Tots plegats, 59 - abril 2009

Tots plegats
CEIP ABEL FERRATER
L A S E L V A D E L C A M P
REVISTA ESCOLAR, Abril de 2009, Núm. 59
TINTIN
VE A
L’ESCOLA

Jornada d’espais verds
2 TOTS PLEGATS, núm. 59, abril 2009
Entre tots ho vam fer: pintar les xarran-
ques esborrades, plantar aromàtiques, enfi-
lar les plantes enfiladisses, preparar l’hort,
treure pedres del pati d’infantil i netejar de
brossa el barranc.
Moltes gràcies!!!!

Sumari
3TOTS PLEGATS, núm. 59, abril 2009
TOTS PLEGATS, 59
Portada, 1.
Jornada d’espais verds, 2.
Editorial, sumari i crèdits, 3.
Notícies escolars, de 4 a 7.
On hem anat, de 8 a 11.
Entrevista, 12 i 13.
Col—laboracions, de 14 a 16.
La prestatgeria de la biblioteca, 17.
La taula del menjador, 18.
Temps pel passatemps, 19.
Ampa, 20.
Especial: Tintin fa 8o anys, 21.
Els personatges, de 22 a 27.
Els àlbums, 28 i 29.
Els viatges, de 30 a 33.
Les músiques, 34.
Les llengües, 35.
Les virtuts, de 36 a 38.
Els animals, de 39 a 45.
El món del còmic:
Les bafarades, 46.
Còmics, de 47 a 49.
Contraportada: Xesco Boix, 50.
Editorial
CEIP ABEL FERRATER
Carrer Abel Ferrater, sense número. 43470 La Selva del Camp
Telèfon i FAX: 977.84.42.32
Correu electrònic: e3003100@xtec.cat
WEB: http://www.xtec.cat/ceipgilcristia/
Equip de redacció:
Jaume Miralles, Rosa Buqueras, Ton Ayllón i tota la plantilla de mestres del centre.
La revista Tots Plegats es distribueix gratuïtament a totes les famílies dels alumnes del l’escola.
La revista Tots Plegats no s’identifica necessàriament amb les opinions
que els col—laboradors manifesten en els seus articles.
Aquest nou número de la revista és especial. I
ho és per diverses raons.
D’una banda, hem volgut donar-li un nou as-
pecte, tant per dins com per fora.
Per fora, hem triat una nova forma de presentar
la informació, més ordenada i atractiva, amb
noves seccions, amb col—laboracions dels pares i
mares, amb pàgines a color...
Per dins, que és el més important, hem buscat
un fil conductor, alguna cosa que lligués el con-
tingut de les pàgines i que donés peu a que tots
els nens de la nostra escola treballessin durant
unes setmanes al voltant d’un mateix tema.
És bonic, i potser molt necessari, sentir que
formes part d’alguna cosa i n’ets part impor-
tant. I no només tu, també l’altre, i aquell, i e-
lles... És important veure que tots, pel que som
i pel que fem, som importants.
I és aquí on entra el segon motiu que fa especi-
al i difícil aquesta revista que avui llegiu.
La revista és un exemple clar d’aquesta idea de
pertanyença i de treball col—laboratiu i en equip.
Tots els que han fet possible aquesta revista ho
han fet amb esforç i il—lusió.
I tot aquest esforç i tota aquesta il—lusió està
dedicada a un company estimat.
Endavant Lluís!

Notícies Escolars
PREINSCRIPCIÓ
Ja s'ha acabat el temps de poder presentar
les preinscripcions per al proper curs.
Segons les previsions poden sortir dos grups
de P3 d'uns 22-23 alumnes. També s'han
preinscrit alumnes a altres cursos.
CONSELL ESCOLAR
Fins ara, i durant aquest curs, s'han
convocat quatre sessions del Consell Escolar.
En la del 7 d'octubre del 2008 es va
aprovar el Pla anual del centre per al curs
2008/09 i es va escollir el logotip del centre
definitiu entre els quatre que s’havien triat
en la sessió anterior i que va ser l'inspirat en
la A de la signatura d’Abel Ferrater, presen-
tat per la família Rauet
També es va parlar del Transport escolar,
del nou contracte amb el catering del
menjador escolar (es va aconseguir que amb
el mateix preu el pollastre fos de millor
qualitat), de que s’havia arreglat la font del
pati de la pista poliesportiva (ara surt molta
menys aigua, el que suposa un important
estalvi), que el Departament ens havia
concedit 6800 € per al programa de
reutilització de llibres i que ens havien
comunicat que el nostre centre tindria el
distintiu d’escola verda.
La sessió del 10 de desembre només va
tenir un únic punt a l'ordre del dia: efectuar
la constitució del Consell Escolar del centre
amb els nous representants sorgits del pro-
cés d'elecció portat a terme com a conse-
qüència de la resolució de convocatòria de
30 de setembre. El Consell Escolar ha que-
dat constituït de la forma següent:
President:
Jaume Miralles Amades
Cap d'estudis:
Neus Estrada Pascual
Representant Ajuntament:
Montserrat Soronellas Masdeu
Sector Mestres:
Rosa Boqueras Casulleras
Rosa Martí Arasa
Montse Ollé Miró
Antoni Ayllón Méndez
Conchi García Martínez
Neus Gallart Josa
Sector pares/mares:
John Style
Josep Miquel Olmos Gassó
Marta Minguella Rebull
Daniel Membrives Sánchez
Josep M. Salvador Porqueras
Antoni Coca Fitó
Representant APMA:
Cori Sanllehí Redó
Sector PAS:
Josep Mª Gené Sabaté
Secretari:
Lluís Sopena Bellmunt
El dia 3 de març de 2009 es va convocar
una sessió només per aprovar una sortida a
Sant Carles de la Ràpita de dos mestres i
dos alumnes per tal d'assistir a un fòrum
d'intercanvi d'experiències entre alumnes i
entre mestres, amb relació a les Escoles Ver-
des.
I, per últim, en la del dia 24 de març es va
aprovar la modificació del pressupost de
l'any 2008, la liquidació del pressupost cor-
responent a l'any 2008 i el pressupost per a
l'any 2009. També es va aprovar la sortida a
colònies de la Coral i es van comentar
algunes dades sobre les preinscripcions.

