Treball de valencià 3er ESO Prosa Moral i Didàctica. Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Arnau de Vilanova, Ramon Llull, Bernat Metge, Joanot Martorell, Isabel de Villena.

1. PROSA MORAL I DIDÀCTICA
El canvi de pensament de l’època medieval a l’Humanisme
provocà la reacció de l’esglesia catòlica. Aixo dona com a resultat
una literatura religiosa i moral prou interessant, on destaquen
diversos autors.
Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Arnau
de Vilanova i Ramon Llull. Tots cinc posseeixen un sólida
formaciò universitaria, adquirida a Espanya i diverses centres
europeus. Tots viatgen molt per Europa i el nord d’Àfrica
(Turmeda al igual que Llull). Son uns savis il.luminats i dinàmics.

2. 2
Pertanyen als estament urbans més privilegiats, estàn molt bé
relacionats amb les altes esferes de poder (papes, monarques i
en el cas de Turmeda, amb soldats tunisencs).
Tant Arnau de Vilanova com Ramon Llull varen escriure la seua
obra a final del segle XIII i començament del XIV. Un segle de
distancia els separa de Sant Vicent Ferrer, Francesc Eiximenis,
Anselm Turmeda; aquest tres varen nàixer quan Llull i Vilanova
ja feia prou anys que havien mort. La seua producció literaria és
de final del segle XIV y el començament del XV.

3. 3

4. 4
Francesc Eiximenis, fou un escriptor molt fecund. Amb la seua
obra volgué posar a l’abast del poble el caràcter didàctic popular
dels seus escrits que el feren molt famós i va ésser llegit per una
gran massa de lectors. En diverses pàgines dels seus tractats,
parla de les dones i, a més, va dedicar un llibre sencer, Lo libre
de les dones, a la condició femenina, de manera que es posà de
ple en un tema que estava en voga en el seu temps i que va
omplir planes de tractadistes, moralistes i escriptors, tant
eclesiàstics com laics: definir la naturalesa femenina, en ell
mostra una visió crítica de la dona.

5. 5

6. 6
Sant Vicent Ferrer va ser mestre de Teologia a la Catedral de
Valencia, on va iniciar les predicacions. Els seus miracles eren
molt nomenats per tot arreu i a dia de hui encara es celebren en
tots els altars de Valéncia, on es representent teatralment.
Xiquets del Altar del Tossalt, entre ells el dissenyador
Francis Montesinos i la meua iaia, representant “La jueva
endimoniada”. Anys 60’

7. 7

8. 8
Hi ha una anècdota que contava Sant Vicent:
“En una ciutat era una dona, e per un gran crim fonc sentenciada
que morís de fam: pens que devia ésser alguna honrada dona.
La dona havia una filla, e la filla criava sa criatura; e sabent que
era sentenciada sa mare, així la filla feia alletar son fill, e ella
conservava la llet per a sa mare. E hac gràcia que hi entràs a
visitar, sens vianda; e aixi, conservant la llet, e com era entrada
en la presó, dava a mamar a sa mare e buidava-li les mamelles,
e així dos vegades lo dia, hora de dinar e al vespre. Aixi la
sostenc molts dies, e lo jutge deïa: Con se pot fer que no sia
morta? Lo jutge dix: No pot ésser, e lo jutge ho volc veure, evéu
que la vella mamava. Plagué-li tant esta pietat, que delliurà la
mare. Esta era bona filla”. Vicent Ferrer.

9. 9

10. 10
La obra més coneguda de Anselm Turmeda es el Llibre dels bons
amonestaments, el llibre és un conjunt de consells força
materialistes, individualistes i cínics, amb clares notes de
intenció antimonàstica i d’una certa inmoralitat. Turmeda era
també un visionari, va escriure diverses Profecies político
religioses, en vers, i aconseguí certa fama com astròleg.
La dedicació professional de Bernat Metge a la Notaria i Registre
implicà el domini de l’escriptura, del llatí, el català i l’aragonès;
coneixia bé els fonaments de dret i la filosofia. La seua dedicació
a la literatura demostra un coneiximent d'idiomes com el francès
i l’italià.

