.
Ofensius: Control i
passada, ajudes
recolzament, aprofitament
dels espais, velocitat del
joc,
Defensius:
Interceptacions, pressió,
canvi mentalitat atac -
defensa
pitralls
metres
5x5+2 porters per buscar
la millor zona on
finalitzar: Es juga un
5x5+2 porters on es
col·loquen al centre quatre
porteries (cons) amb
l'amplitud reglamentària
formant un quadrat. Cada
un dels porters defensa
dos porteries, pel que
hauran de rotar durant
l'exercici. Es juga una
possessió de pilota per
intentar realitzar gol en
alguna de les 4 porteries.
Si el porter bloca la pilota,
la possessió passa a
l'equip contrari. Aquest
equip, quan tingui rebi la
pilota per part del porter, o
si agafa un rebot després
d'una parada, no podrà fer
gol a la porterior que es va
efectuar l'últim xut.
Guanya l'equip que fa més
20' (4
sèries de 4
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)


53


gols.
reduir el nombre de
passades per canviar de
defensors / sumar un punt.
l'acció, finalitzar quan sigui
clar i ni precipitar-se
(Defensors) coordinació
en la pressió, no entrar de
primeres sinó temporitzar,
comunicació, després de
perdre la pilota pressió
instantànea.
Ofensius: Control i
passada, xut, buscar la
posició òptima per
finalitzar, circulació de la
pilota amb objectiu de
finalitzar, desmarcs.
Defensius:
Interceptacions, pressió,
canvi mental atac -
defensa, entrades.
pitralls
metres
TORNADA A LA CALMA
múscul i cama)
Abdominals
5' - 10'


54


ESCALFAMENT
Rondos: Situacions de 5X2+1 on
els jugadors que es troben dintre
del rondo ha d'intentar interceptar
la pilota mentre la resta se la
passen podent jugar amb el
comodí interior ofensiu.
Variants: Limitar tocs (1-2 tocs);
combinar passades 1 toc - 2 tocs
depenent de si l'anterior és a un
toc o a dos (no podem repetir); el
comodí sols tingui un toc o a
l'inversa respecte els jugadors de
fora.
Consignes: (jugadors externs)
Superfície de contacte segura,
pensar la passada abans de
rebre la pilota, no telegrafiar
l'acció, velocitat de circulació
(millor un toc que dos). /
(jugadors interns) coordinar la
pressió, evitar córrer sense
sentit, tapar línies de passada,
obligar a accelerar l'acció (menys
precisió).
Conceptes tècnics - tàctics a
treballar: Ofensius: Mobilitat,
ajudes, velocitat de circulació,
8' - 10' (2
sèries de 4
minuts amb
un minut de
recuperació
entre sèries
+
estiraments
dinàmics a
les pauses)
Informació General
Data Dijous, 16 d'octubre del 2014
- Amplitud ofensiva per bandes amb canvis d'orientació
- Circulació de pilota a partir de l'atac posicional combinatiu
- Canvi mentalitat després d'una pèrdua (trans. atac -
defensa)
Material Pilotes, cons, pitralls, porteries portàtils


55


controls, passades i joc interior
(joc amb el comodí)
limitació línies de passada,
coordinació pressió, mini-
transició defensa - atac.
Possessió amb amplitud:
Juguen dos equips en
superioritat numèrica de set
contra cinc, cinc contra cinc en la
zona central i els dos comodins
ocupant les zones laterals.
L'equip atacant intentarà
mantenir la possessió de la pilota
durant el major temps possible;
aquest equip s'anotarà un punt
quan aconsegueixi efectuar vuit
passades entre els companys del
mateix equip; sobre els comodins
es podrà passar totes les
vegades que siguin oportunes
però aquesta passada ni la
devolució d'aquesta passada no
compten. Aquesta tasca
requerirà molta mobilitat.
Guanyarà l'equip que sumi més
punts.
Variants: Limitar tocs, incloure
un altre comodí interior.
Consignes: (Atacants) Poca
conducció i moltes passades,
jugar ràpid i fàcil, molta mobilitat,
molta comunicació, passades
tenses i sense telegrafiar l'acció.
(Defensors) coordinació en la
pressió, no entrar de primeres
sinó temporitzar, comunicació.
treballar:
Ofensius: Possessió de la pilota,
ajudes permanents, desmarcs de
recolzament, amplitud, ocupació i
16' (2
sèries de 7
minuts amb
dos minuts
de
recuperació
entre
sèries)


