1. 1
En el presenttreball anemaintentarrespondre alapreguntade si l’holisme respecta
elsprincipisde contexti de composicionalitat.Anematractar elstextosde Quine (Dosdogmes
de l’empirisme) Hempel (Problemesicanvisen el criteri empirista del significat) i Russell
(sobrela denotació) i a partird’aquestos veuremcomdonenrespostacadascúd’ellsaaquesta
pregunta.
Pera abordaraquestapreguntaanema explicarque vol dir holisme i enque
consisteixenel principi de contexti de composicionalitat. L’holismesemànticenaquestcasja
que estemparlantdintre de l’àmbitde lafilosofiadel llenguatge, defensaque el llenguatge
s’hade comprendre comuntot i que segmentsparticularsdel llenguatge noméspoden
comprendre’srelacionant-se ambunapartmésgeneral del llenguatge.Per al’holisme,una
paraulaseparadadel conjuntdel llenguatgenotindriaunsentitpropi,perellamateixa.Pelque
fa al principi de contexti de composicionalitatvanserexposatsperprimeravegadaperFrege.
El primerprincipi, vaserexposatenlaseuaobra Els principis de l’aritmètica i diuliteralment:
“Però sempre s’ha de prendre en consideració un enunciat
complet.Nomésdinsd’ell tenen les paraules,en realitat, un significat.
Les representacionsinternesquetenim en talscasosno tenen per que
correspondre als components lògics del judici. Es suficient que
l’enunciat com a tot tinga un sentit; per ell reben també les seues
parts un contingut.”
Ens està diguentque hemde prendre sempreel significatd’unaparaulaenel seucontext,i
mai de formaaïllada.De forma paral·lelavaformularel segonprincipi atravésdel qual vol
deixarconstànciaque unenunciatouna oració noméss’enténapartirde lesexpressionsque
la componen.Aixíesprenel llenguatge comunaestructuraonparaulesméselementalsestan
relacionadesambtot el llenguatgecomuntot. S’haditque aquestosdosprincipisentrenen
una contradicció, peròel significatde lesparaules (enel principi de context) prensentitenun
contextrelacionatamblesaltresexpressionsque formenpartde l’enunciat. Inoésque la
composicionalitatdefengaque unaenunciatsigaindependent,sinóque prensentiten
composicióala restade l’estructura lingüística.Així,unaparaularepel seusentitenun
contextdeterminatque repercuteix enel significatde l’oraciócompletacomunaestructura.
Així,vistaixò, podríemdirque Frege podriarespondre que sía lapreguntainicial.De la
mateixamaneraopine que té sentitafirmaraquestapregunta,jaque si l’holismesuposa
prendre el significatde lesparaulesdintred’unconjunti noindependentmentjaque perelles
mateixesnotenensignificat,estariacompartintel postulatdel principi de contexti de
composicionalitati,pertant,elsestàrespectant.Peròanemaveure comdonenrespostaa
aquestapreguntaels3 autors que hemditabans,reflexionantunpocal voltantdelstres
textos.
En primerlloc, parlaremdel textsde Quine,que abordael problemade ladistinció
entre veritatsanalítiquesi veritatssintètiquesi el reduccionisme,peraell aquestosdos
suposendosdogmesque esdonenenl’empirisme i que vol intentarsuperarenaquesttext,
motiupel qual rebràel nom de “dos dogmesde l’empirisme”. Aquestadistincióentre analítici
sintètic(que prové de Kant) jalapodemtrobar enla distincióque Hume feiaentre relacions
d’ideesi Questionsde fet,i enladistincióde Leibnizentre veritatsde raói veritatsde fet. El
problemaque esplantejaaquí,ésde quinamaneras’enténel concepte ‘analític’,jaque si no
esté una bonacomprensiód’aquestnosabremcomdiferenciarentre analítici sintètic,peròa
la vegada,acceptaraquestadistinciósensesaberque ésl’analiticitatde formaclara pot dur a
confusió.Així,l’interessantd’aquestaqüestióéslanecessitatde donar explicacióaaquest
concepte i si fórael cas eliminarladistinció,o re formular-la.Aristòtil ensparlade ladiferència
d’essenciali accidental,comunaprimeradistincióentreanalítici sintétic.Entre allòque és
dóna de maneranecessàriai allòque éscontingent.Peraell que l’ésserhumàsigaracional és
2. 2
una veritatessencial,mentreque siga bípede ésaccidental,jaque podriahaversigutd’una
altra manera. Carnap,ha utilitzatel que ell haanomenatdescripcionsd’estatperadonar una
explicacióal voltantde que ésallòanalític. Lesdescripcionsd’estatsuposenatribuirvalorsde
veritata qualsevol enunciatatòmicdel llenguatge,i unenunciatseràanalíticquansiga
vertaderpera qualsevol descripciód’estat.Aixòestafentreferènciaal’existènciade veritats
lògiques,ésadir,aquellsque espodenacceptarcoma lògicamentvertaders,compodriaser
Les personesnomasclistesnosónmasclistesoelsfutbolistesnoricssónno rics,o també és el
cas d’afirmacionstalscomplouo noplou,estudiesonoestudies...