Notícies Escolars
SIMULACRE D'INCENDI
LOLA DE MARIA, COORDINADORA DE RISCOS
Amb data 4 de desembre a l’escola vam
realitzar un simulacre d’ incendi per
aprendre a respondre davant d’un cas
d’emergència.
Quan van donar la senyal d’alarma tots els
alumnes van sortir de les classes i per ordre
tal i com havíem explicat va desallotjar
l’edifici i es van reunir al punt de
concentració del pati.
Malgrat es van cometre algunes errades, la
veritat es que va anar força bé i estem
esperant tornar-lo a repetir. Potser aquesta
vegada variarem el recorregut per què els/
les nens/es sàpiguen actuar en
circumstàncies semblants en un altre
context.
REVISIÓ MÈDICA AL CAP
Com tots els anys, els/les alumnes de P4 i
tots els/les matriculats/des de nou a l'escola
reben una revisió mèdica que, fins ara
sempre s'havia fet a l'escola. Aquesta
vegada, en lloc de venir els/les doctors/es a
l'escola, anirem amb els/les nens/es al CAP
aprofitant l'oferiment que aquesta institució
ens ha fet per visitar les seves instal—lacions i
rebre informació de tots els seus serveis.
GRUP DE REFLEXIÓ
JOSE FOLLANA, MESTRE D’EDUCACIÓ ESPECIAL
A partir de les inquietuds manifestades per
les famílies que participen dels serveis que
es presten a la ludoteca municipal, la treba-
lladora social de l´ajuntament ha estructurat
un programa amb la finalitat que aquestes
famílies puguin rebre el suport sol—licitat.
La finalitat d’aquest projecte és generar un
lloc on les famílies puguin expressar les se-
ves preocupacions amb l’esperança de ser
escoltats, en la mesura del possible;
assessorar-los en els seus rols materns i pa-
terns i generar un punt de trobada on pro-
fessionals i famílies puguin compartir les se-
ves formes d’educar.
Integren el projecte: la regidora de serveis
socials del poble, la treballadora social i re-
presentants de les diferents escoles, i les fa-
mílies implicades.
Les trobades seran una vegada al mes i, en
principi, consta de tres sessions de les quals
ja s’ha desenvolupat una. En aquesta, es va
acordar una sèrie de temes: autoestima i di-
nàmiques familiars, com posar límits als nos-
tres fills sense perdre de vista les seves ne-
cessitats, etc.
La idea inicial és compartir experiències com
a professionals, pares i mares que busquen
obrir nous camins per afavorir les dinàmi-
ques familiars positives, és a dir, millorar la
relació comunicativa dintre de la família.
Destacar que el fet de tractar-se de trobades
en què les persones poden expressar lliure-
ment les seves pors i desigs, fa possible que
hi hagi un diàleg constructiu que facilita el
coneixement de les dinàmiques educatives
que es porten a terme, la qual cosa ajuda a
que els hàbits a reforçar siguin els mateixos i
no estiguin desconnectats.
En definitiva, amb aquest punts de trobada
s’intenta donar una possibilitat perquè les fa-
mílies expressin el seu desig i les seves pors
sobre l’educació dels seus fills, i participin
amb la institució escolar en aquesta.

Notícies Escolars
CONCURS DE TRASLLATS
Durant aquests dies s'està resolent el
concurs de trasllats dels/les mestres. Per al
curs vinent podrien haver alguns canvis.
Potser fins a 11 mestres nous/ves.
ESCOLA D'ESTIU
S'està mantenint contactes amb l'escola Gil
Cristià per tal de tornar a organitzar junts la
propera escola d'estiu. Us enviarem
informació en el moment que ho tinguem
concretat.
CONSELL CONSULTIU: MEMBRES
MARTA SALVAT, COORDINADORA DEL CONSEL
CONSULTIU A L’ESCOLA
Els alumnes de tercer fins a sisè del CEIP
Abel Ferrater estan participen en el Consell
Consultiu dels Infants organitzada per
l'Ajuntament. Durant aquest curs un
representat de cada aula (escollit per votació
i consens entre els seus companys) ha
assistit a diverses reunions amb totes les
entitats implicades: la resta de centres
educatius d'educació primària i secundària,
l'assistenta social i els representants del
grup de joves JASTEM.
En aquestes reunions els nostres infants han
pogut decidir i opinar sobre quin és el tema
del consell consultiu d'aquest any: L'OCI I el
TEMPS de LLEURE; així com opinar, escoltar
i proposar diferents respostes a les
necessitats i problemes que planteja aquesta
temàtica.
Durant el transcurs d'aquestes reunions els
nostres infants han après valors com la
reflexió, la creació de pròpies propostes,
l'escolta i el respecte que suposa el treball
democràtic des de l'escola.
Per finalitzar l'activitat durant aquest tercer
trimestre assistiran a un ple extraordinari de
l'ajuntament i podran proposar les seves
inquietuds, propostes i necessitats als
representats de l'ajuntament.
REUTILITZACIÓ DE LLIBRES
Aquest curs, com heu pogut comprovar,
amb l'ajut que ja rebíem del Departament
d'Educació i el de l'Ajuntament, les despeses
de les famílies per llibres s'han vist reduïdes
notablement. Però heu de tenir en compte
que amés de les subvencions rebudes ha
estat molt important la dedicació de la junta
de l'APMA. Seguint amb el programa de
reutilització que vam engegar quatre anys
enrere, amb les mateixes subvencions i amb
la mateixa dedicació podem arribar gairebé a
la gratuïtat.
PATI D'EDUCACIÓ INFANTIL
El pati d'Educació Infantil ha canviat
d'aspecte no quant a la quantitat de pedres
que hi surten, encara que cada vegada en
queden menys, però sí en quant als jocs que
s'hi han instal—lat, adquirits per l'escola, i el
toldo que ha col—locat l'Ajuntament
PISSARRA DIGITAL
Aquest curs s’ha rebut una pissarra digital,
obsequi de l’editorial TEXT-La Galera.
Aquesta eina ens possibilita generar tota
mena de continguts d’una forma semblant a
la de la pissarra tradicional, però, amb tot el
potencial que ens ofereix estar connectat a
diversos perifèrics i a Internet.

Notícies Escolars
TALLERS SUPER NOVA
El passat mes de gener, tots els alumnes de
l’escola (a excepció dels més petits: els nens i
nenes de P3) vam participar en una sèrie de
tallers relacionats amb la ciència i el medi
ambient que ofereix el programa Super Nova
de l’Obra Social de Caixa Tarragona.
Els nens i les nenes de P4, P5 i cicle inicial
van haver de construir diversos invents amb
peces grans de Lego.
Els alumnes de cicle mitjà i superior van fer
dos tallers. En el primer s’havien d’inventar
una història relacionada amb el medi ambient i després amb l’ajuda dels ordinadors fer una
animació en 3D. El segon, era una taller de robòtica, on els nens feien anar robots a través
de les ordres introduïdes prèviament a l’ordinador.
També es van fer una xerrada a les famílies sobre els hàbits alimentaris i als mestres sobre
tecnologia.
TROBADA D’ESCOLES VERDES
GINESTA SALVADOR I ÀFRICA BARTOLÍ
El dia 6 de març va haver una
trobada d'escoles verdes a Sant
Carles de la Rapita.
Allà es van fer uns intercanvi
d'experiències entre escoles de les
Terres de l'Ebre i del Camp de
Tarragona.
En representació del CEIP Abel
Ferrater van anar dues nenes de 4tA,
l'Àfrica Bartolí i la Ginesta Salvador, i
dos mestres el Ton Ayllón i la Neus
Gallart.
A les 8:00 van marxar des de l'escola fins a Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. Quan van
arribar al poble van anar a un edifici que es diu ”El Maset” i ens van fer la benvinguda. Hi
havia polítics com ara l'Ernest Maragall i l'alcalde de Sant Carles de la Ràpita. Ells parlaven
sobre els 10 anys d'escoles verdes i que s'ha de cuidar més la natura. Llavors ens van dir
que s'havia suspès la sortida amb golondrina per culpa del vent.
Després van anar a esmorzar pastetes i suc, i a les 11:00 van anar a fer l'intercanvi
d'experiències. Ens van explicar les d'altres escoles verdes, com ara, fer el dia de la fruita,
fer manualitats amb paper d'alumini i moltes coses més. A la tarda ens va tocar a nosaltres
explicar la nostra experència sobre l'ús de carmanyoles a l'hora de l'esmorzar. Més tard,
vam fer un joc: "que fan d'escoles verdes en comú i que fan en especial" Després van anar
a la placeta davant del “Maset” i els nens i les nenes van jugar mentre esperaven els
mestres i les mestres per marxar cap a casa. Va ser una experiència molt divertida i
enriquidora.

