Kubo i les dues cordes màgiques, com es va fer.

1. KUBO I LES DUES CORDES MÀGIQUES

2. Kubo i les dues cordes màgiques es un film
d’animació del director Thiago Calçado, director i
animador de Stop-Motion. És una pel·lícula preciosa i
impressionant, que va ser rodada damunt la taula
d’un magatzem, te moltes arts marcials i van trobar
moltes dificultats per aconseguir un film èpic i amb
perspectiva. Deuria de parèixer reial, tracta sobre un
xic, Kubo, que inicia un viatge amb la seua família.
Kubo, és un contacontes i busca la armadura de son
pare, per eixe camí aprèn moltes coses, però també
deixa d’altres enrere.
Kubo i les dues cordes màgiques es una fotoanimació
samurai. Esta inspirada en la cultura, musica i
tradicions japoneses, tingueren que fer una bona
documentació abans de rodar-la. Lo que fa la
pel·lícula japonesa és l’emoció i la seua part humana.
Hi ha una extensa llavor d’investigació, la cultura
japonesa te molts detalls, el mateix que la pel·lícula.
La escena del vaixell i del aigua durant la tronà, va

3. ser una de les més complicades de rodar a un film
d’animació, i finalment, semblava molt reial. Tot un
repte. Al muntatge, la musica i l’atmosfera abunda
la creativitat. És impecable que la tecnologia i la
narrativa se uneixin així. Treballaren durant cinc anys
en aquesta pel·lícula, la orquestra que interpreta la
banda sonora és espectacular, amb instrumentació
tradicional japonesa, però més moderna, unint lo nou
i lo antic, les costums d’Orient i les de Occident; el
tema principal esta basat en els pares de Kubo, com
se conegueren, com se separaren i com els agradaria
retrobar-se. Kubo toca el shamisen, la versió
japonesa del banyo, un instrument de tres cordes
que va nàixer fa cent cinquanta anys. La historia a
vegades es alegre i d’altres molt dramàtica. La
musica va resultar atípica, estranya i preciosa.
Travis Knight, director i productor conta com sa mare
era molt fan dels Beatles i ell que va créixer amb la

4. musica dels Beatles, també ho era, va ser la banda
sonora de la seua infància. Quan buscava l’esperit
musical de la pel·lícula va pensar que “While my
guitar gently weeps”, “Mentre la meua guitarra plora
dolçement”, era perfecta per molts motius, ú d’ells
era la connexió que tenia amb sa mare i la seua vida.
Es una balada i un lament, te idees oposades i
incompatibles, una barreja de tristesa i esperança,
però també d’optimisme, es molt especial.
https://www.youtube.com/watch?v=VJDJs9dumZI
Kubo es una historia molt intima de o que significa
créixer, tindre una família i el que això suposa.
Per altra banda, volia comentar que a Kubo, li trobe
certa similitud al violinista Ara Malikian, perquè Kubo
és un xiquet que es va fer a si mateix, un poc com
Ara, que va fugir de la guerra del seu país i com ha
arribat a fer-se un music amb fama internacional.

5. I, per últim, fer un comentari relacionat amb la
cultura japonesa, de la cual soc aficionat. Mon pare a
la seua joventud, també va ser un samurai.
https://www.youtube.com/watch?v=wDnAVEQDXHc