SlideShare a Scribd company logo
1 of 3
Download to read offline
AIGUA EN ESTAT LÍQUID A MART?

Escrit per Revista Eureka
11/03/2009 11:58




La NASA està de festa. Podria ser que les imatges capturades per la nau espacial robòtica Phoenix fossin de gotes d'aigua en estat
líquid. El passat 25 de maig la NASA va observar una sèrie de fotografies que mostraven unes petites taques a la pota de la Phoenix.
Després de mesos d'estudi, els investigadors d'aquest projecte creuen que aquestes taques podrien ser aigua esquitxada a la pota de
la nau durant l'aterratge.

Estat líquid: el gran enigma
De l'existència d'aigua a Mart hi ha moltes evidències. S'han trobat dos tipus de gel (un d'aigua i un altre de CO2) a la superfície del planeta, però
també sota la superfície. També s'ha analitzat el vapor d'aigua en diverses zones del planeta. Gel, vapor..., però i l'estat líquid?


Les condicions del planeta vermell fan molt
complicada l'existència d'aigua líquida, com a
mínim a la seva superfície. La temperatura
superficial mitjana de Mart és de -55 °C, arribant
als -130 °C als casquets polars. Això en part és
conseqüència de la dèbil atmosfera que envolta
el planeta i que no permet conservar la calor, al
contrari de com succeeix en el cas de la Terra.
L'atmosfera de Mart conté gas carbònic i vapor
d'aigua, el primer d'aquests elements queda a
l'atmosfera i el segon tendeix a congelar-se a la
superfície. En els casquets polars és on trobem
les grans masses de gel de Mart. Per tant i en
teoria, qualsevol gota d'aigua exposada a
l'atmosfera de Mart es congelaria.




                                                     Possibles gotes d'aigua líquida a la pota de la
                                                     Phoenix. (c) NASA/JPL-Caltech/University of
                                                     Arizona/Max Planck Institute




Malgrat això, les evidències de l'existència d'aigua líquida a Mart són diverses. L'investigador del Centre d'Astrobiologia del CSIC/INTA (Madrid),
entitat col—laboradora de la NASA, Jesús Martínez-Frias, ens ho ha explicat: "existeixen característiques en les formes del relleu de Mart que són
semblants a les que tenim a la Terra relacionades amb l'existència d'aigua líquida, com els sistemes fluvials, els deltes o els torrents. També s'han
identificat i analitzat minerals com el guix, la kieserita o la jarosita que incorporen aigua o grups OH en les seves pròpies fórmules, és a dir, que
necessiten de l'existència d'aigua líquida per formar-se". Tot i això, les gotes a la pota de la Phoenix poden ser realment d'aigua en estat líquid?

Sal perclorada, el gran anticongelant
Haver trobat gotetes d'aigua líquida no és una teoria esbojarrada, sinó que té els seus inicis en un descobriment d'una missió anterior: la sal
perclorada. L'existència a Mart d'aquest tipus de sal facilitaria molt les coses: té la capacitat de conservar l'aigua en estat líquid a temperatures de
fins a -70 °C. Encara que la temperatura superficial mitjana de Mart sigui de -55 °C, quan la nau Phoenix va aterrar a la superfície del planeta
vermell, la temperatura era de -20 °C. A més, tota la sèrie de fotografies que es van fer de la pota esquitxada de la Phoenix, mostren com les
taques de la imatge van anar creixent de volum durant les següents setmanes. Una explicació per a aquest estrany creixement seria el fet que
fossin gotetes d'aigua salada (com hem explicat) que han augmentat de volum a mesura que absorbien el vapor d'aigua de l'atmosfera de Mart.
Però, per què actuen així?

