Intervenció amb famílies d'infants amb discapacitat i problemes conductuals

1. Anna Fernández
Marta Pina
Educació Infantil I

2. Totes les persones tenen dret a participar a la societat.
Utilitzarem l’escola com a recurs en el procés d’integració i de socialització dels
infants, especialment per aquells que pateixen problemes de desenvolupament.
A la societat hi ha diversitat, i doncs aleshores a l’escola també ha d’haver-hi.
L’infant si no aprèn a viure entre la diversitat, en un futur, li serà difícil mantenir
contacte amb la comunitat.

3. Molts pares pensen que la presència d’infants amb necessitats educatives
especials poden endarrerir el ritme de la resta del grup classe. Però hi ha
experiències que demostren el contrari; s’ha comprovat que en un grup en
el qual hi ha escolaritzat un infant amb discapacitat visual presenta una
competència lingüística superior a la d’altres grups del mateix nivell
educatiu.
Per això donem aquesta importància a la inclusió d’infants amb
discapacitats.
Els infants que conviuen amb l’infant en qüestió s’acostumen a
verbalitzar més. Els ajuda en el seu aprenentatge, positivament

4. Aquest tipus d’intervenció i atenció s’ha de dur a terme de forma
GLOBAL I PLANIFICADA des de el centre educatiu.
L’intervenció que fa l’escola quan un alumne requereix necessitats
educatives especials, el centre ha d’elaborar un “PLA D’ACOLLIDA”, amb
el qual es pretén intensificar l’atenció i la informació que ofereix la
família

5. Si per a qualsevol família és usual fer una o dues reunions o entrevistes, en
aquest cas és recomanable fer una per trimestre.
A més a més el centre s’ha de assegurar que la família comprèn correctament la
informació que rep; aquesta informació pot tractar sobre el procés
d’aprenentatge de l’infant, l’atenció que rep en petit o gran grup, els hàbits que
va adquirint.
Qualsevol canvi en l’atenció a l’infant ha de ser comunicat als pares
prèviament.