On hem anat?
Parvulari
El dia 22 de gener vam anar a la
Defensa Agrària a veure una obra de
teatre, juntament amb alumnes de
l'escola CEIP Gil Cristià. L'obra,
EMBOLIC A LA GRANJA, ens va
agradar molt a tots.
El dimarts 17 de març els nens i nenes de
P3 vam anar a la granja-escola Mas Baget a
veure els animals de la granja. La Gemma i
el Xavier ens van acompanyar en la visita i
ens van explicar moltes coses dels animals.
El dia 25 de març els nens i nenes de
P4 i P5 vam anar d’excursió al zoo de
Valls. Allí ens esperaven les monitores,
que ens van fer una ruta per veure
tots els animals que hi ha al zoo. A la
tarda vam poder donar-los de menjar.

On hem anat?
Cicle inicial
Al mes de març vam anar a Vim-
bodí, a la fàbrica del vidre, per tal
de conèixer l'ofici de vidrier.
També vam visitar a la fàbrica Ri-
facli per fer un tast de productes
típics de forma gratuïta i final-
ment a la tarda, ja al centre de
Montblanc ens esperaven tres
monitors per realitzar una sortida
pel casc antic i medieval de la
ciutat, per conèixer i descobrir els
trets més característics i impor-
tants de la ruta medieval.
Els nens i nenes de 1r i 2n de Cicle Inicial,
durant aquest segon trimestre, hem
realitzat dues sortides al llarg d'aquests tres
mesos. La primera, fou anar a la Defensa
Agrària de la Selva del Camp a veure l'obra
de teatre Embolic a la Granja, a càrrec de la
companyia de teatre Imaginautes.
Els/les alumnes de 1r vam anar al mes
d’octubre a Cambrils. Ens ho vam passar
pipa, vam riure, vam jugar, vam compar-
tir moltes coses i vam aprendre moltissim
sobre el port, els tipus de pesca, alguns
animals del mar…etc. Vam poder parlar
amb molts pescadors que estaven treba-
llant per allí, i que ens van explicar histò-
ries i anècdotes de llop de mar. A més
ens van ensenyar animals acabats de
pescar. En som tot uns experts!

On hem anat?
Cicle mitjàD’EXCURSIÓ AL PORT DE TARRAGONA
El dia 28 de gener els alumnes de 4t. vam
anar d’excursió al museu i port de Tarrago-
na. Allà ens esperaven uns monitors que
ens van explicar quines característiques te-
nien alguns dels animals marins de la mar
Mediterrània, com era el lloc on viuen i al-
gunes de les defenses que fan servir per so-
breviure. També ens van parlar del port,:
de la seva història, del moviment portuari,
de les activitats i del diferents tipus de pes-
ca. I sobretot, de la necessitat de no em-
brutar el medi on vivim.
Després de fer alguns tallers, vam anar a
fer un volt en barca pel port. Ens van expli-
car com distingir un vaixell carregat d’un de
descarregat, del significat de les banderes
que porten, de les matèries que transpor-
ten, etc. Van veure com descarregaven un
vaixell, com feien obres per ampliar el
port,... entre altres coses.
Després de dinar, vam entrar a la llotja del
peix. Allà vam descobrir de quina manera
tan organitzada vénen els pescadors el que
han pescat. I podíem identificar alguns dels
peixos....!
Ens ho vam passar força bé...
TEATRE EN ANGLÈS
MAR PAREJA I JORDI COCA
El 13 de febrer els alumnes de 4t, 5é i 6é
de l'escola van anar a la Defensa Agrària a
veure una obra de teatre en anglès que es
deia Tarzan.
Allà els actors van començar a cantar una
cançó que nosaltres havien estudiat a la
classe. Tarzan i Jane es van enamorar, però
quan Jane va anar a fer un petó a Tarzan li
va dir que feia pudor. Després Tarzan es va
rentar va tornar a veure la Jane i llavors es
van fer un petó d'enamorats.
Hi havia dos actors. El noi feia de Tarzan i
de Clayton i la noia de Jane i de Geraldine.
També van sortir uns quants nens a ajudar
a Tarzan. IT WAS GREAT!!
VISITA A LA DEIXALLERIA
El 10 de novembre els nens i les nenes de 3r
vam visitar la planta de compostatge de Bo-
tarell.
Aquesta planta s’encarrega de transformar
els residus que nosaltres dipositem correcta-
ment al contenidor de la matèria orgànica en
un producte bo pel medi ambient.
Ens van rebre dues monitores que ens van
fer una visita per la planta, explicant-nos el
procés de la transformació i ensenyant-nos
un exemple ràpid d’aquest procés. Després
ens van explicar un conte sobre els petits
“microorganismes”

SORTIDA AL DELTA DE l'EBRE
ALUMNES DE 6È
El dia 10 de març de 2009, a les 8:30
del matí, vam sortir amb autobús des
de La Selva en direcció al Delta de
l'Ebre.
A les 10h vam aparcar a l'Illa de Buda.
Ens van rebre l'Alons i el Marc, i ens van
dividir per classes.
L'Alons ens va fer una xerrada sobre el
que faríem a la barca. Quan hi vam
pujar, vam fer diferents investigacions
sobre el riu Ebre. Vam fer la prova de
transparència, de profunditat, recollir i
analitzar l'aigua de la part superior i de
la part inferior del riu,...
Després d'estar fent fotografies, vam
baixar de la barca i vam pujar a l'autobús. Quan estàvem a l' autobús ens van tapar els ulls
amb unes benes de color negre. Ens volien donar una sorpresa! Per baixar de l'autobús ens
vam agafar a una corda, l'Alons ens va portar fins a l'antiga desembocadura del riu.
A la desembocadura hi havia moltes dunes, era molt bonic!.
Després, vam dinar i vam passejar per la platja. L'Alons ens va ensenyar com es diuen
algunes petxines: navalles, lluentes, xirles, cloïsses,... Llavors, ens va explicar què passaria
si el riu no portés sediments, les platges desapareixerien.
Vam aprendre a diferenciar l'aigua salada de la dolça i de la salobre. Després, vam intentar
interpretar com moriria un peix d'aigua dolça en aigua salada i un peix d'aigua salada en
aigua dolça.
Vam fer un joc per a comprovar el que havíem après i vam retornar, a les 16h., cap a La
Selva.
Va ser una sortida molt profitosa i divertida!!
On hem anat?
Cicle superior
EXCURSIÓ A LES MINES DE BELLMUNT DEL PRIORAT
JOAN RAUET, 5È
A les 9:30 del matí vam sortir de la Selva amb l'autobús fins a Bellmunt. Allí vam esmorzar
en un pati i després vam visitar un museu.
Quan vam haver visitat el museu ens vam posar uns cascos i vam entrar a les mines per u-
na sortida d'emergència. Vam haver de baixar 100 escales a 35 metres de profunditat. La
mina tenia 20 pisos sota terra però només vam baixar fins al primer perquè del 4t fins al
20è estaven inundats per l'aigua que es filtra del riu Siurana.
La mina era de galena; un mineral que es feia servir per a fer plom. Quan vam sortir de la
mina vam anar a un solar i vam recollir minerals que els miners llençaven perquè no eren
galena. Després vam dinar en un parc i vam visitar el celler de vi de Falset. Allí ens van ex-
plicar com s'elabora el vi i vam veure com l'embotellaven. Després vam tornar cap a la Selva
amb l'autobús.