No seranaquesttipusd’enunciatsanalíticselsque li donenproblemaaQuine,sinóelsque
s’anomenende segonaclasse i depenende lanocióde sinonímia.Aquestanocióéscomplicada
i preténserexplicadaatravésdel significat,de laintercambiabilitat salva veritate,peròcap
delstresdónauna respostaclara al significatdelsenunciatsanalítics.Preténdonarrespostaa
la analiticitatmitjançantlateoriaverificacionistadel significat,peròaquestaresultasermassa
restrictiva,ésadir, que acceptal’atomisme significatiu,cosaque suposael reductivisme i
representael segondelsdogmesalsqualsvol tractarQuine.Ell noaccepta el reductivismedels
enunciat,noésatomista.El que ell acaba diguentésque si s’acceptal’atomisme s’acaba
acceptantque hi ha un tipusd’enunciatsque s’afirmende maneraimmediata,passe el que
passe,ésa dir,que existiranveritatsanalítiques.Latesi que Quine defensa,pertant,ésque no
hi ha distincióentre veritatsanalítiquesi veritats sintètiques,sinóque totenunciatpot
concebre’scoma vertaderenqualsevol cassempre que esproduïsquenelsajustospertinents
enaltreszonesdel sistema,onel sistemaésel totde laciènciai uncanvi enuna part d’aquest
suposauna reorientacióen altreszonesacausade la interconnexióentre toteslesparts
d’aquestsistema.De lamateixamanera,nohi hacap enunciatque nopugaestar sotmèsa
revisió. Undelsproblemesque planteja l’afirmaciód’enunciatssignificatiusde formaindividual
ésque no podemafirmarenunciatsuniversals,jaque mai espodranverificartotselsenunciats
de manera individual d’enunciatscom ‘Totselscorbssón negres’o‘totselshomessón
mortals’,i pertant nomésespodrà parlard’enunciatsindividualsencasosconcrets.Aquestés
un puntfort de la tesi de Quine i,pertant,una raó per a acceptar-la.Però,de lamateixa
manera,que no sigaclara la distinció i que noexistiscaunateoriasatisfactòria,novol dirque
no tingasentitparlard’aquestaoque no tinguensignificatelsconceptes‘analític’i sintètic.
Aquestacrítica a Quine hasigutexposadaperGrice i Strawsoni diuenque el problemaestàen
com s’haestablertel criteri de demarcacióentre elsdiferentstermes,peròque noespot
negarl’existènciad’aquestadiferènciajaque s’haparlatal llargde moltsanysi ha sigutcentre
de moltesde lesreflexionsde moltsfilòsofs.Desdel meupuntde vista,el que Quine pretén
abordar ésun dogma,i ésjustamentaquestamanerad’acceptarcosessimplementperquè
s’hagentractat al llargde la història.Peròde lamateixamanera,pense que el problemarecau
enreformularoabordar la distinciódesd’unaltre puntde vistai no eliminarladistinciói
afirmarque nomésl’experiènciate l’autoritatde refutaro acceptar unenunciat,jaque
estaríemcaiguentenunaltre tipusde reductivisme.
Així,podem veure que segonsQuinel’holismerespectariael principide contexti de
composicionalitat.Ell ensdiràenel texts que “elsnostresenunciatsal voltantdel mon estern
es sotmeten coma cos totalal tribunal de l’experiència sensible,i no de forma individual” . Ell,
com a defensorde l’holismenoacceptal’atomisme semànticni pertant,tampoc acceptarà el
reductivismeverificacionistaque preténreduirenunciatssignificatiusaenunciats
observacionals i que aquestossiguenverificablesorefutablesde maneraimmediataapartir de
l’experiència.Ell diràque unenunciats,peraque sigavertaderha d’estarsituatdintre de la
experiènciaglobal,jaque de forma independentala experièncianopotser verificatcap
enunciat.Aixòencaixaamblaideadel principi de context,onunaoraciótindràsignificatdintre
d’uncontexti no de forma individual,jaque ésaquestel que dónasignificatencadacas.
D’aquestamanerate sentitque larespostala nostrapreguntasigaafirmativajaque ell esun
3. 3
holistasemàntici defensaque el significatcoma teorias’had’entendre comuntoti no de
formaindividual.