11. 11
Del segle XV ens queda també el llegat d’Isabel de Villena,
Elionor Manuel de Villena, coneguda amb el nom religiós de sor
Isabel de Villena. Va ser una dona d’una gran cultura, és
coneguda sobre tot per la Vita Christi, tot i que no tenia cap
pretensió literaria, està escrit en un català molt acurat, i podem
trobar un fort sentiment emotiu. Demostra tenir una veritable
consciència de feminitat en un ambient on predominava la
misogínia.
Imatge de Toni Espinar

12. 12
També tenim el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, que només
va escriure aquesta obra rica i complexa, insòlita i diferent, i és
per això que el seu nom està entre els millors autors de
la literatura valenciana i universal. Miguel de Cervantes escriptor
de “El Quijote” va escriure del “Tirant lo Blanch” … "Es éste el
mejor libro del mundo".
I Mario Vargas Llosa va fer aquesta crítica:
"Es éste el mejor libro del mundo" escribió Cervantes de Tirant
lo Blanc y la sentencia parece ahora una broma. Pero lo cierto
es que se trata de una de las novelas más ambiciosas, y, desde
el punto de vista de su construcción, tal vez de la más actual

13. 13
entre las clásicas. Nadie lo sabe porque muy pocos la leyeron y
porque ahora ya nadie la lee, fuera de algunos profesores cuyos
trabajos de análisis histórico, vivisección estilística y cateo de
fuentes suelen contribuir involuntariamente a acentuar la
condición funeral de este libro sin lectores, ya que sólo se
autopsia y embalsama a los muertos. Estos ensayos eruditos, y
a veces admirables por su rigor e información, como el prólogo
de Martí de Riquer a la edición de 1947, nunca demuestran lo
esencial: la vitalidad de este cadáver”.

14. 14

15. 15
No es cert que el Tirant lo Blanch siguera escrit per Ausiàs March
(un reconegut poeta valencià), com digueren en el canal de
televisió valenciana A punt, El Tirant es de Joanot Martorell.
Nascut cap al 1240 en algun indret de la corona
catalanoaragonesa, Arnau de Vilanova va ser un dels metges
més reconeguts del segle XIII. Va estudiar medicina i teologia a
Montpeller. Va viure a València i a Barcelona. Va aprendre l’àrab
i l’hebreu. Va introduir i matisar els coneixements mèdics
clàssics (dels grecs Hipòcrates i Galè i de l’àrab Avicenna, entre
altres). Va ser metge personal del rei Pere III, del rei Alfons, del
rei Jaume II, de Climent V, del rei Carles de Nàpols, del papa
Bonifaci VIII. A final del XIII s’estableix com a professor de
medicina a Montpeller, l’escola mèdica més prestigiosa de
l’Europa llatina.

16. 16
El 1299, el rei Jaume II l’envia a París en missió diplomàtica i ell
aprofita per a divulgar a la facultat de Teologia la seua idea de
la imminent arribada de l’Anticrist. Això li costà un procés
inquisitorial i haver de passar uns dies a la presó.
Els darrers anys de la seua vida va escriure moltes de les seues
obres mèdiques i espirituals, però també es dedica a activitats
diplomàtiques.
Entre les seues moltes obres en destaca una ben curiosa,
el Tractat sobre l’amor heroic, que explica els sofriments dels
enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època i proposa
alguns remeis per a aquesta afecció, que es considerava
potencialment mortal.
A Valencia tenim un hospital amb el seu nom en reconeixement.
Ramon Llull “EL LOCO” que va lluitar per un ideal, Ramón Llull,
Raimundo Lulio, Raymond Lulle… o com ell mateix es denominà
Ramon “el boig”, perquè “els meus llibres son poc apreciats, i
vos assegure que moltes persones em consideren boig”.
Aquestes son dos constants en la seua trajectòria vital, la
desil·lusió per la incomprensió dels seus escrits, a pesar de

17. 17
dedicar els màxims esforços a donar-los a conèixer, i el projecte
casi utòpic que ambicionà portar a cab i que li va fer passar per
boig: Convèncer amb arguments racionals a juevos i musulmans
de les veritats de la fe cristiana. I es que Ramon Llull, laic,
pretengué descobrir un sistema de recerca de la veritat per
damunt de religions i creences.