Entrevista a LLUIS ALBERT, il—lustrador de còmics.
Sempre ha volgut ser il—lustrador de
còmics?
Que jo recordi, sempre he dibuixat.
Però no va ser fins que vaig llegir les
aventures de Tintin que no se'm va despertar
la passió pels còmics.
Quan i quin va ser el seu primer còmic?
A partir dels 14 anys vaig començar a
dibuixar algun còmic, però només van ser
temptatives. Als 18 anys, amb tres amics
vam fer una revista de còmics, així va nèixer
el fanzine “Sopes d'all”.
Quant temps fa que treballa com
il—lustrador de còmics?
Professionalment, des dels 22 o 23
anys.
En què s'inspira per crear una història?
És la part més bonica del procés de
creació d'un còmic. M'agrada anar apuntant
les idees que em vénen al cap en una
llibreteta. M’inspiro parlant amb gent, llegint
llibres o de vegades hi ha alguna notícia en
un diari que em crida l'atenció.
Quant temps tarda en fer un còmic?
Com que faig moltes altres coses a part
de dibuixar còmics, per enllestir una pàgina
m'hi puc estar més d'una setmana. Quan he
enllestit totes les pàgines, llavors es publica.
Quines tècniques de dibuix fa servir?
M'agrada documentar-me, fent
esbossos de paisatges, fotografies d'algunes
ciutats o fullejant revistes. És una bona
manera d'ambientar els dibuixos.
Quines característiques tenen els seus
dibuixos?
M'agraden els dibuixos nets, simples i
amb moviment. No sé si ho aconsegueixo.
Biografia
Lluís Albert Arrufat és llicenciat en belles
arts i treballa com a professor. Fou un dels
artífexs, junt amb altres dibuixants, del
fanzine Sopes d’all. Com a il—lustrador ha
publicat en premsa. També ha fet publicitat
i ha il—lustrat llibres de text i contes per a
infants. Al llarg del 2004 publicà a la revista
Cavall Fort el còmic “Roc Roca i els lladres
del monestir”. En aquests moments està
dibuixant el segon volum de les aventures
de Roc Roca.
El teu perfil en cinc preguntes
Un record:
Jo i els meus amics banyant-nos a les
basses.
Un llibre:
Les Bruixes de Roald Dahl
Una pel—lícula:
El gigante de hierro
Una cosa que no t'agrada:
la mala educació
Una que si t'agrada:
la xocolata negra
ALUMNES DE 6È

Entrevista
Quins materials utilitza per dibuixar?
Res de l'altre món. Paper, llapis i
molta goma d'esborrar. Un cop he acabat
els dibuixos a llapis, els passo a tinta amb
una plometa com ho feien els dibuixants fa
cent anys enrera. Tot seguit els escanejo i
poso el color amb l'ordinador.
Quin tipus de dibuix li agrada més de
fer?
Encara que m'agrada dibuixar contes i
fer portades de llibres, amb el que més xalo
és fent còmics. Sempre m'ha agradat el
llenguatge narratiu per explicar històries.
Això vol dir contar coses com si es tractés
d'una pel—licula, però en un paper.
Per què el protagonista es diu Roc
Roca?
Perquè volia fer un personatge valent i
dur com una pedra, com un roc, com una
roca davant les situacions de perill ... En els
moments tranquils el veiem sensible, tocant
la guitarra o fent dibuixets.
Realitza altres còmics. Quins títols
tenen?
Ara no tinc temps per a gaire cosa
més. Estic content de haver esgarrapat un
mica de temps d'aquí i una mica d'allà per
poder dibuixar les aventures del Roc Roca.
Com va començar a conèixer el
TINTIN?
Com que era una mica trapella de
jovenet, quan tenia 14 anys vaig fer una
caiguda i em vaig trencar una cama, els dos
braços i alguna cosa més. Vaig estar quasi
dos mesos al llit i vaig llegir-me tots els
Tintins d'una tirada. Va ser llavors quan
vaig descobrir que m'agradaria ser
dibuixant de còmics.
Ha conegut directament l' HERGÉ?
No, mai! Quan ell va morir al 1983, jo
només tenia 17 anys. Em sembla que quan
Hergé era jovenet havia fet d'excursionista
pels nostres Pirineus. No sé si mai més va
tornar a casa nostra. Els nostres camins
mai es van arribar a trobar per una qüestió
de geografia i edat. Llàstima!
En Roc Roca

Col—laboracions
GLÒRIA MURGADAS I ANTÒNIO REYES
Sovint els pares tenim massa pressa. Pressa per preguntar, pressa per explicar, pressa per
viure el dia a dia... Aquesta pressa ens provoca un allunyament dels nostres fills i filles. So-
vint quan volem parlar amb ells no sabem ni per on començar. Volem explicar-los coses,
però ens quedem en l’intent. Aquest conte és un material ideal per iniciar converses sobre
la vostra infantesa (no hi ha res que els agradi més que saber coses de quan nosaltres é-
rem petits) o bé per parlar de les seves experiències a l’escola; les seves pors, les seves a-
nècdotes... Estic segura que a la majoria de vosaltres, tant pares com mestres o ambdós
alhora, us portarà molts records. Jo ho he provat i el resultat ha estat gratament positiu. Ha
resultat ser el millor moment de la setmana. No hi perdeu res per intentar-ho.
Plou. A la classe es respira un aire dens, ca-
lent, que fa olor de goma d’esborrar i de
plomissol de poll petit. Les nenes i els nens
seuen a les taules rodones i pinten amb co-
lors de cera les fitxes que la senyoreta els
ha donat. Com que han entrat del pati en
ordre i han pujat les escales sense empen-
tar-se, la senyoreta els ha posat música no
gaire alta, i tots treballen quiets, atents a
les notes que de mica en mica aprenen a
identificar: “Escolteu ara –els diu de cop-:
sentireu un borinot”, i tots escolten i riuen i
passegen els ulls pel sostre, de tan real que
els sembla. “És Rimski-Korsakov”, diu la
mestra , i n’hi ha que ni la senten, d’altres
escolten el nom encuriosits i, d’aquests n’hi
ha un parell que repeteixen les síl—labes del
músic en veu baixa, amb dificultat i reve-
rència. Fins que per sobre del brunzit la Ire-
ne sent el dring de les gotes als vidres:
ting-ting-ting…”Plou”, diu en veu alta, exal-
tada pel seu descobriment, i vint-i-vuit caps
abandonen el collage i es giren cap a les fi-
nestres, i durant un moment s’estan tots
quiets, mirant, fins que els més agosarats
s’aixequen i s’hi acosten i de mica en mica
els altres, més tímids, envalentits pel permís
tàcit de la mestra, també hi van. Tots els
ulls contemplen, enllà amunt, la pluja que
cau de gairell, petita, i, aquí mateix als vi-
dres, els camins tortuosos que fan les gotes
cap avall.
Ara plou més fort i l’aigua fa soroll i comen-
ça a entrar per sota la finestra, que no tan-
ca bé, i esquitxa el radiador. Se sent olor de
terra molla. La senyoreta els fa tornar a les
taules: ”Comenceu a recollir-ho tot –els diu-
d’aquí a cinc minuts tocarà el timbre”. Es
descorden maldestrament les bates amb es-
trebades que esqueixen els traus, i busquen
tots seriosament, a la paret del fons, el di-
buix amb l’animal que assenyala el penjador
que els correspon. La Irene té una serp de
color verd, doblegada com una carretera
plena de revolts amb un llaç vermell al coll i
uns ulls rodons que riuen. Quan hi penja la
bata i es gira, amb l’anorac a la mà, s’adona
que a fora el corredor, al darrere dels vidres
de la porta, ja hi ha uns quanta pares que
esperen. Però encara no ha tocat el timbre,
encara són tots a dins, encara hi ha algú
que no se’n surt amb les mànigues o amb el
penjador. La Irene s’ha posat l’anorac, a
punt de marxar, però no se l’ha cordat, per-
què les cremalleres encara se li resisteixen.
De cop, molt més fort que els crits i els riu-
res de la classe se sent per tota l’escola el
timbre que sona, curt, sec, que eixampla els
cors. Ja està. S’obre la porta i entra una do-
na, i una altra, algun home, noies joves… i
a cada cara la senyoreta, sense dubtar ni
un segon, crida una nena o un nen que
s’aixequen de pressa, reben drets l’abraça-
da i els petons i se’n van. Tot és molt ràpid,
P O R
MARIA MERCÈ ROCA. SETZE CONTES

