LA CORONA VALENCIANA JAUME FUSTER

1. LA CORONA VALENCIANA
JAUME FUSTER
Títol: La Corona Valenciana.
Editorial: Tres i quatre, Colecció El grill.
Gènere: Novel.la negra. Gènere d’acció i crim, A més de gran
càrrega d’aventura. Alguns detractors l’han denominat novel.la
de carretera.
Any de publicació: Va ser publicat a Aldaia en Maig de 1999.
L’autor: Jaume Fuster i Guillemó va nàixer a Barcelona l'any
1945. «Sí, va nàixer a Barcelona, en un piset vell d’una família
humil al barri del Raval; una escaleta fosca i estreta, amb veïns
de tota la vida. Un carrer estret, ple de botigues, amb trànsit i
cridòria de repartidors. Eren els anys de la postguerra. On va
formar-se per ser un home de profit el dia de demà? Al Col·legi
Condal, dels “hermanos” de La Salle, que el castigaven si parlava
en català i li feien cantar el “Cara al sol” i la “Salve Regina”. Què
n’havia de sortir, d’un noi així? Un aprenent de comerç, un
escrivent, potser més endavant un botiguer o un home de negoci.
Doncs, res d’això: un escriptor, un periodista, un traductor de
literatura, un guionista de serials de sèries de televisió, un home
d’acció, estimulat per la política i la cultura. Com va poder
produir-se el desviament? Casat. De complexió grassa, alçada
mitjana, barba completa, problemes de peus plans, fuma amb
pipa i resideix entre Mallorca i Barcelona. A la seua casa sempre
tenen gos». (Descripció de sessió contínua)
Jaume Fuster va ser un escriptor, assagista, traductor català i
activista cultural, va ser un dels fundadors i President de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. De ben jovenet
tingué molt clara la seua vocació literària. Als catorze anys ja
havia escrit la primera novel·la, fruit de la passió que sentia pels
còmics, els llibres d'aventures i, sobretot, les pel·lícules de

2. 2
lladres i serenos que els diumenges a la tarda, a la primera
sessió (per això una de les seues novel·les la titulà Tarda, sessió
contínua, 3,45 a 1976), un joveníssim Fuster seguia àvidament
als cinemes de barriada d'aquella Barcelona grisa i atemorida
baix la bota del general Franco. Per això, quan més endavant
s'anà conformant l'escriptor, ens adonem que les seues primeres
novel·les reflecteixen la influència d'aquestes pel·lícules, amb
Humphrey Bogart com a model del detectiu escèptic i tendre
alhora, i de la llarga repressió franquista que tocà de viure als
nascuts en la postguerra. Fuster va escriure i participar
activament en els moviments culturals i polítics del país.
Fill de la immediata postguerra, molt aviat prendria consciència
de la situació social i política del país i de les nefastes
conseqüències de viure baix un règim dictatorial. Per això, al
costat de la precoç vocació literària, trobem un Jaume Fuster
militant activament en els moviments culturals més
progressistes fins al punt que, als anys setanta, en serà una de
les figures més rellevants. A la dècada dels seixanta Jaume
Fuster connecta amb els grups teatrals més avantguardistes, on
coneixerà alguns dels escriptors que, com ell mateix, cercaven
espais de llibertat. Amb alguns d'aquests escriptors conformarà
la que s'ha anomenat "Generació literària dels setanta". Membre
del col·lectiu Ofèlia Dracs, un col·lectiu literari català, autor de
nombroses obres policíaques i negres.
Te alguns escrits més intel·lectuals com Breu història del teatre
català (1971) o El congrés de Cultura Catalana (1978), la seua
obra escrita queda dins el que podríem anomenar àmbit de la
literatura popular, bàsicament la novel·la negra, amb De mica a
mica s'omple la pica (1972), La corona valenciana (1982), Sota
el signe de Sagitari (1986), entre altres. I el gènere d'aventures
i fantàstic, amb la trilogia L'illa de les Tres Taronges (1983),
L'anell de Ferro (1985) i El Jardí de les Palmeres (1993), la
darrera de les quals li ha valgut el premi de narrativa Ramon
Llull. Com a guionista ha treballat tant per al cinema, Havanera
(1993), com per a la televisió, Les cartes d’Hèrcules Poirot
(1979), i també per al còmic, Tirant lo Blanc (1990).