56


aprofitament dels espais de joc,
ritme de joc i velocitat en el joc.
Defensius: Marcatge,
anticipacions, entrades, pressió
Material: Cons, pilotes i pitralls
Espai de joc: 30 x 30 metres
Possessió amb transició atac -
defensa: En les dues zones els
atacants juguen en igualtat
numèrica de quatre contra
quatre; aquests intentaran
mantenir la possessió de la pilota
i donaran un mínim de vuit
passades per poder canviar
d'orientació la pilota cap a l'altra
zona, a la qual s'haurà de
realitzar un desmarc de
recolzament per a poder rebre el
canvi d'orientació. Un cop
aconseguit amb èxit el canvi
d'orientació, es continuarà amb la
mateixa dinàmica que a la zona
anterior. Els defensors quan
recuperin la pilota alternaran les
seves funcions amb l'equip
ofensiu.
un comodí interior.
tenses i sense telegrafiar l'acció,
desmarcs de recolzament per
rebre la pilota de l'altra zona
(Defensors) coordinació en la
pressió, no entrar de primeres
sinó temporitzar, comunicació,
canvi de mentalitat després de
perdre la pilota.
treballar:
Ofensius: Canvis d'orientació,
possessió de la pilota, ajudes
18' (3
sèries de 5
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)

ZONA A ZONA B


57


ritme de joc i velocitat en el joc.
pressió
Espai de joc: Dos zones de 25 x
25 metres
Treball atac combinat: Es juga
un 9x9+2 porters a tot el terreny
de joc. Es comença un 5x5 en un
quadrat central. Al moment en
que l'equip defensor recuperi la
pilota, haurà de realitzar una
passada a la línia defensiva i
començar un atac de 5x4 per
intentar arribar a la porteria rival
amb un mínim de 5 passades.
Guanya l'equip que fa més gols.
un comodí interior, reduir l'espai,
reduir/ampliar els tocs per fer
l'atac organitzat.
temporitzar l'atac (Defensors)
coordinació en la pressió, no
entrar de primeres sinó
temporitzar, comunicació,
agressivitat.
treballar:
Ofensius:, Possessió de la pilota,
atac posicional combinatiu,
ajudes permanents, desmarcs de
ritme de joc i temporització de
l'atac.
18' (2
sèries de 8
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)


58


pressió, entrades.
Espai de joc: Tot el camp;
quadrat 30x30 metres; línia
defensiva 5 metres per davant de
l'àrea.
Amplitud ofensiva: A cada mitat
de l'espai de joc juguen quatre
contra quatre més dos comodins
ofensius i es produiran atacs de
forma alternativa a les dos
zones. Els equips defensius
jugaran en un sistema 3-1, que
tindran el posicionament definit, i
marcaran en zona. L'equip
ofensiu jugarà en un sistema de
joc 4-2 i al jugar els comodins als
carrils laterals, aquests no
podran abandonar-los i
disposaran de dos tocs. El grup
atacant circularà la pilota d'un
carril lateral a l'altre fins trobar el
moment de realitzar una passada
sobre els puntes que procuraran
finalitzar amb un tir; si hi ha un
rebot els mitjos l'agafaran i
finalitzaran amb un xut. Quan es
recupere o es finalitzi l'atac, es
passarà la pilota a l'altra zona a
la qual s'iniciarà un atac.
S'exigirà a la finalització de l'atac
un adequat equilibri ofensiu.
un comodí interior, reduir l'espai,
canvi de comodí al moment de
fer la passada exterior.
temporitzar l'atac (Defensors)
coordinació en la pressió, no
entrar de primeres sinó
temporitzar, comunicació,
20' (2
sèries de 9
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)


59


agressivitat.
treballar:
Ofensius: Possessió de pilota,
ajudes permanents, amplitud,
desmarcs de ruptura i
recolzament, canvis d'orientació,
velocitat en el joc, progressió del
joc, equilibri ofensiu.
Defensius: Posicionaments
defensius, marcatge zonal,
cobertures, permutes,
replegaments, temporitzacions,
pressió.
Material: Cons, pilotes, pitralls i
porteries portàtils
dividit en dos parts iguals
TORNADA A LA CALMA
múscul i cama)
Abdominals
5' - 10'


60


ESCALFAMENT
Rondos amb mobilitat:
Juguen 3 contra un intentant
mantenir la possessió de la
pilota. Quan els jugadors
ofensius aconseueixen donar 8
passades seguides el defensor
tindrà un punt i es canviarà amb
un jugador ofensiu. El jugador
que aconsegueixi menys punts
en 2 o 3 repeticions serà el
guanyador del joc.
tocs); combinar passades 1 toc
- 2 tocs depenent de si l'anterior
és a un toc o a dos (no podem
repetir).
Consignes: (jugadors ofensius)
(jugador defensiu) evitar córrer
sense sentit, tapar línies de
passada, obligar a accelerar
l'acció (menys precisió).
treballar: Ofensius: Mobilitat,
10' - 12' (3
sèries de 3
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre sèries
+
estiraments
dinàmics a
les pauses)
Informació General
Data Divendres, 17 d'octubre del 2014
- Mobilitat i ocupació d'espais lliures
- Finalització a través de l'atac organitzat combinatiu
- Atac organitzat mitjançant les bandes
Material Pilotes, cons, pitralls, porteries portàtils