Nilton Renno, de la Universitat de Michigan, ha liderat l'equip d'investigació que ha presentat aquesta hipòtesi sobre l'existència d'aigua líquida a
Mart. Ell mateix ens ha explicat quines raons els han portat a pensar en aquesta hipòtesi. Preneu nota: "Les sals absorbeixen l'aigua de l'aire, fins i
tot si no està saturada. Aquesta és la raó per la qual en llocs humits la sal de taula es queda enganxada al saler i no la podem tirar sobre el menjar
amb facilitat. Les sals també disminueixen la temperatura de congelació de l'aigua, per això els productors de gelat utilitzen aigua salina en la seva
elaboració. Finalment, quan la temperatura de l'aigua salada està per sota dels 0 °C, comença el procés de transformació en gel i la salinitat de
l'aigua líquida que queda augmenta. És a dir, el refredament incrementa la concentració de sal i aquesta baixa la temperatura de congelació dels
líquids". I exactament això és el que ha pogut passar segons les imatges capturades per la Phoenix. "Les sals que hem trobat a Mart", continua
Renno, "absorbeixen l'aigua de l'aire o del gel de la superfície, i l'aigua salina es pot mantenir en estat líquid a temperatures de -75 °C." Déu ni do
tot el que ha passat a la pota de la nau!




Una de les gotes augmenta el seu volum, possiblement per absorció de la gota veïna (una característica dels líquids). (c) NASA/JPL-Caltech/University of
Arizona/Max Planck Institute.




La temperatura de congelació de l'aigua depèn de la salinitat d'aquesta:
com més sal hi ha, més es conservarà en estat líquid fins a
temperatures més baixes. Per això tirem sal a les carreteres quan ha
nevat, perquè no es congeli i faci patinar els cotxes!


El doctor Martínez-Frias creu que la hipòtesi de l'equip de Renno és molt plausible. Com ha
explicat a Eureka: "És imprescindible tenir en compte que es tracta d'una troballa totalment
innovadora i realment inesperada. Si la hipòtesi del Dr. Nilton Renno i els seus
col—laboradors és correcta, s'obren noves i extraordinàries perspectives científiques sobre
la dinàmica superficial i subsuperficial dels processos fisicoquímics i mineralògics a Mart.
Ara seria molt interessant poder realitzar estudis de laboratori en càmeres de simulació,
sota condicions controlades, que imitessin les observacions realitzades i les variables
mesurades a Mart". Exactament això és el que ara vol portar a terme l'equip de Renno per
veure si aquesta combinació d'aigua amb sal perclorada es podria comportar tal i com
sembla que ho ha fet a les fotografies.



                                               Si hi ha aigua... hi ha vida?

                                               L'objectiu de la nau espacial
                                               robotitzada Phoenix és determinar
                                               si hi ha vida a Mart. Per tant, veure
                                               si hi ha aigua líquida (essencial per
                                               a l'existència de vida tal com la
                                               coneixem) està entre les seves
                                               màximes prioritats. Però, qui podria
                                               viure en condicions semblants de
Aquesta imatge és una projecció
                                               fred i salinitat? "Doncs segurament
vertical que combina cents
                                               uns microorganismes anomenats
d'exposicions capturades per una
                                               psicròfils, que tenen una gran
càmera especial col—locada a la nau
                                               capacitat per adaptar-se al fred",
Mars Phoenix de la NASA, la Surface
                                               explica la Dra. Mercè Berlanga,
Stereo Imager camera. El resultat una
                                               microbiòloga de la Universitat de
imatge de la nau com si la veièssim des
                                               Barcelona.
de dalt. (c) NASA



Hi ha dues característiques bàsiques que fan possible als
psicròfils viure en condicions tan dures per a la resta d'éssers
vius: per una banda, una flexibilitat en l'estructura del seu
organisme que evita l'efecte congelació (podríem comparar-ho a
no posar-se rígid en temperatures baixes i, per tant, permetre que
continuï l'activitat en el seu interior); i per l'altra, la producció
d'uns compostos crioprotectors, uns anticongelants que eviten,
precisament, la seva congelació. Queda clar que aquests
microorganismes no necessiten abric!

Per determinar l'existència de vida, no n'hi ha prou en saber si hi
ha aigua líquida, sinó que també cal saber quina és l'activitat de
l'aigua d'aquell indret. L'activitat de l'aigua és l'aigua disponible
(més o menys en estat líquid) o aprofitable per al creixement d'un
microorganisme. Aquesta característica del medi és una
necessitat que varia depenent dels microorganismes. Per
exemple, Berlanga també ha explicat a Eureka, que "hi ha uns
fongs que viuen en ambients molts secs, amb una activitat de
l'aigua de 0,61. Els bacteris generalment necessiten una activitat
de l'aigua d'un mínim de 0,95, excepte els anomenats halòfils,
que poden viure amb 0,75". "Un cas curiós", continua Berlanga,
"és Staphylococcus aureus -un bacteri causant de moltes
malalties, principalment infeccions cutànies-, que pot sobreviure
amb una activitat de l'aigua de 0,86". Ja veieu que això de la vida
és una cosa molt complicada!