Pel que faa Hempel,el temaque abordaràenel seutextseràcom diferenciaraquells
enunciatsque tenensignificatempíricocognoscitiui aquellsque no,d’aquestamanerapodem
tornar a parlar de la diferènciaentre analítici sintètic.
podemparlardelsinicisdel Cercle de Vienaverificacionsimeoracióté significatempíricsi i
solamentsi noésanalítica i es segueix lògicamentde alguna classe d’oracionsobservacionals
finitai lògicamentcoherent.Karl Popperrefutabilisme Unaoracióté significatempíricsi i sols
si la seuanegacióno ésanalíticai essegueix lògicamentd’unaclasse finitai lògicament
coherentd’oracionsobservacionals) CRITERIDECONFIRMABILITAT:Una oracióS té significat
empíricsi espossible deduirde S,ambconjuncióambaltreshipòtesisauxiliarsapropiades,
oracionsobservacionalsque nosóndeduïblesde leshipòtesisauxiliarsúnicament.
Criteri de traduibilitat-Unaoracióté significatcognoscitiusi i noméssi,es traduïble aun
llenguatge empirista.
L’autor acceptariala ultima,peròhauriade reformular-se jaque es produiorienunaserie de
problemes.Noesrestrictiuesverificacionistael criteri verificacionista?
Hempel defensaràuntipusd’holisme (cita)refutael verificacionismei el cerificacionismeper
no serfidel al composicionalisme
Podemdirque la ideaque enspresentaHempelés,comjahemdit,de caire coherentistao
holista,i laconnexióque podemtrobaramb l’experiènciaésel fetque femprediccionsque es
compleixenono.Si escompleixenesconfirmaparcialmentlaveritatde laproposició generali
si no ho fantenimun motiupera deixar-lade banda. Hempel estàdientque el criteri
verificacionistanoesunaoració analítica (perquè estàsubjecte arevisió),peròenel fons
altrespositivistes,comCarnap,si estariendisposatsaacceptarque ésuna veritatanalítica. No
ésanalític perquè éssusceptible aserrevisat. També ésveritatque hi hauna concepció holista
del significatde les oracions(açòrelacionatambel Principidel Context):Nocorroborem una
proposicióde formaaïllada,sinó
(PARLANTDEL PROBLEMA B DE C1 I C2) La raó perla que Hempelestàdientque (SyN) o (S o
N) no podentenirsignificatésperel PRINCIPIDELA COMPOSICIONALITAT:el criteri
verifacionistaatribueixsignificatatoteslesoracionsque
siguenverificablesperòsi unade lesoracionsnoté significatlaoracióméscomplexatampoc
tindràsignificat) (PARLANTDELPROBLEMA C DE C1 I C2): EL VALORDE VERITATDE UNA
ORACIÓNEGADA,DEPÉN DEL VALORDE VERITATDE LA ORACIÓQUE TÉ DINTRE (feruna
negacióconsisteixen ferunacomposicióentre laoracióx i lasevanegació).Aixínopot donar-
se el cas, gràciesa aquestprincipi,que unaoracióXtingasignificatcognitiu,mentre que la
sevanegació,que consisteix enunacomposicióde Xambla negació,notingasignificat
cognitiu(ProblemaC)
El seuholisme defensariael principi de contexti de composicionalitat
4. 4
Russel.Parlaal voltantdelsenunciatsdenotatius.Diferenciaentre coneixençai coneixement
sobre. Menongi Frege,rebatirlesseuestesis.Unateoríadenotativahade resoldre tres
trencacoloques,1.2.3
La dennotació noesnpermetconeixerde formaimmedoatacerttipusd’oració,sinóque es
coneixeràmitjançantfrasesdenotatives.Aixínoconeixeremlacosaensi,sinoque sabremque
existeix unacosaque tindràcertespropietats,perònopodremtindre unarelaciódirectaamb
aquestespropietats. POTABORDARTOTESLES NO-ENTITATS,AQUELLESFRASESDENOTATIVES
QUE NODENOTENVRES.ABARCA,DELA MATEIXA MANERA QUE HEMPEL UNA GRAN
QUANTITATD’ENUNCIATS.
Les frasesdenotativesmai notenenunsignificatenellesmateixes,peroque totaproposició
enl’expressióverbal de laqual intervenenté unsignificat.
Una frase denotativaespart d’unasentenciai noté,com la majoriade lesparaulesaillades,
cap significacióperellamateixa.
Holistai per tant,principi de context Ide composicionalitat
Pertant, com hempogutvore,elstresautors defensenunholismesemàntici plantejenteories
del siginificatcoherentistes,onel llenguatge s’enténcomuntot I el significatde lesparaules
prensignificatdintre d’aquesti enrelacióala restad’enunciatsi node forma independent.I
aixíelstres acceptarienque l’holisme respectaelsprincipisde contexti de composicionalitat.
Opiniópersonal