3. 3
L’obra: És una novel.la policíaca, te 225 pàgines i no te
il·lustracions. Tracta d’un robatori que te lloc a la Mare de Deu
d’Elx, durant tota la novel.la, el protagonista recorrerà tota la
Comunitat Valenciana i part de les illes Balears, fugint de la
policia i dels matons del seu amo. També conta una historia
d’amor paral·lela.
Personatges:
Enric Vidal es el protagonista, un jove de 25 anys, d'estatura
mitjana-alta, prim, ulls castanys i monyo fosc. És un
desequilibrat mental i fa les coses sense pensar-les. Sembla està
enamorat de l’Anna.
Anna, una jove bella, rossa i que sembla estrangera, d’estatura
mitjana, amb un bon cos, monyo llarg i suau, ulls castanys. Una
aventurera, simpàtica i molt llesta. Una xica un poc estranya,
que acompanya a l’Enric durant tot el viatge, fent-li un poc de
guia turística, perquè Anna coneix molt bé tots el racons de la
Comunitat Valenciana.
Núria, germana de Enric, apareix en els malsomnis d’Enric, va
morir fa temps.
Vicent, te un vaixell amb el que Enric aconsegueix arribar a les
Illes Columbretes.
Ferrandis, l’amo d’Enric que li fa l’encàrrec de furtar les joies.
Moro i Mike, els dos subordinats de Ferrandis, que persegueixen
a l’Enric.
Resum:
La vespra del Misteri d’Elx, la ciutat es desperta commocionada
per el robatori de les joies de la Mare de Deu. El lladre, el jove
Enric, que ha comet el delicte per ordre del seu amo, el Ferrandis.
Decideix trair-lo i fugir amb les joies per a portar-les a una sòcia

4. 4
del seu amo, que viu a l'illa d'Eivissa. Al Austin blanc que
condueix Enric Vidal, mentre l’Enric està repostant a la
gasolinera se li puja una xica al cotxe, l'Anna, una desconeguda
que l’acompanyarà durant tot el viatge i que conec prou la
cultura i geografia valenciana. Tots dos van anar fins a Monòver.
Els lladres van per tota la Comunitat Valenciana i part de les illes
Balears amb les joies robades i amb la policia i els antics
companys d'Enric perseguint-los.
Enric Vidal no es volia resignar-se a compartir el botí amb aquells
depravats.
El viatge d'Enric i Anna té un destí que ell coneix però que no l'hi
revela a l’Anna perquè desconfia d'ella ja que s’han conegut en
circumstancies estranyes i a més, ella ha intentat fugir amb les
joies. Encara que durant el trajecte aniran agafant confiança.
L’Anna el dirigeix per carreteres secundaries allunyades de la
gent. Peguen voltes amb l'automòbil perquè Enric ha comès un
delicte doble, pel que el persegueix la policia i els matons de
Ferrandis, el seu antic cap. Canvien moltes vegades de vehicle,
un Austin, Renault 14, 18, Alpine, un Seat Panda, un 127, una
furgoneta DKW,... fins i tot furten l’ambulància de l’infermer que
li cura les ferides a l’Enric. Tots amb matricules antigues de
Valencia, Alacant, Barcelona, Madrid.
La incertesa de ser agafats per algun dels dos costat farà que la
fugida siga molt asfixiant i tensa.
Tenen prou descuits que els farà sofrir accidents i ferides.
L’Anna serà testimoni de persecucions policials, de l'assetjament
dels subordinats del Ferrandis i moltíssims contratemps que es
produeixen perquè Enric porta al maleter unes joies furtades.
Per això, els dos van fugint de tot lo món per tot arreu per a no
ser caçats per ningú. Mentre tenen que resistir les bales i els
accidents que pateixen pel camí.
Al arribar a Monòver, paren a menjar en un bar, de sobte, la
policia va arribar al bar i l'Enric i l'Anna es van anar amb molta
presa.