Col—laboracions
tots marxen de pressa, sense acomiadar-se,
alliberats, de cop insolidaris amb els que es
queden. La Irene s’adona de cop, amb un
esglai, que a la classe ja no hi queda ningú.
M’ajudes a posar bé les cadires? La Irene
està contenta d’ajudar la senyoreta, i sense
fer soroll, entre totes dues, posen les cadi-
res a sota les taules, totes ordenades. « Qui
t’ha de venir a buscar, Irene ? », li pregunta
la senyoreta. “La mare”, diu. Però no la vé-
nen a buscar i la nena s’enganxa a la mes-
tra i la segueix com si fos la seva ombra.
“La teva mare no tardarà: avui plou i quan
plou hi ha més cotxes i a vegades els semà-
fors no van i es tarda més. T’esperaràs a
baix amb l’Encarna, oi?”
L’Encarna és la portera i crida molt. La fa
seure a l’altre costat de la taula de la porte-
ria i mentrestant va fent piles amb monedes
i les compta i quan una pila li cau fa un gest
amb el cap d’impaciència. A la paret hi ha
un rellotge blanc, molt gros, i l’agulla més
fina volta contínuament. Quina hora deu
ser? La Irene no coneix encara les hores.
Pregunta, tímidament: ”Quina hora és, a-
ra?” “Dos quarts de sis”, li diu, sense aixe-
car els ulls dels diners que compta. Dos
quarts de sis, pensa ella. Quanta estona fa
tard, la meva mare? A quina hora vindrà? I
si no em ve a buscar mai més? Fins quan
s’estarà amb mi, l’Encarna? De cop sent que
se li escapa el pipí i corre fins al final del
passadís, als lavabos. Té moltes ganes de
plorar. “Vaig a la porta a mirar si ve”, diu, i
surt corrents i s’amorra als vidres de la por-
ta d’entrada. Encara plou. Té els ulls clavats
en els cotxes que giren la cantonada, i cada
cotxe li sembla que és el seu, vermell i amb
un bony al davant, però cap no s’atura. La
Irene dóna un cop de peu a la porta per fer
fora la por, i els vidres sembla que riguin.
Mai, en els cinc anys que té, no li havia fet
tant de mal el cor.

Col—laboracions
Volem agrair les col—laboracions d’aquesta revista ja que les dues ens volem fer
reflexionar al voltant de les relacions que tenim amb els nostres fills.
La revista vol ser una eina útil i viva que fomenti la lectura, i també, un mitjà de cohesió
entre tots els que formen la comunitat educativa. Per això us seguim demanant la vostra
participació.
Qualsevol aportació ens és bona: un article on parleu de la vostra visió sobre l’educació que
ens enriqueixi i ens ajudi, o un conte o una poesia que vulgueu compartir, o un petit escrit
en que ens parleu d’alguna anècdota escolar, o la ressenya d’un llibre o d’una pel—lícula, o
d’algun dibuix que podem reproduir, en fi, tot el que vulgueu aportar serà d’agrair.
Podeu fer-nos arribar les vostres produccions a la secretaria del centre o per correu electrò-
nic e3003100@xtec.cat. Les guardarem fins la publicació de la propera revista.
Ànims i us esperem!
Per què ens burlem del diferent?
Per ventura no som tots diferents!
Aquesta reflexió va dirigida sobretot als pa-
res, perquè eduquin als seus fills, ja que a
nosaltres ens es difícil que canviïn.
Per què ens burlem del que està una mica
gras?
Quan, potser, nosaltres ho serem algun dia.
Per què ridiculitzem al que té una malaltia?
Quan qui sap si demà nosaltres mateixos
podem patir-la.
Aquest és un escrit a favor de la tolerància.
Em de posar-nos al lloc d’a-
quest nen que està sofrint ja
que per petites coses: el no té
amics, que pot reaccionar fins
i tot violentament, física o ver-
balment, perquè no sap com
defensar-se dels riures dels al-
tres.
És cosa de nens dirien alguns,
sempre ha passat excusarien
altres, però aquest nen això
no ho sap i si potser es fa més
valent també potser s’enfon-
Per què ens burlem del diferent?
M. DOLORES TORRES NISA
sarà més en sí mateix.
Com controlar-lo?
Amb educació i acceptació del diferent.
Quan vegin aquest nen que està sol, que no
juga amb ningú, perquè no té amb qui ju-
gar que hi hagi algú que ho integri al grup i
que els altres no s’allunyin del que ho vol
integrar.
Així potser, els nostres fills, en el futur, si-
guin més bones persones i sense dubtar-lo
nosaltres com a pares també ho serem.

La prestatgeria de la biblioteca
El còmic és un bon recurs per crear hàbits de lectura i també per fomentar la creativitat.
Des de la biblioteca hem treballat aquest mitjà de comunicació, a partir de diferents publica-
cions que tenim a l'escola.
Aprofitem l'espai de la revista escolar per recomanar-vos els següents títols, classificats per
cicles.
Aquests còmics els podreu trobar a les parades de llibres de l'escola, per Sant
Jordi.
RECOMANACIONS PER A CICLE INICIAL
Una sorpresa per al peix Kiki
Editorial: Baula
Col—lecció: La colla dels fantasmes
Títols de la col.lecció Les bromes del Messie, Els fantasmes trape-
lles, Visca els nuvis, La cascada del Niágara,
Preu aproximat: 5 €
RECOMANACIONS PER A CICLE MITJÀ
Llops dins les parets
Editorial: Astiberri
Col—lecció: Gugú
Títols de la col—lecció: El rei catàstrofe: quina casa té l'Adalbet,
Llops dins les parets
RECOMANACIONS PER A CICLE SUPERIOR
El vampir va a l'escola
Editorial: Alfaguara. Grup promotor
Títols: El vampir i la societat protectora de gossos
El vampir va a l'escola

