Anàlisi d'una obra d'art

1. 0
ANÀLISI D’UNA OBRA D’ART
Una fotografía de Xavier Miserachs
17 DE MAYO DE 2016
SANDRA BARBA MARTÍN

2. 1.Dades generals de l’obra
a. Títol: Barcelona, Blanc i negre
b. Autor: Xavier Miserachs
c. Cronologia: L’obra es va realitzar a l’any 1962 a la
repressió de la dictadura Franquista. Els fets
econòmics, socials i culturals d’aquella època:
- Àmbit econòmic
a. Fort creixement econòmic,
especialment en el camp del
metall i la construcció.
b. Grans migracions massives
de la població espanyola a terres de la província de Barcelona.
- Àmbit social i cultural
a. Revolucions socials i vagues per aconseguir millores laborals.
b. Creacions de comissions obreres.
c. Creació de la Seguretat Social.
d. Influència dels nous mitjans de comunicació, la publicitat sobre els hàbits socials.
e. L’estat Franquista manté un fort control monopolístic sobre la televisió.
f. Introducció lenta, però, creixent de les pautes socials i culturals europees.
g. Desenvolupament de la societat del consum.
h. Nous moviments culturals i de creació pedagògica.
i. Creació de Rosa Sensat.

3. d. Tipus d’obra: Fotografia
e. Técnica: fotografia espontània
f. Format: Rectangular
g. Tema: Mostra l’essència de la Barcelona dels anys 60.
h. Relació de l’obra amb l’exposició d’on forma part: Aquesta fotografia forma part del fotollibre Barcelona, blanc i negre que
s’exposa temporalment al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MCBA). El museu organitza les obres a l’espai de manera
que l’espectador pugui realitzar un viatge emocionant en el temps i percebre
2. Estil artístic
A la meitat del segle XX van sorgir la segona avantguarda, un gran ventall de estils artístics. Aquesta fotografia pertany a concretament l’estil
hiperrealista. Les característiques principals d’aquest estil artístic són:
- Expressió a través d’una càmera.
- L’expressivitat real de les persones i situacions.
3. Anàlisi formal
a. Forma. Anàlisi dels materials
La fotografia de Xavier Miserachs és una obra figurativa perquè intenta immortalitzar la realitat de forma fidel on l’espectador es pot sentir que
forma part de l’obra.
b. Color
Aquesta obra és en colors neutres, és a dir en diferents tonalitats de blanc, negre i gris. Aquest fet és a causa de la inexistència de la gama
cromàtica a les càmeres fotogràfiques.

4. c. Llum
A la fotografia es pot observar llum real. L’aparició d’aquesta lluminositat és a causa de la realitat i es distribueix de forma homogènia i
unidireccional.
d. Composició
- Tipus de composició
La composició de la fotografia és asimètrica, és a dir, l’espectador centra la mirada a un costat esquerre de la imatge, a sobre els 3 elements
principals de l’obra que estan organitzats per l’espai.
- Estructura de l’obra
L’esquelet de la imatge fan que les línies mestres de l’obra em suggereixin ordre, moviment, asimetria i verticalitat. A més a més, pel que fa a les
línies, aquestes són verticals i em transmeten força, creixement i activitat.
- Perspectiva
La perspectiva d’aquesta fotografia és lineal perquè està formada per l’ordenació dels elements a l’espai. De manera que, a mesura que es
aprofundeix a la perspectiva, els objectes es tornen més petits.
4. Anàlisi iconogràfic
Aquesta fotografia està feta a Barcelona dels anys 60, època de repressió social i cultural gràcies a la dictadura Franquista imposada pel senyor
Franco. Així doncs, l’obra reflexa aquesta dur context de prohibicions. Els personatges es troben en una posició vertical i es concentren en un
lateral de la imatge. A la part més esquerre hi trobem a dues senyores de classe social alta i vestides amb la roba que marcava la moda d’aquells
anys. Aquestes figures femenines semblen que estiguin escandalitzades per les accions que realitzen les dues figures de la part dreta de la
instantània. Aquestes accions rebutjades per les dones, les realitzen una parella, també col·locada en posició vertical, que es mostren en una
situació d’afectivitat en una via pública, sembla en que estiguin en un moment de comiat o de retrobament. Tot això, amb l’atenta mirada d’una

5. figura masculina ubicada a la part central de la fotografia on no podem observar què és el que contempla i les seves reaccions davant d’aquesta
situació moralment no acceptada.
5. Anàlisi iconològic
L’autor realitza una fotografia espontània d’una situació quotidiana, és a dir no hi ha pautat cap composició prèvia per part del fotògraf amb els
personatges. Per tant, l’artista no realitza cap simbologia oculta, sinó que la seva intenció és transmetre a l’espectador a través de la
espontaneïtat la realitat de la societat barcelonina.
6. Comentaris personals
Aquesta fotografia de Xavier Miserachs per mi és una rebel·lió de l’amor i la sexualitat davant una societat puritana. Em fa pensar que l’artista
volia que l’espectador pugui observar com és la societat masclista que vivim i com les figures masculines, com per exemple la que surt al centre
de la imatge, són les que marquen i estableixen com han de ser les relacions socials i afectives de la població. A més a més, imagino que també
ens vol comunicar la impossibilitat que un home i una dona tinguin una amistat, ja que aquesta combinació si es produeixen és només per la
reproducció. Per aquest motiu, m’he enamorat d’aquesta fotografia perquè m’agrada veure com aquesta parella, que es donen un petó a la
galta en una via pública, no tenen por i els hi dóna igual demostrar la seva alegria, els seus sentiments i l’efusivitat quan es veuen al carrer o es
volen acomiadar.
Crec que sempre hem de demostrar els nostres sentiments, emocions i sensacions, sense por a la reacció de la població. No hi ha res millor que
compartir moments i experiències amb les persones que estimes i manifestar els nostres sentiments, sense distinció de gèneres.