Edat Moderna- power del treball de classe

1. L’EDAT
MODERNA
6è Primària
CEIP FOLCH I TORRES
Esplugues Llobregat

2. Abans de l’Edat Moderna…

3. SEGLE XVIIISEGLE XVIISEGLE XVI
1500 1600 1700 1800
1492 1789
Situem l’Edat Moderna:

4. Abans de l’Edat Moderna…

5. Situació inicial a l’Edat Moderna,
a Europa.
CAIGUDA DE L’IMPERI
ROMÀ D’ORIENT
( IMPERI BIZANTÍ )
DIFICULTATS
EN EL COMERÇ A LA
MEDITERRANIA PER LA
PRESÈNCIA DELS TURCS.
MALALTIES
MALES
COLLITES
FAM

6. L’època dels descobriments
On es desenvolupava el comerç a final de l’Edat Mitjana?
A finals de l’Edat Mitjana, Europa
comerciava amb Àfrica i Àsia.
Però els musulmans dominaven el nord
d’Àfrica, i els turcs van conquerir la
capital de l’Imperi Romà d’Orient i
dominaven la Mediterrània, dificultnt el
comerç.

7. Problemes amb el comerç
a l’inici de l’Edat Moderna, a Europa.
1-El comerç amb Àsia i el nord d’Àfrica no podia continuar pel
Mediterrani, doncs els turcs van conquerir l’Imperi Romà d’Orient i
impedien el comerç en aquest mar.
2- Els països d’Europa havien de buscar noves rutes comercials per
aconseguir or per encunyar monedes, i espècies per a conservar els
aliments.
3- Alguns països van iniciar rutes comercials per l’interior del continent
però eren molt dificultoses i inaccessibles. Altres països van decidir
donar tota la volta a Àfrica pel sud.
4- Cristòbal Colom amb el suport dels reis Catòlics, va decidir donar la
volta a la Terra i arribar a Àsia per l’altre extrem. Així es va descobrir un
nou continent, Amèrica.

8. L’època dels descobriments
http://www.clarionweb.es/6_curso/c_medio/cm612/cm61211.htm

9. El descobriment d'Amèrica
mapes cartogràficsbrúixolaastrolabi
Els Turcs amenacen el comerç
de la Mediterrània.
caravel·la
Causes que vàrem afavorir els descobriments.
http://www.clarionweb.es/6_curso/c_medio/cm612/cm61209.htm

10. El descobriment d'Amèrica
1.El domini dels turcs a la Mediterrània va
provocar una crisis en el comerç que obligà els
països d’Europa a buscar rutes comercials.
2.Els avenços tècnics (caravel·les, brúixola,
astrolabi, mapes cartogràfics,..) que ajudaven a la
navegació.
3.La necessitat d’ aconseguir nous productes
(espècies, metalls preciosos, etc. ).
Causes que vàrem afavorir el descobriment
d’Amèrica

11. El descobriment d'Amèrica
Vendre a Amèrica
productes artesans
elaborats a Europa.
Portar metalls
preciosos, or i
plata
Conseqüències del descobriment d’Amèrica.
Conquerir els territoris
i sotmetre els pobles
indígenes.
Portar nous aliments
d’Amèrica
Introduir el
cristianisme a Amèrica.
http://www.clarionweb.es/6_curso/c_medio/cm612/cm61214.htm
http://historiaalcompleto.webnode.es/edad-moderna/el-descubrimiento-de-america/los-pueblos-precolombinos/
https://drive.google.com/file/d/0ByNdud67CAybZjM2NTU2MGUtZTlhNC00ZjBlLThkMTAtMjM3YTdjMmQ3MGE0/view?pref=2&pli=1

12. El descobriment d'Amèrica
Conseqüències del descobriment d’Amèrica.
1. El comerç es va desenvolupar extraordinàriament. Els europeus podien vendre els
seus productes manufacturats ( artesania, teixits,...) al nou continent.
2. A Amèrica, els europeus podien obtenir metalls preciosos com or i plata, per
encunyar monedes.
3. D’Amèrica van portar aliments nous com el blat de moro, la patata, el tomàquet, el
cacau, etc.
4. La burgesia era cada vegada més amplia (metges, advocats, mercaders, banquers,
etc.) i més rica.
5. Els europeus, en arribar a Amèrica, van trobar una gran varietat de cultures.
Algunes, com ara la maia, l’asteca o l’inca, havien constituït civilitzacions amb un
alt grau de desenvolupament socioeconòmic, polític i cultural. Els conqueridors,
cobejosos de les riqueses que podien obtenir d’aquells territoris, es van imposar a
aquestes civilitzacions i van sotmetre els indígenes i en ocasions els van aniquilar.
6. Els reis europeus obtenien riqueses d’Amèrica i així van augmentar el seu poder, ja
no necessitaven els senyors feudals, ara manaven més, eren monarques
autoritaris.