El microorganisme conegut més tolerant a la sal és un
fong que pot viure amb una activitat de l'aigua de 0,61.
L'aigua de Mart en les condicions que fins ara es
coneixen tindria un valor de 0,5... A aquest fong li falta
ben poc per poder viure al planeta vermell!




                                                  Tancar finestra

More Related Content

Viewers also liked

Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)
Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)
Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)LiceoLibertad2015
 
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016LiceoLibertad2015
 
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)LiceoLibertad2015
 
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)LiceoLibertad2015
 
Connectors for argumentative texts (closed)
Connectors for argumentative texts (closed)Connectors for argumentative texts (closed)
Connectors for argumentative texts (closed)Susanna Soler Sabanés
 
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...Fundación Index
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesctorrijo
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)ctorrijo
 

Viewers also liked (10)

linux
linuxlinux
linux
 
Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)
Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)
Filosofía 5os-Amarante(hoja 1)
 
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016
Calendario Exámenes de Ciclo Básico - Diciembre 2016
 
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)
Filosofía 5os-Amarante (hoja 2)
 
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)
Filosofía 5º- Lucía Borges (hoja 1)
 
Portfolio Samples
Portfolio SamplesPortfolio Samples
Portfolio Samples
 
Connectors for argumentative texts (closed)
Connectors for argumentative texts (closed)Connectors for argumentative texts (closed)
Connectors for argumentative texts (closed)
 
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...
Evaluación y acreditación para las plazas de profesorado universitario en Esp...
 
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les ninesBearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les nines
 
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
Exercicis recuperació 1r batxillerat (curs 2016-2017)
 

Similar to Revista eureka aigua mart

Similar to Revista eureka aigua mart (20)

Aigua a mart
Aigua a martAigua a mart
Aigua a mart
 
Isaac, cristian, sasha, marc
Isaac, cristian, sasha, marcIsaac, cristian, sasha, marc
Isaac, cristian, sasha, marc
 
Llac Vostok1
Llac Vostok1Llac Vostok1
Llac Vostok1
 
Congelació àrtic
Congelació àrticCongelació àrtic
Congelació àrtic
 
Aigua a Mart
Aigua a MartAigua a Mart
Aigua a Mart
 
El fons del mar
El fons del marEl fons del mar
El fons del mar
 
La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?La vida aquí... i molt més lluny?
La vida aquí... i molt més lluny?
 
Expo passeig temps
Expo passeig tempsExpo passeig temps
Expo passeig temps
 
Història d'una gota d'aigua
Història d'una gota d'aiguaHistòria d'una gota d'aigua
Història d'una gota d'aigua
 
Dossier Gota d'aigua
Dossier Gota d'aiguaDossier Gota d'aigua
Dossier Gota d'aigua
 
Biòlegs i químics de l'aigua
Biòlegs i químics de l'aiguaBiòlegs i químics de l'aigua
Biòlegs i químics de l'aigua
 
Sortida d'oceanografia
Sortida d'oceanografiaSortida d'oceanografia
Sortida d'oceanografia
 
La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2La vida s'organitza acte 2 escena 2
La vida s'organitza acte 2 escena 2
 
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
Un viatge científic a l'Àrtic (conferència general)
 
La hidrosfera
La hidrosferaLa hidrosfera
La hidrosfera
 
Presentació 1 origen terra
Presentació 1 origen terraPresentació 1 origen terra
Presentació 1 origen terra
 
Mireia, maria, hajar, nuria,kyanna
Mireia, maria, hajar, nuria,kyannaMireia, maria, hajar, nuria,kyanna
Mireia, maria, hajar, nuria,kyanna
 
Qué ès l'aigua?
Qué ès l'aigua?Qué ès l'aigua?
Qué ès l'aigua?
 
