6. La dislàlia és un trastorn en l’articulació dels
fonemes per l’alteració funcional dels òrgans
perifèrics de la parla (llavis, llengua, vel del paladar).
Es tracta d’una incapacitat per a pronuncia o formar
correctament alguns fonemes o grups de fonemes.
La dislàlia és una de les anomalies del
llenguatge que en més freqüència es
presenta en els centres escolars, sobre tot
en els alumnes d’infantil i primer cicle de
primària.
7. Rotacisme: no articula el fonema /r/
Ceceo: /s/ per /z/
Seseo: /z/ per /s/
Sigmatisme: no articula el fonema /s/
Jotacisme: no articula el fonema /j/
Mitacisme: no articula el fonema /m/
Lambdacisme: no articula el fonema /l/
Kappacisme: no articula el fonema /k/
Gammacisme: no articula el fonema /g/
8. • Fisiològiques: trastorn articulatori propi del
desenvolupament evolutiu del xiquet.
• Audiògenes: trastorn articulatori degut a un dèficit
auditiu.
• Funcionals: alteració fonemàtica produïda per una utilització
incorrecta, sense causa orgànica. No hi ha trastorn físic ni orgànic.
Només una incapacitat funcional.
• Orgàniques: trastorn de l’articulació produït per lesions o
malformacions anatòmiques en els òrgans perifèrics que intervenen
en la parla.