13. Nova forma de govern
 Qui concentrava tot el poder? Per què?
 On vivien aquests governants?
 Com imposaven l’autoritat i es feien respectar els governants?
 Comenta alguns dels privilegis dels governants.
 Com s’anomena aquesta forma de govern?
Cerca informació a les webs d’aquesta pàgina i contesta les preguntes sobre la
forma de governar l’Edat Moderna:
http://www.clarionweb.es/6_curso/c_medio/cm612/cm61206.htm
https://docs.google.com/file/d/0ByNdud67CAybOWU3OGRmYzktZTc4YS00YjA5LWI2MjctYmUwOGQ2OTM3YWVm/edit?hl=en
https://docs.google.com/file/d/0ByNdud67CAybYjE3ZWZjMDgtZDMxYS00ODI5LTgwYmMtNGIyNGM4ZjI1MjQ3/edit?
hl=en&pli=1

14. Forma de govern
Qui concentrava tot el poder? Per què?
Durant l’Edat Moderna, el comerç amb Amèrica va fer que els reis fossin cada vegada més rics i vam anar
recuperant el poder que havien cedit als nobles (senyors feudals) durant l’Edat Mitjana.
Els reis concentraven tot el poder.
On vivien aquests governants?
A finals del segle XV i principis del XVI, les riqueses procedents del nou continent, propiciaren que els reis i els
nobles abandonessin els castells fortificats i es traslladessin a les ciutats; allà construïen palaus i organitzaven
luxoses corts.
Com imposaven l’autoritat i es feien respectar els governants?
Els reis pagaven un exèrcit propi permanent; també pagaven una administració central ben organitzada amb
nombrosos funcionaris per garantir el funcionament del regne (governadors, administradors, jutges).
Tot era possible gràcies a les riqueses acumulades procedents del nou continent.
Digues algun dels privilegis dels governants:
Dirigien l’exèrcit.
 Dictaven les lleis i jutjaven.
Nomenaven i destituïen els governadors, els jutges i els demés funcionaris del regne.
Encunyaven la moneda i regulaven el comerç (dictaven les normes que els comerciants havien de complir)
Com s’anomena aquesta forma de govern?
Aquesta forma de governar és coneguda com a Monarquia absoluta o Absolutisme.

15. Monarques absolutistes
Reis Catòlics Joana I la Loca
Felipe I el Hermoso
Carlos I Felipe II el
Prudente
Felipe III el
Piadoso Felipe IV Carlos II el
Hechizado
Felipe V

16. Societat
Privilegiats No Privilegiats
http://cplosangeles.juntaextremadura.net/web/edilim/tercer_ciclo/cmedio/espana_historia/edad_moderna/sociedad/sociedad.html

17. Societat a l’Edat Moderna
Privilegiats No Privilegiats
Rei
Alta noblesa
Baixa noblesa
Alt clergat: Papa
,bisbes.
Baix clergat
Monjos,
mossens
Cavallers
Comerciants rics,
professionals liberals
(metges, advocats,),
soldats.
Camperols amb terres,
artesans i petits
comerciants
Camperols sense
terres; jornalers;
oficis poc
qualificats; pobres i
marginats

18. Societat
Privilegiats No Privilegiats
-Eren els reis, els nobles i el clergat.
- No pagaven impostos.
- Podien portar armes.
- Ocupaven els càrrecs de govern.
- Posseïen grans extensions de terreny,
i vivien de les rendes, sense treballar.
- Eren la burgesia (els comerciants,
metges, banquers, alguns artesans);
artesans poc qualificats; jornalers;
camperols que posseïen terres i altres
que no posseïen.
- Pagaven impostos.
- No podien portar armes.
- No podien ocupar càrrecs de govern.
- Vivien del seu treball . La majoria vivia
humilment, o bé en la pobresa,
excepte l’alta burgesia.