Un planeta viu per Daniel Ortuño
Un planeta viu per Daniel OrtuñoUn planeta viu per Daniel Ortuño
Un planeta viu per Daniel Ortuño
 
El nostre planeta
El nostre planetaEl nostre planeta
El nostre planeta
 

Revista eureka aigua mart

  • 1. AIGUA EN ESTAT LÍQUID A MART? Escrit per Revista Eureka 11/03/2009 11:58 La NASA està de festa. Podria ser que les imatges capturades per la nau espacial robòtica Phoenix fossin de gotes d'aigua en estat líquid. El passat 25 de maig la NASA va observar una sèrie de fotografies que mostraven unes petites taques a la pota de la Phoenix. Després de mesos d'estudi, els investigadors d'aquest projecte creuen que aquestes taques podrien ser aigua esquitxada a la pota de la nau durant l'aterratge. Estat líquid: el gran enigma De l'existència d'aigua a Mart hi ha moltes evidències. S'han trobat dos tipus de gel (un d'aigua i un altre de CO2) a la superfície del planeta, però també sota la superfície. També s'ha analitzat el vapor d'aigua en diverses zones del planeta. Gel, vapor..., però i l'estat líquid? Les condicions del planeta vermell fan molt complicada l'existència d'aigua líquida, com a mínim a la seva superfície. La temperatura superficial mitjana de Mart és de -55 °C, arribant als -130 °C als casquets polars. Això en part és conseqüència de la dèbil atmosfera que envolta el planeta i que no permet conservar la calor, al contrari de com succeeix en el cas de la Terra. L'atmosfera de Mart conté gas carbònic i vapor d'aigua, el primer d'aquests elements queda a l'atmosfera i el segon tendeix a congelar-se a la superfície. En els casquets polars és on trobem les grans masses de gel de Mart. Per tant i en teoria, qualsevol gota d'aigua exposada a l'atmosfera de Mart es congelaria. Possibles gotes d'aigua líquida a la pota de la Phoenix. (c) NASA/JPL-Caltech/University of Arizona/Max Planck Institute Malgrat això, les evidències de l'existència d'aigua líquida a Mart són diverses. L'investigador del Centre d'Astrobiologia del CSIC/INTA (Madrid), entitat col—laboradora de la NASA, Jesús Martínez-Frias, ens ho ha explicat: "existeixen característiques en les formes del relleu de Mart que són semblants a les que tenim a la Terra relacionades amb l'existència d'aigua líquida, com els sistemes fluvials, els deltes o els torrents. També s'han identificat i analitzat minerals com el guix, la kieserita o la jarosita que incorporen aigua o grups OH en les seves pròpies fórmules, és a dir, que necessiten de l'existència d'aigua líquida per formar-se". Tot i això, les gotes a la pota de la Phoenix poden ser realment d'aigua en estat líquid? Sal perclorada, el gran anticongelant Haver trobat gotetes d'aigua líquida no és una teoria esbojarrada, sinó que té els seus inicis en un descobriment d'una missió anterior: la sal perclorada. L'existència a Mart d'aquest tipus de sal facilitaria molt les coses: té la capacitat de conservar l'aigua en estat líquid a temperatures de fins a -70 °C. Encara que la temperatura superficial mitjana de Mart sigui de -55 °C, quan la nau Phoenix va aterrar a la superfície del planeta vermell, la temperatura era de -20 °C. A més, tota la sèrie de fotografies que es van fer de la pota esquitxada de la Phoenix, mostren com les taques de la imatge van anar creixent de volum durant les següents setmanes. Una explicació per a aquest estrany creixement seria el fet que fossin gotetes d'aigua salada (com hem explicat) que han augmentat de volum a mesura que absorbien el vapor d'aigua de l'atmosfera de Mart. Però, per què actuen així? Nilton Renno, de la Universitat de Michigan, ha liderat l'equip d'investigació que ha presentat aquesta hipòtesi sobre l'existència d'aigua líquida a Mart. Ell mateix ens ha explicat quines raons els han portat a pensar en aquesta hipòtesi. Preneu nota: "Les sals absorbeixen l'aigua de l'aire, fins i