La taula del menjador
Mengim Menjam!
EVA RIVAS, ALUMNA DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ.
Per tal de fomentar uns hàbits sobre una a-
limentació equilibrada als infants de segon
curs, hem realitzat una petita activitat du-
rant una setmana a l’hora del menjador.
El primer dia vàrem fer la presentació. Cada
infant va dir el seu nom i van dir el seu plat
de menjar preferit i el que menys els hi a-
gradava. També vàrem aprofitar per realit-
zar els grups amb els quals posteriorment
realitzariem les activitats.
El segon dia, vam parlar dels diferents
grups d’aliments que hi ha i de les racions
diàries recomanades de cada grup. Ho vam
mirar del llibret “Mengim menjam” i d’una
piràmide d’aliments. Amb la piràmide van
poder entendre millor les racions. Seguida-
ment cada grup va escriure en un full els di-
ferents grups d’aliments hi va afegir nous
aliments en cada grup.
El tercer dia, vàrem observar un menú es-
colar del qual van encerclar cada aliment
amb un color diferent, corresponent a cada
grup d’aliments. Segons els colors que més
abundaven vam comprovar les racions diàri-
es recomanades.
L’últim dia segons els quatre coneixements
que havien après van realitzar una mascota
per grup. Aquesta mascota havia d’estar
formada per diferents aliments on havia de
correspondre amb les racions treballades a
l’aula.
Per una alimentació saludable.
LAURA TRUPITA, ALUMNA MAGISTERI
Durant tres setmanes del mes de gener, els
alumnes de tercer han realitzat un taller so-
bre alimentació.
Durant les primeres sessions els alumnes
van aprendre els diferents grups d’aliments
que hi ha i quantes racions s’aconsellava
menjar-ne al dia. Entre tots van proposar
diferents àpats del dia; sabien que els àpats
havien de ser equilibrats i que al final del
dia ens havien de sortir les racions diàries
que havien après. Per parelles van estar ob-
servant el menú del mes de gener del men-
jador, i van pintar amb colors els diferents
grups d’aliments que hi sortien.
Per últim, s’han col—locat en grups de 4 ó 5
persones i han dibuixat la mascota del seu
grup. Havia de ser una mascota composta
pels aliments i tenint en compte que havien
d’aparèixer segons les racions que en poden
menjar cada dia; per tant, la pasta, l’arròs i
les patates són els aliments que més hauri-
en de sortir.
OLI DE LES COOPERATIVES
Les dues cooperatives selvatanes continuen
ccoperant amb el menjador de l'escola
proporcionant oli verge d'oliva a un preu
assequible. D'aquesta manera tot l'oli cru
que es consumeix al menjador és d'aquesta
qualitat. Agraïts.

Temps pels passatemps
D M D J I M D U P O N D R I U
S C D S U Z O C L M O H A C H
I Z T I N T I N T U A C S L X
E T K J I O C I L A S H T E A
B I B O S D H C U L N B A L N
E K X T J U A L D S E I P Z G
G F X O B I I L D D S G O E G
I E F R C D U P O N T U P E K
F K F N H A D C E A O C O L E
J I Z A U E Z I O U R E U F K
G L X S A L I G D I E U L B V
B C A S T A F I O R E G U E F
G I X O F O F L U B J F S M U
E E J L M U Z O E X M I L U M
B E U E H A D D O C K M I E I
Troba, en aquesta sopa de lletres, el nom de
10 personatges de les aventures de Tintin.
Quin personatge, amic de
Tintin, es troba amagat
darrera d’aquest jeroglífic?
Endevinalles
Podeu trobar la solució d’aquestes endevinalles amb ajuda visual, i moltes més,
en la següent WEB: http://www.xtec.es/~aperafit/p/endevina/inici.htm
Paso la vida fent voltes
caminant a poc a poc,
però per més que camino
sempre estic al mateix lloc.
Mossego sense tenir dents
i dos anells t'has de posar
si vols fer-me treballar.
Vaja..., encara no m'entens?
No sóc maco, però lligo molt.
Sóc tant fort que et protegiré.
No tinc martell però si clau.
Sóc obert amb els que em
coneixen bé.

AMPA
REUTILITZACIÓ DE LLIBRES
AL CEIP ABEL FERRATER
L'escola fa molts anys porta un programa de
reutilització de llibres de text. Va
començar amb uns pocs llibres (matèries)
per anar ampliant poc a poc el nombre de
llibres i matèries en reutilització.
Donat que els llibres que les editorials fan
pels cursos inicials (p3, p4, p5, 1r i 2n) són
més tipus quadern (per omplir), es molt
difícil practicar la reutilització en aquests
cursos.
Per tant, han estat els cursos de 3r, 4t, 5è i
6è on es produeix la
reutilització.
L a r e u t i l i t z a c i ó
c o n s i s t e i x e n
l'adquisició de llibres
de tex t (tipus
consulta) per part de
l'APMA. Que després
distribueix a les
famílies (socis de
l'APMA a un preu de
lloguer, I no-socis a un
p r e u l l o g u e r
incrementat). Les
famílies (alumnes i
p a r e s ) s ó n
r e s p o n s a b l e s
d'aquests llibres i han
de tenir cura d'ells (folrar-los si s'escau,
neteja,...), i els han de retornar a final de
curs perquè els puguin reutilitzar el curs
proper.
Aquests llibres haurien de durar un mínim de
4 anys.
El preu que hem aplicat l'últim any resulta
aproximat de dividir el cost del llibre (o
tot el lot) entre quatre. Doncs són quatre
anys que es pretén reciclar el llibre. En el
curs 2008/09 els preus de tot el lot de
lloguer han estat de 30 €.
A 3r i 4t es reutilitzen 5 llibres o matèries
donat que el nou curriculum ajunta socials i
naturals en una única matèria: ciències del
medi. Així les 5 matèries de reutilització són
matemàtiques, català, castellà, medi, i
anglès
A 5è i 6è es reutilitzen 6 llibres o matèries
(matemàtiques, català, castellà, socials,
naturals, i anglès)
En els últims anys hem millorat i optimitzat
l'ús dels llibres amb noves modalitats
d'ús: LLIBRES D'AULA. Hi han matèries que
l'us del llibre de text es limita bastant
a l'aula. Es per això que a les famílies es
redueix el cost (d'adquisició i de lloguer)
d'aquests llibres. L'APMA aconsegueix
sufragar la despesa
amb les subvencions i
ajuts que rep en
concepte de llibres,
tant de la Generalitat
de Catalunya com del
n o u p r o g r a m a
LLIBRES A L'ESCOLA
de l'Ajuntament. No
es pot fer tot de cop,
però si poc a poc.
Així a hores d'ara
l'Escola té com a
llibres d'aula:
◦ Diccionaris de
Català a 3r, 4t, 5è i
6è; de castellà a 4t,
5è i 6è; i d'anglès a
6è.
◦ Llibres de text d'Educació Física per a 5è i
6è (3r i 4t)
◦ Llibres de Música per a cicle mitja i
superior (3r, 4t, 5è i 6è)
◦ Llibres de Religió i Cultura per a cicles
mitja i superior (3r, 4t, 5è i 6è)
Juntament amb els mestres és important
detectar possibles llibres que puguin ser
LLIBRES D'AULA (llibres de lectura,
diccionaris, atles, ... i pels mes petits, contes
i altres).