19. Societat
ELS BANDOLERS ELS PIRATES I ELS CORSARIS.
El segle XVII, degut a les nombroses
guerres que mantenien els reis
absolutistes per a tenir més territori i
poder, alguns camperols desesperats i
fins i tot nobles arruïnats, es van fer
bandolers. Vivien d’assaltar i robar els rics
pels camins.
Estaven fora de la llei, però molt sovint
eren considerats herois pels camperols,
que els ajudaven en moltes ocasions.
A l’Edat Moderna , al mar, van
aparèixer els pirates, que assaltaven
vaixells que procedien d’Amèrica
carregats de mercaderies.
A la Mediterrània també ho havia
pirateria, sobretot a càrrec dels turcs.
Els governs d’alguns països
autoritzaven a alguns pirates a atacar
naus rivals i repartir-se les
mercaderies, eren els corsaris.

20. Segles de coneixement i saber
A l’Edat Moderna, el poble ja no es creia totes les supersticions que van dominar el
pensament de l’Edat Mitjana i que controlava l’Església i la noblesa, per això va
començar a imposar-se una forma de pensar basada en la raó, la lògica i
l’experimentació. Aquest nou pensament científic va suposar grans avenços en
medicina, matemàtiques, física, astronomia, i totes les ciències.
El pensament científic (I)
Gràcies a aquests mètodes es van aconseguir grans avenços, un
dels més importats: Galileo Galilei va donar suport a les
afirmacions d’un altre científic , Nicolas Copernic, que afirmà que
la Terra girava al voltant del Sol ( Teoria geocèntrica o Teoria
heliocèntrica).
http://www.clarionweb.es/6_curso/c_medio/cm612/cm61202.htm

21. Segles de coneixement i saber
A més del pensament científic va aparèixer un invent importantíssim per a la difusió del
pensament i els nous coneixements va ser la impremta, inventada al segle XV per Johann
Gutenberg, que permetia fer moltes còpies d’un llibre de forma ràpida i econòmica, en
lloc d’haver-los de copiar a mà com es feia abans, a l’Edat Mitjana.
El pensament científic (II)
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/html/adjuntos/2007/09/13/0030/descubrimientos/entrada/entrada.htm

22. Segles de coneixement i saber
Al segle XVI el poble estava molt descontent amb el clergat (Papa, bisbes,..) que eren
privilegiats i van començar a protestar en contra per reformar el seu funcionament.
Aquest moviment es va conèixer amb el nom de la Reforma protestant.
Però l’Església no volia perdre els seus privilegis i per a defensar-los, va iniciar la
Contrareforma. D’aquests enfrontaments, a partir d’aquell moment , Europa es va
dividir en dos blocs de cristians, els protestants i els catòlics.
El pensament religiós
Martin Luter, monjo i teòleg, va denunciar els abusos
de l’Alt clergat i va promoure la Reforma de l'Església.

23. Segles de coneixement i saber
Als segles XVII-XVIII el poble va comença a defensar la idea de que tothom havia
de tenir llibertat personal i també que totes les persones tenien els mateixos drets .
Aquesta forma de pensar es va conèixer amb el nom de la Il·lustració.
El pensament social i polític
Degut a aquesta manera de pensar del poble, els monarques absoluts (privilegiats) van
haver de introduir algunes canvis per a millorar les condicions de vida de les persones ja
que no volien perdre els seus privilegis, per això van introduir algunes millores en la
seva manera d’actuar, que és coneix amb el nom de Despotisme Il·lustrat.

24. Segles de coneixement i saber

25. Humanistes
 NOM DE L’IL·LUSTRAT  Nicolau Copèrnic
 QUAN VA VIURE  Neix en 1.473 - mort en 1.543
 ON VA VIURE  Polònia
 SOBRE QUÈ VA INVESTIGAR?
Astronomia
 QUINA VA SER LA SEVA APORTACIÓ?
Va explicar que la Terra gira al voltant
del Sol (Teoria Heliocèntrica).
CADA ALUMNE ELABORARÀ UNA DIAPOSITIVA D’UN HUMANISTA,
SEGUINT AQUEST MODEL:
Els humanistes opinaven que amb la raó podien combatre al ignorància, la superstició
i la tirania i ajudaven a construir un món millor.