1. TEORIA DE LA IMATGE
Tema 1: Funció de la imatge al llarg
de la història
Eva Saez
Clara Montaner
Gemma Bruguera
Roger Rovira

2. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC
❖ Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux
❖ Caràcter màgic-religiós
❖ Artista considerat el xamán de la tribu
❖ Funció utilitària → bellesa no intencionada

3. Pintura rupestre
❖ Zones de difícil accés
❖ Tècnica: gravat i pintura
❖ Colors: vermell, ocre, negre i groc
❖ Temes:
- Mans
- Animals
- Figura humana
- Altres
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
Coves d’Altamira (Cantàbria)

4. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
ART MOBILIARI
❖ Materials: os, fusta, pedra
❖ Objectes:
- D’ús quotidià
- Simbòlics o talismans
>Venus
Venus de Willendorf, Àustria

5. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Les representacions del paleolític no tenen
continuïtat.
➢ Epipaleolític: art molt pobre i escàs.
➢ Art llevantí: zona mediterrània espanyola, major
qualitat. Gran dinamisme i noves tècniques.
❖ Importants canvis climàtics.
➢ Modifiquen les diverses formes de vida.
NEOLÍTIC

6. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ L’origen del neolític l’hem de situar a l’Àsia Menor.
❖ S’expandia des de l’actual Iràn fins a Turquia.
➢ Progressiva arribada a Europa.
❖ És una etapa històrica molt llarga.
❖ L’art es caracteritza per:
➢ Captació de l’aparença d’un ambient canviant.
➢ Representació del moviment i traços més simples.

7. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ A la màgia simbòlica de les representacions, se’ls
suma:
➢ La necessitat d’expressar els actes quotidians.
➢ L’art es situa en nous emplaçaments.
➢ Representacions de l’home mateix, aquest s’erigeix
com a protagonista.
■ Se’l representa com a part d’un conjunt.
➢ A mesura que els animals són domesticats aquests
perden protagonisme.

8. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Construccions megalítiques:
➢ Pedres de grans
dimensions
➢ Modificació de la visió que
l’home té de l’univers.
➢ Se’ls associen significats
CONSTRUCCIONS PREHISTÒRIQUES
Stonehenge, Regne Unit

9. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Apareixen tant a Europa com al Pròxim Orient.
❖ Representacions de la dona més habituals:
➢ Dones nues
➢ Dones en el moment del part
➢ Dones amb els seus fills en braços
LES FIGURES FEMENINES

10. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART
GRECOLLATÍ
❖ Desenvolupament comercial → aparició burgesia
mercantil → individu té pes a la societat: cultura
antropocèntrica
❖ Antropocentrisme + democràcia = artista adquireix
valor social
❖ Importància del concepte de bellesa
❖ Funció de l’art: religiosa-mitològica i exaltació de la
polis
MÓN ANTIC: GRÈCIA

11. Prestigi social de l’artista
FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART
GRECOLLATÍ
Partenó. Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies

12. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART
GRECOLLATÍ
Evolució del cànon: la recerca de les proporcions ideals
Dorífor de Policlet (450-445 a.C.) Apoxiòmenos de Lisip (340-330 a.C.)

13. FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART
GRECOLLATÍ
❖ Cultura teocèntrica que rendeix culte a l’emperador i
als déus
❖ Funció de l’art: propaganda política
❖ Al servei del sistema polític: art utilitari
❖ Representa ideals estètics
❖ Artista anònim al servei de l’Estat
MÓN ANTIC: ROMA
← Arc de Constantí
Artista anònim →

14. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
● Artista-artesà anònim al servei de les castes
privilegiades → faraó i sacerdots
● ART: funció religiosa, exaltació del poder
dels reis i faraons
● Societat teocènctrica

15. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
● Obres monumentals amb
caràcter simbòlic, funerari o
religiós
● Escriptura i dibuixos a les
parets dels monuments
antics → informació

16. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
Organització político - administrativa →
societat jerarquitzada
LA SOCIETAT

17. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
● Rituals de culte als deus, fe absoluta.
● Caràcter pràctic - màgic
● Temples - santuaris
● Estatues divines
● Capilles familiars
● DEUS: Ra, Osiris, Seth, Horus, Isis
LA RELIGIÓ

18. LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
● Mort: passatge a la segona vida
● Humà = cos + elements immaterials (ba +
ka)
● Rituals funeraris → momificació,
inhumació, tumbes (representacions
murals)
● El Llibre dels Morts

19. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL
BARROC
❖ Artista anònim, considerat artesà
❖ Societat jerarquitzada. Església = patrimoni de la
cultura i de l’espiritualitat
❖ Alta Edat Mitjana (al servei de l’església): funció
religiosa-didàctica
❖ Baixa Edat Mitjana: l’artista realitza un ofici lligat a
un gremi
EDAT MITJANA

20. LA IMATGE L’EDAT MITJANA I AL
BARROC
← PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LEÓN: funció didàctica
EL PORTAL DE LA GLÒRIA

21. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL
BARROC
❖ L’artista
➢ S’independitza del gremi
➢ Treballa al servei de la cort (mecenatge)
➢ Surt de l’anonimat
❖ Funció de l’art:
➢ Religiosa: al servei de la cort papal
➢ Profana: al servei de l’alta burgesia i de la noblesa
❖ Antropocentrisme: domina la cultura de l’època
RENAIXEMENT

22. LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL
BARROC
❖ Absolutisme
❖ Crisi religiosa: reforma i contrareforma
❖ Funció de l’art: propaganda política i religiosa
❖ Artista: al servei de l’Església i de l’Estat
MANIERISME, BARROC i NEOCLASSICISME (S. XVI - 1789)

23. DEBAT
❖ Els artistes en aquesta època pretenien crear art? Si és
que no, podem considerar les seves representacions
com art?
❖ Els cànons de bellesa proposats per Lisip, encara
perduren avui en dia?
❖
❖ Perquè la majoria d’artistes feien art al servei dels qui
ostentaven el poder? Creieu que feien bé?