61


ajudes, velocitat de circulació,
controls, passades i
aprofitament de l'espai de joc
limitació línies de passada.
Possessió amb superioritat:
Juguen 3 contra 2 intentant
mantenir el major temps
possible la possessió de pilota.
Els atacants aconseguiran un
punt per cada 8 passade
seguides, moment en que els
defensors podran introduir un
nou jugador, passant a jugar 3
contra 3; si amb aquesta
oposició els atacants
aconsegueixen 8 passades
s'anotaran un altre punt. Quan
els defensors recuperin la
possessió de la pilota, invertiran
les seves funcions. El joc el
guanyarà el qui en el temps
total del joc faci més punts.
tocs); canvi en quan el tema de
les passades per sumar punts /
entrar defensor; introduir un
comodí interior.
(jugadors defensius) evitar
córrer sense sentit, tapar línies
de passada, obligar a accelerar
l'acció (menys precisió),
coordinar pressió, no entrar de
cop.
10' - 12' (3
sèries de 3
minuts amb
un minut i
mig de
recuperació
entre
sèries)


62


treballar: Ofensius: Ajudes
permanents (mobilitat),
recolzaments, ocupació i
aprofitament de l'espai de joc,
ritme en el joc i velocitat en el
joc
Defensius: Interceptacions i
pressió.
Finalització en tres
subespais: Es juga un 2x2+1
comodin; Es comença la tasca
en el primer subespai amb el
porter, realitzant un 2x2 ajudat
l'equip amb pilota per un
comodin. Quan aconsegueixen
arribar al següent subespai de
forma ordenada, els defensors
superats es quedaran al seu
sector i entraran en joc dos
nous defensors. Així fins arribar
al tercer sector i intentar
aconseguir gol. Si l'equip
atacant aconsegueix marcar, es
canvia el sentit de l'atac i
permaneix en el rol. Si l'equip
atacant perd la possessió, els
atacants avançen de quadrat.
Guanya l'equip que fa més
gols.
Variants: Incloure un altre
comodí interior; obligar a fer
uns tocs màxim per equip o un
temps concret per canviar de
sector.
15' - 18' (3
sèries de 4
minuts amb
dos minuts
de
recuperació
entre
sèries)


63


cop.
treballar: Ofensius: Progressió
de forma combinada del joc,
velocitat i ritme del joc,
passades, desmarcs i mobilitat.
Defensius: Anticipació,
entrada, interceptació, pressió.
Espai de joc: Espai complet de
30 x 20 metres dividit en 3
subespais de 10x20 metres.
3x3 ocupació espais lliures:
Es juga un 3x3 en un espai de
30x20 m amb quatre subespais.
Es realitza una possessió a la
qual no es poden realitzar més
dos passades en el mateix
subespai. Guanya l'equip que
més passades consecutives
aconsegueixi.
Variants: Incloure un comodí
interior ofensiu; augmentar el
nombre de tocs possibles en un
subespai.
(millor un toc que dos),
temportizar la transició cap un
altre subespai. / (jugadors
defensius) evitar córrer sense
sentit, tapar línies de passada,
obligar a accelerar l'acció
(menys precisió), coordinar
pressió, no entrar de cop.
15' - 18' (3
sèries de 4
minuts amb
dos minuts
de
recuperació
entre
sèries)


64


treballar: Ofensius: Possessió,
mobilitat, control - passada,
conducció, velocitat en el joc,
desmarcs.
Defensius: Pressió, entrades,
interceptacions, anticipacions
dividit en quatre subespais
9x9+2 treball d'extrems: Es
juga un 9x9+2 porters en mig
camp. Als laterals del camp es
delimiten unes zones en les
que es troben els extrems de
cada equip i que cap jugador
rival pot entrar a recuperar la
pilota en el moment que un dels
extrems tingui la possessió de
la mateixa, però si pot
obstaculitzar des de fora. Es
juga un partit en el que té que
haver-hi un alt percentatge
d'arribades mitjançant la
centrada a l'àrea dels extrems.
Variants: Incloure un comodí
interior ofensiu; limitar tocs
depenent de la zona (iniciació,
elaboració, finalització)
Atac organitzat!! No precipitar
els atacs; ccombinar centrades
aèrees amb centrades rases,
superfície de contacte segura,
(millor un toc que dos), /
cop.
20' (2
sèries de 7
minuts amb
quatre
minuts de
recuperació
entre
sèries)

PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA

PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA

Similar to PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA (20)

PERIODIZACIÓN TÁCTICA - INEFC LLEIDA