TINTIN FA
80
anys
El 10 de gener de 1929 el dibuixant belga George Remi (1907-1983), conegut com Hergé,
va publicà en la revista Le Petit Vingtième la primera aventura de Tintin: Tintin al país dels
Soviets. És per això que aquest any es celebren els 80 anys d'existència.
Els còmics de Tintín han estat traduïts a més de 80 idiomes i dialectes i s'han venut més de
200 milions d'exemplars a tot el món. La simplicitat dels seus dibuixos, els divertits diàlegs i
els arguments fan que gent de totes les edats s'interessi per les seves aventures.
A més, el seu creador, Hergé, va tractar en les seves històries els successos internacionals
de la seva època, on el comportament del jove reporter representa un model a seguir per a
la joventut.
A l’escola ens hem fet partícips d’aquesta celebració ja
que vam pensar que era una bona excusa per llegir, co-
nèixer el món per mitjà de les seves aventures. A les
classes ho hem treballat de moltes formes: llegint els cò-
mics, escrivint cartes, descrivint personatges, buscant in-
formació sobre els països que va visitar, hem vist
pel—lícules, s’han pintat els personatges, s’han fet cò-
mics, ....
En les pàgines següents us convidem a veure i llegir una
mostra del treball que han realitzat els/les alumnes al
voltant de Tintin i del còmic. Gaudiu!
Tres pàgines WEB per descobrir més
sobre Tintin:
www.tintin.com
www.tintincat.com/tintin/
portada.htm
www.editorialjuventud.es/
tintincatala.htm

TINTIN FA 80 ANYS Els personatges1r1r1r1r
Els nens i nenes de 1r després de
parlar de TINTÍN a la classevam
decidir escriure una carta al ,
personatge del còmic que més ens va
agradar i fer-ne un petit dibuix.
Aquí en podeu veure una petita
mostra...

Els personatges TINTIN FA 80 ANYS1r1r1r1r
MMMMilú, has vist que bé que eilú, has vist que bé que eilú, has vist que bé que eilú, has vist que bé que es-s-s-s-
criuen aquest nens i nenes decriuen aquest nens i nenes decriuen aquest nens i nenes decriuen aquest nens i nenes de
primer?primer?primer?primer?
IIII tant que sí, s’etant que sí, s’etant que sí, s’etant que sí, s’es-s-s-s-
forcen molt!!forcen molt!!forcen molt!!forcen molt!!

TINTIN FA 80 ANYS Els personatges2n2n2n2n
Els nens i nenes de 2n hem fet descripcions.....

Els personatges TINTIN FA 80 ANYS2n2n2n2n
Gràcies per la descripció estàGràcies per la descripció estàGràcies per la descripció estàGràcies per la descripció està
molt bé!molt bé!molt bé!molt bé!
Ei gosset et vens a jugar?Ei gosset et vens a jugar?Ei gosset et vens a jugar?Ei gosset et vens a jugar?

TINTIN FA 80 ANYS Els personatges2n2n2n2n

Els personatges TINTIN FA 80 ANYS2n2n2n2n
Llamp de llamp siLlamp de llamp siLlamp de llamp siLlamp de llamp si
em recordes a algú!em recordes a algú!em recordes a algú!em recordes a algú!

TINTIN FA 80 ANYS Els àlbums5è5è5è5è

Els àlbums TINTIN FA 80 ANYS5è5è5è5è

TINTIN FA 80 ANYS Els viatges4t4t4t4t
EEEEls viatges són una constant en les aventures de Tintín. Al llarg de tots elsls viatges són una constant en les aventures de Tintín. Al llarg de tots elsls viatges són una constant en les aventures de Tintín. Al llarg de tots elsls viatges són una constant en les aventures de Tintín. Al llarg de tots els
còmics, viatja pels cinc continents fent gairebé un milió de quilòmetres, i vcòmics, viatja pels cinc continents fent gairebé un milió de quilòmetres, i vcòmics, viatja pels cinc continents fent gairebé un milió de quilòmetres, i vcòmics, viatja pels cinc continents fent gairebé un milió de quilòmetres, i vi-i-i-i-
ssssiiiita una gran quantitat de països, tant reals com ficticis, encara que els fictta una gran quantitat de països, tant reals com ficticis, encara que els fictta una gran quantitat de països, tant reals com ficticis, encara que els fictta una gran quantitat de països, tant reals com ficticis, encara que els ficti-i-i-i-
cis guarden una relació amb realitat. Durant aquests viatges, Tintín dóna a ccis guarden una relació amb realitat. Durant aquests viatges, Tintín dóna a ccis guarden una relació amb realitat. Durant aquests viatges, Tintín dóna a ccis guarden una relació amb realitat. Durant aquests viatges, Tintín dóna a co-o-o-o-
néixer noves cultures i nous costums, a l'hora que els còmics també reflenéixer noves cultures i nous costums, a l'hora que els còmics també reflenéixer noves cultures i nous costums, a l'hora que els còmics també reflenéixer noves cultures i nous costums, a l'hora que els còmics també reflec-c-c-c-
teixen detalls polítics, socials, econòmics, arquitectònics o geogràfics dels dteixen detalls polítics, socials, econòmics, arquitectònics o geogràfics dels dteixen detalls polítics, socials, econòmics, arquitectònics o geogràfics dels dteixen detalls polítics, socials, econòmics, arquitectònics o geogràfics dels di-i-i-i-
ferents escenaris per on passa el jove reporter.ferents escenaris per on passa el jove reporter.ferents escenaris per on passa el jove reporter.ferents escenaris per on passa el jove reporter.
Al cicle mitjà hem treballat la busqueda d’informació a través d’algun delsAl cicle mitjà hem treballat la busqueda d’informació a través d’algun delsAl cicle mitjà hem treballat la busqueda d’informació a través d’algun delsAl cicle mitjà hem treballat la busqueda d’informació a través d’algun dels
seus àlbumseus àlbumseus àlbumseus àlbum
ELS CIGARS DEL FARAÓ.
País: EGIPTE
Capital: EL CAIRE
Principals ciutats: ALEXANDRIA, ASWAN,
Moneda: LLIURA EGIPCIA
Idiomes: ÀRAB
Població: 67. 226.000 HABITANTS
Superfície: 1.001.450 Km2
Monuments o elements geogràfics: Les Piràmides de Djoser,
Meroe, Nubia. Les esfinxs:Gaza, Gizeh, Els Hipogeus(tombes). El
desert. La vall del riu Nil, el riu més llarg del món. El temple de
Karnak, de Luxor La vall del Reis. El canal de Suéz. La Biblioteca d’
Alexandria
Curiositats Les tempestes de sorra. Les mòmies de: Nefertiti, Tu-
tankamon, Ramsès II,...

Els viatges TINTIN FA 80 ANYS4t4t4t4t
TINTIN AL TIBET.
País: TIBET (LA XINA)
Capital: LHASA
Principals ciutats: SHIGATSE, GARTOK.
Moneda: YUAN XINÈS
Idiomes: TIBETÀ
Població: 2.740.000 HABITANTS
Monuments o elements geogràfics:
El Mont Everest sostre del món i el palau de Potala.
EL LOTUS BLAU.
País: XINA
Capital: PEQUIN
Principals ciutats: XANGAI, CHONGQING,
Moneda: YUAN
Idiomes: PUTONGUA
Població: 1.325.992.000 HABITANTS
Superfície: 9.546.000Km2
Monuments o elements geogràfics: La gran muralla xina,Plaça
de Tiannament, La ciutat prohibida
Curiositats: han inventat el paper, la brúixola la imprenta, la cam-
pana

TINTIN FA 80 ANYS Els viatges3r3r3r3r
TINTIN A AMÈRICA.
País: AMÈRICA DEL NORD
Capital: WASHINGTON
Principals ciutats: BOSTON, NOVA YORK, XICAGO.,
Moneda: DOLAR
Idiomes: ANGLÈS
Monuments o elements geogràfics: Gran Canyon, Cascades del
Niagara i l’Estàtua de la Llibertat.
Curiositats Amèrica està dividida en dues part: amèrica del nord i
amèrica del sud.
TINTIN AL CONGO.
País: EL CONGO
Capital: KINSHASA
Principals ciutats: BRAZZAVILLE, OKOYO, LOUBOMO.
Moneda: FRANC CONGOLÈS
Idiomes: FRANCÈS I LINGOLA
Monuments o elements geogràfics: Catarates Livingstone
Curiositats: Que abans era una colonia belga. És el tercer país més
ran del continent.