  • 2. tot si no està saturada. Aquesta és la raó per la qual en llocs humits la sal de taula es queda enganxada al saler i no la podem tirar sobre el menjar amb facilitat. Les sals també disminueixen la temperatura de congelació de l'aigua, per això els productors de gelat utilitzen aigua salina en la seva elaboració. Finalment, quan la temperatura de l'aigua salada està per sota dels 0 °C, comença el procés de transformació en gel i la salinitat de l'aigua líquida que queda augmenta. És a dir, el refredament incrementa la concentració de sal i aquesta baixa la temperatura de congelació dels líquids". I exactament això és el que ha pogut passar segons les imatges capturades per la Phoenix. "Les sals que hem trobat a Mart", continua Renno, "absorbeixen l'aigua de l'aire o del gel de la superfície, i l'aigua salina es pot mantenir en estat líquid a temperatures de -75 °C." Déu ni do tot el que ha passat a la pota de la nau! Una de les gotes augmenta el seu volum, possiblement per absorció de la gota veïna (una característica dels líquids). (c) NASA/JPL-Caltech/University of Arizona/Max Planck Institute. La temperatura de congelació de l'aigua depèn de la salinitat d'aquesta: com més sal hi ha, més es conservarà en estat líquid fins a temperatures més baixes. Per això tirem sal a les carreteres quan ha nevat, perquè no es congeli i faci patinar els cotxes! El doctor Martínez-Frias creu que la hipòtesi de l'equip de Renno és molt plausible. Com ha explicat a Eureka: "És imprescindible tenir en compte que es tracta d'una troballa totalment innovadora i realment inesperada. Si la hipòtesi del Dr. Nilton Renno i els seus col—laboradors és correcta, s'obren noves i extraordinàries perspectives científiques sobre la dinàmica superficial i subsuperficial dels processos fisicoquímics i mineralògics a Mart. Ara seria molt interessant poder realitzar estudis de laboratori en càmeres de simulació, sota condicions controlades, que imitessin les observacions realitzades i les variables mesurades a Mart". Exactament això és el que ara vol portar a terme l'equip de Renno per veure si aquesta combinació d'aigua amb sal perclorada es podria comportar tal i com sembla que ho ha fet a les fotografies. Si hi ha aigua... hi ha vida? L'objectiu de la nau espacial robotitzada Phoenix és determinar si hi ha vida a Mart. Per tant, veure si hi ha aigua líquida (essencial per a l'existència de vida tal com la coneixem) està entre les seves màximes prioritats. Però, qui podria viure en condicions semblants de Aquesta imatge és una projecció fred i salinitat? "Doncs segurament vertical que combina cents uns microorganismes anomenats d'exposicions capturades per una psicròfils, que tenen una gran càmera especial col—locada a la nau capacitat per adaptar-se al fred", Mars Phoenix de la NASA, la Surface explica la Dra. Mercè Berlanga, Stereo Imager camera. El resultat una microbiòloga de la Universitat de imatge de la nau com si la veièssim des Barcelona. de dalt. (c) NASA Hi ha dues característiques bàsiques que fan possible als psicròfils viure en condicions tan dures per a la resta d'éssers vius: per una banda, una flexibilitat en l'estructura del seu
  • 3. organisme que evita l'efecte congelació (podríem comparar-ho a no posar-se rígid en temperatures baixes i, per tant, permetre que continuï l'activitat en el seu interior); i per l'altra, la producció d'uns compostos crioprotectors, uns anticongelants que eviten, precisament, la seva congelació. Queda clar que aquests microorganismes no necessiten abric! Per determinar l'existència de vida, no n'hi ha prou en saber si hi ha aigua líquida, sinó que també cal saber quina és l'activitat de l'aigua d'aquell indret. L'activitat de l'aigua és l'aigua disponible (més o menys en estat líquid) o aprofitable per al creixement d'un microorganisme. Aquesta característica del medi és una necessitat que varia depenent dels microorganismes. Per exemple, Berlanga també ha explicat a Eureka, que "hi ha uns fongs que viuen en ambients molts secs, amb una activitat de l'aigua de 0,61. Els bacteris generalment necessiten una activitat de l'aigua d'un mínim de 0,95, excepte els anomenats halòfils, que poden viure amb 0,75". "Un cas curiós", continua Berlanga, "és Staphylococcus aureus -un bacteri causant de moltes malalties, principalment infeccions cutànies-, que pot sobreviure amb una activitat de l'aigua de 0,86". Ja veieu que això de la vida és una cosa molt complicada! El microorganisme conegut més tolerant a la sal és un fong que pot viure amb una activitat de l'aigua de 0,61. L'aigua de Mart en les condicions que fins ara es coneixen tindria un valor de 0,5... A aquest fong li falta ben poc per poder viure al planeta vermell! Tancar finestra