5. 5
A Enric li va sentar mal el menjar i van tindre que parar per a
que Enric poguera descansar i es va adormir. Va tindre un
malson. Va vorer al seu amo Ferràndis que li estava pegant i que
a l'Anna, que tenia la cara de Núria, germana de Enric, que va
morir fa deu anys, la van intentar violar. De sobte, Es va
despertar i va veure que Anna va arreplegar les bosses amb les
joies i havia fugit per la carretera de l'interior de la província.
Va anar a buscar-la, i la desconfiança s’instal·là entre ells, la va
arreplegar amb les bosses, van anar cap a Ibi i quan sortien del
poble, la policia els va seguir un tram, Enric es va posar nerviós
i va accelerar i va fer un avançament indegut en ratlla contínua
i la policia li va perseguir, però, Enric va poder despistar-los.
Desprès van tindre que deixar el cotxe, perquè la policia estava
buscant-lo i feren auto-stop. Van anar a Alcoi, Enric i Anna paren
en un motel per descansar, es van posar còmodes i, amb la
guàrdia baixa, de sobte, van arribar el Moro i el Mike, els dos
matons li peguen una bona tanda de palos per haver-los traït. El
seu cos no li respon, està malferit i amb una mirada d'impotència
observa com li fan mal a l’Anna, eixa era la por que ell tenia.
Cada vegada que es troben amb la policia o els sicaris passen
escenes d'acció frenètiques.
Després, es van anar cap a Santa Pola. A mitat camí, Enric va
fer que el cotxe fora cap a un barranc menejant el volant, Enric
i Anna van escapar-se, però el Moro va morir i el Mike va quedar
malferit.
Enric i Anna varen arreplegar les bosses amb les joies i es van
anar cap a Xixona, una vegada allí van furtar altre cotxe.
Van anar fins a Benidorm i allí van furtar un altre cotxe, ho feien
de tant en tant, un Ford i es van anar fins a Callosa d'en Sarrià,
però van caure a la trampa d'un control policial, van accelerar
varen trencar la barrera i van fer que les motos caigueren pel
barranc.
Mes tard, arribaren a Dènia, es van comprar roba i es van banyar
a la platja. A les 18:00 van veure la embarcació "Falaguera" que
era la que tenia que arreplegar-los. Però, de sobte van aparèixer

6. 6
altres tres persones del Ferrandis, l'Anna es va poder escapar i
arribar a la embarcació, però, Enric amb la pistola que li havia
llevat al Moro anà a parlar amb el amo.
Enric va quedar amb Anna que es veurien a València o a les Illes
Columbretes.
Quan anaven per Tabernes en un peatge va fugir del cotxe on
estava i va segrestar a uns suïssos, van fer una persecució molt
de pel·lícula, fins arribar a una muntanya, hi hagué un tiroteig
entre Enric i els homes del Ferrandis per la AP-7.
Enric va provocar un incendi en la Serra de Bèrnia, per a fugir
sense que el mataren. Va perdre el coneixement i quan es va
despertar estava en una ambulància, va escapar i va anar pels
carrers de Gandia amb tota la roba calcinada.
Va anar a l'estació del tren va dormir i desprès es va ficar en un
tren que anava fins a València. En València va conèixer a un xic,
va anar a la seua casa i el va segrestar. Va dormir allí i li va
furtar roba i el cotxe.
Al dia següent va anar al Grau de València i va trobar-se per
sorpresa amb altres homes de Ferrandis. Va tornar altra vegada
a casa del xic que havia conegut.
Enric aconsegueix despistar als matons i arribar a l'estació del
tren, però, també estaven en el tren i va tindre que saltar quan
el tren estava en marxa. Va robar altre cotxe i es va anar fins a
Castelló, va passar la nit al vaixell d'un home que al dia següent
l'emportaria fins a les Illes Columbretes.
Aquella nit va tindre un malson, va ensomniar altra vegada amb
la seua germana, i amb Anna. Es va despertar i va esperar que
arriba-se Vicent, l'home del vaixell, van desdejunar i van anar a
les Illes Columbretes.
Al arribar a les Columbretes, Enric es va banyar a la platja i va
esperar a que arriba-se l'Anna amb la embarcació. Quan van
arribar, van agafar rumb cap a Eivissa on els esperava la dona a
qui li tenia que donar les joies i ella li donaria diners i dues
passatges cap a Viena per a ell i per a l’Anna.

