Diapositives emprades a classe

5. Biela-maneta

7. Transmissió per cadena

8. Càlcul de velocitats. Relació de transmissió (r)

11. Transmissió de moviment mitjançant rosques

13. Mecanismes intermitents

16. En automòbils i altres màquines

18. De dents

19. Hidràulics

20. Centrífugs

24. Resoldre problemes de transmissió del moviment

25. Entendre la utilitat conèixer els principals trens de mecanismes

26. Resoldre problemes de trens de mecanismes

27. Determinar les característiques dinàmiques elementals en mecanismes de transmissió del moviment circular: parell i potència

29. Transmissió per engranatges

34. Mecanismes articulats

35. Transmissió per elements flexibles

36. Transmissió mitjançant engranatges

37. Lleves i excèntriques

38. Transmissió mitjançant rosques

39. Mecanismes: de regulació i intermitents

42. Suporten: flexió i cisallament

45. Fixades amb cargols, brides o cadenes envolvents

48. Permet certa tolerància en l'alineació dels eixos

52. Elements no alineats i es tallen (màx. 45 ° )

55. Elements no alineats i es tallen (màx. 45 ° )

58. Evita així trencament de dispositius del mecanisme

61. Passador cisallable: calibrat per suportar un valor determinat de cisallament. Per sobre: es talla

63. En cas contrari: balancins (només oscil·len)

64. Exemples: a les suspensions dels cotxes

68. Emprada en màquines de vapor antigues

72. Però: pot lliscar

73. El més emprat: trapezial

79. Adimensional

81. P = Γ · ω

82. Si rendiment= 100%, es conserva la potència

84. Exemple pàgina 318

86. Conduïda: la que és empesa

87. Pinyó: la roda petita

90. Dents paral·leles als eixos

91. Per a velocitats de gir baixes i esforços petits

93. També és possible: perpendiculars

94. Les dents formen un angle amb l'eix

97. En general: dents rectes

103. Eixos amb angle de 90 °

108. Seria el de la roda de transmissió si no tingués dents

111. Evita vibracions

116. Angle: entre recta de pressió i recta normal als radis primitius

119. Són vàlides les mateixes expressions

122. També solen tenir molles per assegurar el contacte entre peces

124. Nombre de filets

129. Reguladors intermitents

132. Pugen o baixen les boles connectades a la vàlvula

133. Si pugen (gir ràpid) tanquen una mica la canonada d'admissió

134. Per tant, gira més lent i tornen a baixar les boles

135. El contrari també és cert: poca velocitat, obrim canonada...

140. Quan necessitem canviar el sentit de gir

141. Quan volem canviar distància entre eixos...

147. Molt aplicat en locomoció

150. A canvi: ens movem molt ràpid: i 1->2 = ω 2 /ω 1 = Γ 1 /Γ 2 = z 1 /z 2

152. Al conduït: les mateixes però invertides

155. Els desplacem de dreta a esquerra

156. Diferents combinacions de rodes de contacte

157. Per tant, diferents velocitats a l'arbre de sortida

159. Format per engranatges o visos sens fi degudament lubricats

167. Mitjançant desplaçament lateral: acoblem o desacoblem

168. No permeten desconnexió progressiva com els de disc

170. És brusca: només màquines amb Γ i ω baixes

173. Les masses vencen la resistència de les molles

174. Es connecten per fricció amb l'arbre conduït

183. Abraça exteriorment la roda (dispositiu a aturar)

184. Amb algun element mecànic: la tensem (fricció)

185. Actualment: grues o ascensors (cinta tensada electromagnèticament)

187. Quan gira: les obliga a allunyar-se entre sí

188. Fan pressió contra part interior d'un tambor

191. Sobre ell fan pressió dues pastilles recobertes de ferodo

194. Sistemes de fricció: s'escalfarien massa (perillosament)