Activitats mites plató

1. 1.- Elabora un esquema que mostri la simbologia del mite de la caverna. Indica què representa cada
un dels elements que hi apareixen.
Dimensió ontològica Dimensió
epistemològica
Dimensió
antropològica
Dimensió ética i
política
Símbol:
Interior de la caverna
• Ombres projectades en
la paret
• Objectes a l'interior de
la caverna
• Llum del foc
Exterior de la caverna
• Ombres i reflexos en
l'aigua
• Objectes i éssers vius
en l'exterior
• El Sol
Interpretació:
A l’interior:
Món sensible
• Reproduccions
d'objectes reals
• Objectes del món
sensible
• Sol
A l’exterior:
Món intel·ligible
• Ens matemàtics
• Objectes intel·ligibles
(Idees)
• Idea del Bé
Visió a l'interior de la
caverna:
• Identificació d'ombres
projectades
• Visió d'objectes a
l'interior de la caverna
Opinió
• Imaginació o
conjectura
• Creença
Visió en l'exterior de la
caverna:
• Visió d'objectes
reflectits en l'exterior
• Identificació directa
d'objectes en l'exterior
Ciència
• Coneixement discursiu
(matemàtic)
• Saber, coneixement
dialèctic
Símbol:
• Presoners
• Reconeixement d'un
mateix com a ombra
• Alliberament de les
cadenes d'un presoner
• Camí cap a l'exterior
de la caverna
• Reconeixement d'un
mateix a la llum del Sol
• Vida en l'exterior de la
caverna
Interpretació:
• Humans que creuen
que el món sensible és
l'únic que existeix
• Identificació de l'ésser
humà amb el cos
• Descobriment de la
filosofia
• Trànsit des de la
ignorància fins al saber
• Identificació de l'ésser
humà amb l'ànima
• Assoliment d'una vida
humana plena
Símbol:
• Alliberament del
presoner i sortida a
l'exterior
• Contemplació de les
coses en l'exterior
• Retorn a l'interior de la
caverna
• Assassinat del pres
alliberat pels seus
companys
Interpretació:
• Camí cap a la virtut;
preparació del futur
governant
• Coneixement del
significat de les virtuts
morals; capacitació per
a governar
• Compromís d'ajudar
als altres guiant-los a
una vida millor
• Condemna i execució
de Sòcrates. Expressió
del pessimisme respecte
a la
possibilitat de canviar
les polis mal
governades.

2. 2.- Llegeix el text i contesta les preguntes:
Pelque fa a la configuració, cal parlar de la manera següent: per explicar com és, caldria una exposició
totalment divina i molt extensa, mentre que dir a què s’assembla és quelcom humà i certament més breu;
parlem, per tant, d’aquesta manera. Imaginem, doncs, que s’assembla a una força en la qual van naturalment
units un auriga i una parella de cavalls alats. Sens dubte, els cavalls i els aurigues dels déus són tots bons i de
bones qualitats, però en el cas dels altres es tracta d’una barreja. Pelque fa a nosaltres, hi ha primerament un
auriga que condueix una parella d’animals de tir; aleshores, un d’aquests cavalls és bell i bo, i d’aquestes
mateixes qualitats, mentre que l’altre és el contrari i també de qualitats contràries. Pelque fa a nosaltres,
doncs, el fet de conduir-los és necessàriament difícil i desagradable.
Plató: Fedre, 246a
a) Qui són l’auriga i el parell de cavalls alats?, què simbolitzen en el pensament de Plató?
L’auriga és la part racional del nostre cervell, que representa la paciencia i les seves virtuds. La part
racional del nostre cervell esta representada per un cavall blanc, que té relació amb la valentía, i el
cavall negre representa la part hedonista .
Estàs d’acord amb el plantejament de l’ànima de Plató?
3.- Busca a Internet sobre el mestre de Plató:
Plató va tenir un mestre del que no en sabríem res si no fos pels seus diàlegs. Quin era el seu nom?,
Quin era el seu mètode?, com va morir, per què?
El seu mestre va ser Sócrates va ser condemnat a morir bevent cicuta per haver expressat les seves idees en
contra de la creença en els déus ancestrals i corrompre als joves atenesos.
El seu mètode és una forma de diàleg cooperatiu argumentatiu entre individus, basat a fer i respondre
preguntes per a estimular el pensament crític i extreure idees i pressuposicions subjacents. Involucra una
discusió on es questionael punt de vista un participant pot portar a un altre a contradir-se d'alguna manera,
afeblint així el punt del defensor.
4.- Llegeix el text:
–Res d’insòlit, per Zeus, no és el que dius! –vaig exclamar–. Ja que
m’adono, ara que ho dius, que cada un no té els mateixos dots natu-
rals que els altres, sinó que és diferent quant a la seva disposició natu-
ral: un és apte per fer una tasca, un altre ho és per fer-ne una altra. No
et sembla?
–A mi sí.
–Aleshores, què serà millor, que un sol exerciti molts oficis o que
n’exerciti un de sol?
–Que n’exerciti un de sol.
Plató: República, Llibre II, 370 b
a) Quina és la tesi principal del text?

3. b) Quina és l’estructura de la societat segons Plató? Som tots iguals?
L'ésser humà no és autosuficient (autàrquic), necessita viure en societat per a satisfer les necessitats bàsiques.
Tots ens necessitem mútuament; cadascun aporta la seva especialitat a la comunitat. Per tant l'ésser humà és
social per naturalesa.
5.- En el plantejament de Plató hi ha una relació molt estreta entre les parts de l’ànima i les classes
socials. Fes un quadre d’aquesta relació.
Dimensions de
l'ànima
.Classes socials Virtuts
Racional Governants filòsofs
Homes d’or
Prudència (sabiduria )
Irascible Guardiants guerrers
Homes de plata
Fortalesa (Valor)
Apetitiva Artesans i llauradors
Homes de bronze
Templança
Harmonia entre las
partes del alma
Harmonia entre les
clases socials
Justícia