7. 7
De sobte, una tempesta va fer acte de presència i el vaixell
anava pegant bots. Enric es va marejar, va arrojar i es va
desmaiar, quan es va despertar eren a Cabrera, lluny de Eivissa,
van passar allí la nit i al dia següent es van anar cap a Eivissa.
Enric va adonar-se que li havien furtat la pistola, aleshores, va
sospitar que hi havia algú que li va delatar als homes de
Ferrandis perquè no podia ser que se’ls trobar-se en totes parts.
Van passar per una illa i Bernat, el patró del vaixell va amenaçar
a Enric amb una escopeta i va obligar-li a anar amb ell a l'illa,
aleshores, Enric va pensar que va ser Bernat qui el va delatar.
Tots dos van anar a l'illa i Enric va intentar fugir per a que Bernat
no el matara, però, Bernat va disparar i li va donar en l'esquena,
però va aconseguir fugir en mig de la muntanya. Bernat el va
trobar i quan estava apunt de disparar va aparèixer l'Anna i va
matar el Bernat.
Tots dos van anar cap a Eivissa, van arribar a casa de la dona a
la que li tenia que donar les joies, van passar a una sala i la dona
li va dir que no volia les joies, que havia canviat d'opinió.
Aleshores, va aparèixer Ferrandis per altra porta. Enric també
va descobrir que la traïdora era l'Anna. Era ella qui cridava als
homes de Ferrandis cada vegada que quedaven en un lloc. Enric
va matar a Ferrandis i es va anar fins a la embarcació. Estava
molt mal per les ferides de bala i la pallissa. Allí estava l'Anna
esperant-li.
Enric va tirar les joies al mar perquè pensava que estaven
maleïdes, Anna al veure el que estava fen va intentar impedir-
li-ho, però, Enric va traure la pistola i amb les poques forces que
li quedaven va matar a l'Anna que portava “la corona valenciana”
a la mà.
La intriga que acompanya el viatge que emprèn la parella els
acompanya de principi a fi de la seua aventura al costat de el
contingut de les misterioses bosses que ocupen el maleter del
vehicle, el contingut és el causant de tot el caos que es precipita
contra Enric Vidal i que, de rebot, esguita a l’Anna, ja que en la
posició en què es troba només pot triar entre ser còmplice

8. 8
d'aquest home i seguir-lo fins al final o bé entorpir el seu pla,
ajudant els que volen impedir que el pla d'Enric triomfi. El dubte
de què farà aquesta noia es teixeix a foc lent de manera que les
seues intencions adquireixen un marge d'ambigüitat que a poc a
poc es va aclarint. Una dona misteriosa i un home que ha comès
un delicte viatgen per les terres valencianes amb un equipatge
sospitós, “La corona valenciana”. I ens portaran per camins
d'intriga, persecucions trepidants, pallisses i desconfiança que
marcaran la diferència entre guanyar o perdre, viure o morir.
El final és tràgic, per la traïció de l’Anna, i tots dos terminen
morint.
MARC GADEA MARTÍNEZ