Els viatges TINTIN FA 80 ANYS3r3r3r3r
EL TEMPLE DEL SOL.
País: PERÚ
Capital: LIMA
Principals ciutats: AREQUIPA, TRUJILLO, CUSCO, JULIACA
Moneda: NUEVO SOL
Idiomes: CASTELLÀ, QUITXUA, AIMARA I ALTRES LLENGÜES ABO-
RIGENS
Monuments o elements geogràfics: Machu Picchu, Serralada
dels Andes.
Curiositats S'hi va desenvolupar la cultura inca, un gran imperi de
fa segles.
L’ILLA NEGRA
País: ESCÒCIA (Regne Unit)
Capital: EDIMBURG
Principals ciutats: GLASGOW.
Moneda: LLIURA ETERLINA.
Idiomes: ANGLÈS, GAÈLIC
Superfície: 78.772 Km2
Monuments o elements geogràfics: El Llac Ness, Parc forestal
de Gallogay, Les highland (Terres Altes), Les lowlands (Terres
Baixes)
Curiositats: El vestit típic dels homes és el kilt. El kirkwall Ba és un
joc de futbol que es juga per Nadal i Any Nou. Són coneguts els seus
whiskys.

TINTIN FA 80 ANYS Les musiques
Aula deAula deAula deAula de
MúsicaMúsicaMúsicaMúsica
l’illa negra
tintin al tibet
tintin al congo
Les joies de la
Castafiore
el lotus
blau
tintin al pais de
l’or negre
Ajuda’m a decidir
quin instrument puc
comprar a cada país
que visito en
aquestes aventures.
Tintin a
Amèrica
El ceptre d’Ottokar
El temple del sol
Hem caminat damunt
la lluna

Les llengües TINTIN FA 80 ANYSAula deAula deAula deAula de
LlengüesLlengüesLlengüesLlengües
Sabíeu que els personatges dels còmics de Tintin es diuen de manera diferent segons les
diferents llengües? Mireu quin conflicte tenen aquests personatges:
Language
English Tintin Snowy Haddock Calculus Thomson Thompson
French Tintin Milou Haddock Tournesol Dupont Dupond
Catalan Tintin Milú Haddock Tornassol Dupont Dupond
Danish Tintin Terry Haddock Tournesol Dupont Dupond
German Tim Struppi Haddock Bienlein Schulze Schultze
Portuguese Tintim Milu Haddock Girasso Dupont Dupond
Spanish Tintin Milu Haddock Tornasol Hernandez Fernandez
Characters
Si voleu més informació sobre els noms
dels personatges en diferents idiomes,
podeu visitar aquesta pàgina web:
http://www.tintinologist.org/
guides/characters/names.html
Nous nos apellons
Dupont et DupondDupont et DupondDupont et DupondDupont et Dupond
Our names are
Thomson& ThomThomson& ThomThomson& ThomThomson& Thomppppsonsonsonson,
of course.
Nein, wir heisen
Schulze und SchulSchulze und SchulSchulze und SchulSchulze und Schulttttzezezeze
De eso nada, somos
Hernández y FernáHernández y FernáHernández y FernáHernández y Fernánnnndezdezdezdez
Snowy???Milou???
Terry???
Struppi???

TINTIN FA 80 ANYS Les virtuts
religióreligióreligióreligió
En les seves històries en Tintin ha demostrat tenir uns valors i unes virtutsEn les seves històries en Tintin ha demostrat tenir uns valors i unes virtutsEn les seves històries en Tintin ha demostrat tenir uns valors i unes virtutsEn les seves històries en Tintin ha demostrat tenir uns valors i unes virtuts
que el caracteritzen. Amb els alumnes de 5è B hemque el caracteritzen. Amb els alumnes de 5è B hemque el caracteritzen. Amb els alumnes de 5è B hemque el caracteritzen. Amb els alumnes de 5è B hem buscat en el còmicbuscat en el còmicbuscat en el còmicbuscat en el còmic TintinTintinTintinTintin
al Tibetal Tibetal Tibetal Tibet les vinyetes en les quals es reflecteixen aquestes virtuts.les vinyetes en les quals es reflecteixen aquestes virtuts.les vinyetes en les quals es reflecteixen aquestes virtuts.les vinyetes en les quals es reflecteixen aquestes virtuts.
L’ESPERANÇAL’ESPERANÇAL’ESPERANÇAL’ESPERANÇA
LA PRUDÈNCIALA PRUDÈNCIALA PRUDÈNCIALA PRUDÈNCIA

Les virtuts TINTIN FA 80 ANYSAula deAula deAula deAula de
LA FORTALESALA FORTALESALA FORTALESALA FORTALESA
LA CARITATLA CARITATLA CARITATLA CARITAT

TINTIN FA 80 ANYS Les virtuts
LA CONSTÀNCIALA CONSTÀNCIALA CONSTÀNCIALA CONSTÀNCIA

Els ANIMALS TINTIN FA 80 ANYSP3P3P3P3

TINTIN FA 80 ANYS Els ANIMALSP3P3P3P3

AQUESTS SON ELS ANIMALS SALVATGES
QUE ELS NENS I LES NENES DE P4 HEM
TROBAT EN ELS COMICS DE TINTIN

TINTIN FA 80 ANYS Les bafarades
AulaAulaAulaAula
d’acollidad’acollidad’acollidad’acollida

El comic TINTIN FA 80 ANYS5è5è5è5è
PETITA BIOGRAFIA D’HERGE

TINTIN FA 80 ANYS El comic6è6è6è6è

El comic TINTIN FA 80 ANYS6è6è6è6è

El recordatori....
Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de
l’animació en aquest país. La seva feina és
encara eina de treball per a mestres i edu-
cador i el seu material continua vigent. Al
llarg de la seva vida va gravar 35 discos i
cassettes i publicar 10 llibres. A més, va
fer més de 6.000 cantades en directe, ma-
joritàriament per a la mainada. La seva
feina va esdevenir una lluita pacífica, però
lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina,
les cançons i la voluntat, la de canviar tan-
tes i tantes coses.
Text extret de: http://www.labicicleta.cat/xescoboix2.htm
Xesco boix
Aquest any es celebren 25 anys de la
mort de Xesco Boix.
A l’escola va venir diverses vegades, a
finals del setanta i començament dels
vuitanta, per les festes de final de curs.
Aquest recordatori vol ser un reconeixe-
ment a una persona que sempre va vo-
ler ser al costat dels nens i nenes i fer-
los gaudí amb la música.
Dibuix de la Pilarín Bayés
Xesco Boix a l’escola Gil Cristià
En Xesco envoltat de canalla
Aquesta revista ha rebut la col—laboració de
l’Ajuntament de la Selva del Camp.

Tots plegats, 59 - abril 2009

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Tots plegats, 59 - abril 2009

Similar to Tots plegats, 59 - abril 2009 (20)

More from Escola Abel Ferrater

More from Escola Abel Ferrater (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (10)

Tots plegats, 59 - abril 2009